UltraQuim

Mirar enrere per saber d'on venim, és bo. Així ho venim fent amb la Mónica Campaña i en Jorge Perez, any rere any, a la tardor, tornem on va començar tot, per nedar poc o molt i d'aquesta manera celebrar l'efemèride. Al Cap Norfeu, on el 2009, vam coincidir per primera vegada, no ens coneixíem i ara som família. Ens va unir, un sentiment, que  amb el transcurs del temps s'ha fet més gran, la passió per les aigües obertes, de sentir la llibertat que dona estar envoltat d'aigua pels quatre costats. Enguany, decidim fer la travessia sencera, només el Jorge i jo, sense cap suport a l'aigua i amb l'imprescindible ajuda logística de la Mónica. El dia és assolellat i dona moltes ganes d'entrar a l'aigua, per seguretat duem neoprè. Hi ha onades de tot tipus, majoritàriament llargues, de bon nedar i una estona de més curtes que posen a prova les nostres habilitats, van des dels 80 centímetres fins al metre d'alçada, les onades és la manera que té la ...

Si hi ha un lloc i un moment on va començar la meva passió per les aigües obertes, aquest instant és sense lloc a dubte, la travessia del Cap Norfeu del 2.009. Una travessia que fa anys que no es fa de manera organitzada i que uns quants amics, nostàlgics i guardians d'aquell esperit de nedar per nedar, intentem recuperar almenys una vegada l'any. Uns  van fer el recorregut clàssic i un altre grup va fer anada i tornada. Una mar encalmada i un sol tímid els va acompanyar durant el trajecte. La nedada la vaig viure de prop, però des de terra, tot caminant, en bona companyia, pel Cap Norfeu, una experiència que em va encantar, fins el moment l'havia nedat en varies ocasions, veient la seva grandesa des de l'aigua i ara estava gaudint la mar des de l'alçada. No he pogut nedar, tot just fa una setmana que he tornar a fer braçades, després d'una parada de més de dos mesos per contractura a les costelles. Cal ser conscient de les limitacions i no anar més enllà de...

Foto de Jorge Perez Multitud de sensacions i emocions salades a la pell, en aquest particular homenatge al cinquè aniversari de la primera travessia al Cap Norfeu. Emoció per tornar, a on es va despertar la meva passió per les aigües obertes. Emoció pel dia que ens acompanyarà. Emoció per compartir braçades amb bons amics, tot i que no han pogut venir tots. Emoció al ser conscient del llarg camí recorregut fins arribar-hi. Fa cinc anys, no les tenia totes de nedar 5.800 metres amb neoprè i en aquests moments, em sembla còmode fer-ho nedant a pell. Emoció per assaborir a foc lent, les sensacions que aquesta travessia em vol donar. Sensació d'estar en família, tot i que no els conec a tots. Sensació d'estar arropat per tres amics caiaquistes, que ens han fet guia i suport en tot moment. Sensació dolça al mirar el Cap Norfeu amb una vella mirada, la de nedar per nedar, per gaudir entre amics, que per mi és l'essència que no s'hauria de perdre mai, per sobre d'altr...

Que gran  és la mar, no ens ha deixat fer el recorregut de la travessia de Cap Norfeu, s'ha hagut de fer un itinerari alternatiu d'uns 2.000 metres, dins la badia de cala Montjoi. L'organització ha pres la decisió més encertada i també la més difícil, dir que no a l'il·lusió de més de 140 persones,   el que no és podia fer era comprometre la seguretat de cap nedador, hi ha qui pensa que hagués pogut nedar el trajecte original, segur que si, però només que algú, hagués tingut qualsevol tipus de problema, l'evacuació hagués estat molt i molt complicada, pujar a una embarcació amb mar creuat, no és gens fàcil,  a més sense via de sortida natural, és a dir, sense costa a tocar, feien de tot plegat una temeritat, una cosa he après, en aquests anys de fer llarga distància i de posar el meu cos al limit, és a distingir l'extremadement línia fina que hi ha entre la diversió i la temeritat, així com a ser prou humil per reconèixer les  limitacions i saber que el més expe...

Poc podia imaginar, el que vindria desprès del primer Norfeu del 2009. Recordo perfectament els dies previs a la travessia, el moment en que gràcies a la web, Esport Empordà, vaig saber de l'esdeveniment, el molt que m'ho vaig pensar, en aquell moment nedava molt poc, feia 8 mesos que estava apuntat a la piscina, finalment vaig enviar l'email, explicant que volia participar, però que era lent nedant, pensant que potser no m'hi voldrien, la resposta no es va fer esperar,  em van dir: cap problema, no es competitiva, cadascú va al seu ritme, hi ets benvingut. Camí de Roses, em venien tots els dubtes al cap,  va ser arribar a lloc i començar a venir gent, no coneixia ningú, l'únic contacte els mails, mica en mica es va començar a omplir la platja, estava molt i molt nerviós, pensava Joaquim on t'has ficat, arriba en Miquel Sunyer , un Formula 1 i jo un 600, al mateix moment estava estranyament còmode, es respirava bon ambient, entre desconeguts, alguns del...

A poc, per participar en la tercera edició de la travessia del Cap Norfeu, acabo de veure un escrit en la revista informativa del Port de Roses, és fantàstic que l' Eduard Marquès fes la foto, que Neda el Món , l'envies per il·lustrar l'escrit,  que un amic com en Jorge Pérez, ho vegi i agafi una revista per mi, és un detall que arriba al cor. Em fa il·lusió de sortir, tot i que sigui en un raconet, en una foto petita, en una revista de tirada curta, però el que em fa sentir realment orgullós són les persones, que vaig conèixer en el primer Norfeu, que han fet possible que això succeís, moltes gràcies amics, ens veiem al Norfeu.   Entrades relacionades:   17/10/10 Travessia Cap Norfeu. El tastet 17/10/10 Travessia Cap Norfeu. El tastet. Més vídeos 20/10/10 Travessia Cap Norfeu, per anar fent boca 23/10/10 Travessia Cap Norfeu. Pròleg 24/10/10 Travessia Cap Norfeu. La crònica 26/10/10 Travessia Cap Norfeu. Imatges i més 17/11/10 Travessia Cap Norfeu. Neda el M...

Els petits detalls, marquen caràcter, fa dies que volia escriure aquest post, però necessitava deixar passar una mica de temps i de distància, per poder ser objectiu al màxim. Vull parlar de Neda el Món , un projecte que vaig conèixer ara fa un any, travessies no competitives, nedar, pel plaer de nedar, no per guanyar, no per demostrar res a ningú, fer-ho amb ambient de festiu, entre amics. En l'ultim any, he estat a totes les travessies que han muntat, a excepció d'una, per lesió. El dia 24 d'octubre, ens van obsequiar amb la II Travessia de Cap Norfeu, potser, el projecte més ambiciós i mediàtic que han fet, fins ara. Com anava dient, els petits detalls, marquen caràcter, detalls com el fet d'editar el NedaNews i enviar-lo per mail, per tenir-nos informats de tot el que s'anava preparant; ens van envair el briefing per mail, pels que no vam poder assistir de manera presencial; part de l'organització ens va rebre un per un a l'arribada; van muntar ...

No hi ha millor evocador de records que les imatges, podeu trobar un munt d'enllaços amb fotos a la pàgina de Neda el Món, a més em tingut la fortuna, degut a la bona feina de la gent Neda el Món, de sortir un minutet al telenoticies comarques d'aquest dilluns dia 25. A partir del minut 11:40, podeu trobar el reportatge, inclús, tinc els meus 2 segons de gloria, cap al 12:28. Potser perquè sóc amant de causes difícils, potser perquè estic compromès en intentar fer sentir la veu dels qui tenen molt a dir, però els costa de fer-se escoltar, us recomano, que mireu a partir del minut 10:33, hi trobareu, uns companys esportistes, als quals si que val la pena d'admirar, son d'aquells que no esperen guanyar, d'aquells entrenen sense descans, d'aquells que són invisibles, perquè els amaguen o no els volem mirar, però persones com ells, són els que donen sentit a la paraula esportivitat, que masses vegades canviem per competitivitat, espectacle, fama o per victòria....

Esperava que anés bé, però ha anat molt millor, de fàbula. No perquè l'hagi acabada, que també, sinó per tot el que he viscut. Arribada a recollir el casquet, només sortir del cotxe, es veia ambient de festa, un munt de gent que anava venint, nedadors, acompanyants, organització i voluntaris. Embarquem al vaixell, cap a la sortida, que xulo, vaig amb en Mark, un gran nedador, amb el que tinc la sort de compartir entrenos al Club Aquàtic Xaloc, poder parlar, dels dubtes, fa que ajudi a esvair les pors, fem el recorregut que després farem nedant, a la platja, ja està tot a punt, els caiaquistes, amics de viatge, sense els quals, no seria possible. A l'aigua, està fresqueta, el sol està mandrós, no ens vol venir a veure, el mar es una bassa d'oli, sense vent. Fins i tot la tramuntana juga al nostre favor. Anem nedant, sense agobiament, ni empentes, no es una competició, quin munt de peixos, m'encanta, em sento part del mar, trobo embarcions de seguiment, d'avitual...

Demà serà un gran dia, moltes il.lusions volcades, per part de l'organització i dels participans, l'entorn on es fa la travessia, ho fa únic, juntament amb la cura que han tingut per tots els detalls, faran, de segur, que poguem disfrutar com mai. Només queda que arribi el moment i nedar, nedar com tant m'agrada, amb la comoditat i seguretat del neoprè, sense presses, sense la claustrofòbia de la piscina, amb la fauna marina passant per tots costats, sense que la gent et passi per sobre cada 3 metres, si una cosa no m'agrada de la majoria de travesses que es fan al mar, juntament amb el tram d'aigua de les triatlons, són la de patacades que t'emportes, moltes vegades opto per quedar-me al darrere, nedant inclús més lent, per no rebre trompades, perquè la natació es esport, però l'actitud que d'alguns, fan que moltes vegades ho dubti, per sort, tenim a els amics de neda el món que munten travessies no competitives com aquesta. L'any passat, no ho ...

Gràcies a la Mónica Campaña i al Jorge Pérez, que han realitzat vídeo, fotos, edició i muntatge d'aquest vídeo, tenim un record, que fa posar la pell de gallina. Vaig tenir el privilegi de ser uns dels 28 que la van fer el 2009. Era el primer contacte amb la gent de Neda El Món , gràcies als amics d' Esport Empordà , tot i que no ho vaig aconseguir, falta de preparació, banc de meduses, poca tècnica de nedar al mar, tramuntana al tram final, em va quedar un bon regust de boca, el fet de fer amics, amb qui compartir passió pel mar, per la natura, pels reptes, per superar-nos dia a dia. Al sortir de l'aigua, em sentia perdedor, vaig haver d'abandonar, al cap de pocs minuts, em vaig adonar que no, que havia guanyat, vaig conèixer un projecte, neda el mon, un munt de nedadors, que em van donar un munt de bons consells, vaig guanyar experiència, vivències i amics. Aquestes travesses, són la meva motivació per entrenar, setmana rera setmana a la piscina, aquest any porto...

Més vídeos en que es pot veure l'entorn on es farà la travessia de Cap Norfeu, aquest diumenge 24. Vídeo fet amb el suport logístic de la Mónica Campaña, tècnic den Jorge Pérez, i el que xupa càmera, el menda . Queda un dia menys, inscripcions obertes fins el 21 d'octubre, a 35 euros, dissabte 23 al briefing (Hotel Marítim 19:00) i diumenge 24 al Port de Roses al preu de 40 euros . + info a: http://nedaelmon.blogspot.com/ La Tramuntana El meu, no estil de nedar Entrades relacionades: 17/10/10 Travessia Cap Norfeu. El tastet. 20/10/10 Travessia Cap Norfeu, per anar fent boca 23/10/10 Travessia Cap Norfeu. Pròleg 24/10/10 Travessia Cap Norfeu. La crònica 26/10/10 Travessia Cap Norfeu. Imatges i més 17/11/10 Travessia Cap Norfeu. Neda el Món 06/10/11 Travessia Cap Norfeu 2010. Nota de premsa

A una setmana de la travessia de Cap Norfeu, hem anat a sentir el raconet de mar on nedarem, amb el suport logístic de la Mónica Campaña,la companyia i la càmera del Jorge Pérez. Teníem tramuntana, no em sortit de la Badia de Montjoi, anàvem a fer un tastet, no a fer la prova en si, el dia amb sol, el termòmetre ens ha dit que l'aigua del mar estava a uns 17 graus. Recordava l'indret com a bonic i màgic alhora, de la travessia de l'any passat, però es molt més, formacions rocoses majestuoses que et marquen el camí, gavines que volant al teu pas, peixos que et passen per tots costats, fons rocallós i espectacular, el mar que et gronxa a cada braçada. Ha estat, com anar a veure l'escenari d'un concert, abans de que es faci, t'ho imagines ple de gent, amb un munt d'amics disfrutant al teu costat, quines ganes que en tinc, que comenci la música! Si us voleu apuntar, encara es poden fer inscripcions, jo no m'ho perdo. + info a: http://nedaelmon.blogsp...

Àlbum de fotos