Proposta pel 10/04/20 Escales Challenge

Una bona proposta, per a fer esport i ajudar als que ens ajuden, pel Covid-19.
El repte consisteix en pujar tantes escales com podem en un dia. Tindrem dotze hores per a realitzar-lo, de les 9 a les 21 hores, del divendres 10 d'abril.
L'organització, ens proposa sis opcions, a l'abast de tothom: 10 escales (XS), 100 escales (S), 250 escales (M), 500 escales (L) i 1.000 escales (XL). Només es tindran en compte les escales pujant.
Mira que fa anys, que visc on visc i no havia comptat mai els escalons, que hi ha a l'edifici. Ara ja sé que des de la porta d'entrada de l'edifici, fins a la porta de la terrassa, hi ha exactament 54 escalons.
Com no podia ser d'altre manera m'he inscrit a la modalitat XL. Fent la divisió, surt que he de pujar 18 vegades i mitja, però com que les mitges no són mai plenes, les pujaré 19 vegades, fins completar els 1.026.
Crec que ho puc fer, el turmell, no m'està molestant. Però si m'avisa, faré les que pugui. A fi de comptes, en els reptes solidaris, el més important és participar, per a posar, cadascú, el seu granet de sorra. La inscripció anirà destinada a l’Institut Català de la Salut- Àrees Bàsiques de l’Alt Empordà.
Més informació i inscripcions: Escoleta Trail Running Cap de Creus

Seguiment repte #NiConfinatPucParar

No sé fins quan durarà el repte. El que si sé, és que mentre duri aniré penjant cada dia, les dades de com el vaig fent. 
La jornada 01 i la 02, no vaig guardar les dades a garmin connect, es pot veure el tuit, en que hi ha la foto del rellotge.

Jornada 03 30/03/20 Dades garmin connect
Jornada 04 31/03/20 Dades garmin connect
Jornada 05 01/04/20 Dades garmin connect
Jornada 06 02/04/20 Dades garmin connect
Jornada 07 03/04/20 Dades garmin connect
Jornada 08 04/04/20 Dades garmin connect
Jornada 09 05/04/20 Dades garmin connect
Jornada 10 06/04/20 Dades garmin connect
Jornada 11 07/04/20 Dades garmin connect
Jornada 12 08/04/20 Dades garmin connect

Més informació del repte : #NiConfinatPucParar 

Repte pel confinament: #NiConfinatPucParar

M'he proposat, que des del dia 28 de març,  fins l'últim dia de confinament, o fins que la salut m'ho permeti. Fer més voltes que un ventilador.
Seran voltes a la terrassa de casa, que és rectangular. Fa 4,8 metres de llarg i 3,5 metres d'ample. Sumat dona un contorn de 16,6 metres, que una vegada fet els girs, es deu quedar en uns 16 metres. Per això calculo que, mínim, he de fer 300 voltes, per assolir els 5 km, que em proposo fer cada dia.
En cas de molt, però que molt mal temps, tinc un pla B. Fer-ho a l'interior de casa, en un circuit de 5 metres amunt i 5 metres avall.  En aquest cas serien 500 anades i 500 tornades per allà mateix. Espero i desitjo, que no faci mal temps!
Son 5 quilòmetres, perquè en el quatre dies que ja porto, fent i testejant aquest repte. La lesió del turmell no se'n ressent.  I mentalment, estar més d'una hora fent voltes, cada dia, ja és prou dur i divertit.
En les quatre ocasions, en que ho he fet, hi estat al voltant de 75 minuts, que vol dir que camino a un ritme de 4 km/h. Els constants girs, frenen molt. Per evitar la càrrega, excessiva, del turmell, canvio el sentit de la marxa, cada quilòmetre.
Per controlar la distància, faig servir la opció de córrer en cinta, del garmin. Que bàsicament activa el podòmetre. La funció de gps, al ser una distància tant reduïda i amb girs constants, no marca bé.
El confinament em deixa tancat a casa, la ment segueix volant lliure.


Seguiment repte #NiConfinatPucParar

29/03/20 Com afronto el confinament

Com s'ha d'afrontar el confinament? No en tinc la resposta per tothom, el que si sé és com l'afronto, i el que m'està funcionant mentalment.
Em centro en les coses que puc fer. El que està al meu abast. En el dia a dia, sense generar expectatives, ni a mitjà, ni a llarg termini.
A el que no puc fer, no cal dedicar gaire estona a rumiar-hi, doncs només genera frustració, ansietat i no aporta res de bo. Ni tant sols em plantejo reptes de futur, ni properes aventures. Perquè a més de no saber la data, en que acabarà tot plegat; el confinament ha parat la recuperació del meu turmell, que duia terme amb un tractament de magnetoteràpia. Tampoc em preocupa, doncs sempre, dintre de les meves possibilitats, i amb esperit de superació, em vaig plantejant fites, a mesura que va pasant el temps, gestionant les oportunitats.
Visc sol, sempre m'he entès molt bé amb la soledat. Estar amb mi mateix, no em pesa. Alhora segueixo comunicat, amb la família i els amics. Saber de la gent que m'estimo i aprecio, dona tranquilitat.
Soc molt amant de seguir l'actualitat. Però evito un excés d'informació. Tinc la pauta màxima de un, com a molt dos telenotícies, res de programes que donen voltes allà mateix. Llegeixo algun que altre article, de diaris, en la seva versió digital. Les noticies de dubtosa procedència, difoses a les xarxes socials, ni em molesto a mirar-les. La ràdio, en la seva versió musical, és una bona manera d'evadir-me.
Dintre el context d'estar a casa. Gaudeixo de les petites coses, els petits plaers d'un dia qualsevol. Menjar, llegir, veure una peli, una conversa telefònica, ... Disfruto de les, màxim dues sortides setmanals, que faig per anar a comprar.
Faig esport. Les meves opcions son caminar a la terrassa o dins el pis, opto per la primera, sentir el sol i el vent, és un regal. Tinc una bicicleta estàtica, hi faig estones de pedalar continuat, i també hi segueixo classes virtuals d'spinning. Tampoc molta estona, no vull estressar el cos, ni perjudicar el turmell.
Com sempre, afronto la vida, amb adversitats o sense, amb el meu millor somriure. No vol dir, que no tingui moments de fluixesa, que en tinc. Vol dir. que no deixo que aquests moments, em dominin.

Proposta pel 28/03/20 #YoCorroEnCasa

Aquest dissabte, hi ha cursa!
Serem molts, des l'elit esportiva, fins a aficionats com tu i com jo. Cadascú des del confinament de casa seva. Combinant esport i solidaritat. Cadascú fent la distància que vulgui, en el recorregut que pugui.
L'objectiu recaptar fons per un assaig clínic, per tractar els infectats, prevenir el contagi i buscar una vacuna contra el covid-19.
L'horari de la cursa és ampli, de les 9 del matí fins les 9 de la nit.
En el meu cas, la lesió al turmell, no em permet córrer, si caminar amb moderació. Tinc l'objectiu de fer 5 km caminant. A la terrassa, que té un contorn d'uns 20 passos. Caldrà fer-hi, aproximadament, 300 voltes, per assolir aquest petit repte. Serà divertit!
Apuntar-s'hi és molt senzill, s'ha de fer, abans de divendres dia 27, a les 18 hores.

22/03/20 Dia 10 de confinament pel Covid-19

Soc molt afortunat. No és que vulgui estar confinat a casa, ni de lluny, més aviat al contrari. M'agrada estar bosc endins, i mar enllà, no  entre parets.
Soc molt afortunat. Tot i viure en un pis petit, no em falten comoditats i serveis. Tinc les necessitats bàsiques cobertes, tinc sostre, llum i aigua corrent. Un rebost i una nevera, que puc reomplir, cada quan cal. Tinc llibres per llegir, Tinc entreteniment, televisió, ràdio, i les mil i una possibilitats que dona internet. A més d'eines de comunicació, telefonia, spkype i demés.
Soc molt afortunat. De moment, puc seguir fent tele treball. Tenint el gruix del dia ocupat, i sobretot la ment distreta, amb altres temes que no són el coi de virus.
Sóc molt afortunat. La gent propera, família i amics, no estan afectats pel Covid-19. Ens prenem molt seriosament les recomencions, i ens quedem, en la mesura del possible,  a casa. En el meu cas, només surto per comprar aliments i per llençar la brossa, si puc, faig les dues coses en el mateix viatge.
Soc molt afortunat. Tinc eines per cremar cabòries i calories. Una bicicleta estàtica de més de trenta anys. Un joc de gomes per exercitar la força. I una terrassa, de pocs metres, però amb molt aire fresc i sol, quan surt. I una ment, que vola lliure, somiant noves aventures i reptes.
Soc molt afortunat. Sé estar amb mi mateix. Gaudir de la soledat i del silenci ensordidor. Aprofito, per viure aquests dies a un altre ritme. Pausat. Sense presses. Assaborint les coses. Com fer els àpats, tranquil·lament. Viure, sense la sensació constant d'anar contra-rellotge.
Soc molt afortunat. No deixo de ser un privilegiat, que està bé, que els seus estan bé, i que té de tot. I que només ha de fer una cosa molt senzilla: quedar-se a casa.

Proper repte: #EmQuedoACasa

Em quedo a casa, no per por. Fa anys que miro a les meves pors als ulls, per dir que no m'espanten. Sinó per solidaritat amb la resta de ciutadans. Per evitar el col·lapse del sistema sanitari. El COVID-19, ens posa a prova.
Avui, diumenge, podria haver agafat la bici per pedalar a muntanya, que tinc a res i menys de la porta casa. Segurament no m'hagués vist ningú, però seria un acte molt egoista, si caigues i em fes mal, seria injust que la meva insolidaritat, deixes sense atenció medica una altre persona, amb una causa realment més important. En canvi, he agafat una bicicleta estàtica, que deu tenir més de trenta anys, i he fet una de les moltes sessions d'spinning, que faré aquest dies, al menjador.
Tinc la sort de poder fer tele treball. Això farà que surti el just i necessari de casa, per anar a comprar aliments, quan em facin falta, sense acaparar, comprant a setmana vista, com he fet sempre.
Quedar-me a casa, és tot un repte per mi. La majoria de dies, faig servir casa meva com a dormitori i poc més. Ara toca estar-hi tota la jornada. Serà dur, però la fi s'ho val.
El que ens demana la societat, és senzill, no ens demana anar a una trinxera en temps de guerra, ni ens demana que siguem herois que salvin el món. Només ens demana que, en la mesura del possible, ens quedem a casa.

01/03/20 Curs de mecànica de bicicletes

Feia anys que buscava un curs, de mecànica per la bicicleta. Per a poder solucionar petits problemes, en les sortides i aventures que faig pedalant. Més enllà de posar cinta americana i/o brides. Pel manteniment, compto amb  Ayats Cycles, mecànic de confiança, i gran professional.
A la fi l'he trobat, a l'Escola de Mecànica de la Bicicleta. M'ha tocat anar a Barcelona ciutat.
El curs, d'unes vuit hores de durada. Amb molta més pràctica, que no pas teòrica, m'ha sorprès gratament. He aprés coses que desconeixia i afiançat les que sabia. Ara sé petits trucs, que m'ajudaran, a rodar amb més tranquil·litat.
Hem treballat diferents aspectes: Reparació de punxades. A la fi sé com posar la roda del darrere, que sempre m'havia costat molt i que acabava entrant de casualitat. La correcta neteja i lubrificació de cadena, plats i pinyons, res a veure amb el que estava fent fins ara. Canviar pedals. Ajust de frens. I el que tema que més vegades, m'ha donat problemes en les aventures cicloturístiques de més d'un dia, ajustar el canvi, i inclús substituir els cables. Rodant per camins i corriols, carregat de pes, és fàcil desajustar-lo.
Sens dubte, aquesta formació i quatre eines, em permetran disfrutar més de la vida a ritme de pedal.

29/02/20 Llicència de Navegació

Feia temps que em volia treure la Llicència de Navegació, anomenada abans Titulín. Ara que la tinc, puc governar embarcacions d’esbarjo de màxim 6 metres d’eslora, a vela o motor, navegar fins a 2 milles nàutiques de distància (3,7 km) de la costa, sempre amb llum diürna. Així com dur motos nàutiques.
El curs per obtenir la Llicència de Navegació, té una durada de 6 hores, dos de tipus teòric i quatre de pràctica.
El meu cas, tota la formació es va dur a terme a bord d’una embarcació. Tant la part teòrica, com la pràctica. Va ser una experiència xula i enriquidora, en que vaig aprendre molt.
És el títol nàutic més "petit" que existeix. Suficient per les meves pretensions, que no és altre que tenir una manera més de gaudir de la mar. Tot i que aquesta ha estat la primera part, ara em falten unes quantes hores de pràctiques per dur, de manera autosuficient, embarcacions a vela, doncs, tot i que navegar amb motor està molt bé, fer-ho només escoltant el vent i la mar, encara està millor.

Proposta pel 04/04/20 100 km de Calella

Trentena edició d'aquesta cursa, que és diu aviat. Li tinc un especial carinyo, a aquesta prova. El 2010 va ser el meu primer repte de 100 km a peu, i juntament amb la gran estima que tinc als qui la munten, fa que per mi sigui molt especial.
Enguany, igual que en les tres edicions anteriors, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe o en el meu cas en la moto,  tot plegat ho fa una cursa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva.
El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix.
Degut a la lesió que tinc al turmell, no sé el que hi podré fer. Si arribaré per a poder intentar els 100 km, o m'hauré de conformar en menys quilòmetres, o no hi podré participar. Sigui com sigui, el que si faré és anar-hi, ni que sigui per animar i per saludar, a la família de llarga distància.
Cròniques anteriors participacions: 2010201120122014, 201520162017 i 2019

22/02/2020 Dues hores nedant a pell

Feia temps, que la idea de nedar dues hores a l'hivern, em rondava pel cap.
El dia reunia les condicions ideals per a intentar-ho. Temperatura de l'aigua a 13'8 C. Bona mar. Jornada de sol, sense núvols i molt poc vent. Per maximitzar les opcions d'aconseguir-ho. He entrat al mar, al voltant de les 12 del migdia, per tenir, bona temperatura, sobretot en el moment de sortir. Segons mesures oficials, la temperatura ambient ha anat dels 13'9C, en el moment de començar, fins els 14'8C, quan he acabat.
Els primers 50 minuts, han estat de molt bon fer. Acompanyat per en Sergi, han passat volant i no hi ha hagut temps, de que m'atabalessin els meus fantasmes.
A partir d'aquí. Com sempre faig, per seguretat, quan vaig en solitari. Nedo resseguint la costa, sense arribar a estar a més de cent metres, de poder sortir pel meu propi peu. Nedo en un circuit, d'uns vint minuts de durada, +/-, que hauré de fer tres vegades i mitja.
El primer objectiu era fer la hora i mitja. He pogut arribar-hi, sense masses problemes. Notant com l'aigua m'anava refredant el cos, com no tenia sensibilitat als peus, sentint les mans de drap i com la musculatura s'anava entumint. Afortunadament, res fora del normal.
A partir d'aquest moment, m'han envaït tots el dubtes i els temors. Per sort, la ment estava prou clara, per anar desmuntant tots els arguments de la por, i seguir endavant. Decideixo que en comptes de fer la volta i mitja que em queda, allargaré la volta, just en la part més allunyada del circuit, per evitar que la ment em jugui una mala passada.
Durant la nedada, recordo com el 26 de novembre del 2011, estava nedant aquest mateix trajecte, iniciant el camí de nedar a pell tot l'any. Ja són nou hiverns. Un camí que no sé on m'acabarà portant, ni m'importa, perquè em fa gaudir de cada tram.
Surto, parant el rellotge en 2 hores i 3 minuts. Em sento eufòric. M'he desafiat i he guanyat. He vençut, a l'enemic més despietat, el propi jo, i alhora, he tingut ajuda del millor dels aliats, de mi mateix.
Track garmin connect

08/02/20 Run4cancer nedant, 10.000 metres

Sense més pressió, ni pretensió que la de voler fer els 10 km nedant. Em poso a nedar a la piscina.
Nedo amb l'única planificació de parar a beure, com a mínim, cada mil metres.
Els primers 1.000 metres sempre em costen, inclús en els entrenaments d'un dia qualsevol. Soc lent, fins i tot, per a posar-me  en situació. A la que arribo als 4.000 metres, sé que a partir d'ara hi haurà un moment o altre, que faré una baixada. Com a conseqüència del poc entrenament que duc. Abans d'avui, durant aquest 2020, he nedat 15.260 metres, repartits en 8 ocasions.
Dur el pullboy, i no moure les cames, fan que l'espatlla es vagi carregant, accelerant el desgast físic, però cap dolor estrany. Alhora tinc una sensació de fred a les cames, per la falta de moviment. La lesió al turmell, fa que així hagi de ser.
Contra tot pronòstic, aguanto bé fins els 6.000 metres, moment en que surto de l'aigua, per anar al vestuari. Lavabo, menjo i de nou en horitzontal.
Passo les hores, fluint, gaudint de com el cos es desplaça dins l'aigua. I la ment, no ho pot evitar, a la que em despisto, somia nous reptes, i noves maneres de desafiar-me.
Dels 7.000 als 8.000 metres +/-, la falta de preparació es fa evident, el ritme decau. Tot i que el veure el final aprop, fa que en res remunti, i segueixi nedant a velocitat creuer.
És l'hora de dinar i la piscina s'ha quedat buida, durant una hora llarga, la tinc per mi sol, quin luxe.
Acabo els 10.000 metres, les 400 piscines, cansat i alhora molt sencer. Físicament ha costat i ha estat tot un repte. Mentalment, sense ànim de ser superb, ha estat fàcil. El cap, ha estat centrat en viure l'ara i l'aquí, fent que la resta del món es desdibuixes, i deixes d'existir per unes hores. Pensant en avançar, en sumar. Sentint l'aigua.
Dades garmin connect

Escrit relacionat:

Repte pel 08/02/20 Run4cancer nedant

El proper 9 de febrer, és celebra la Run4Cancer. Una cursa solidària organitzada amb l'objectiu de recaptar fons pels malalts de càncer i els seus familiars.
Tenia l'intenció de fer-la corrent. Una inoportuna lesió al turmell, m'obliga a fer bondat, uns dies. No puc, ni fer-la caminant. Així que he decidit, fer-la nedant.
Nedant a piscina. Dintre el seu normal funcionament, sent un usuari més. Sense fer sèries, ni cap ritme en concret, ni fent parades a cada quantes piscines. Al igual que la cursa no és competitiva, aquest repte, només és pel plaer de nedar per nedar, fluint de cada braçada.
Ho faré amb un pullboy entre les cames, en estil crol. Per la lesió, no he de  moure les cames, ni per mantenir la postura, ni impulsar-me. Així tindré flotabilitat. Fent cada gir, empenyen amb un sola cama.
Serà el dia abans de la cursa en si, per temes logístics. La piscina, on entreno, està ocupada per una competició, el diumenge.
El beure serà des de dins l'aigua, per menjar hauré d'anar al vestuari.
Perquè serveixi per la causa, els diners de la inscripció, els he ingressat a Oncolliga Girona, com a donatiu.
Serà tot un repte. En el que duem de 2020: 37 dies, en el moment de fer aquest escrit. He nedat 15.260 metres, repartits en 8 ocasions. És a dir, tirades que no han arribat als 3.000 metres. Amb aquest entrenament, fer 10 km, serà tot un desafiament.


Crònica del repte:
08/02/20 Run4cancer nedant

Proposta pel 09/02/20 Run4Cancer

Run4Cancer és una cursa solidària organitzada amb l'objectiu de recaptar fons pels malalts de càncer i els seus familiars. Una tasca realment necessària. La iniciativa va néixer l'any 2015 i es va decidir celebrar-la el diumenge més proper al 4 de febrer, Dia Mundial contra el Càncer.
La peculiaritat d’aquesta activitat esportiva, és que la cursa se celebra simultàniament a 8 poblacions diferents de les comarques gironines, on la Fundació Oncolliga hi té delegacions. D'aquesta manera, podem escollir on volem fer-la.
Run4càncer té dues modalitats de cursa: una de 5 km pensada per tots els públics i per fer-la en família, i l’altre de 10km pensada pels corredors habituals. Els recorreguts són circulars a totes les poblacions i són bàsicament urbans.
Més informació: www.oncolligagirona.cat

26-30/01/20 6 dies amunt i avall

El repte és en solitari, o això creia. En el minut zero tinc la primera sorpresa, en Pere i en Sergi, estan en el punt de sortida i m'acompanyen la primera volta.
L'estratègia de quan faig parades per menjar i dormir, deixo que les decideixi el meu cos, em limito a escoltar-lo i fer el que diu. Tàctica que funciona molt bé.
Fins els 85 quilòmetres, vaig corrent. L'articulació del genoll rondina. S'acaba el córrer i a caminar.
L'avituallament en ruta, el tinc guardat en el camí, per anar menjant cada dues, màxim tres hores. El dinar i el sopar, juntament amb el dormir, ho faig a casa. Anar a casa, que em resulta tremendament còmode i pràctic.
Les primeres 24 hores, les acabo amb 114 km, el previst era fer els 100.
Les hores van passant i tinc un munt de sorpreses. Amics que venen a fer una o més voltes amb mi. Gent que no sé qui son, que m'animen al trobar-me caminant. Els amics de la pizzeria La Locanda, que em conviden a cafè. Un munt de missatges a les xarxes socials. Ni de lluny m'havia imaginat que seria així, tant compartit i tant emocionalment enriquidor.
El circuit, són dos quilòmetres d'anada i dos més de tornada pel mateix lloc. En el transcurs del repte, no se'm fa gens pesat. Se'm fa molt amè. Alhora em sento a casa, no en un indret estrany. Estic on molt dies corro, camino o passejo.
Les 48 hores, les passo amb 202 km a les cames, la previsió era de 180.
Em sento muscularment molt fort, puc caminar a bon ritme, sense forçar. Tot i que quan paro per dormir, al estirar-me noto el dolor. Dolor que té la seva part positiva, quan sona el despertador, no puc fer 5 minuts més, perquè el mal de cames, em desperta de cop.
L'objectiu de l'equador del repte, era els 250 km, que ja tinc fets 7 hores abans. A més tinc el premi més dolç del repte. La mare que apart de fer-me tots els dinars i sopars. Per iniciativa pròpia, ve a compartir una volta. Quina gran volta, la millor de totes. Compartim unes hores junts, amb parada per fer el cafè inclosa. Tenia clar, que estes aconseguint l'objectiu o no, quan vingues la mare, volia assaborir el temps  junts, sense presses. Per sobre d'objectius i de resultats, el que més recordo d'un repte, són els moments compartits i les emocions viscudes.
Les 72 hores, les passo amb 276 km. Començo a fantasiejar amb assolir els 500 quilòmetres, sé que queda molt i que cal anar pas a pas, però no puc evitar pensar-hi.
A les 77 hores, tot es torça. Merda! Volia arribar als 300 km, abans no s'acabés el dia. No pot ser. Apareix un dolor punxant, en els lligaments interiors del turmell esquerra, decideixo parar. Amb 297 km i dos amics, que m'anaven a acompanyar. Gel, descans, antiinflamatoris, dormir i demà serà un altre dia.
Al llevar-me, encara tinc molèsties. El dolor intens ha desaparegut. Em torno a posar en ruta. Les dues primeres hores, hi ha estones que ni em molesta, genial! A partir d'aquí, la intensitat de la molèstia, va pujant i torna el dolor. Dolor més agut que ahir, puc notar la inflamació tocant el turmell.
Em sento en un banc. Paro a pensar. Em dono una última oportunitat. Faré mitja volta i descansaré un parell d'hores. Després decidiré.
Aquest parell d'hores, en la solitud i tranquil·litat de la llar, em permeten reflexionar correctament. Per prendre la difícil, i mai volguda, decisió de plegar. Sempre he pensat, que l'èxit d'un repte, és al acabar fer vida normal, si segueixo em podria fer mal de debò.
Estic content. M'ho he passat molt bé. He fet 320,9 quilòmetres, la distància més llarga que he fet mai a peu. En 92 hores. Fent 77 voltes i mitja, en un circuit de un xic més de 4 km. He compartit moments que estaran per sempre en la memòria. He tingut emocions a flor de pell.
He aprés, dels encerts i dels errors comesos. Aquesta intensa experiència, em servirà, pel proper intent d'assolir el repte.
Track garmin connect

Entrada relacionada:
Repte pel 26/01 al 01/02/20: 6 dies amunt i avall (144 hores)

Repte pel 26/01 al 01/02/20: 6 dies amunt i avall (144 hores)

El repte, consisteix en sumar el màxim de quilòmetres, a peu, en sis dies, 144 hores.
Ho faré, en solitari, en un circuit de 5 quilòmetres entre anada i tornada, a Sant Feliu de Guíxols. 4,2 km de superfície dura (vorera, ciment i/o asfalt) i 800 metres de terra. Durant el recorregut, hi ha dues fonts i lavabos públics. Passant per davant el complex esportiu La Corxera, del que en soc usuari, puc deixar coses en un dels armariets, anar al lavabo  i prendre un cafè al bar, si em cal. Al ser un recorregut urbà, està il·luminat, no hauré de dur frontal. El trajecte és pràcticament tot pla, exceptuant una petita pujada, per accedir al far del port. El circuit pot variar lleugerament. Al ser a trànsit obert, estic condicionat a l'ocupació de l'espai públic, per persones, animals, vehicles i d'altres elements. Si plou, el repte segueix igual, l'únic que en cas d'haver-hi bassals, canviaria la part del circuit de terra, per vorera.
Un cop comenci, el diumenge, 26/01/20 a les 18 hores, el cronometre no para, fins el dissabte, 01/02/20 a les 18 hores. Jo si. Per anar a fer els àpats principals, i dormir una estona, a casa. Les parades intentaré siguin el més curtes possibles. Pel menjar, compto amb l'inestimable ajuda de la mare, que els dies previs al repte, ha cuinat els dinars i sopars. Teca de la mare és sinònim de viandes sanes, bones i sense problemes d'estomac. Només hauré d'escalfar, endrapar i llestos. El dormir, l'idea és fer-ho entre una i tres hores, no descarto repartir-ho en dues vegades per nit. El passar per casa, ho fa logísticament molt senzill, doncs hi tinc tot el material necessari, i em permet fer el repte sense ajuda externa.
Sé del cert, que caminaré més hores que no pas correré. Tot i que correré tant com pugui. Em marco un objectiu ambiciós. 450 quilòmetres (10 km X cada any d'edat). Tot i que independentment del resultat, si ho he donat tot, em sentiré satisfet,
Per testimoniar el repte duré dos gps. Un de mà, per gravar el total del repte. I un altre al canell, en que gravaré de manera parcial, cada tirada. Que em servirà per controlar els horaris, el ritme i l'objectiu, que em vagi marcant tram a tram.
L'estratègia la tinc apunt, i preparada perquè sigui canviant. No tinc prou experiència, per saber del cert, com encarar un repte com aquest. El segur, és que sigui quin sigui el resultat, aprendre molt. 
Tinc moltes ganes, de viure aquesta experiència!
Track del circuit Wikiloc / Garmin Connect

Actualització del 25/01/20: Degut al temporal Gloria, l'escullera del port està tancada, per desperfectes. Fins que la reobrin, el circuit serà de 4 quilòmetres. 

Crònica del repte:
26-30/01/20 6 dies amunt i avall

Repte pel 2020: 10 reptes de 100 quilòmetres a peu

És un repte, que en realitat són deu reptes. Deu reptes, de cent quilòmetres cadascun,  a peu.
Seran dintre l'any 2020, és a dir el 31 de desembre d'enguany, han d'estar fets. Per assolir aquest repte de reptes.
No vol dir fer-los a la primera, sinó intentar-ho les vegades que calguin, fins aconseguir-los.
Mínim han de ser de 100 km, tot i que poden ser de més. Els 100 km han de ser a peu, ja sigui corrent i/o caminant. Els 100 km, seran completats en una sola jornada, que no vol dir en 24 hores, poden ser més, sinó sense cap descans llarg entremig.
Repassant els 34 reptes de 100 km o més, que duc fins a dia d'avui, es pot observar els que he fet per anys: 5 el 2010, 3 el 2011, 5 el 2012, 5 el 2013, 1 el 2014, 2 el 2015, 3 el 2016, 3 el 2017, 3 el 2018 i 4 el 2019. Com que el màxim que he fet són cinc, em proposo fer-ne el doble, deu.
Uns seran organitzats, els que menys, en principi tres: els 100 km ruta de Calella de la Costa, els 100 km de Caldes - Corre pels que no poden i les 24 hores d'ultrafons en pista. No descarto, fer-ne alguna altre cursa.
La resta, reptes autogestionats. Els recorreguts, ja els tinc pensats i, alguns, logisticament estudiats. Comptaré amb el testimoni, mut, del gps.
Les dates, en que els intentaré, anirà en funció de com recuperi el cos. De com ho pugui anar compaginant l'agenda. I de la climatologia. En funció del moment de l'any, faré un recorregut o un altre, per hores de llum i/o per logística.

11-12/01/20 24 hores a muntanya

Desena participació a les 24 hores de muntanya. La veritat és que cada any, em diverteixo més, tot i que fer les 24 hores seguides, no sigui fàcil. No només perquè els organitzadors, van polint detalls i es superen. Sinó pel que hi comparteixo.
A més de compartir camins, pistes i corriols, amb molt d'encant i vida. Indrets, en que la mirada, omple l'esperit. Fred i bosc gebrat a totes hores. Menjar en cada parada. Mal de peus, cansament i son.
El millor d'aquestes 24 hores a muntanya, és compartir el caminar, amb gent que fa anys eren estranyes i ara son amics. Amb persones, que veus una vegada l'any, i et resulten familiars. Amb cares noves i les de sempre. Amb participants que potser no  ens tornarem a veure, i amb d'altres que es tornaran habituals. Amb els amics del Centre Excursionista Olot, que et mostren la seva cara més amable, per ajudar-te a aconseguir el teu propòsit. I els voluntaris, que et fan sentir el protagonista de l'aventura, quan els que tenen més mèrit són ells.
No tan sols només compartim camí, també dubtes, il·lusions, projectes, aventures viscudes i diferents maneres de viure la vida. Diferents punts de vista, que enriqueixen de mala manera, et fan despertar idees i mirar les coses des d'una altre banda.
 
L'essència d'aquesta prova, és el compartir. No el competir, ni el ser més ràpid. Espero poder participar-hi moltes més edicions, per seguir-ne gaudint amb els amics, els coneguts i els per conèixer.
Track  Wikiloc / Garmin Connect
Cròniques participacions anteriors:  2011, 2012, 2014, 2015, 2016, 2017 i 2019. També ho he realitzat el 2009 i el 2010, tot i que no n'hi ha constància en el bloc.

Escrit relacionat:

Proposta pel 11 i 12/01/20 24 hores a muntanya

Desena participació en aquest repte, que espero amb ganes cada principi d'any, de la mà del Centre Excursionista Olot.
Té l'al·licient que el recorregut és diferent a cada edició, enguany: Hostalets d'en Bas - Cantonigrós - Sant Pere de Torelló - Montesquiu - Llaés - Vallfogona.
El que fa aquesta caminada especialment dura, en el meu parer, molt dura. És el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessàries per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat.
Haver d'anar a un ritme que no és el propi d'un mateix, ni poder fer les parades quan i a on un vulgui, és tot un repte. D'aquesta manera, les 24 hores, no són un temps màxim, sinó el temps real, més o menys, de la prova. Un punt que la fa més dureta, juntament a fer-ho a ple hivern, és fer-ho en  gran part de nit, una mica més de 14 hores de foscor, per això sempre ho fan coincidir amb lluna plena per poder gaudir més de l'entorn.
La caminada d'aquest any, uns 70 km i 3.000 metres de desnivell positiu, està dividida en cinc etapes, al final de cada una hi ha avituallament, es poden fer les etapes que es vulguin, hi ha un autocar que et porta si cal, en el meu cas aniré a intentar completar les 24 hores per desena vegada.
Aquesta filosofia excursionista, és el que m'atrau per tornar-hi un any rere altre. Permet fer amics, canviar impressions amb diferents persones i passar-ho bé.
Cròniques participacions anteriors:  2011, 2012, 2014, 2015, 2016, 2017 i 2019. També ho he realitzat el 2009 i el 2010, tot i que no n'hi ha constància en el bloc.
Més informació: Centre Excursionista Olot


Entrada relacionada:
11-12/01/20 24 hores a muntanya

04/01/20 Carta als Reis Mags

Estimats reis mags:
Primer de tot, donar-vos les gràcies per tot el que m'heu dut, durant el passat 2019. Un munt de reptes i aventures, que m'han fet somiar despert, en els que aprés i m'han donat ales, per seguir endavant, sempre endavant.
Per aquest 2020. No em cal res que es pagui amb diners, els diners compren coses, i jo vull més, molt més.
El que vull, és seguir sentint. Sentir intensament, tenir la sensació que el cor està apunt de sortir per la gola. Vull emocions a flor de pell, de les que em fan plorar quan m'enfonso i riure tot sol, quan em venço a mi mateix. I, sobretot, poder sentir il·lusió. Aquella il·lusió, que molts no entenen, ni cal.
Il·lusió, que pinta de colors, la grisor de la monotonia. Il·lusió, que em té el pensament absorbit, donant-li voltes al cap, per trobar la manera de fer-la realitat. Il·lusió per a viure aventures, d'aquelles que no cal anar molt lluny, només cal anar pell endins. Il·lusió, per seguir entenen que la derrota, no és més que l'avantsala del triomf. Il·lusió, d'aquella que fa gaudir el que fas, com si fos la primera vegada, tot i l'experiència acumulada. Il·lusió per intentar reptes, que el seny em diu que no aconseguiré, i que el cor em diu: I que? A cas no et divertiràs intentant-ho?
No us demano aconseguir completar els reptes, és igual. Ja entrenaré tant bé, com pugui i sàpiga. Els prepararé a consciència. I sinó els aconsegueixo, no passa res, perquè no aconseguir un repte, és bo. Indica, que faig coses prou complicades, en que el fracàs està més aprop que l'èxit.
Tot plegat m'agradaria seguir fent-ho, al costat dels que aprecio i estimo. Dels que fa anys, compartim camí, ja sigui en la vida, pujant muntanyes o creuant mars. Amics i familiars, en que la línia es dissipa, amics que són part de la família
A canvi, no us prometo portar-me bé. Us prometo divertir-me intensament, gaudir el trajecte que em porta fins als somnis, i una vegada n'atrapi un, el deixaré anar, per a perseguir el següent.