17/10/20 Quan estaré recuperat? Crònica d'un accident de trànsit

Quan estaré recuperat? Aquesta és la pregunta, que més em faig, em fan i alhora transmeto als professionals mèdics. 

L'accident de trànsit, va ser el 12 de juliol. Quan sortia de l'hospital i en les setmanes posteriors. Estava convençut, que a hores d'ara. A mitjans d'octubre, a tot tardar. Ja estaria fent vida normal, bé, tan normal com la covid-19 ens deixi que sigui.

La realitat és que no. No estic recuperat, ni de bon tros. Estic en el bon camí. Treballant en la direcció correcta, per aconseguir-ho. Fent rehabilitació diària. Fent el repòs necessari, perquè el cos treballi per dins, no hi havia passat mai tantes hores al sofà. 

Noto millora. Tot i que aquesta millora és molt, molt i molt lenta. Fa la sensació que cada vegada s'salenteix més. Em cal mirar setmanes enrere, per veure l'evolució positiva. 

Els metges, diuen que paciència. Que el procés va bé, que tot va amb bon rumb. Que la recuperació segueix el seu curs. No es mullen a dir-me una data, ni tan sols quan més hi puc estar. És lògic, no em poden dir, el que ningú sap. Per la meva banda, cal gestionar aquesta incertesa.

La gestiono sense angoixes, no anant més enllà del dia a dia. Com ho faria en una aventura de les meves. De les que vaig amb tot el material al damunt, sigui en caiac o en bici, o fent una ruta de llarga distància a peu. On no sé on pararé a dormir, ni a menjar. On, tot i tenir les prediccions meteorològiques, acostumo a seguir endavant, amb vent i/o pluja, capejar el mal temps és part del joc. On vaig fent plans, que la pròpia aventura s'encarrega de fer-me canviar constantment, pels bons i mals imprevistos. On, tinc una forquilla de temps, per a fer-ho, perquè mai sé del cert, quant tardaré.

Dues aventures, en què vaig gestionar la incertesa: 

 

 Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

Comentaris