12/03/16 Com escullo els reptes
Quants més reptes faig, més reptes em venen al cap.
La sensació de que és difícil i que el més probable és que no ho aconsegueixi, per mi, és la millor motivació. Estic enganxat a l'incertesa!
La manera de decidir quins faig i quins no, és a través de preguntar-me, que em ve realment de gust fer. Ja sigui per desafiament personal o cursa organitzada, la principal motivació és divertir-me, amb aquest dolç patir que cal per superar-se.
Tinc la gran sort, de ser prou adult, per tenir clar, que no he de demostrar res a ningú i que el que faig no és més que diversió fent el que m'agrada, posar la meva ment a prova, la part física, tot i que és molt important, és la que menys em motiva, sé per experiència que el cos és savi, que quan diu que no puc més, no és més que un avís que cal saber gestionar amb molt cura, humilitat i alhora determinació.
Em costa mirar enrere per veure tot el que he fet, si hi miro, ho faig pensant en el que hi he aprés, ja sigui sobre mi mateix, de material, de logística, etc. Prefereixo mirar endavant i veure els molts projectes que em volten pel cap, sabent del cert que n'hi haurà d'altres que ara no sé, que apareixeran i em robaran la son.
M'agrada assaborir-los a foc lent, en aquest aspecte, els millors són els auto-gestionats, els que em fan destriar tots els detalls, els que cal preparar amb cura i mimar cada aspecte.
El que més em costa és buscar el quan, devegades per temps o per mitjans, queden guardats en el calaix a l'espera del seu moment, que tard o d'hora arriba.
En realitat no escullo els reptes, ells m'escullen a mi.
La sensació de que és difícil i que el més probable és que no ho aconsegueixi, per mi, és la millor motivació. Estic enganxat a l'incertesa!
La manera de decidir quins faig i quins no, és a través de preguntar-me, que em ve realment de gust fer. Ja sigui per desafiament personal o cursa organitzada, la principal motivació és divertir-me, amb aquest dolç patir que cal per superar-se.
Tinc la gran sort, de ser prou adult, per tenir clar, que no he de demostrar res a ningú i que el que faig no és més que diversió fent el que m'agrada, posar la meva ment a prova, la part física, tot i que és molt important, és la que menys em motiva, sé per experiència que el cos és savi, que quan diu que no puc més, no és més que un avís que cal saber gestionar amb molt cura, humilitat i alhora determinació.
Em costa mirar enrere per veure tot el que he fet, si hi miro, ho faig pensant en el que hi he aprés, ja sigui sobre mi mateix, de material, de logística, etc. Prefereixo mirar endavant i veure els molts projectes que em volten pel cap, sabent del cert que n'hi haurà d'altres que ara no sé, que apareixeran i em robaran la son.
M'agrada assaborir-los a foc lent, en aquest aspecte, els millors són els auto-gestionats, els que em fan destriar tots els detalls, els que cal preparar amb cura i mimar cada aspecte.
El que més em costa és buscar el quan, devegades per temps o per mitjans, queden guardats en el calaix a l'espera del seu moment, que tard o d'hora arriba.
En realitat no escullo els reptes, ells m'escullen a mi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!