UltraQuim

Des de la sorra, mentre feia de voluntari, he pogut veure com la prova anava de res a tot. Des del moment en que encara no hi havia ningú, ni tant sols el sol, a la platja. Com de mica en mica, l'espai de la prova ha anat agafant forma amb taules per inscripcions, guardar roba, arc d'arribada, carpes dels col·laboradors i demés elements. Com s'ha anat omplint l'espai, amb nedadors, caiacs i ambient de festa. Fins  el moment en que s'ha iniciat la Volta del Serrà, en que el bullici es torna silenci, els nervis es transformen tranquil·litat, la plenitud a la platja dóna pas a la buidor. En aquesta estona de calma, fins que arriba el primer equip. S'ultimen quatre preparatius i a esperar, cadascú omplint el temps com millor li sembla. En el meu cas, aprofitant per gaudir del mar, com més m'agrada, des de dins, nedant fins El Freu. Al retornar, gaudeixo d'observar els primers competidors, com s'acosten. A la ment, afloren els records de la meva primer...

Foto de Roberto Martinez Gonzalez Anar pedalant a nedar la travessia de l'Escala, encara la fa més especial. La sortida és a punta de clar, poc després de les 7 del matí, per recórrer els 50 km, que em separen de la platja de les barques de l'Escala. Mentre faig camí dins Platja d'Aro, puc observar els que no donen per acabada la nit i els qui volen aprofitar el dia. A la carretera hi tinc poc trànsit i bona temperatura, rodo amb calma i gaudint el dolç passar dels quilòmetres. Arribo amb temps. Parlo amb la família d'aigua i en res estic dins l'embarcació que ens porta a la sortida. Un cop allà, salt i a nedar fins la platja. L'inici em troba despistat, no tinc ni les ulleres posades. Entro a nedar l'intenció de fer-ho a bon ritme, dintre les meves possibilitats. Tinc ganes d'accelerar el cor, em vaig marcant objectius, atrapar aquest, atrapar l'altre, inclús un petit esprint els últims 300 metres. Que atrapi gent, no vol dir que no m'avanc...

No, no m'ha tocat la primitiva. Simplement vaig prendre una decisió,  fa uns parell de mesos i ara l'explico. Tinc la determinació de viure sense rellotge. Concretament sense el que duia al canell. M'agradaria encara més, poder viure sense horaris, per desgracia a dia d'avui, no és possible. L'hora ja la vaig sabent i la puc consultar quan vulgui, al mòbil que duc a la butxaca, en els instruments del cotxe mentre condueixo o al de paret, quan estic a casa. D'anar de bòlit en el meu dia a dia, no me n'escapo. Per ser puntual, per respecte a les persones amb qui quedo, no cal dur rellotge, només cal anar amb prou temps. És un petit detall, que m'aporta, un xic més de tranquil·litat, en la bogeria diària. Em treu una mica d'estrès del damunt. Al no estar tant pendent de l'hora, no crea neguit. En la meva vida professional, faig de comercial i la jornada transcorre amb una constant lluita contra-rellotge, plena d'imprevistos que em roben el te...

Etapa 1 06/09/14 De Coll de Nargó fins a Sort   95,680 km   2.408 m+ Etapa 2 07/09/14 De Sort fins a Vielha  93,300 km  2.984 m+ Etapa 3 08/09/14   De la boca sud del túnel de Vielha fins a Tremp   97,830 km   1.666 m+ Etapa 4 09/09/14 De Tremp fins a Arbeca  129,810 km  1.504 m+ Etapa 5 10/09/14 D'Arbeca fins a Coll de Nargó   137,780 km   1.688 m+  En total 5 dies, 554,4 km amb 10.250 metres de desnivell positiu. Distància i desnivell aproximats. Entrades relacionades: Presentació TransLleida   Etapes, distàncies i desnivells    Apunt per viure l'aventura    Etapa 1. Coll de Nargó - Sort    Etapa 2. Sort - Vielha    Etapa 3. Boca sud túnel de Vielha - Tremp Etapa 4. Tremp - Arbeca   Etapa 5. Arbeca - Coll de Nargó Track sencer Què he après? L'aventura en 28 imatges

Més de 500 km, uns 21.000 metres de desnivell acumulat, en 5 dies, pedalant amb alforges. L'objectiu, recórrer totes les capitals de comarca lleidatanes. És una volta circular a la província de Lleida. Inici a Coll de Nargó, pedalant primer per l'Alt Pirineu i Aran, per seguir a les comarques de Ponent. Ho faré amb la bicicleta de muntanya, per comoditat i per prestacions, però per carretera. L'itinerari de capitals de comarca lleidatanes serà: La Seu d'Urgell, Sort, Vielha, El Pont de Suert, Tremp, Balaguer, Lleida, Les Borges Blanques, Mollerussa, Tàrrega, Cervera i Solsona.  Puigcerdà en queda exclòs, tot i ser la capital de la Cerdanya, es troba a la província de Girona. I per Girona, tinc altres plans... Seran etapes llargues i amb molt, molt desnivell. Faré nit sota sostre, dur els estris d'acampada és pes i vull anar amb el mínim material possible, només el realment necessari. Dormiré en un hostal a Sort, en una pensió a Vielha, en un hotel a Tremp, a casa...

Els reptes en solitari, permeten treure el millor i el pitjor d'un mateix. Ser l'únic participant, fa que siguin més durs, més intensos, més autèntics, ajuda a sentir-los a flor de pell. Com a desafiament, es torna encara un xic més difícil d'aconseguir. En els meus reptes, habitualment, no hi ha ningú animant pel camí, ningú que m'esperi amb l'avituallament a cada poc, el circuit no està marcat, ni tancat al trànsit, no hi ha vehicle escombra, tampoc hi ha cap medalla a l'arribada, ni cap samarreta de finisher. La meta, no deixa de ser un lloc imaginari, un indret, que no està guarnit, ni té arc, ni canvia res en el seu dia a dia normal. Per contra cal un alt grau  de compromís i determinació. Estar motivat a fer-ho. I sobretot, tenir molt clar, el que  pot succeir, a tots els nivells. En ocasions,  per logística, demano ajuda als amics, intentant no abusar d'ells. Que siguin autogestionats, em fa aprendre molt. Tenir una idea és extremadament senzill,...

    Text publicat a Triatletas en Red:   Éxito de participación, en la 41 edición de la travesía de Sant Feliu de Guíxols, organizada por el Aquàtic Club Xaloc Las pocas plazas que quedaban para la distancia más larga, se agotaron al poco de abrir inscripciones presenciales. Cerca de 400 fueron los participantes, sumando las dos modalidades de travesía. La travesía de 1.100 metros, ofrecía dos posibilidades para ir hasta la salida. Caminando en paralelo al trayecto que después se nadaba o nadando. No fueron pocos los nadadores que aprovecharon la segunda opción para nadar sin prisas, sin la adrenalina disparada de la competición, pudiendo disfrutar de los acantilados rocosos, paisaje cien por cien Costa Brava y descubriendo los secretos, que el mar les quiso mostrar. Más de 300 nadadores tomaron la salida, de los 1.100 metros, que era desde el agua. Con buena mar, en una jornada soleada de verano. Recorrido balizado por boyas, protegidos y guiados por...

Setena participació a la travessia de Sant Feliu de Guíxols, tot i que mai nedant, sempre palejant. Des que tinc caiac. Quan encara no era del Aquàtic Club Xaloc, club organitzador de la prova, ja hi participava com a caiaquista voluntari. Per mi és una gran responsabilitat, no  perquè hi neda part de la meva família d'aigua, que també, sinó per tots i cadascú dels que hi participen. M'agradaria que tothom pogués gaudir d'una cosa que m'apassiona, nedar en aigües obertes.  Només aporto el meu gra de sorra, perquè una travessia com  aquesta, rutlli. Pels que van a fer podi, per oferir-los un bon rumb, sense obstacles imprevistos. Pels que volen superar la seva marca, que tinguin els mitjans per aconseguir-ho. Pels que van a nedar i passar-ho bé, intentar ser part de la seva diversió, encara que sigui retornant un somriure. Pels que fer 1.100 o 400 metres, és tot un desafiament, ajudar-los a aconseguir-ho, animant i encoratjant la seva valentia. Per tots, donant-los, e...

  Text publicat a Triatletas en Red:   Séptima edición de la Marnaton eDreams de Cadaqués, no es una travesía más, es La Travesía de referencia en larga distancia de aguas abiertas. Sábado 13 de setiembre de 2014 Lugar: Cadaqués (Girona) Organizador: Marnaton Distancias. 6.500 y 2.000 metros 10:00 Salida travesía 6,5 km desde Cala Jugadora 12:00 Salida travesía 2 km desde Caials 13:00 Salida travesía Kids en la playa grande de Cadaqués 14:00 Entrega premios 24:00 Fiesta y concierto en Cadaqués Servicios: briefing con asistencia libre el día anterior, kayaks y embarcaciones de soporte, traslado de los nadadores al punto de salida con autobús y barco, dos avituallamientos en ruta, cronometraje por ChampionChip, guardarropía, a la llegada fisioterapia, sorteo de material y concierto. La primera edición se disputo en el 2008, despertando en muchos nadadores, el deseo de nadar largas distancias en el mar, fue la  pionera que abrió el camino de múltiples pruebas ...

Surto a nedar amb dos amics a última hora del vespre. Som tres, en Sergi , en Manolito i el que escriu. Per acabar sent quatre. Nosaltres dins l'aigua i la lluna plena, contemplant-nos.  Comencem a nedar a les 20:19, a les 20:55 s'amagarà el sol. La mar dins la bahía està un xic moguda, patim per com trobarem la Punta de Garbí, està prou tranquil·la dintre tot.  No acabem d'arribar a Cala Vigatà, sortim un xic abans de l'aigua, per a inflar i lligar els globus amb llum, que ens permetran saber on està cadascú, sense que la llum ens molesti. Mentre acabem de preparar-ho tot, ens ataca sense pietat l'animal que més estimació em té, juntament amb les meduses, els maleïts mosquits!  Emprenem el camí de tornada, mentre va caient la nit.  Nedem expectants, esperant que vingui la nostra companya imprescindible d'aquesta aventura, la lluna. Veiem com surt de l'horitzó i ràpidament s'enlaire, mentre el cel deixa el seu color blau per tornar-se ben negre...

La volta a l'Ardenya és un recorregut promogut pel Consorci d’Ardenya - Cadiretes. Més que una ruta senyalitzada, agrupa diferents rutes ja existents.  Surto de Sant Feliu de Guíxols, pedalant per les vies verdes fins arribar a Llagostera i agafar una pista forestal, entre camps i urbanitzacions, camí de Caldes de Malavella. Surto de l'itinerari per anar a l'ermita de Santa Seclina, on no hi havia estat des de menut.  Al retornar al camí, ho faig entre Caldes i Vidreres, on al cap de res, trobo el pantà de Can Llop, m'hi remullo i nedo un xic. S'agraeix, pel dia tant calorós com el d'avui.  El recorregut es torna molt tranquil i poc freqüentat, comença el tram més muntanyenc. Direcció Lloret, enfila que dóna gust, un cop arribo a la costa, parada a menjar i reposar líquids. És dissabte d'agost, està ple de gent, decideixo no fer el tram resseguint la costa i enfilo carretera amunt, fins a buscar el gr92, que va fins a Tossa.  Faig una última para...

Alliberar-me de perjudicis, complexos i confirmar que la millor manera d'aprendre és desaprendre. És el que he aconseguit des que fa 11 anys, tal dia com avui, vaig començar a practicar el naturisme. M'agrada, m'hi sento còmode, m'ajuda a estar més en contacte amb el meu interior i més conscient de l'entorn que m'envolta. No ho amago i tampoc en faig bandera. Al veure aquest vídeo, en que està tant ben explicat el que és, l'he volgut compartir amb tots vosaltres. No pretenc dir a ningú el que ha de fer o no ha de fer. La màxima llibertat és poder escollir. Actualització 08/12/20 Malauradament, el vídeo ja no existeix 

  Text publicat a Triatletas en Red:   9ª edición de esta divertida y original prueba de natación a relevos, entre nadador y kayakista, mientras uno nada el otro guía con el kayak. Domingo 31 de agosto de 2014 Lugar: Sant Feliu de Guíxols Organizador: Aquàtic Club Xaloc Distancias. 7.000 metros, en equipos de 2 personas, una nadando y la otra en el kayak. 08:00 Concentración de los equipos, en la playa principal de Sant Feliu, a la altura del ayuntamiento. 09:00 Inicio de la prueba Servicios: Kayak facilitado por la organización o posibilidad de llevar kayak propio, embarcaciones de soporte, guardarropía,  premios por categorías y avituallamiento a la llegada. La prueba consiste en un recorrido de ida y vuelta desde la playa grande de Sant Feliu de Guíxols, hasta la Punta d’en Bosch, donde hay una embarcación de la organización fondeada, a la que hay que dar la vuelta, para regresar a la playa grande, un total de 7.000 metros. Todo ello por equipos de dos ...

L'estiu és temps d'agafar-ho tot amb més calma. Tot i no fer vacances, aquest mes d'agost, el dedicaré a fer el mandrós tant com pugui. Fer el mandrós, no vol dir deixar de fer esport, sis dies per setmana com faig habitualment, ni baixar el ritme en els entrenaments. Entrenar és el temps del dia que em dedico a mi mateix i no em suposa cap sacrifici fer-ho. Fer el mandrós, vol dir fer menys cas a la disciplina i deixar-me endur pel que em vingui de gust a cada moment, si quedo per anar a una terrassa amb els amics, em salto l'entreno i tant content, si em ve de gust fer el manta un dia al sofà, doncs perquè no. Vol dir que si toca fer series a la piscina i acabo anant a pedalar, no passa res. Aquest any, no faré cap repte de llarga distància a l'agost, la planificació ha fet acabar el juliol amb els 300 km de btt i el proper desafiament serà la primera setmana de setembre. El periòde de parada total, el faig cada any al voltant de les festes de Nadal, a l...