UltraQuim

Per desitjar bon any 2019, he agafat imatges d'un gran moment, viscut el 20/09/18. Pura màgia! pic.twitter.com/RW0HVgJYAR — UltraQuim (@Ultraquim) December 31, 2018

Corrent on més m'agrada, al costat del mar, bon ambient i molta diversió a la Sant Silvestre de Sant Feliu de Guíxols.

L'objectiu és nedar, a pell, 10 metres per cada dia de l'any que acabem, és a dir, 3.650 metres. La temperatura del mar està a 15.2C, ho faré acompanyat, amb en Sergi, que també farà el repte de nedar els 3.650 metres i la  Mercè, que nedarà una mica menys. No les tenim totes, ahir, a Palamós, estava ple de Pelagies, a veure com estarà avui a Sant Feliu de Guíxols, tenim clar que si cal, haurem de desistir i conformar-nos amb poc més d'una remullada. Aquest fet, fa que estigui molt mentalitzat, massa fins i tot, de la possibilitat de no intentar el repte. Comencem a nedar, les sensacions són còmodes, fa sol i poc vent, la mar està tranquil·la i tot flueix. En el punt més llunyà a uns 1.300 metres de la sortida, em sento buit, venia massa preparat per no fer-ho i fins aquest moment, no  em plantejo, realment, que tinc 3.650 metres per endavant, per sort em recupero de la baixada anímica i en res soc conscient, que estic fent, el que m'agrada fer, desafiar-me, en un en

Gran ambient, dia de ple sol, bona mar i una setantena de persones per gaudir nedant a la platja de la Fosca de Palamós. En la Sansiswim, travessia no competitiva, organitzada pel club Natació Palamós, de caràcter solidari a favor de PROEM-AID. Tots els factors per a passar-ho bé hi eren, amics, coneguts i gent per conèixer. Però va ser entrar a l'aigua i al cap de pocs metres trobar-me la primera medusa, una pelagia noctiluca. A la que duia 250 metres, en vaig veure un total de 8, de la mateixa espècie, que són molt urticants, l'última la que va fer que gires, era a l'alçada dels ulls, no és que no es veiessin i es poguessin esquivar, doncs l'aigua era ben transparent, és per la meva sensibilitat a les picades, per la mala reacció que em provoquen al cos. Vaig girar cua, a contracor, doncs tenia moltes ganes de nedar i l'entorn era ideal, alhora molt content per saber dir prou i evitar mals majors, per prescripció facultativa, si tinc una carícia de medusa, em

Setena edició i fins al moment, la que hem sigut més participants. L'idea de tres amics, en Sergi, en Maxi, que enguany no hi ha pogut ser i el que escriu, no és altre que gaudir nedant amb amics, sentint la mar a la pell. Per això ens agrada compartir-ho, perquè no hi ha millor manera de viure de nou una cosa que un ja ha fet o ja coneix, que veure-ho amb els ulls de primera vegada, a través d'una altre persona. La mar ens espera tranquil·la, en un dia assolellat i una aigua a 15,7 graus. Al ser uns quants, l'entrada dins el mar és més fàcil. Ens anem reagrupant, per comentar a jugada i fer uns riures a cada poc. Fa dies que hi ha meduses, pelagies noctiluca, les que tal malament em senten les seves carícies, mentre nedem, algú en veu alguna que altre, per sort no hem de lamentar cap topada. Acabem on més ens agrada, al voltant de taula, escalfant-nos amb un cafè amb llet i compartint les vivències. Track garmin connect     Escrits de totes les edicions de la Copa Nadal

Quasi les set de la tarda de dissabte, començo el repte. Seran quatre voltes, anada fins a Font Picant per la via verda i tornada a casa, a Sant Feliu de Guíxols, pel mateix camí. Una espectacular lluna plena m'acompanya, fa bona temperatura per córrer. Segueixo la pauta alimentaria planificada, al punt de gir (Font Picant), menjo barretes i/o fruita, que duc al damunt i un cop a casa, al final de cada volta, macarrons fets per la mare que sempre entren bé i beguda isotònica. Per beure, mentre corro, duc dos bibons de 250ml, que vaig reomplint a les fonts que trobo pel camí. La primera volta és fàcil de fer, surten 27,5 km, ja em va bé, faré les dues primeres voltes més llargues, d'aquesta manera les dues últimes seran més curtes i mentalment, aquests petits detalls van molt bé. La segona volta és de bon fer, la son encara em respecta i puc córrer tota l'estona, l'acabo amb 55 km fets, més macarrons i cap a la que sé del cert, serà la volta més dura i complicada de g

  7, 7, llicència per divertir-se i caminar, a la Cursa Sant Esteve de Llagostera Publicacions de les participacions en la Cursa de Sant Esteve de Llagostera

Tinc ganes de repte, ganes de devorar quilòmetres, de gaudir del dolç patir i de sentir la satisfacció de donar-ho tot superant les adversitats. Per això i perquè el passat cap de setmana, no vaig poder participar a les 24 hores d'atletisme en pista, per una indisposició de l'estómac, que es va manifestar amb forma de vòmits i cagarines. Aquest dissabte intentaré fer 100 quilòmetres corrent. Començaré, al voltant de les set de la tarda, més o menys. Per dos motius. Primer, perquè tinc un dinar amb la família i el primer son les persones que m'estimo. Segon, d'aquesta manera estaré tota la nit en moviment, fent-ho més dur i més interessant. El recorregut, seran quatre voltes, de Sant Feliu de Guíxols, fins a l'antiga estació de Font Picant (Santa Cristina d'Aro) i tornada, en gran part per les via verda i a estones desviant-me una mica del camí, per assolir els 25 km a cada volta. Si faltessin quilòmetres al finalitzar la quarta volta, els acabaria fent per la

Per vuitena vegada estaré a la pista d'atletisme de Can Dragó, per fer les 24 hores en categoria individual, serà aquest dissabte dia 15, una data esperada des de fa mesos. Des que ho vaig fer per primera vegada el 2010, aquesta prova em té enganxat, per molts motius. El principal és el component humà, poder compartir cursa amb referents de l'ultrafons d'arreu d'Europa i de casa és un premi, fer-ho sota l'organització de corredors.cat és sentir-se a mimat, és estar de convidat en una gran festa, en que només m'he de preocupar d'anar fent voltes, la resta del meu món s'esvaeix i durant 24 hores, només serem la pista i jo. Gaudiré de fer el que m'agrada envoltat de grans persones i alhora patiré, la pista és crua, la nit és freda, la son aliada amb el cansament es fa mal portar. Hi vaig amb poques pretensions. El prioritari és passar-ho bé i que el dilluns la meva vida continuï allà on la vaig deixar el divendres. En quant a distància, l'objecti

A aquesta cursa és per anar a posar-se a prova, a compartir quilòmetres amb els amics coneguts i els per conèixer i fer-ho  sota l'acurada organització, que ens cuida i ens anima a fer els que ens agrada, córrer. Al ser un recorregut d'un quilòmetre i mig, amb anada i tornada pel mateix lloc, fa que sumem voltes, de 3 km, sense ni adonar-nos-en, entre saludar als companys de cursa, encoratjar-nos, esquivar a estones els passejants i tenir la mar al costat, les hores passen ràpides. Quan el cor batega ràpid, fent el que t'agrada, ben acompanyat, tot resulta més senzill. En quan a la meva participació, molt content. Hagués firmat amb acabar amb 45 km, pensava córrer cinc hores i caminar-ne una, tot va anar millor del que m'esperava, vaig poder córrer les 6 hores, exceptuant els metres en que menjo, bec i/o xerro amb els organitzadors, assolint 49,17 km. En alguns moments vaig acariciar l'idea de superar els cinquanta, però amb les 24 hores d'atletisme, just a

Platges desertes, vistes que omplen la mirada i racons que no deixen de sorprendre, és la bellesa de recórrer el litoral de la Costa Brava, un mes de novembre. Fora de l'aglomeració del turisme, es pot respirar salat, escoltant la remor de la mar, que ens acompanya a cada pas, mentre el cor batega ràpid. El recorregut, és el que vam fer en la primera etapa de la Costa Brava Xtrem Running del 2009, cursa on justament ens conèixer amb l'Andreu, el 24 d'abril del 2009, de la manera més simple: em vaig equivocar en un trencant i ell, que també hi participava, em va cridar perquè agafes el camí correcte, l'imatge que acompanya aquest escrit és justament on  va succeir. Des d'aleshores, hem fet un munt de quilòmetres, al costat del mar i en alta muntanya, compartint il·lusions i projectes de futur. La logística és senzilla, deixem vehicles a Tossa de Mar i agafem l'autobús fins a Blanes, motxilla i a córrer. Una font a mig camí ens fa d'avituallament d'ai

Anar a una festa sabent que has de marxar abans no acabi, costa. Degut a l'episodi de pluges intenses, que s'espera arribi a la tarda, a les contrades gironines, on visc, tenint en compte que vaig en moto, prenc la decisió d'anar a fer una marató, 42,2 km, en comptes dels 100 km inicialment previstos. Es arribar i trobar un munt d'amics, de la família de llarga distància. El circuit és de 2,5 km i cal donar voltes. Les cinc primeres les faig corrent amb l'Aránzazu, xerrant passen ràpides. Poc abans d'arribar al punt de mitja marató, comença a xispejar, a estones i la temperatura és ideal per córrer. Anem compartint missatges d'ànims i riures entre els que m'avancen i els que avanço, competim, sense oblidar que venim a divertir-nos. Al quilòmetre 39, miro el mòbil amb l'esperança, que hagi millorat la previsió, i no, al contrari, les pluges arribaran abans, sembla que em mullaré camí de casa, tot i que m'escaparé de les més intenses. Acabo la m

Tristament content, d'haver estat en aquesta nedada a favor de la llibertat dels presos polítics. Content per compartir-ho amb part de la família d'aigua, de gaudir d'un dia radiant i estar on més m'agrada estar, dins la mar, sentint la sal a la pell. Trist, molt trist, al adonar-me'n que fa just un any, estava aquí mateix, pel mateix motiu i no puc evitar pensar en tot el que he viscut, el que he fet, el somnis que he perseguit, el moments compartits amb amics i éssers estimats i els dies que he vist passar. Mentre penso en aquest últim any, soc conscient que els presos polítics, no han viscut aquest any en llibertat, que no han tingut opció de gaudir de la immensitat de la mar, d'estar al mig d'un bosc o en una taula envoltat dels qui un estima. Tot plegat em fa sentir trist molt trist. No vull tornar l'any que ve a reivindicar la llibertat dels empresonats injustament, vull que estiguin lliures i puguin gaudir intensament cada moment. Escrit rela

Mirar enrere per saber d'on venim, és bo. Així ho venim fent amb la Mónica Campaña i en Jorge Perez, any rere any, a la tardor, tornem on va començar tot, per nedar poc o molt i d'aquesta manera celebrar l'efemèride. Al Cap Norfeu, on el 2009, vam coincidir per primera vegada, no ens coneixíem i ara som família. Ens va unir, un sentiment, que  amb el transcurs del temps s'ha fet més gran, la passió per les aigües obertes, de sentir la llibertat que dona estar envoltat d'aigua pels quatre costats. Enguany, decidim fer la travessia sencera, només el Jorge i jo, sense cap suport a l'aigua i amb l'imprescindible ajuda logística de la Mónica. El dia és assolellat i dona moltes ganes d'entrar a l'aigua, per seguretat duem neoprè. Hi ha onades de tot tipus, majoritàriament llargues, de bon nedar i una estona de més curtes que posen a prova les nostres habilitats, van des dels 80 centímetres fins al metre d'alçada, les onades és la manera que té la

Quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva novena participació, en una prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí. Durant sis hores ens anem veient

Escrit relacionat: 11/11/18 Nedada per la llibertat dels presos polítics

Quan t'espera una il·lusió, tot i ser dilluns, les hores passen molt ràpides. Em llevo a les 6:45, per anar a treballar i en un sospir, ja són les 16:39 i estic dins la piscina, apunt per començar a nedar. Tenir el cap dins l'aigua i fer el repte en solitari, vol dir que apenes parles, algun comentari amb algun company del Aquàtic Club Xaloc que ve a entrenar i poc més. Durant les hores que dura el repte, hi ha un gran treball mental. Per sort em conec prou bé, per alimentar-me de pensaments positius,  tot i que a estones els negatius m'envaeixin amb mil dubtes i ombres, aconsegueixo concentrar-me en els propers metres, o en sentir com flueix el meu cos mentre nado, o notar com la mà agafa l'aigua i m'impulso en ella mitjançant una braçada i després una altra i una altra. La millor manera d'evitar que el cap em traeixi, es concentrant-me en viure les sensacions agradables del que estic fent. Físicament, sent sincer, amb el primer bloc de 60 sèries de 100 metr

10 km nedant. En 100 sèries de 100 metres cadascuna. En piscina de 25 metres. Amb 15 segons de descans,entre sèrie i sèrie. Nedant tota l'estona estil crol. En dos blocs. El primer de 60 sèries (6.000 metres). Parada per anar al vestuari, per fer necessitats i menjar una mica, a la piscina no està permès fer-ho, si que hi puc beure i prendre algun gel.Per continuar amb un segon bloc de 40 sèries (4.000 metres) El repte el duré a terme, en solitari, a la piscina on habitualment entreno, a la Corxera de Sant Feliu de Guíxols, com un usuari més, dintre el funcionament normal de les instal·lacions, sabent del cert que molta estona hauré de compartir carril amb d'altres nedadors. Com a testimoni mut del repte, utilitzaré el rellotge garmin, perquè quedi gravat el repte. És un repte que he fet cada any, consecutivament, des del 2011, en grup i en alguna ocasió en solitari. La dificultat d'enguany radica en que tot just he començat la temporada de piscina, farà just quatre setm

Que per què correré aquests 100 km? Pels que no poden. Aquesta vegada, més que mai, córrer té un sentit especial. Ajuntar esport i solidaritat és una gran combinació. Poder ajudar als altres, fent una cosa que ens encanta, ho fa molt senzill. A Caldes de Montbui, organitzen per setè any, aquesta prova de caràcter solidari amb Afanoc i la Casa Els Xuklis . El circuit de 2,5 km, és en un lloc amb encant, a Torre Marimon. S'hi pot anar a fer les voltes que és vulgui, cadascú es pot marcar el seu objectiu, per uns pot ser fer 1 volta al circuit o 4 o 20 o en el  cas dels 100 km, 40 voltes. Ens podem inscriure per fer la distància d'una marató, 100 km individual o 100 km per equips. A l'organització hi ha el gran Paco Robles, que acumula més quilòmetres a les cames en un any, que molts en tota una vida. Hi aniré amb una gran pretensió, la de disfrutar. Vull gaudir de córrer amb part de la meva família de llarga distància, amb intenció de donar-ho tot per acon

Hi ha ocasions en que no les tinc totes i penso que el que vull intentar em supera, el cor vol fer-ho i el cap li diu que no aconseguirà. Penso que per molt que hagi fet, cada vegada és diferent i només importa l'aquí i l'ara. Tot repte és una lluita interna, en que el principal enemic és un mateix, els dubtes i les pors, cal no escoltar-las gaire, per avançar en la direcció correcta, endavant, sempre endavant. Anar acompanyat amb en Lluís Tuneu, amic i company en molts reptes d'ultrafons, fa que sigui més divertit. La sortida la fem des de l'estació de Ripoll, a les 8 del matí. Duem les motxilles amb tot carregat, material i un munt de menjar. Arribem a l'inici la Ruta del ferro i del carbó, per deixar-la per enfilar el coll de Santigosa i anar fins a Olot per Santa Llúcia de Puigmal, no és el camí més ràpid, ni curt, ni amb el millor ferm, si el més bonic, amb molts racons per descobrir, un tram encisador. La nit ens atrapa poc abans d'entrar a Sant Feliu d

140 km +/-, a peu per cobrir la distància de Ripoll fins a Sant Feliu de Guíxols, fent el recorregut per les vies verdes. Aquest repte no el faré sol, m'hi acompanyarà un bon amic i company de molts reptes de llarga distància, en Lluís Tuneu. Ho farem caminant, feina tindré a seguir el seu ritme! La logística és simple, sortirem de Ripoll, al voltant de les 8 del matí, per aprofitar el màxim les hores amb llum de dia, amb menjar a la motxilla, per quan s'acabi comprar-ne més, tenint en compte que al vespre, haurem de carregar per tota la nit. D'aigua en trobarem a cada poble i ciutat que passem. No tindrem cap suport durant el camí. Més simple impossible. El recorregut el conec molt bé, les vies verdes les tinc bastant apamades, sobretot des d'Olot fins a Sant Feliu de Guíxols. aquest fet és bo i és dolent, se el que m'espera. El ferm és molt pla, el pas no canvia, fet que carrega la musculatura i trinxa, literalment, els peus. Calculo que hi estarem entre 28 i 3

Tinc sensacions contradictòries d'aquesta trobada. Per una banda content. Content per compartir una estona, amb una part de la gran família d'aigües obertes; per poder expressar, fent el que m'agrada, el que sento vers l'injustícia de que hi hagin presos polítics; content per nedar a l'estany de Banyoles, un lloc que tot i que no hi nedo sovint, sempre que ho faig surto amb ganes de més. Alhora trist, molt trist. No puc dir que sigui amic del Raül Romeva, si puc explicar que compartim la passió per les aigües obertes i que, en aquest context, hem parlat en més d'una ocasió. Justament les aigües obertes, son sinònim de llibertat, ens sentim lliures al poder gaudir d'un medi que tot i que no és el nostre, ens fa bategar el cor ràpid i ens dona sensacions que costen de descriure amb paraules. Escrit relacionat: Proposta pel 06/10/18 Braçades per la llibertat

  Escrit relacionat: 06/10/18 Braçades per la llibertat  

  Clicar la imatge per accedir a l'àlbum de fotos i vídeos Tots els escrits de l'aventura : Costa Brava en caiac anada i tornada 2018

Tinc més de cinquanta quilòmetres per endavant, m'agradaria concloure l'aventura avui, tot i que no descarto, fer nit i acabar demà al migdia, de totes maneres, ho decidiré sobre la marxa. Als 20 minuts de l'inici de navegar, al passar per davant la bocana del port de Sant Feliu de Guíxols, la temptació d'anar a fer un cafè a casa, és molt gran, per sort segueixo cap a Tossa de Mar on tinc decidit parar a esmorzar. Vaig pel dret, aquesta és la part de la Costa Brava, que més conec. De Tossa de Mar a Blanes, gaudeixo molt dels seus racons i raconets, val la pena de navegar arran de costa. Un cop a Blanes, m'acosto fins a Sa Palomera i començo a desfer camí, amb un sentiment agredolç, de saber que l'aventura es comença a acabar. Tinc una parada obligatòria, a la platja de Fenals de Lloret de Mar, per visitar la Carme i en Josep, els amics de Transbrava, empresa que organitza multitud d'aventures en caiac. Poc abans de deixar Lloret, paro a fer un gelat, gau

Tinc el propòsit de veure com surt el sol a les Illes Medes, la predicció diu que serà un matí sense núvols, surt a les 7:30, tinc un hora i mitja de camí, em llevo a les 5 del matí, per recollir-ho tot i ser-hi a temps. Tinc el premi desitjat, m'ho esperava bonic, és molt més, és un regal pels sentits. El gaudeixo des que comença a sortir fins que està ben enlaire, la mar està plana com un mirall, des del caiac, tinc un seient privilegiat per  l'espectacle. Tot i ser una aventura, cal planificar-ne els detalls per gaudir-ne al màxim. Mentre navego per la costa de Begur, tinc dues sorpreses. La primera conec un caiaquista, en Juanjo, que ha fet la Costa Brava en alguna ocasió i un munt de sortides més. I la segona, al cap de poca estona em trobo amb la Mercè, està fent caiac, quin plaer trobar-se amics mentre un viu una aventura. La tarda va caient i l'objectiu de fer nit en una caleta entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar, s'esvaeix, noto el cansament i necessi

Ritual matiner, un cop guardat tot, cal tornar-se a posar la roba humida del dia abans, a les platges de nit, no s'asseca res, més aviat al contrari, tot agafa humitat, cal que tot faci nit molt ben guardat en les seves bosses estanques o dins els compartiment del caiac. Per sort la tenda només té la humitat de la nit, finalment no ha plogut. L'armilla i el tapa-banyeres de neoprè que faig servir, sempre queda moll, afortunadament l'aigua del mar, en aquesta època és càlida i tot i ser de nit i anar moll, no ho passo malament. La predicció no és gaire bona, ho puc comprovar tot just sortir de la cala on he dormit, fins creuar el Cap de Creus, està mogut, res que no es pugui navegar de fosc. Faig parada a Cadaqués, un cafè amb llet al matí, el cos ho agraeix. Ressegueixo la costa fins a Roses, aquesta vegada, el Golf de Roses el faré per dins, tinc l'al·licient d'entrar amb el caiac al riu Fluvià. Un cop a l'alçada d'Empuriabrava, hi ha una invasió de medu

Les 5 de la matinada i estic dempeus, esmorzar, recollir-ho tot i cap a l'aigua. Enfilo cap a Portbou, el més recte possible, per aconseguir fer Sant Feliu de Guíxols - Portbou, en 48 hores, vaig molt bé, em sento ple de forces, aprofito la calma de la nit i apreto una mica el ritme, per assolir Portbou, uns 30 minuts abans que faci 48 hores que vaig iniciar l'aventura. Per arribar-hi he recorregut 101,4 km en 19h02' de paleig. El meu premi: un bon esmorzar! i anar a comprar provisions, doncs sempre vull dur mínim pel dia en curs i per l'endemà, tot i que en duc més, per si em trobés una situació de mala mar no prevista i m'hagués de quedar en algun lloc a esperar que passes. La previsió de temps, no és molt bona, sembla que pot ploure, els núvols grisos es van deixant veure. Paro en una platja de Port de la Selva a dinar i descansar una estona, començo a notar el desgast físic de dormir a terra. Paro a Cala Culip (Cadaqués) a fer nit, hi ha un refugi de pescador

Em llevo abans que el sol, per recollir-ho tot i sortir a navegar encara de nit. Duc frontal, en el mar no es necessari m'hi  veig prou bé, el duc per si de cas, per si m'hagués de fer veure, tot i que amb els pescadors, mai no hi ha cap problema, quan es mouen es perquè van a un punt determinat i agafen un rumb concret, no erràtic com alguns passejants en barca i van a una velocitat constant. El millor de matinar, és poder veure la sortida del sol des de la mar, tot un espectacle, que avui no podré gaudir, hi ha boira. Estic fent des de Cala Ferriol (L'Estartit) recte fins a Cap Norfeu (Roses), el Golf de Roses per la part de fora, a estones no veig res, segueixo la brúixola del gps, que fa de testimoni mut de l'aventura. Un cop creuat el Golf de Roses, tinc una davallada de forces. La predicció era molt bona, tot i això la tensió hi era, hi ha un punt que estic a deu quilòmetres de terra en totes direccions, enmig de la mar, vol dir dues hores anant tot bé i si can

Quan he de començar a dur tot el material, fins el punt de partida, plou, just en el moment de sortir i posar el primer peu al carrer, quin inici d'aventura! Una vegada tot a lloc, toca carregar el caiac, amb tot ben distribuït per tenir-ho a ma. Al compartiments estancs: al davant el menjar i els estris per fer-lo, al darrere la roba i la resta, a la punta el que no necessito i el que si, el més aprop possible de la tapa dels compartiments. A sobre la coberta de popa, una pala de recanvi per si fos necessària i a proa una bossa/motxilla estanca, amb tot el que puc necessitar en ruta (crema solar, buff, ulleres,...). Inicio el paleig a les nou del matí, des de casa, des de Sant Feliu de Guíxols, m'agradaria que hagués estat més d'hora, doncs a les sis ja estava despert, però entre traslladar el material i tenir-ho tot apunt, han passat unes hores. La mar està encalmada, es veu una cortina de pluja al mar, que tot i que ho sembla, no m'atrapa. Al estar fresc, faré nom

Per navegar: 1 Caiac de travessia de 5,15 metres, amb espai intern per guardar tot el necessari, a proa i a popa 2 Pales desmuntables, la que faci servir i l'altre de recanvi 1 Tapa banyeres 1 Armilla amb bossa d'aigua, seguretat i hidratació 1 Escarpins 1 Esponja i 1 pala de buidatge (per treure aigua en cas que entri en el caiac) Per fer nit: 1 Tenda de campanya 1 Marfaga autoinfable 1 Sac de dormir Cura personal: 1 Crema solar 1 Protector solar llavis 1 Repel·lent de mosquits en esprai i en espirals (per l'exterior) i un encenedor 1 Esprai Reflex, pel dolor muscular que de ben segur un moment o altre tindré 1 Blíster Ibrupròfen, per quan em faci mal tot 1 Ulleres de sol i les que duc graduades Higiene: 1 Rotllo paper higiènic 3 Paquets mocadors de paper 6 Tovalloletes humides en envàs individual 1 Gel de bany 1 Pinta 1 Raspall i pasta de dents Alimentació: 1 Fogonet i gas per cuinar 1 Pack estris menjar i cuinar (olla,  plat, cullera, f