26/09/20 L'ombra de mi mateix. Crònica d'un accident de trànsit

Així és com em sento, l'ombra de mi mateix.
L'ombra del que era abans de l'accident. Una persona físicament forta, en forma i amb mil projectes en dansa.
Hi ha dos moments de la jornada diària, en que l'ombra es fa intensa.
Al llevar-me, em costa molt fer-ho. Sobretot, perquè ho faci com ho faci, incorporar-me fa mal. I fer una cosa, que saps amb certesa que et produirà fatiga, fa molta mandra.  El pitjor, és l'antagonista del primer moment del dia, anar a dormir. Quan es fa fosc, el cansament es va transformant en dolor, més o menys intens. Alhora, estic marejat, efecte secundari del medicament. Quan em trobo al llit, en la foscor de l'habitació, amb dolor i mareig, em noto fràgil i vulnerable. No hi ha llum, i puc sentir la meva ombra.
Estic esgotat sense fer gaire res. Després d'aixecar-me del llit, esmorzar i dutxar-me,   al sofà a reposar. Una visita al metge, i noto cansament, com si hagués pujat una muntanya. Faig rehabilitació, i acabo fos, com si hagués nedat hores a contracorrent.
La ment, segueix serena. Fins i tot, va per endavant del físic. Estic animat i amb ganes de  menjar-me el món, a queixalades. El cos, diu que paciència, que tot arribarà, que no tingui pressa. I el cap, li fa cas, sense perdre el somriure.
Per sort, també, em sento l'ombra del que tornaré a ser, una vegada recuperat. Quan tota aquesta experiència, sigui un record difús, en la memòria i només quedi el que he escrit, per rememorar el viscut. Espero seguint sent un somiatruites, amb el cap ple de pardals.

 Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

19/09/20 El dolor. Crònica d'un accident de trànsit

A l'hospital preguntaven, en una escala fins al 10, en quin número situava  dolor. No m'ho havia plantejat mai així.
El primer cop, m'ho varen demanar a urgències. La meva resposta va ser contundent: 10! Em van repreguntar. Em vaig reafirmar en el 10. Explicant, que segur hi ha d'haver dolors pitjors, però jo, no havia sentit mai tant de dolor, com fins aquell moment. I que el sentia, com un dolor insuportable.
A l'hospital, estava molt medicat, amb calmants via epidural, era, relativament, de bon passar. A estones, estava tant ple d'analgèsics, que no hi era del tot.
Al marxar de l'hospital, va canviar tot. Tractament amb pastilles. A hores d'ara, una desena diària, exclusivament pel dolor. Doncs la trencadissa que tinc al cos, s'ha d'anar soldant i no requereix medicació, en si mateixa.
Durant el que duem de mes de setembre. Estic entre el dolor persistent, que és incomode; el dolor angoixant, que em posa malhumorat; i el dolor intens, que m'anul·la com a persona, fent-me sentir una mica vegetal al sofà o al llit, intentant fer el menys possible perquè no vagi a més. Va a dies. El que seria entre un 4 un 8. La medicació funciona, està pensada per quan no faig massa res. A la que em bellugo una mica, ja hi tornem a ser.
No puc, ni vull oblidar, que soc molt afortunat, estic al primer món, en el segle XXI i disposo de molts recursos. Que per desgràcia, no tothom té.
A nivell mental. Intento no recrear-me en el dolor. No vol dir que no ho expressi, en el meu entorn. No és bo deixar-ho a dins. El que no busco és fer-me la víctima i molt menys, l'autocompassió, que no duu enlloc.
Aplico la mateixa tècnica, que faig servir en reptes de llarga distància, quan estic molt fet pols i la línia d'arribada queda lluny. Cal extreure la ment, del moment que estic vivint, per tenir perspectiva. Agafar les ales dels pensaments i marxar ben lluny. A casa és molt més fàcil, tinc múltiples opcions: llegir, escriure, veure una pel·lícula, satisfer la curiositat, navegant per la xarxa, parlar amb algú d'un altre tema, ja sigui en persona, per telefon o xatejant una estona. Per contra, estar tantes hores, entre quatre parets, fa que sigui extremadament senzill, caure en la trampa de donar-hi voltes i voltes.
No per deixar de pensar en el dolor, marxa. Tot i que si és cert, que quan hi pensem massa, és de més mal portar.

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

12/09/20 El que trobo a faltar. Crònica d'un accident de trànsit

Per descomptat que trobo a faltar els reptes i vivències, que tant m'omplen, que fan bategar el cor ràpid. Compartir més temps amb família, amics i companys. Tot i que tinc molt assumit, que ara no és el moment. Ni tant sols toca, dedicar-hi gaire temps a pensar-hi.
És en les accions més usuals, més del dia a dia, on trobo a faltar les petites coses.
Avui fa dos mesos, que dormo panxa amunt. Tinc moltes ganes de descansar de costat, com és habitual en mi. Deu fer un parell de setmanes. En una de les múltiples ocasions, en que em desperto durant la nit. Amb el pensament adormit, se'm va ocórrer la "genial" idea de posar-me de costat. A més, de la banda dreta, on tinc clavícula i deu costelles trencades. Només amb l'intent, el dolor em va despertar de cop.
Enyoro els espais oberts i solitaris. Durant aquestes nou setmanes, estic pràcticament confinat. Per motius de mobilitat i  de risc, pel Covid-19. La meva capacitat pulmonar, encara és limitada. Surto el just. Soc de sentir-me a casa, bosc endins i  mar enllà, acompanyat per la natura.
No m'agraden massa els ascensors. Sempre he preferit les escales. Ara, fins per a pujar un sol pis, l'estic fent servir. Espero poder deixar de fer-ho, per anar esglaó a esglaó.
Tinc ganes de dutxar-me dret. Em puc dutxar tant sovint com vulgui. Pel dolor de la cama, i per a no mullar les ferides, que encara estant cicatritzant, ho he de fer assentat i per etapes. Vull poder fer-ho dempeus, estant una estona sota l'aigua.
Fins i tot, coses tant banals, com anar a fer la compra setmanal al super. No és que m'agradi especialment. És que poder fer-ho, indica autonomia, i la independència per la que tant sospiro. Actualment, la meva xarxa més propera, fa que no em falti res de res, ni al rebost, ni enlloc.
Sento nostàlgia, de tenir el cap ple de pardals. Donant voltes i més voltes, a com fer un repte, preparació, detalls, logística... No puc evitar fer plans de futur. Sense data,  sense aprofundir, per a no generar frustració. Quan tinc una idea, en prenc nota, sense desenvolupar-la.
Mentiria, si digués que trobo faltar la gent que més m'estimo. Doncs, sigui presencialment, via telefon i/o xarxes, us sento al meu costat. Soc molt afortunat, per estar envoltat de grans persones. Moltes gràcies pel vostre escalf!

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

07/09/20 Actitud. Crònica d'un accident de trànsit

Segons el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. La definició d'actitud és: Positura expressiva que correspon a una certa disposició de l'ànim.
L'actitud, amb que encaro la recuperació de l'accident, compleix diferents paràmetres: positiva, enfocada, receptiva i amb visió a termini.
Positiva. Agraint la gran sort que he tingut i tinc. He tingut, doncs tot podria haver estat més complicat. Va estar a res, de ser molt pitjor, en múltiples aspectes. I la sort que tinc, de saber que és temporal. La trencadissa i el dolor, tenen data de caducitat, tot i que, a priori, no la sé. Agraït de comptar amb l'escalf i suport, de les persones més importants de la meva vida, la mare i la germana. A més del cercle de persones més properes, amics i de tots els missatges d'ànims, que rebo mitjançant les xarxes.
Enfocada. En l'important, recuperar-me i que he de fer per aconseguir-ho. No deixo que em distreguin les lamentacions pel que ha passat, ni pel que deixo de fer, ni tant sols pel que vull fer, una vegada estigui recuperat del tot. Enfoco, els pensaments, les energies i el temps, en la recuperació. Ja sigui fent exercicis per la capacitat pulmonar, la rehabilitació en mans de fisioterapeutes, les cures per part de professionals d'infermeria, les visites a metges especialistes i realitzar les proves de seguiment i diagnòstic necessàries. La resta és accessori i superflu.
Receptiva. Per a poder reconèixer, les petites millores, que es van produint en el dia a dia. Com poder-me moure, amb més agilitat gràcies a les crosses. Com observar que el mareig, que produeix el medicament, es fa de més bon portar. Com he adaptat, les petits coses quotidianes, a la nova situació.
Visió a termini. Consisteix en ser conscient del que ha millorat i com s'encamina la resta.  Cal tenir present, que hi ha dies dolents, i dies molt dolents. Això no impedeix, treure'n la part bona. Cal mirar enrere, de tant en tant, per veure d'on vinc i com estava. En el moment de fer aquest escrit, fa cinquanta-set dies de l'accident. No puc dir que cada dia, noti que tot va millor, hi ha moments en que el dolor m'encega. El que si puc afirmar, és que vaig en la bona direcció, en un camí de llarg recorregut. Afortunadament la llarga distància, la conec i m'agrada.

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

28/08/20 Diagnòstic de la cama esquerra. Crònica d'un accident de trànsit

A la fi, ja sé el que m'origina l'intens dolor, de la cama esquerra.
Tinc una extensa fractura a la tíbia, amb edema intraossi al voltant, edema ossi al cap del  peroné, a més de líquid i seroma post-traumàtic a la cama esquerra.
De propina, al mateix mirar, han trobat a la cama dreta, més d'un edema intraossi postcontusional.
Quasi després de set setmanes de l'accident, han trobat la fractura. S'han mirat totes les proves anteriors, ecografia, radiografies, ressonància magnètica, i no es veu res. No perquè no hi fos. És una fractura longitudinal i neta, sense cap segment ossi separat, de mal veure, pràcticament cal anar a buscar-la.
El tractament a seguir, és simple. A partir del diagnòstic, fer servir una crossa per moure'm, el poc que em bellugo. Canvi de medicació per mitigar el dolor. I res d'immobilització, ni d'enguixar, ja porta set setmanes i s'està soldant bé. En aquest accident, m'he trencat una mica de tot i "no he aconseguit" que m'enguixessin, per primera vegada a la vida. Pauta de rehabilitació especifica amb fisioterapeuta, pels edemas. Tractament de fisioteràpia pel liquid, que el cos anirà reabsorbint.
Per tot plegat, tinc la cama com adormida. L'estimació, és que tornaré a recuperar la sensibilitat total, en uns tres mesos.
Estic content. Deixo enrere l'incertesa que m'ha acompanyat les darreres setmanes. Saber el que un té, i  com afrontar-ho, dona molta tranquil·litat.
La recuperació és un trajecte llarg, per sort, porto bon rumb.

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

22/08/20 Dient adéu al gran Repte del 2020: 10 reptes de 100 quilòmetres a peu

El repte, eren deu reptes en si mateixos. Consistia en fer, 10 reptes de mínim 100 quilòmetres a peu, ja fos corrent, caminant o una mica de cada.
Una lesió, el 30 de gener, un inoportú edema ossi al turmell. Durant el primer repte dels deu. Fa deixar-ho en pausa. Mentre estava en ple tractament, mitjançant magnetoteràpia i fisioteràpia, el 14 de març, va arribar el confinament pel Covid-19. El tractament va quedar interromput, fins el 22 de maig.
A mitjans de juny, he fet net de la lesió i puc tornar a córrer. Cal fer-ho molt progressivament, per tots els mesos que no he pogut. El pla és treballar molt el fons en la btt, fent tirades llargues i uns reptes pedalant. I corrent, de manera continuada en el temps, en tirades curtes, que vaig allargant, mica en mica. A més de treball de força.
L'idea es arribar al setembre i fer els 9 reptes de 100 km, que em falten, fins a final d'any. He re-planificat els itineraris, en funció de les dates, i del fet de haver-los de fer molt seguits en el temps. N'hi haurà que seran, exclusivament caminant, per tenir menys desgast físic.
El 12 de juliol, l'accident en moto, ho canvia tot de nou. Ara, sis setmanes després, veient que la recuperació porta bon rumb, però és més lenta del que un voldria. La decisió de no intentar acabar el repte, cau per si sola.
No passa res, absolutament res. No tots els reptes s'aconsegueixen, sigui per les circumstàncies que sigui, les que podem controlar i les que no. L'important no és el que aconsegueixo o el que deixo de fer. L'essencial, és assaborir les il·lusions i el camí que em porta cap a elles, arribi o no.

Presentació del repte:
Repte pel 2020: 10 reptes de 100 quilòmetres a peu

16/08/20 Tornaré a anar en moto? Crònica d'un accident de trànsit

Tot just fa cinc setmanes de l'accident. I la pregunta que més em fan, apart de la del meu estat de salut i de com va la recuperació, és si tornaré a anar en moto.
La resposta és directe i contundent: si. Ho pensava a l'hospital i ho segueixo pensant. Evidentment, quan pugui tornar-hi, cosa per la qual encara falten unes quantes setmanes, sinó són mesos.
Hi tornaré, perquè no vull que un accident, em condicioni la vida.
Quan hi torni, de ben segur, aniré amb un ull enganxat al retrovisor, cada vegada que hagi de reduir velocitat o parar. Segurament sentiré por. Però la por està per mirar-la als ulls, i dir-li: t'escolto, però tu no decideixes per mi. I jo he decidit tornar a anar en moto.
En els anys que fa que vaig amb moto. Sempre he anat, estiu i hivern, amb casc integral, guants, jaqueta amb proteccions i pantaló llarg. L'únic que canviaré, serà el pantaló llarg, per un pantaló específic de moto. Ja que he aprés, en pròpia carn, que quan una patacada et fa anar per terra uns 35 metres, els pantalons texans, queden menjats per l'asfalt. I les cremades a la pell, costen de curar.
Amb motor o sense, m'apassionen les dues rodes.

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit 

26/07/20 Desè aniversari del bloc

Deu anys, com n'arriba a passar de ràpid el temps.
Escriure les aventures, desventures, projectes i altres, en un bloc, té molts avantatges. A més de poder-ho compartir, perquè ajudi a construir somnis personals, als qui ho llegeixen.
Un dels principals avantatges és que fa de quadern de bitàcola. Permeten consultar les inquietuds que sentia, abans d'afrontar un repte, el que en vaig aprendre, el que em cal seguir desaprenent i reviure les sensacions de l'aventura. També hi tinc algun escrit, on publico tot el material que he fet servir, i m'ajuda a poder preparar la següent idea.
Més que fer un relat, amb tots els detalls. El que pretenc en cada escrit, és explicar les sensacions que produeixen els reptes. Perquè crec que és més important, transmetre el que un sent, que no parlar ritmes i d'altres detalls molts més tècnics, que en multitud d'ocasions són molt subjectius, i ja hi ha qui sap explicar-ho molt bé.
Escriure un bloc, en els temps actuals, sembla navegar a contracorrent. Ara, el que es porta és la foto, amb una frase curta, penjada a les xarxes socials, que no deixa de ser un instant efímer. En canvi en el bloc, qui l'interessi, pel motiu que sigui, ho pot consultar sempre. Com a curiositat us diré, que quan acabo un repte i publico la foto, pot arribar a tenir un parell de centenars de m'agrada, sumant les diferents xarxes socials. En canvi, quan publico la crònica, arriba en moltes ocasions a superar el miler de lectures, durant la primera setmana. Crec que una cosa no està renyida amb l'altre, i es complementen bé.
No puc deixar de donar-te les gràcies, a tu, que llegeixes aquest escrit. Ja ho facis assíduament o de manera ocasional. Gràcies al teu impuls, aquest modest projecte segueix en marxa, amb un llibre publicat, ara fa uns mesos. Aprenentatges de llarga distància. I amb noves inquietuds, que fan anar endavant, sempre endavant. Moltes, moltes, moltes gràcies!!!

20/07/20 Alta hospitalària. Crònica d'un accident de trànsit

Últim dia. Darreres proves, ressonància magnètica, tac, radiografies i tot correcte. Menys el pipí, que surt de color taronja, infecció per la sonda, que he dut 5 dies posada. Un efecte col·lateral, un mal menor.
Els metges em repeteixen per activa i per passiva. Que tot i la pauta de medicació, hi haurà dolor i que la recuperació serà llarga i lenta.
Arriba el moment de l'alta hospitalària. M'expliquen les pautes a seguir: quatre vegades al dia he de seguir una rutina d'exercicis, per treballar la capacitat pulmonar. Les cures que m'hauran de fer a les cremades, per part de personal d'infermeria. La medicació que hauré de prendre, disset pastilles diàries que m'hauré de prendre durant una llarga temporada. A més del seguiment traumatològic que tindré.
En aquest instant, prenc la determinació d'afrontar aquest repte, que és la recuperació, com a tal. Prioritat total i absoluta a posar-me bé de nou. Sense fer cap pla, més enllà del dia a dia. Sense lamentar el que no puc fer, tot i que evidentment ho trobo a faltar. Aprofitant el que si puc fer. Fixar-me amb les petites millores. No tinc cap data per recuperar-me, no vull cap pressió, ni externa, ni pròpia, vull recuperar-me bé. Tinc per davant, el repte més important de la meva vida i, pas a pas, el penso aconseguir.


Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

17-18-19/07/20 Habitació 423. Crònica d'un accident de trànsit

Al sisè dia, ja em porten a planta, pas previ a poder marxar cap a casa. Em puja la moral. Tot i que fins aquest moment, no m'he mogut del llit, no he deixat la postura d'estirat panxa amunt, més enllà del moment de fer-me cures,  canviar-me de llit per fer-me proves o quan han canviat els llençols.
M'assenten a la butaca. Em comuniquen que puc moure'm, això si, arrastrant un aparell amb rodes, al que estic connectat, que em dona calmants, via epidural i d'altres medicaments per la via que duc al canell. Em sento com un nen, el matí del dia de reis, amb un joguet nou. Per temes de protocol del Covid-19, no puc sortir a caminar al passadís. Cap problema. Unes quantes voltes a llit, fins que em canso i toca parar a reposar una estona.
Com cada dia que estic a l'hospital, espero amb ganes les dues visites que puc rebre. Els amics no poden venir, doncs és una persona per torn i no es poden rellevar. Em visiten i ajuden, els meus dos àngels de la guarda, les dones més importants de la meva vida, la mare i la germana. Que sempre hi són, soc molt afortunat de comptar amb el seu amor i suport incondicional.
Al setè dia. S'ha inflat la cama esquerra i han aparegut blaus, fan proves. Descarten una trombosis i que hi hagi res trencat. És la patacada, i al passar a posició vertical ha sortit.


Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit 

15-16-17/07/20 Novena planta. Crònica d'un accident de trànsit

Les vistes de l'habitació de la novena planta, són al riu Ter. Just fa una setmana i un dia, vaig venir a donar a sang, a aquí, a l'Hospital Doctor Josep Trueta. Al arribar-hi abans de temps, aprofito per passejar a la riba del Ter. En aquell moment em va venir al cap, que potser al cap de molt i molt de temps, estaria veient la vista a l'inrevés, en comptes de mirar l'hospital des del riu, miraria el riu des de l'hospital. I ves per on, que el dia és avui, qui ho havia de dir.
A poc d'arribar a la novena planta, em porten una butaca, on diuen que em podré assentar. Per desgràcia no és així. La butaca duu el logo de Oncotrail, cursa solidaria en que vaig participar l'octubre passat.
La capacitat pulmonar, m'ha quedat reduïda, per la patacada. Començo a fer, amb el suport diari del fisioterapeuta, una pauta d'exercicis respiratoris, per treballar el tema quan abans, tot i que ja m'avisa, que la feina durarà mesos.
Els diferents especialistes, no paren de recordar-me la sort que he tingut. Que dintre el que ha sigut, podria haver estat molt pitjor. Em recalquen que l'edat que tinc, relativament jove, 45 anys, el fet d'estar sa i amb un cos en forma, ha ajudat, i molt, a que tot hagi anat, dintre la gravetat, significativament bé.
Tenia molts perjudicis vers el menjar d'hospital. Se m'han passat tots. Tot i que no tinc gaire gana, els medicaments em deixen un cos estrany. Trobo el menjar entre bo i molt bo, una altre cosa es que m'endevinin el gust, hi ha àpats que m'agraden més, com un dia que hi havia fideuà de marisc i d'altres que menys, quan tenia verdura al vapor.
Aprofito el molt temps que tinc, durant l'estada a l'hospital, per reflexionar sobre la meva vida. Arribo a la conclusió que visc la vida que vull viure, que faig el que vull, dintre les meves possibilitats, que estic envoltat per grans persones, ja siguin família o amics als qui considero familiars. Com tothom m'agradaria treballar la meitat i guanyar el doble. Però soc conscient que soc feliç i que visc una vida plena, que no em cal fer canvis en l'estil de vida, una vegada tot acabi, sinó, només, em caldrà continuar on ho vaig deixar. D'això en diuen felicitat, jo en dic ser coherent entre el que penso i el que faig.


Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit 

13-14-15/07/20 UCI, Box número 7. Crònica d'un accident de trànsit

Al voltant de les tres de la matinada, entro en el box 7 de la UCI. Jo, que l'ultima vegada que vaig fer nit hospitalitzat, va ser perquè acabava de néixer. Estic molt espantat! A estones ploro, pel dolor i per la por que tinc. Plorar m'ajuda, igual com la pluja neteja el bosc, les llàgrimes netegen la mirada.
Una mica més tard de les quatre de la matinada, deu hores després de l'ingrés a urgències, em deixen perquè pugui dormir. Estic grogui pel medicaments, esgotat per la trompada i tinc molta por. No he de fer-me el valent, no cal. Aquest 12 de juliol, el recordaré com el dia que he passat més por, en el meu recorregut vital. Imagineu la situació, en aquell moment no sabia ben bé el que havia passat, em feia mal tot, estic en una Unitat de Cures Intensives, amb tubs i més tubs connectats al cos, tot adolorit i amb dificultat per respirar.
El dilluns, l'endemà de l'accident, no sé si estava millor o pitjor. Si que en molt bones mans. Només podia tenir dues visites al dia, una al migdia i l'altre al vespre. A la del migdia, ve la mare. Tot i que duu mascareta, només amb la mirada, puc veure l'ensurt de veurem tant atrotinat. Intento donar el millor de mi mateix, se m'entretalla la veu, estic dèbil, tant que no soc ni capaç de menjar, me l'han de donar a la boca, com si fos un nen petit.
A la tarda, em donen una bona notícia, he donat negatiu a la prova del Covid-19.
En el box número 7 i en tota l'estada a l'hospital. Em sento molt ben cuidat per tot el personal, des del personal de neteja, assistents, auxiliars, infermeres i metgesses. El caliu humà, és espectacular. Que algú que no coneixes de res, t'agafi la ma, quan estas plorant de dolor, va més enllà del tracte professional, és humanitat!
Són tres llargs dies a la UCI. És un degoteig constant de personal mèdic. Sento que no podria estar en millor mans. Em seguixen fent proves i més proves. Controlant que tot evolucioni favorablement. Encara no estic prou bé, com per estar a planta i em passen a la unitat de crítics de la planta nou. Una UCI, un xic més tranquil·la i amb vistes.


Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit 

12/07/20 Urgències. Crònica d'un accident de trànsit

A les 18:19 entro a urgències. Davant la gravetat de l'accident, em van tallar la roba. Em van posar calmants forts. Proves i més proves. Havien d'avaluar l'abast de la tragèdia. En tot moment, un excel·lent tracte humà, m'ho anaven explicant tot, de manera que fos conscient de cada cosa que feien.
El pitjor és quan m'havien de moure, el dolor s'intensificava, ja fos per fer radiografies, fer un tac, etc...
Em curen les cremades de les cames, tot i dur pantalons llargs, pel fregament de l'asfalt.
En la primera avaluació de danys, em diuen que tinc la columna vertebral, sense cap lesió, bé! Alhora m'informen de que tinc politraumatismes, estern, clavícula, deu costelles dretes i una d'esquerra trencades. M'imagino el pit com un mosaic d'en Gaudí. I la pitjor notícia, una costella m'ha perforat el pulmó dret, em fan un forat al pit, per passar un tub, perquè surti aquesta sang.
Mentre avisen la família. En res, tinc la meva germana al meu costat, quan pot estar-hi, doncs no paren de fer-me coses i més coses.
Degut a la situació del Covid-19, em fan la prova PCR. Fins que no doni negatiu, segueixen el protocol com si en tingués.
Em col·loquen un catèter epidural, per a subministrar analgèsics, per l'intens dolor. Em posen una sonda vesical, tot i que fa impressió, un tub en el penis, és la menor de les meves preocupacions.
Tinc insuficiència respiratòria, em posen una mascara d'oxigen. Em diuen que respiri amb totes les meves forces, per evitar mals majors. Respiro, com si amb cada alenada d'aire m'hi anés la vida.


Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit 

12/07/20 L'accident. Crònica d'un accident de trànsit

La vida canvia, de sobte, en un instant.
Aquest diumenge, havia anat a nedar a Port de la Selva. Amics, mar i diversió, una de les combinacions que més m'agraden. I un dinar en família.
Va ser acabar de dinar i agafar la moto per tornar cap a casa. Sense presses. A l'alçada de Medinyà, a la Nacional II. El semàfor es va posar taronja, vaig reduir; es va posar vermell i vaig parar. Eren quarts de sis de la tarda.
Quan vaig obrir els ulls, estava al terra. Moment que retrata l'imatge, que acompanya aquest escrit. Envoltat del personal SEM i de bombers, que em deien que estès tranquil, que no em mogués. Tenia molt dolor per tot el cos, i no sabia el que havia passat, estava desconcertat i molt espantat! Sempre havia escoltat, que quan algú té un accident, no el recorda, doncs ara sé, en primera persona, que és així. En el meu cas, el personal sanitari em va trobar inconscient.
No puc evitar, moure un xic les cames, per sentir-les i poder pensar, que no tinc problemes a la columna. Això alleugereix un xic, la meva por.
A posterior, vaig saber, tal i com es pot llegir en la notícia del Diari de Girona. Que un conductor, va encalçar un motorista a l'N-II a Medinyà (Gironès) amb el seu tot terreny i el va deixar en estat molt greu. I que va donar una taxa de 0,41 mg/l en aire expirat. Sempre quan llegim, aquestes notícies, pensem que li passen als altres, en aquesta ocasió l'altre he estat jo.
El trasllat es va fer amb ambulància, fins a l'hospital Trueta de Girona. Aquest tram el recordo confús. El que no parava de demanar al personal sanitari, eren les ulleres. Em sentia marejat, devia pensar que amb ulleres, al poder veure-m'hi millor, aquesta sensació de mareig marxaria. Em deien que no patís, que ells les tenien, però que amb la màscara d'oxigen que duia, no me les podien posar.


Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit 

02/07/20 Repte #NiConfinatPucParar aconseguit

Mirat en perspectiva, ha estat un repte dur.
Físicament ha estat de bon fer. Una hora caminant al dia, fins completar cinc quilòmetres és fàcil. Fer-ho donant voltes de setze metres, a la terrassa, ja no és tant senzill, a nivell mental.
Hi ha hagut tres etapes ben diferenciades, dins el repte.
Al principi era molt fàcil. Del 28/03 al 01/05. 35 dies en que no podia sortir de casa, tele treballant. Fer voltes a la terrassa, era un respir, un alenada d'aire fresc. Un premi.
La segona etapa feia mandra, tot i que era de bon fer. Del 02/05 al 14/06. 44 dies. En que ja podia sortir de casa, ni que fos en franges horàries. Al gaudir de l'aire lliure, estar engabiat, per contrast feia basarda. Durant aquests 44 dies, en que feia tele treball, em llevava a les 5:30 a diari, per sortir, la majoria de dies, en bicicleta. Les voltes a la terrassa, les feia al acabar de treballar.
L'últim tram. Ha estat el més feixuc. Del 15/06 fins el 02/07. 18 dies. El retorn a certa normalitat, almenys en el terreny laboral. Treballant de manera presencial, a Girona ciutat i els imprestos, del dia a dia. Han fet que costes horrors, fer les voltes.
Han estat 97 dies. 485 km. Unes 30.312 voltes. Sé del cert, que quan vagi a la terrassa, ja no la veuré igual, recordaré aquest repte.

Totes les publicacions del #NiConfinatPucParar

27/06/20 Puig Estela

Els quatre, tenim moltes vivències muntanyenques, en comú. Hores i més hores de bons records, superant adversitats i compartint alegries. Pel nostre particular retrobament, post-confinament, ens decidim per anar a fer un cim, un de ben conegut per tots quatre. El Puig Estela.
La pujada és ràpida i dreta. Gens tècnica, tot i que té algun petit tram, una mica exposat. Un vent fresc, ens acompanya, per treure'ns del damunt la calor, que va augmentant mentre avança el rellotge.
Una vegada en el cim, a cota 2.013. Les vistes omplen la mirada, i l'esperit. Sembla que estem dins d'una postal. El millor dels cims, és el petit que et fan sentir. La grandesa de la muntanya, ens posa en el nostre lloc.
Carenem, fins a la Portella d'Ogassa. Tenim el dubte de si pujar al Taga o no. Avui no toca, ni per horari, ni per estat de forma.
De baixada, seguim un track, que vam trobar per internet. Ens porta per algun camp a través, i per corriols poc dibuixats. L'elecció té premi, terreny ferm, dos salts d'aigua i una mina.
Davant la mina abandonada, el meu esperit d'explorador, decideix entrar-hi. Hi ha aigua, entre un i tres pams, segons la zona. Troncs i pedres en el terra. Entro calçat, per no patinar. Com a llum, tinc la llanterna del mòbil. Arribo fins on puc caminar dret, no deuen ser ni cent metres, més enllà s'estreny i perd alçada. Una experiència inesperada, que no he deixat escapar.
Seguim baixant, gaudint del bosc, fins a retornar al punt de sortida. Sant Joan de les Abadesses.
Àlbum d'imatges. Amb fotos del Lluís, l'Andreu i pròpies.
 
Track wikiloc / garmin connect

Aquest ha estat el cim número dos del projecte 100 cims. Seguiment del projecte 100 cims

13/06/20 Sant Feliu de Guíxols - Girona - L'Estartit - Sant Feliu de Guíxols, en btt

Sé del cert que em mullaré. No per les previsions, que ho indiquen, sinó perquè plovineja, ja abans de sortir de casa.
La ruta està dividida en tres trams.
El primer tram, és de Sant Feliu de Guíxols, fins a Girona, per la via verda. La primera hora i mitja, és amb aigua. A l'alçada de Cassà de la Selva, el cel canvia de gris a blau. Pedalo fins a Girona, aprofitant per rodar pel seu barri vell.
El segon tram, de Girona a l'Estartit, és per la ruta del Ter. No duc el track en el gps, està ben indicat. Rodar entre camps, al costat del riu, és una delícia. Hi ha un munt de bassals, fruit de la pluja dels últims dies, a estones, tinc fang fins a la visera del casc.
Al quilòmetre 73, petit contratemps. El gual per creuar el Ter, hi passa molt aigua. Cal girar cua. Amb la cartografia del gps, vaig enllaçant camins fins a Sant Jordi Desvalls i d'allí a Colomers, on torno a trobar els indicatius de la ruta del Ter.
L'objectiu és anar fins la Gola del Ter. Com ha canviat, pel temporal Gloria, hi vaig estar el setembre i res a veure. Aprofitant que hi ha poca gent, ressegueixo, el passeig marítim, fins a l'Estartit.
Parada a dinar, en un banc davant la platja. Amb vistes a les Medes. Soc un privilegiat. L'entrepà té gust de premi, de regal de la vida. Mentre observo com ve la negror, que presagia pluja de nou.
Fins a Torroella, hi ha una via verda, molt planera i de bon fer. Una vegada allí, agafaré la ruta del Pirinexus.
A Torroella, toca posar-me l'impermeable. La pluja va augmentat la seva intensitat. Fins a Fontclara, on cau un diluvi. Quan trobo aixopluc, no hi paro, ja estic calat i agafaria fred. Prefereixo seguir pedalant.
Entre la que cau, i que no porto ulleres. No veig les senyals i em surto de la ruta, que  torno a trobar a l'alçada de Torrent.  A partir d'aquí, el fang del camí, em fa patinar, més d'una vegada, sense conseqüències, més enllà dels ensurts.
A Palafrugell, hi arribo amb sol. Un sol esplèndid, que em va eixugant i em crema de nou la pell. Via verda del tren petit, fins a Palamós. I en res ja estic on he començat. A casa, a Sant Feliu de Guíxols.

Proposta pel 13/09/20 III Oncocursa Guíxols Trail


L’Oncocursa va néixer, el 2018, amb la finalitat d’organitzar una activitat solidària per tal de recaptar recursos econòmics per la  Fundació Oncolliga Girona en la seva tasca de millora de les condicions de vida dels malalts de càncer. Fet que serà consumat amb els drets d’inscripció i  participació de dos equips de corredors a  la propera edició de l'Oncotrail  2020.
L’Oncocursa és divideix en dues curses en una mateixa finalitat, fer conèixer el nostre projecte a totes les persones.
Cursa popular solidària en tres modalitats, Caminada de 6 km i Cursa de 14 km, apte per a tothom i Trail de 24 km per al més atrevits, amb sortida i arriba a Sant Feliu de Guíxols. Cursa que és desenvoluparà per el nostre territori del Massís de l’Ardenya marítima. El conjunt d'aquest massís constitueix una àrea natural de valors estètics i paisatgístics excepcionals. 
Quan faig aquesta cursa, cada any, acabo coneixent nous corriols, un al·licient més per a tornar-hi.
Més informació: III Oncocursa solidària

12/06/20 Sant Feliu de Guíxols - Puig de Ses Cadiretes i tornada en btt


Aquesta ruta en btt, és un plaer pels sentits. La faig sovint i no em cansa.
Surto de casa, de Sant Feliu de Guíxols. Al cap de res ja fa pujada. A cada poca estona, a mesura que es guanya alçada, les vistes són un regal.
El destí és el Puig de Ses Cadiretes. No puc evitar, fer parada, sortint del camí més directa, al mirador de Canyet. Té unes vistes, de les que per vegades que les vegis, sempre les vols tornar a veure.
El camí és de bon fer. Amb excepció d'alguna rampa, no massa llarga, que fa suar de valent o fer peu a terra, que tampoc passa res. I algun petit tram, desdibuixat per l'aigua.
Una vegada al cim del Puig de Ses Cadiretes. Pujo fins el vèrtex geodèsic. En els vèrtex, sempre hi ha les millors vistes, doncs solen estar en indrets alts i clars de vegetació. En aquesta ocasió la boira matinera, no em deixa gaudir de l'espectacle plenament, només el deixa entreveure. Una bona excusa per a tornar-hi.
Aquesta cim, l'he escollit per ser el primer del projecte 100 cims. Perquè quan estava a l'escola, a Llagostera, en la meva etapa de secundària. El buscava per la finestra i abans no començaven les classes, hi anava amb l'imaginació. I sempre que hi vaig, torno a l'infantesa per una estona.
Desfaig camí. Molta baixada i algun pla, que fan anar ràpid, mentre el sol, surt mandrós. I amb la seva llum, em deixa admirar el bosc, que té la cara rentada, per la pluja que caigut aquest dies.
Track wikiloc / garmin connect


Seguiment del projecte 100 cims

Seguiment projecte 100 cims

001 12/06/20 Puig de Ses Cadiretes (Gironès/Selva) Crònica Track
002 27/06/20 Puig Estela (Ripollès) Crònica Track

Projecte: 100 cims


Aquesta iniciativa, la va crear el 2006 la FEEC. Es tracta d’assolir 100 cims d’entre una llista de 308 muntanyes representatives de Catalunya, la Catalunya del Nord i Andorra.
En el meu cas, em servirà com excusa, per a fer una mica més de muntanya, i sobretot per explorar territori. El començaré de zero, a partir d'avui, sense tenir en compte els cims que he fet. Així serà més interessant, i m'incito a pujar-hi de nou.
L'únic criteri, que seguiré per fer un o altre cim, serà la possibilitat d'anar-hi.
La normativa, de la FEEC, distingeix entre cims essencials, 150, i els que no, els 158 restants.  I diu  que a  partir de dia 1 de juliol de 2019 per superar el repte caldrà assolir un centenar de cims d’un llistat de 150 que es consideren essencials. La normativa pròpia, per aquest projecte personal, fa vàlids els 308 cims.
Alguns els faré en bicicleta, d'altres corrent i la majoria caminant. Ja sigui pel meu compte, amb amics o dintre d'una activitat organitzada.
No hi ha data de finalització, ni cal. L'idea és anar fent, aprofitant les oportunitats, que puguin sorgir.
Hi ha una opció, per a poder registrar els cims, dins la mateixa pàgina web de la FEEC. Com que no pertanyo a cap associació de muntanya, ni estic federat, ho registraré en aquest bloc. Publicaré una pàgina amb els cims pujats i el track.

06/06/20 Sant Feliu de Guíxols - Olot i tornada, pedalant 200 km, per les vies verdes


Començo a pedalar a dos quarts de quatre de la matinada. Les primeres hores, en la foscor, són tranquil·les, els quilòmetres passen volant. Una espectacular lluna plena, presideix la nit.
El dia es desperta, mentre passo per una ciutat de Girona adormida.
A partir de les 6 del matí, vull parar a fer un cafè amb llet, però els dos bars pels que passo davant, estan tancats. No tinc ganes de desviar-me, que hi farem. No es pot tenir tot.
A Amer, parada per esmorzar, el que duc a l'alforja de la bici. Cal agafar forces, per davant, tinc uns dinou quilòmetres de pujada. De bon fer, en un entorn amb molt d'encant, fins arribar al punt més alt de la ruta. El coll d'en Bas, em rep majestuós com sempre i amb una agradable baixada.
A Olot, arribo una mica més tard de les 10. Meitat de camí. Parada i fonda. A on, des del 2007, paro sempre que faig aquest aquest recorregut de 200 quilòmetres. El Firabar. Menjar senzill i bo.
La tornada, ja no serà tant de bon fer. La calor apreta i les cames afluixen. Sobretot ho noto a partir del quilòmetre 160 +/-. L'inconvenient de conèixer bé el recorregut, és que sé el que m'espera.
A l'alçada de Bonmatí, surto uns metres de la via verda. Per anar a un raconet, al costat del Ter. On em quedo, per uns minuts, a contemplar el pas del temps, mentre el riu flueix.
El vent, que al matí estava parat, es posar a bufar, com no podia ser d'altre manera, en sentit contrari a la marxa. Aquest esforç extra, es mereix un premi extra. Aprofitant que tinc gana, tot i que duc menjar, em regalaré, un gelat per berenar. Un al·licient, que em fa pedalar amb més ganes, fins on he decidit que pararé a comprar-lo, la benzinera de Llambilles.
Una vegades les ansies llamineres satisfetes. Segueixo desfent camí. Amb el sentiment contradictori, de voler acabar, perquè estic cansat, i les ganes de duri per sempre, per tot el que gaudeixo.
Poder passar hores i hores. En que la màxima preocupació és pedalar. Més enllà de l'esforç físic que implica, és un tot un premi.
Track Wikiloc / Garmin Connect

Presentació del repte:
Repte pel 06/06/20 Sant Feliu de Guíxols - Olot i tornada, pedalant 200 km, per les vies verdes

Repte pel 06/06/20 Sant Feliu de Guíxols - Olot i tornada, pedalant 200 km, per les vies verdes

En tinc moltes ganes. Fa molts dies que hi penso.
Després de setmanes, confinat a casa. I d'un mes poden sortir, a fer esport en franges horàries. Arriba el primer cap de setmana, en que puc fer aquest repte. Rodar i rodar.
El trajecte, em té el cor robat. De Sant Feliu de Guíxols a Olot i tornar. Per les vies verdes. Pedalant uns 200 km.
Serà en solitari. Ho faré respectant les franges horàries, en que pot sortir la gent gran. L'idea és sortir molt d'hora, de matinada. Per ser al voltant d'Olot, en la franja de 10 a 12 hores. Fer un esmorzar/dinar/homenatge, sense presses, en un dels bar-restaurant, que tinc vistos. I si cal faré una parada per berenar de 19 a 20 hores.
Aquesta vegada, no podré comptar amb les fonts públiques. Estan totes tancades pel covid-19. Sortiré carregat de casa, per tenir-ne, espero, fins la parada de les 10 del matí. I després, com que ja estarà tot obert, en compraré pel camí.
Físicament, ho afronto amb dubtes. La tirada més llarga que he fet en bici, en els últims mesos, ha estat de 72 km. Per sort, la il·lusió pesa més que la por. En el pitjor dels casos, carrego la bici al bus i cap a casa.
Sinó ho aconsegueixo, no passa res de res, almenys hauré gaudit del trajecte i d'haver-ho intentat. Perquè no hi ha res més trist, que penedir-se del que no s'ha provat.

Crònica del repte:

30/05/20 Fins quan durarà el #NiConfinatPucParar

Tot repte té data de finalització. Aquest no n'és una excepció.

El plantejament, és que duri tants dies com el confinament. Incloent la part de la desescalada, que no deixa de ser una rebaixa, del confinament, a cada fase. A la regió sanitària de Girona, on resideixo.
Avui, estem en el penúltim dia de la fase 1, duc 64 jornades de 300 i escaig voltes, de 16 metres, a la terrassa, per completar els 5 km diaris. Acumulant fins al moment, 320 km, unes 20.000 voltes +/-.
El càlcul per saber quan durarà és el següent: 64 (dies fets) + 1 (dia que queda de fase 1) + 14 (dies de fase 2) + 14 (dies de fase 3) + 14 (vaig començar el repte el dia 15 de confinament i perquè siguin els dies totals, cal sumar els que no he fet). Surt que el repte durarà 107 dies, a no ser que s'allarguí o escurci alguna fase.
Fer-ho els dies que no podia sortir al carrer, era molt fàcil. No tenia més alternativa que això, pujar escales, pedalar a l'estàtica o anar a tirar la brossa, per a poder mourem. Ara que puc i surto a fer esport, unes hores cada dia. És quan fer-ho fa mandra, molta mandra. Cal tirar de motivació i de compromís, per això és un repte.

Totes les publicacions del #NiConfinatPucParar

Seguiment repte #NiConfinatPucParar

No sé fins quan durarà el repte. El que si sé, és que mentre duri aniré penjant cada dia, les dades de com el vaig fent. 
La jornada 01 i la 02, no vaig guardar les dades a garmin connect, es pot veure el tuit, en que hi ha la foto del rellotge.

Jornada 03 30/03/20 Dades garmin connect
Jornada 04 31/03/20 Dades garmin connect
Jornada 05 01/04/20 Dades garmin connect
Jornada 06 02/04/20 Dades garmin connect
Jornada 07 03/04/20 Dades garmin connect
Jornada 08 04/04/20 Dades garmin connect
Jornada 09 05/04/20 Dades garmin connect
Jornada 10 06/04/20 Dades garmin connect
Jornada 11 07/04/20 Dades garmin connect
Jornada 12 08/04/20 Dades garmin connect
Jornada 13 09/04/20 Dades garmin connect
Jornada 14 10/04/20 Dades garmin connect
Jornada 15 11/04/20 Dades garmin connect
Jornada 16 12/04/20 Dades garmin connect
Jornada 17 13/04/20 Dades garmin connect
Jornada 18 14/04/20 Dades garmin connect
Jornada 19 15/04/20 Dades garmin connect
Jornada 20 16/04/20 Dades garmin connect
Jornada 21 17/04/20 Dades garmin connect
Jornada 22 18/04/20 Dades garmin connect
Jornada 23 19/04/20 Dades garmin connect
Jornada 24 20/04/20 Dades garmin connect
Jornada 25 21/04/20 Dades garmin connect 
Jornada 26 22/04/20 Dades garmin connect
Jornada 27 23/04/20 Dades garmin connect
Jornada 28 24/04/20 Dades garmin connect
Jornada 29 25/04/20 Dades garmin connect
Jornada 30 26/04/20 Dades garmin connect
Jornada 31 27/04/20 Dades garmin connect
Jornada 32 28/04/20 Dades garmin connect
Jornada 33 29/04/20 Dades garmin connect
Jornada 34 30/04/20 Dades garmin connect
Jornada 35 01/05/20 Dades garmin connect
Jornada 36 02/05/20 Dades garmin connect
Jornada 37 03/05/20 Dades garmin connect
Jornada 38 04/05/20 Dades garmin connect
Jornada 39 05/05/20 Dades garmin connect
Jornada 40 06/05/20 Dades garmin connect
Jornada 41 07/05/20 Dades garmin connect
Jornada 42 08/05/20 Dades garmin connect
Jornada 43 09/05/20 Dades garmin connect
Jornada 44 10/05/20 Dades garmin connect
Jornada 45 11/05/20 Dades garmin connect
Jornada 46 12/05/20 Dades garmin connect
Jornada 47 13/05/20 Dades garmin connect
Jornada 48 14/05/20 Dades garmin connect
Jornada 49 15/05/20 Dades garmin connect
Jornada 50 16/05/20 Dades garmin connect
Jornada 51 17/05/20 Dades garmin connect
Jornada 52 18/05/20 Dades garmin connect
Jornada 53 19/05/20 Dades garmin connect
Jornada 54 20/05/20 Dades garmin connect
Jornada 55 21/05/20 Dades garmin connect
Jornada 56 22/05/20 Dades garmin connect
Jornada 57 23/05/20 Dades garmin connect
Jornada 58 24/05/20 Dades garmin connect
Jornada 59 25/05/20 Dades garmin connect
Jornada 60 26/05/20 Dades garmin connect
Jornada 61 27/05/20 Dades garmin connect
Jornada 62 28/05/20 Dades garmin connect
Jornada 63 29/05/20 Dades garmin connect
Jornada 64 30/05/20 Dades garmin connect
Jornada 65 31/05/20 Dades garmin connect
Jornada 66 01/06/20 Dades garmin connect
Jornada 67 02/06/20 Dades garmin connect
Jornada 68 03/06/20 Dades garmin connect
Jornada 69 04/06/20 Dades garmin connect
Jornada 70 05/06/20 Dades garmin connect
Jornada 71 06/06/20 Dades garmin connect
Jornada 72 07/06/20 Dades garmin connect
Jornada 73 08/06/20 Dades garmin connect
Jornada 74 09/06/20 Dades garmin connect
Jornada 75 10/06/20 Dades garmin connect
Jornada 76 11/06/20 Dades garmin connect
Jornada 77 12/06/20 Dades garmin connect
Jornada 78 13/06/20 Dades garmin connect
Jornada 79 14/06/20 Dades garmin connect
Jornada 80 15/06/20 Dades garmin connect
Jornada 81 16/06/20 Dades garmin connect
Jornada 82 17/06/20 Dades garmin connect
Jornada 83 18/06/20 Dades garmin connect
Jornada 84 19/06/20 Dades garmin connect
Jornada 85 20/06/20 Dades garmin connect
Jornada 86 21/06/20 Dades garmin connect
Jornada 87 22/06/20 Dades garmin connect
Jornada 88 23/06/20 Dades garmin connect
Jornada 89 24/06/20 Dades garmin connect
Jornada 90 25/06/20 Dades garmin connect
Jornada 91 26/06/20 Dades garmin connect
Jornada 92 27/06/20 Dades garmin connect
Jornada 93 28/06/20 Dades garmin connect
Jornada 94 29/06/20 Dades garmin connect
Jornada 95 30/06/20 Dades garmin connect
Jornada 96 01/07/20 Dades garmin connect
Jornada 97 02/07/20 Dades garmin connect

Totes les publicacions del #NiConfinatPucParar