UltraQuim

Escriure és molt senzill, comunicar i dir coses, ja és més complicat. Hi ha dies que les paraules, s'amunteguen a les puntes dels dits, volent sortir amb impaciència, sense ordre ni concens, fent necessària una segona lectura pausada, per posar cada element a on li pertoca. Hi ha ocasions en que es fa el silenci, tot es torna blanc, el full de la pantalla de l'ordinador no avança, les mans estan quietes, la ment dóna voltes al que vol explicar i no acaba de trobar un bon inici. Fins que, els dits agafen l'iniciativa i comencen a escriure, el que el meu cap no sap trobar-hi la forma adecauda, acaba sortint de dins. Hi ha escrits, que surten d'un concepte, d'una idea que va voltant pel cap. Al intentar posar-ho per escrit, els mots es van posant en fila, sortint amb fluïdesa, com si sempre haguessin estat esperant a que les cridés, per emprendre el viatge de dins meu, fins al teclat, on és agafen vida. De vegades, els conceptes surten en el moment i el lloc menys e...

Text publicat a Triatletas en Red:    52 nadadores dijeron no a las bajas temperaturas, en la Travesía No a la Fred de Sant Feliu de Guíxols. La travesía No a la Fred, ya va por su cuarta edición, organizada por el Aquàtic Club Xaloc. Sin pretensión de ser un evento multitudinario, para poder dispensar un trato familiar y un ambiente de compañerismo, de nadadores que montan una travesía para nadadores. Año tras año va atrayendo a más participantes, que quieren disfrutar de la natación en aguas abiertas, durante el mes de enero. Diez kayakistas y cuatro embarcaciones de seguimiento, entre ellas la Cruz Roja, con equipo de socorristas acuáticos y dotación en tierra, han dado la seguridad que hace falta para nadar en invierno, con plenas garantías. Puntualmente, se ha dado la salida, al tratarse de una travesía no competitiva, ha sido escalonada, aportando tranquilidad y serenidad al desafío de decir no al frio. La participación ha sido de 52 valientes, de los ...

Viure una prova esportiva, des de dintre és tot un repte, és dur,  molt més que no pas participar-hi. Sobretot quan a més de fer de voluntari, recau part del pes del bon desenvolupament de la travessia. En aquesta ocasió, he estat part l'organització amb en Josep Mª i en Sergi, treballant en els dies previs, preparant material, lligant detalls i intentant que tot surtis al màxim de bé. Amb la sensació de que estava muntant una festa pels meus amics i no volia que falles res. La travessia per nosaltres ha començat a primera hora, el mercat del diumenge encara no estava parat, ens trobem per ultimar petites cosetes. Per a posterior, anar com un rellotge, fent cadascú la seva tasca, per tot rutlles. Juntament a una vintena llarga de voluntaris, que han fet possible que la No a la Fred, fos una travessia ben organitzada, divertida i segura. La meva principal tasca, ha transcorregut a la mar, on més m'agrada estar, fent suport amb caiac, amb 9 caiaquistes més. El dia i la mar, ...

Anava només a sentir la fredor a la pell i he acabat escoltant l'aigua, genial. Ni una embarcació navegant, he gaudit del cel apagat i ennuvolat, que s'ajuntava amb la mar, mitjançant una fina pluja, que intermitenment ha anat caient mentre nedava. Entrar a l'aigua feia basarda. Al gps li costava agafar senyal, com és habitual en aquests trastos els dies grisos. Mentre, a la platja, la pluja i el xic de vent, m'estaven refredant l'ànim. Així que l'entrada ha estat molt ràpida, amb una petita pausa, en el moment critic, d'entrar de cintura per amunt, en que he recordat que el peatge de sensacions estranyes, només dura 3 minuts i que a partir de llavors, disfrutaria de la mar, que per una estona, seria tota meva. Mentre la pluja anava caient, la notava quan tenia el braç a fora. He pogut sentir la remor de les meves braçades. Escoltar com anava treien l'aire pel nas i veure'n les bombolles i de tant en tant, sentir con movia els peus, sense massa si...

Llista de llocs, enllaçats, on publico contingut, comentaris, impressions, fotos, vídeos i tracks: Xarxes Socials Facebook Twitter Google+  Imatges Instagram Youtube Tracks Garmin Connect Wikiloc

Hi ha proves que marquen la diferència entre els que són valents i valentes per  donar una braçada endavant i els que només saben donar excuses. La Travessia No a la Fred, a més de ser una de les primeres de l'any, part del recorregut transcorre per un indret únic i ple de vida com és El Freu, un espectacular pas entre roques, a Sant Feliu de Guíxols, on aquest diumenge es viurà tot un desafiament. La temperatura del mar, entre 13 i 14 graus, a molts els suposa una barrera,  nedar 2.000 metres i amb neoprè, està a l'abast de tothom que realment s'ho proposi, l'única barrera és mental, cal superar el perjudici a l'aigua freda, per la meva experiència puc dir que només és això, un perjudici, que amb ganes ho podem aconseguir i divertir-nos tots plegats, nedant a ple hivern. Els més atrevits la poden nedar a pell. Nedar a l'hivern té l'encant de la tranquil·litat, de tenir la mar quasi per nosaltres, la platja quasi buida, la mar amb poques embarcacions, prà...

  Text publicat a Triatletas en Red:   Cuarta edición de esta travesía no competitiva, el adversario será la temperatura del mar, que este año,  puede rondar entre los 13 y 14 grados.  Todo un desafío para los y las más valientes, que se verá recompensado con chocolate caliente a la llegada. Domingo 26 de enero de 2014 Lugar: Sant Feliu de Guíxols Organizador: Club Aquàtic Xaloc Distancia: entre 1.500 y 2.000 metros. 10:00 Concentración nadadores y briefing presencial, en la playa grande de Sant Feliu de Guíxols. 11:00 Salida travesía. Servicios: kayaks y embarcaciones de soporte, guarda-ropa, guarda-bicicletas, duchas en el pabellón municipal de La Corxera y carpa con estufa para poder cambiarse. El trayecto discurre paralelo y próximo a la costa permitiendo ver su fondo,  de sus majestuosas formaciones rocosas, hasta llegar al Freu, paso entre rocas, donde si el estado del mar lo permite, se cruzará para disfrutar de un paraje con gran riqueza...

Per cinquena vegada, estic a l'inici de les 24 hores a muntanya, amb l'al·licient que mai el recorregut passa per allà mateix i la duresa de no anar al ritme que un vol, sinó al que imposa el guia. Aquest any érem més de 250 persones a la primera etapa i una alta participació en les restants, la bona climatologia i la gran feina que fa el Centre Excursionista Olot, any rere any, de ben segur que hi tenen molt a veure.  Si en les altres quatre edicions que he participat, una gran protagonista havia estat la fred. Aquest any, ho és la bona temperatura, que a les pujades ens fa treure roba i suar la gota, per afrontar un trenca-cames constant, amb 6.700 metres de desnivell acumulat. La jaqueta s'ha passat la majoria d'hores lligada a la cintura. Les pujades són bastant dretes, inclús, uns pocs metres, que hem hagut de salvar a quatre grapes. Uns quants trams de baixada, feien desitjar que s'inicies de nou l'ascens. Fulles per terra, pedres, humitat i son, ...

Aquest any de retallades, vull més. Molt més! Més reptes, més llargs, més dificultat i sobretot que siguin més a prop del fracàs que d'aconseguir-los acabar. Per contra, aquest 2014, dedicaré menys temps a l'esport, menys hores a entrenar, menys hores per planificar i executar reptes. Aquest 2014, tinc un projecte de caire personal, que em fa molta il·lusió d'arrancar i al que cal dedicar-li molta atenció. M'agradaria superar els meus llindars. Situats en 18.500 metres nedats en piscina, 31.530 metres  nedats al mar, 180 km a peu, 200 km pedalats per les vies verdes en btt i superar la marca que tinc en bicicleta de carretera de 199 km . Uns ho intentaré, d'altres no en tindré oportunitat, els que pugui superar, seran un nou punt de partida per seguir somiant. En la tercera edició de l'IronGuíxols, prova distància IronMan casolana, hi haurà més desnivell positiu que a l'oficial de Lanzarote,  aproximadament sortiran uns 3.000 m.D+. La data la tin...

Al mig del bosc, mentre pedalo i la ment vola lliure, m'hi trobo molt còmode, tinc la sensació d'estar a casa. Els camins es troben amb aigua estancada i fang, a les zones d'ombra, travessar una bassa, esquitxant-ho tot, és un petita entremaliadura, que aporta diversió a la pedalada. Feia massa que no em perdia per Les Gavarres en btt, hi he trobat canvis en el paisatge,  uns a millor i d'altres no, però canvis a fi de comptes, canvis que recorden l'inexorable pas del temps. Com el Dolmen de la Cova de'n Daina, conjunt del neolític que he aprofitat per veure, amb més de 4.000 anys. He pujat al mirador del Puig d'Arques, on la panoràmica és digne de veure un i un altre cop, en el vídeo adjunt hi ha les vistes en els seus 360 graus. Dino en un altre element del megalític, el Dolmen del mateix Puig d'Arques. A partir d'aquí una llarga baixada, en terreny poc tècnic, que m'ha servit per a rumiar un petit projecte que fa temps se'm va o...

Dia gris, mar moguda, vent i pluja just abans de començar. Res que no es pugui pintar de colors amb la companyia d'amics. Entro a l'aigua a pell, de seguida veig unes quantes meduses, són pelagia, els ho dic als companys i torno a entrar. Poques braçades més i una medusa que no veig, es deixa sentir en el meu braç esquerre. Decideixo sortir de l'aigua per posar-me el neoprè i escarpins, per poder nedar amb tranquil·litat i gaudir de la nadada. M'enfundo el tratge, com costa amb el cos moll.  Al cap de poc, estic de tornada a l'aigua, que els amics m'estan esperant.  La mar està divertida, d'anada la tenim en contra, dins a la badia de Sant Pol, no aixeca una onada massa alta. Un cop girem per anar fins a Cala Ametller, la cosa es complica una mica. Les onades són més altes, no tant llargues, tipus paret, que fins que li agafes la cadència tallen el ritme de natació. De meduses no en paro de veure tota l'estona, anant amb neoprè i escarpins, ...

Estimats reis mags: Moltes gràcies per tot el que m'heu dut aquest passat 2013, un munt d'instants, que restaran per sempre gravats a foc a l'ànima. No vull res que es pugui comprar amb diners, si es pot comprar, no val prou a pena. Vull temps per fabricar records, dels que omplen la vida, dels que quan no sàpiga cap on anar. Pugui tenir presents i adonar-me'n d'on vinc i per encarar el rumb correcte. Us demano ser una mica més sord, davant els comentaris que em fan emmudir de mal i no paren de ressonar en el meu interior. Alhora necessito poder cridar més fort,  en el meu silenci. Per no oblidar que el camí escollit, ni millor ni pitjor que qualsevol altre, simplement, el meu camí, és l'únic que em pot dur fins la felicitat No us descuideu un xic d'inspiració, per somiar despert en reptes que després no em deixen dormir. Robant hores a la mandra i a la son, per preparar el cos i tots els detalls per dur-los a terme. Vosaltres vau seguir una e...

Segurament és una prova precursora, en format caminador, de les que ara s'anomenen "Ultra Trail", doncs aquesta és l'edició que fa 32, tot i que una mica més especial. El quilometratge d'uns 70 km, el tipus de terreny poc tècnic i el desnivell positiu d'uns 3.000 metres, fan que sigui una prova de llarga distància, en muntanya molt assequible. El que fa aquesta caminada especialment dura, en el meu parer, molt dura. És el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessareis per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat. Haver d'anar a un ritme que no és el propi d'un mateix, ni poder fer les parades quan i a on un vulgui, és tot un repte. D'aquesta manera, les 24 hores, no són un temps màxim, sinó el temps real, més o menys, de la prova. Un...

El primer bany de l'any s'ha convertit en la primera travessia de l'any. Ambient de festa, amb un munt d'amics vinguts d'arreu. El millor és viu abans de començar, al saludar i poder desitjar un bon any, des de la sorra de la platja. Per la gran animació de tots plegats, és respira aire de celebració, hi ha qui té ben decidit que nedarà un xic, hi ha qui es remulla, hi ha qui vol però li costa fer el pas, fins que tothom es dirigeix vers l'aigua i amb el fervor de la multitud, sense adornar-se'n ja està al mar. També hi ha qui vol una mica més, entre els que m'hi compto,  juntament amb en Sergi i l'Àngel hem fet una travessia per inaugurar l'any. Un cop s'inicia la banyada, anem direcció cap al nostre objectiu El Freu (pas entre roques), als 10 segons, ja queda enrere, són més ràpids, que hi farem. Al poc de començar no parem de trobar meduses un munt de Pelagies Noctulines , el tipus que tant mal fan les seves carícies. Al veure...