UltraQuim

L'endemà d'un repte, hi ha dues parts ben diferenciades la física i la mental. La física són els cruiximents, el dolor muscular, el cansament, res que no s'arregli amb un parell de dies de descans actiu, acostumo a recuperar de córrer o pedalar, amb nedar o fer caiac i al revés, sempre amb poca intensitat i poca estona, més que res per moure'm una mica, estirament suaus, durant tot el dia i alguna sessió amb el fisio, tampoc va gens malament. La jornada de descans total, el deixo a partir del tercer dia després de la prova, dia que aprofito per fer el màxim de desconnexió possible. La part mental és crucial, si no s'aconsegueix un objectiu, és fàcil analitzar que ha sortit malament, el que és més difícil és fer-ho quan ho hem aconseguit, d'això parlo a continuació. Sempre, hi ha detalls que podem millorar, material i equipament que hem dut de més o de menys, alimentació, estratègies que és poden ajustar millor, mil i un detalls, que podem modific...

Aquest és un tema molt personal, per mi és una de les claus de l'èxit. Hi ha qui visualitza el moment de la sortida i el temps previ, pensant amb els amics que trobarà, l'ambient i el lloc, hi ha qui visualitza un i altre cop, l'instant de creuar la línia d'arribada. A més d'aixó,  intento visualitzar els moments claus de la cursa, amb tota la informació, perfil, distància, terreny, condicions meteorològiques, tenir clar on patiré, on ho passaré malament, on les cames em diran que no poden més, la pujada que se m'entrevessarà des del primer pas, la nit que mai acabarà, el dolor a les cames, el mal de peus, els genolls que sembla que s'haguin de desencaixar, busco preparar-me per tot el dolent, les coses bones ja me les trobaré i les podré gaudir amb plenitud. S'ha de fer des d'un prisma d 'absoluta sinceritat amb un mateix, conèixer les capacitats i les limitacions, l'entrenament que hem fet i quina serà la realitat que ens espera. Durant...

Anar en equip , és molt bonic i complexe alhora, passar moltes hores junts, fa que ens podem conèixer bé, surt a relluir el millor i el pitjor de cadascú. Molts dels problemes són de comunicació, però amb voluntat per les parts tot s'arregla, el pitjor són els problemes per no parlar, per pensar que el/s altre/s ja ho entendran o per donar coses per suposat.  Anar sol. P erson alment, cada dia m'agrada més, em permet viure la prova amb molta intensitat, enforteix més, és molt enriquidor poder anar una estona amb l'un, una estona amb l'altre i gran part del recorregut tot sol. Alhora és molt dur, cal tenir-ho clar. Avituallaments / punts de control. S'ha de parar, reposar líquid i menjar si s'escau, sense encantar-nos, 5 minuts de més en una cursa que hi ha 10 controls, ja és prop d'1 hora de més, això no vol dir que no podem saludar i fer uns riures amb els voluntaris. Caminar.  En el meu cas, part d'una prova de llarga distància camino, cal ...

Una prova de llarga distància, són hores i hores, dóna per pensar una mica en tot, el problema ve quan ens ratllem una mica i sorgeixen els pensaments negatius . De vegades, pensem en que queda molt, el que faig és pensar en la propera corba, en la següent recta, per acabar els 10 minuts de trotar i posar-me a caminar, petits objectius que es van assolint al cap de poc, màxim fins el proper avituallament, evitant de pensar el que queda fins el final. Sempre li busco la part positiva a les coses, que es trenca la Camelbak, doncs content per haver-hi trobat una solució. Que m'he deixat una cosa a casa, sé que a la propera no em passarà. Cal evitar el cercle viciós, estic cansat, queda molt, és molt dur, no ho aconseguiré, la qüestió és donar-li la volta, penso: estic cansat, però hi comptava, queda poc fins el proper objectiu, és prou dur perquè valgui la pena, ho aconseguiré perquè vull i puc. Hi ha moments en que recordo, que el que estic fent, és per voluntat pròpia, q...

Portar-ho tot provat i rodat, provar-ho un cop és nou, sempre sembla el millor que hi ha i comodíssim, sobretot perquè l'hem escollit, és el que ens agrada i fa poc que l'hem pagat, cal rodar-lo una mica, en tirades llargues, perquè una petita fricció al km 20 km, es torna en un gran inconvenient al km 80. No deixar res a l'atzar, ni dur res nou el dia de la cursa. Escollir el material és molt difícil, el senzill és dur el que porten els altres i que tothom t'explica que va tant  i tant bé, costa que algú et digui els inconvenients d'un producte que ha triat i pagat, per això, amb el temps, he aprés a deixar-me endur pel meu criteri, preguntant a molta gent, buscant informació i tenint en compte que el que el duré durant hores, sóc jo. Una bona manera d'agafar-ho tot, és fer una llista, amb el material obligatori per la cursa i de tot el que ens volem endur, procurar fer-ho uns quants dies abans, tenim el cap més fred i som més objectius. La meva manera de f...

Començar una cursa de llarga distància, sense una estratègia de ritme, porta directament a tenir dificultats, cal dur diferents estratègies ben definides. Està molt bé, la de caminar a les pujades i trotar a les rectes i baixades, que molta gent fem, però de vegades hi ha rectes que mai s'acaben, sota un sol que crema, aquí és on ho faig a temps, depenent de les condicions, per exemple, pujades caminant, baixades corrent i rectes 15' trotant i 5' caminant, l'estratègia, no pot ser rígida, ha de ser flexible, a mesura que avancem quilòmetres, el cansament és fa present, el terreny canvia, és fa de nit, en podem tenir una per cada pas de punts de control/avituallament. Igualment cal portar-ne més d'una de preparada, la A, per si tot va com ha d'anar, la B, per si no anem tan bé com ens pensàvem i la C, per si la cosa comença a fer llufa. A més de portar-la definida, s'ha de seguir, és molt fàcil deixar-se endur per l'emoció de la competició i pel ritme ...

No puc explicar plans d'entrenament, doncs feina tinc a fer i seguir els meus, el que si faig és entrenament creuat, és a dir, per molt que la cursa sigui de córrer, no deixo ni de nedar, ni de pedalar, nedo per treballar la part superior del tronc i molta bicicleta, per tenir fons i no castigar les articulacions. Intento imitar al màxim, dintre les meves possibilitats, les condicions de la cursa. Si farà molta calor, cal entrenar amb el màxim de calor, amb seny, però amb calor, si la beguda ens quedarà calenta, no té sentit a mig entrenament prendre un refresc congelat. El tipus de terreny és molt important, anar-nos adaptant, si és molt pedregós, toca entrenar en un entorn amb molta pedra, si és alta muntanya, toca buscar altitud, si serà planer, intento no fer gaire desnivell. Si serà amb la motxilla carregada, surto a córrer amb motxilla, amb pes, però sense exagerar, no cal dur tot el que durem el dia de la cursa, només un mica de pes, per anar-nos acostumant. Si farem una ...

Cal acostumar l'estómac a menjar i a inmediatament seguir, és important no fer  grans ingestes, a poder ser de productes que hem provat que ens senten bé i que ens aportin els nutrients necessaris per la cursa en si. És una part que també entreno, surto a fer tirades llargues corrent o en bici, passo per casa, menjo un plat de de macarrons i a la que acabo l'últim mos, a tornar-hi. En cursa, acostumo a fer ingestes lleugeres cada 30 minuts, mitja barreta o quatre fruits secs, dinant i/o sopant, a hores més o menys habituals, no molt abundant, un entrepà o una petita aminada de pasta.  Sempre acompanyades de liquid, tot i que acostumo a beure bastant, mínim cada 15 minuts. Bec moltes vegades, en petites quantitats, combinant l'aigua i les begudes isotòniques, a més sudoració, més proporció d'isotònic. Per mi, és molt important la pauta dels 30 minuts, sobretot les primeres hores, tot i no tenir gens de gana, per tenir energia pel tram final, on l'estomac està més...

En aquesta mini guia de l'ultrafons, que aniré publicant en diferents escrits, no pretenc dir a ningú el que ha de fer, ni fer prevaler cap veritat suprema, ni tinc la raó en absolut. No és més que un recull de respostes, a les preguntes que moltes vegades em fan i em faig. Cal tenir en compte que el que li funciona a la perfecció a una persona, a una altre li pot anar fatal. Només vull explicar el que he après fins ara, saber una cosa, no és més que el punt de partida per qüestionar-la, aquesta és l'intenció, posar per escrit uns quants conceptes a tenir en compte en una prova de  llarga distància, dels que vas millorant a cada participació. Tot i que parlo de córrer, tot el que explico ho aplico en altres disciplines esportives com ara en la natació, el caminar, el caiac, la bicicleta i el triatló. Amb l'única pretensió de ser una reflexió escrita, només compartint el que m'hagués agradat saber abans de fer la meva primera cursa d'ultrafons.  Sóc conscient que...