27/06/20 Puig Estela

Els quatre, tenim moltes vivències muntanyenques, en comú. Hores i més hores de bons records, superant adversitats i compartint alegries. Pel nostre particular retrobament, post-confinament, ens decidim per anar a fer un cim, un de ben conegut per tots quatre. El Puig Estela.
La pujada és ràpida i dreta. Gens tècnica, tot i que té algun petit tram, una mica exposat. Un vent fresc, ens acompanya, per treure'ns del damunt la calor, que va augmentant mentre avança el rellotge.
Una vegada en el cim, a cota 2.013. Les vistes omplen la mirada, i l'esperit. Sembla que estem dins d'una postal. El millor dels cims, és el petit que et fan sentir. La grandesa de la muntanya, ens posa en el nostre lloc.
Carenem, fins a la Portella d'Ogassa. Tenim el dubte de si pujar al Taga o no. Avui no toca, ni per horari, ni per estat de forma.
De baixada, seguim un track, que vam trobar per internet. Ens porta per algun camp a través, i per corriols poc dibuixats. L'elecció té premi, terreny ferm, dos salts d'aigua i una mina.
Davant la mina abandonada, el meu esperit d'explorador, decideix entrar-hi. Hi ha aigua, entre un i tres pams, segons la zona. Troncs i pedres en el terra. Entro calçat, per no patinar. Com a llum, tinc la llanterna del mòbil. Arribo fins on puc caminar dret, no deuen ser ni cent metres, més enllà s'estreny i perd alçada. Una experiència inesperada, que no he deixat escapar.
Seguim baixant, gaudint del bosc, fins a retornar al punt de sortida. Sant Joan de les Abadesses.
Àlbum d'imatges. Amb fotos del Lluís, l'Andreu i pròpies.
 
Track wikiloc / garmin connect

Aquest ha estat el cim número dos del projecte 100 cims. Seguiment del projecte 100 cims

13/06/20 Sant Feliu de Guíxols - Girona - L'Estartit - Sant Feliu de Guíxols, en btt

Sé del cert que em mullaré. No per les previsions, que ho indiquen, sinó perquè plovineja, ja abans de sortir de casa.
La ruta està dividida en tres trams.
El primer tram, és de Sant Feliu de Guíxols, fins a Girona, per la via verda. La primera hora i mitja, és amb aigua. A l'alçada de Cassà de la Selva, el cel canvia de gris a blau. Pedalo fins a Girona, aprofitant per rodar pel seu barri vell.
El segon tram, de Girona a l'Estartit, és per la ruta del Ter. No duc el track en el gps, està ben indicat. Rodar entre camps, al costat del riu, és una delícia. Hi ha un munt de bassals, fruit de la pluja dels últims dies, a estones, tinc fang fins a la visera del casc.
Al quilòmetre 73, petit contratemps. El gual per creuar el Ter, hi passa molt aigua. Cal girar cua. Amb la cartografia del gps, vaig enllaçant camins fins a Sant Jordi Desvalls i d'allí a Colomers, on torno a trobar els indicatius de la ruta del Ter.
L'objectiu és anar fins la Gola del Ter. Com ha canviat, pel temporal Gloria, hi vaig estar el setembre i res a veure. Aprofitant que hi ha poca gent, ressegueixo, el passeig marítim, fins a l'Estartit.
Parada a dinar, en un banc davant la platja. Amb vistes a les Medes. Soc un privilegiat. L'entrepà té gust de premi, de regal de la vida. Mentre observo com ve la negror, que presagia pluja de nou.
Fins a Torroella, hi ha una via verda, molt planera i de bon fer. Una vegada allí, agafaré la ruta del Pirinexus.
A Torroella, toca posar-me l'impermeable. La pluja va augmentat la seva intensitat. Fins a Fontclara, on cau un diluvi. Quan trobo aixopluc, no hi paro, ja estic calat i agafaria fred. Prefereixo seguir pedalant.
Entre la que cau, i que no porto ulleres. No veig les senyals i em surto de la ruta, que  torno a trobar a l'alçada de Torrent.  A partir d'aquí, el fang del camí, em fa patinar, més d'una vegada, sense conseqüències, més enllà dels ensurts.
A Palafrugell, hi arribo amb sol. Un sol esplèndid, que em va eixugant i em crema de nou la pell. Via verda del tren petit, fins a Palamós. I en res ja estic on he començat. A casa, a Sant Feliu de Guíxols.

Proposta pel 13/09/20 III Oncocursa Guíxols Trail


L’Oncocursa va néixer, el 2018, amb la finalitat d’organitzar una activitat solidària per tal de recaptar recursos econòmics per la  Fundació Oncolliga Girona en la seva tasca de millora de les condicions de vida dels malalts de càncer. Fet que serà consumat amb els drets d’inscripció i  participació de dos equips de corredors a  la propera edició de l'Oncotrail  2020.
L’Oncocursa és divideix en dues curses en una mateixa finalitat, fer conèixer el nostre projecte a totes les persones.
Cursa popular solidària en tres modalitats, Caminada de 6 km i Cursa de 14 km, apte per a tothom i Trail de 24 km per al més atrevits, amb sortida i arriba a Sant Feliu de Guíxols. Cursa que és desenvoluparà per el nostre territori del Massís de l’Ardenya marítima. El conjunt d'aquest massís constitueix una àrea natural de valors estètics i paisatgístics excepcionals. 
Quan faig aquesta cursa, cada any, acabo coneixent nous corriols, un al·licient més per a tornar-hi.
Més informació: III Oncocursa solidària

12/06/20 Sant Feliu de Guíxols - Puig de Ses Cadiretes i tornada en btt


Aquesta ruta en btt, és un plaer pels sentits. La faig sovint i no em cansa.
Surto de casa, de Sant Feliu de Guíxols. Al cap de res ja fa pujada. A cada poca estona, a mesura que es guanya alçada, les vistes són un regal.
El destí és el Puig de Ses Cadiretes. No puc evitar, fer parada, sortint del camí més directa, al mirador de Canyet. Té unes vistes, de les que per vegades que les vegis, sempre les vols tornar a veure.
El camí és de bon fer. Amb excepció d'alguna rampa, no massa llarga, que fa suar de valent o fer peu a terra, que tampoc passa res. I algun petit tram, desdibuixat per l'aigua.
Una vegada al cim del Puig de Ses Cadiretes. Pujo fins el vèrtex geodèsic. En els vèrtex, sempre hi ha les millors vistes, doncs solen estar en indrets alts i clars de vegetació. En aquesta ocasió la boira matinera, no em deixa gaudir de l'espectacle plenament, només el deixa entreveure. Una bona excusa per a tornar-hi.
Aquesta cim, l'he escollit per ser el primer del projecte 100 cims. Perquè quan estava a l'escola, a Llagostera, en la meva etapa de secundària. El buscava per la finestra i abans no començaven les classes, hi anava amb l'imaginació. I sempre que hi vaig, torno a l'infantesa per una estona.
Desfaig camí. Molta baixada i algun pla, que fan anar ràpid, mentre el sol, surt mandrós. I amb la seva llum, em deixa admirar el bosc, que té la cara rentada, per la pluja que caigut aquest dies.
Track wikiloc / garmin connect


Seguiment del projecte 100 cims

Seguiment projecte 100 cims

001 12/06/20 Puig de Ses Cadiretes (Gironès/Selva) Crònica Track
002 27/06/20 Puig Estela (Ripollès) Crònica Track

Projecte: 100 cims


Aquesta iniciativa, la va crear el 2006 la FEEC. Es tracta d’assolir 100 cims d’entre una llista de 308 muntanyes representatives de Catalunya, la Catalunya del Nord i Andorra.
En el meu cas, em servirà com excusa, per a fer una mica més de muntanya, i sobretot per explorar territori. El començaré de zero, a partir d'avui, sense tenir en compte els cims que he fet. Així serà més interessant, i m'incito a pujar-hi de nou.
L'únic criteri, que seguiré per fer un o altre cim, serà la possibilitat d'anar-hi.
La normativa, de la FEEC, distingeix entre cims essencials, 150, i els que no, els 158 restants.  I diu  que a  partir de dia 1 de juliol de 2019 per superar el repte caldrà assolir un centenar de cims d’un llistat de 150 que es consideren essencials. La normativa pròpia, per aquest projecte personal, fa vàlids els 308 cims.
Alguns els faré en bicicleta, d'altres corrent i la majoria caminant. Ja sigui pel meu compte, amb amics o dintre d'una activitat organitzada.
No hi ha data de finalització, ni cal. L'idea és anar fent, aprofitant les oportunitats, que puguin sorgir.
Hi ha una opció, per a poder registrar els cims, dins la mateixa pàgina web de la FEEC. Com que no pertanyo a cap associació de muntanya, ni estic federat, ho registraré en aquest bloc. Publicaré una pàgina amb els cims pujats i el track.

06/06/20 Sant Feliu de Guíxols - Olot i tornada, pedalant 200 km, per les vies verdes


Començo a pedalar a dos quarts de quatre de la matinada. Les primeres hores, en la foscor, són tranquil·les, els quilòmetres passen volant. Una espectacular lluna plena, presideix la nit.
El dia es desperta, mentre passo per una ciutat de Girona adormida.
A partir de les 6 del matí, vull parar a fer un cafè amb llet, però els dos bars pels que passo davant, estan tancats. No tinc ganes de desviar-me, que hi farem. No es pot tenir tot.
A Amer, parada per esmorzar, el que duc a l'alforja de la bici. Cal agafar forces, per davant, tinc uns dinou quilòmetres de pujada. De bon fer, en un entorn amb molt d'encant, fins arribar al punt més alt de la ruta. El coll d'en Bas, em rep majestuós com sempre i amb una agradable baixada.
A Olot, arribo una mica més tard de les 10. Meitat de camí. Parada i fonda. A on, des del 2007, paro sempre que faig aquest aquest recorregut de 200 quilòmetres. El Firabar. Menjar senzill i bo.
La tornada, ja no serà tant de bon fer. La calor apreta i les cames afluixen. Sobretot ho noto a partir del quilòmetre 160 +/-. L'inconvenient de conèixer bé el recorregut, és que sé el que m'espera.
A l'alçada de Bonmatí, surto uns metres de la via verda. Per anar a un raconet, al costat del Ter. On em quedo, per uns minuts, a contemplar el pas del temps, mentre el riu flueix.
El vent, que al matí estava parat, es posar a bufar, com no podia ser d'altre manera, en sentit contrari a la marxa. Aquest esforç extra, es mereix un premi extra. Aprofitant que tinc gana, tot i que duc menjar, em regalaré, un gelat per berenar. Un al·licient, que em fa pedalar amb més ganes, fins on he decidit que pararé a comprar-lo, la benzinera de Llambilles.
Una vegades les ansies llamineres satisfetes. Segueixo desfent camí. Amb el sentiment contradictori, de voler acabar, perquè estic cansat, i les ganes de duri per sempre, per tot el que gaudeixo.
Poder passar hores i hores. En que la màxima preocupació és pedalar. Més enllà de l'esforç físic que implica, és un tot un premi.
Track Wikiloc / Garmin Connect

Presentació del repte:
Repte pel 06/06/20 Sant Feliu de Guíxols - Olot i tornada, pedalant 200 km, per les vies verdes

Repte pel 06/06/20 Sant Feliu de Guíxols - Olot i tornada, pedalant 200 km, per les vies verdes

En tinc moltes ganes. Fa molts dies que hi penso.
Després de setmanes, confinat a casa. I d'un mes poden sortir, a fer esport en franges horàries. Arriba el primer cap de setmana, en que puc fer aquest repte. Rodar i rodar.
El trajecte, em té el cor robat. De Sant Feliu de Guíxols a Olot i tornar. Per les vies verdes. Pedalant uns 200 km.
Serà en solitari. Ho faré respectant les franges horàries, en que pot sortir la gent gran. L'idea és sortir molt d'hora, de matinada. Per ser al voltant d'Olot, en la franja de 10 a 12 hores. Fer un esmorzar/dinar/homenatge, sense presses, en un dels bar-restaurant, que tinc vistos. I si cal faré una parada per berenar de 19 a 20 hores.
Aquesta vegada, no podré comptar amb les fonts públiques. Estan totes tancades pel covid-19. Sortiré carregat de casa, per tenir-ne, espero, fins la parada de les 10 del matí. I després, com que ja estarà tot obert, en compraré pel camí.
Físicament, ho afronto amb dubtes. La tirada més llarga que he fet en bici, en els últims mesos, ha estat de 72 km. Per sort, la il·lusió pesa més que la por. En el pitjor dels casos, carrego la bici al bus i cap a casa.
Sinó ho aconsegueixo, no passa res de res, almenys hauré gaudit del trajecte i d'haver-ho intentat. Perquè no hi ha res més trist, que penedir-se del que no s'ha provat.

Crònica del repte: