UltraQuim

Els quatre, tenim moltes vivències muntanyenques, en comú. Hores i més hores de bons records, superant adversitats i compartint alegries. Pel nostre particular retrobament, post-confinament, ens decidim per anar a fer un cim, un de ben conegut per tots quatre. El Puig Estela. La pujada és ràpida i dreta. Gens tècnica, tot i que té algun petit tram, una mica exposat. Un vent fresc, ens acompanya, per treure'ns del damunt la calor, que va augmentant mentre avança el rellotge. Una vegada en el cim, a cota 2.013. Les vistes omplen la mirada, i l'esperit. Sembla que estem dins d'una postal. El millor dels cims, és el petit que et fan sentir. La grandesa de la muntanya, ens posa en el nostre lloc. Carenem, fins a la Portella d'Ogassa. Tenim el dubte de si pujar al Taga o no. Avui no toca, ni per horari, ni per estat de forma. De baixada, seguim un track, que vam trobar per internet. Ens porta per algun camp a través, i per corriols poc dibuixats. L'elecció té premi, te

Sé del cert que em mullaré. No per les previsions, que ho indiquen, sinó perquè plovineja, ja abans de sortir de casa. La ruta està dividida en tres trams. El primer tram, és de Sant Feliu de Guíxols, fins a Girona, per la via verda. La primera hora i mitja, és amb aigua. A l'alçada de Cassà de la Selva, el cel canvia de gris a blau. Pedalo fins a Girona, aprofitant per rodar pel seu barri vell. El segon tram, de Girona a l'Estartit, és per la ruta del Ter. No duc el track en el gps, està ben indicat. Rodar entre camps, al costat del riu, és una delícia. Hi ha un munt de bassals, fruit de la pluja dels últims dies, a estones, tinc fang fins a la visera del casc. Al quilòmetre 73, petit contratemps. El gual per creuar el Ter, hi passa molt aigua. Cal girar cua. Amb la cartografia del gps, vaig enllaçant camins fins a Sant Jordi Desvalls i d'allí a Colomers, on torno a trobar els indicatius de la ruta del Ter. L'objectiu és anar fins la Gola del Ter. Com ha canviat, pel t

L’Oncocursa va néixer, el 2018, amb la finalitat d’organitzar una activitat solidària per tal de recaptar recursos econòmics per la  Fundació Oncolliga Girona en la seva tasca de millora de les condicions de vida dels malalts de càncer. Fet que serà consumat amb els drets d’inscripció i  participació de dos equips de corredors a  la propera edició de l'Oncotrail  2020. L’Oncocursa és divideix en dues curses en una mateixa finalitat, fer conèixer el nostre projecte a totes les persones. Cursa popular solidària en tres modalitats, Caminada de 6 km i Cursa de 14 km, apte per a tothom i Trail de 24 km per al més atrevits, amb sortida i arriba a Sant Feliu de Guíxols. Cursa que és desenvoluparà per el nostre territori del Massís de l’Ardenya marítima. El conjunt d'aquest massís constitueix una àrea natural de valors estètics i paisatgístics excepcionals.  Quan faig aquesta cursa, cada any, acabo coneixent nous corriols, un al·licient més per a tornar-hi.

Aquesta ruta en btt, és un plaer pels sentits. La faig sovint i no em cansa. Surto de casa, de Sant Feliu de Guíxols. Al cap de res ja fa pujada. A cada poca estona, a mesura que es guanya alçada, les vistes són un regal. El destí és el Puig de Ses Cadiretes. No puc evitar, fer parada, sortint del camí més directa, al mirador de Canyet. Té unes vistes, de les que per vegades que les vegis, sempre les vols tornar a veure. El camí és de bon fer. Amb excepció d'alguna rampa, no massa llarga, que fa suar de valent o fer peu a terra, que tampoc passa res. I algun petit tram, desdibuixat per l'aigua. Una vegada al cim del Puig de Ses Cadiretes. Pujo fins el vèrtex geodèsic. En els vèrtex, sempre hi ha les millors vistes, doncs solen estar en indrets alts i clars de vegetació. En aquesta ocasió la boira matinera, no em deixa gaudir de l'espectacle plenament, només el deixa entreveure. Una bona excusa per a tornar-hi. Aquesta cim, l'he escollit per ser el primer del project

Aquesta iniciativa, la va crear el 2006 la FEEC. Es tracta d’assolir 100 cims d’entre una llista de 308 muntanyes representatives de Catalunya, la Catalunya del Nord i Andorra. En el meu cas, em servirà com excusa, per a fer una mica més de muntanya, i sobretot per explorar territori. El començaré de zero, a partir d'avui, sense tenir en compte els cims que he fet. Així serà més interessant, i m'incito a pujar-hi de nou. L'únic criteri, que seguiré per fer un o altre cim, serà la possibilitat d'anar-hi. La normativa, de la FEEC, distingeix entre cims essencials, 150, i els que no, els 158 restants.  I diu  que a  partir de dia 1 de juliol de 2019 per superar el repte caldrà assolir un centenar de cims d’un llistat de 150 que es consideren essencials. La normativa pròpia, per aquest projecte personal, fa vàlids els 308 cims. Alguns els faré en bicicleta, d'altres corrent i la majoria caminant. Ja sigui pel meu compte, amb amics o dintre d'una activitat

Començo a pedalar a dos quarts de quatre de la matinada. Les primeres hores, en la foscor, són tranquil·les, els quilòmetres passen volant. Una espectacular lluna plena, presideix la nit. El dia es desperta, mentre passo per una ciutat de Girona adormida. A partir de les 6 del matí, vull parar a fer un cafè amb llet, però els dos bars pels que passo davant, estan tancats. No tinc ganes de desviar-me, que hi farem. No es pot tenir tot. A Amer, parada per esmorzar, el que duc a l'alforja de la bici. Cal agafar forces, per davant, tinc uns dinou quilòmetres de pujada. De bon fer, en un entorn amb molt d'encant, fins arribar al punt més alt de la ruta. El coll d'en Bas, em rep majestuós com sempre i amb una agradable baixada. A Olot, arribo una mica més tard de les 10. Meitat de camí. Parada i fonda. A on, des del 2007, paro sempre que faig aquest aquest recorregut de 200 quilòmetres. El Firabar. Menjar senzill i bo. La tornada, ja no serà tant de bon fer. La calor apreta i

En tinc moltes ganes. Fa molts dies que hi penso. Després de setmanes, confinat a casa. I d'un mes poden sortir, a fer esport en franges horàries. Arriba el primer cap de setmana, en que puc fer aquest repte. Rodar i rodar. El trajecte, em té el cor robat. De Sant Feliu de Guíxols a Olot i tornar. Per les vies verdes. Pedalant uns 200 km. Serà en solitari. Ho faré respectant les franges horàries, en que pot sortir la gent gran. L'idea és sortir molt d'hora, de matinada. Per ser al voltant d'Olot, en la franja de 10 a 12 hores. Fer un esmorzar/dinar/homenatge, sense presses, en un dels bar-restaurant, que tinc vistos. I si cal faré una parada per berenar de 19 a 20 hores. Aquesta vegada, no podré comptar amb les fonts públiques. Estan totes tancades pel covid-19. Sortiré carregat de casa, per tenir-ne, espero, fins la parada de les 10 del matí. I després, com que ja estarà tot obert, en compraré pel camí. Físicament, ho afronto amb dubtes. La tirada més llarga que he fet