UltraQuim

 

Mai he sigut de voler batre cap marca, ni que sigui personal. Però, després que un amic em pregunti sobre quina distància he fet com màxim en 6 hores corrent, m'ha despertat la curiositat i no he tingut més remei que mirar-ho. Tot i que penso que millor que les marques, és l'empremta que cada cursa ens deixa dins nostre. Córrer ho miro des de la nostàlgia, d'aquella que va gola avall. Perquè és altament improbable, per no dir una altra cosa, que pugui tornar a córrer tal com tinc la cama i l'espatlla després de l'accident. Això no impedeix que en acabat de bussejar en el blog, en arxius personals i en la memòria, pugui dibuixar un gran somriure. Estic content pel que vaig viure en les curses que esmento, per com vaig gaudir la seva preparació i dels somnis que em van ajudar a madurar. La imatge que acompanya aquest escrit és de l'últim dia que vaig poder córrer l'11/07/20, el dia abans de l' accident . En aquell moment no ho sabia, però tancava una etapa...

Que ben parit que és poder assaborir fer-se gran! Per mi és tot un regal, poder celebrar un altre any l'aniversari, a més tinc el luxe de compartir-ho amb les persones més importants de la meva vida, la mare i la germana, i un pastís casolà. Fer-se gran té moltes coses bones. No sé qui ho va dir, que a partir de certa edat no veiem les lletres de prop, però sí els embolicadors i els problemes de lluny. No puc estar-hi més d'acord. Certament, madurar no és un camí de roses, sí que és un trajecte que val la pena transitar. És una etapa de pau i serenor, en què un sap que vol i el preu que cal pagar per aconseguir-ho. En què l'opinió dels altres, és problemes dels altres. A mi em preocupa el que jo penso i que els meus actes siguin coherents amb els meus pensaments. A més, he d'aprofitar aquests mesos, per acomiadar-me dels quaranta, ja enfilo cap als cinquanta! La veritat és que em fa il·lusió canviar de desena. Encara que la millor edat és, sempre, la que un...

Les dues proves tenen criteris semblants i exigents. La gran diferència entre els dos exàmens és el temps dels mateixos en la part escrita. A continuació us relato la meva experiència. En la prova de la Secretaria de Política Lingüística (SPL), vaig tenir 4 hores i 15 minuts per a realitzar tres escrits d'unes 300 paraules, més la part de gramàtica i vocabulari. Ho vam fer en dos blocs, fet que em va perjudicar, perquè havia dut a terme simulacions de tot seguit. El primer bloc, de 2 hores i 30 minuts. Va ser per a fer dos exercicis escrits. L'un era escriure un text a partir de transformar i adaptar la informació de fonts diverses, mentre que l'altre havia d'escriure un text per a una publicació, sintetitzant i reelaborant la informació de fonts diverses i donant la meva opinió. Aquí em va faltar temps, per a poder fer un repàs, hauria necessitat uns 20 minuts més. El segon bloc, després d'un breu descans, d'1 hora i 45 minuts. Va ser per a escriure un text arg...

El curs del nivell superior de català (C2) del Consorci per a la Normalització Lingüística té dues parts, la formació i l'examen final. De l'avaluació del curs es pot obtenir fins a 20 punts i de la prova final un màxim 80, en total 100. Per aconseguir la desitjada certificació cal aconseguir en total un mínim de 70 punts. A continuació us n'explicaré la meva experiència. D'una banda, hi ha el curs, dura una mica més de tres mesos. El vaig fer en línia, unes noranta hores lectives. Està dividit en sis unitats. A cada unitat hi ha un màxim d'onze activitats, hi trobem dues tasques per mòdul, que són les que s'avaluen. En el meu cas, varen ser vuit escrites ( exemple tasca escrita ) i quatre d'orals. Les orals hi havia l'opció d'enviar una gravació o fer-les en sessions sincròniques. En tot moment hi ha una persona fent la tutoria, és la clau de l'èxit, a més de resoldre dubtes, et va guiant en tot el procés d'aprenentatge. Un gr...

Quatre anys i un dia, fa que el vaig comprar i el telèfon resisteix. N'estic meravellat, l'anterior que més havia durat a les meves maldestres mans, va ser al voltant dels dos anys justos i aquest ja duu el doble de temps. Fent honor a la veritat, he de dir que sobreviu no sense haver canviat la pantalla una vegada, per trencament, anar en la seva segona funda i amb el cinquè protector de pantalla. L'ús és intensiu, com el de qualsevol dispositiu d'aquest tipus. Es nota, igual que en mi, el pas del temps, amb la baixada de rendiment, va lent amb segons quines aplicacions i de vegades es penja, tot i que no molt. Pel que el faig servir, va sobrat. El telèfon és un Xiaomi Redmi Note 7. Hi ha dies en què penso a comprar-ne un de nou, però després acudeixo que aquest aparell i jo ja ens coneixem. Sense oblidar que aprofitar la vida útil dels estris, ajuda no generar residus que són del tot prescindibles. I no puc deixar de banda la meva insaciable curiositat, ...

Tretze anys! Que ràpid que va tot plegat, sembla mentida que aquesta aventura, en forma de blog, que es va iniciar el 2010, perduri en el temps. Tot i que estem en l'era de la fotografia amb una frase curta, la història efímera i publicar contingut insípid per aconseguir notorietat, un espai com aquest encara té cabuda. No deixa de ser un espai reflexiu, d'opinió i experiència reposada, un diari de bitàcola molt personal i alhora compartit amb tothom qui vulgui. Actualment, comptant aquest escrit, hi ha 1.716 publicacions, que van des del 2007 fins a l'actualitat. El nombre de visites segueix a bon ritme, en part pel contingut ja existent. Per curiositat he mirat els deu articles més llegits en els últims set dies i són dels anys: 2011, 2012, 2013, 2015 i 2020, a més dels darrers publicats. Cal dir que no escric tant com abans. D'aventures esportives poques en puc fer, a causa de l' accident de trànsit que vaig patir, i no vull donar la pallissa amb el tema, ho ass...

Des del 2017, en què em vaig treure el certificat  de suficiència, el C1 de català, que tenia ganes d'assolir el nivell superior, el C2. Aquest 2023 ha estat el moment idoni. Respecte als motius per voler-lo tenir, són sobretot romàntics. P er una banda, a efectes laborals serveix com a requisit o mèrit en oposicions a l'administració pública, i per acreditar el domini de la llengua en tots els seus àmbits: escriure, llegir, entendre i parlar, en l'empresa privada. Per l'altre, i veritable motor per aconseguir el C2, ha estat el fet de voler millorar en la meva competència vers el català. Sense oblidar els temps en què vivim, a la vida quotidiana es defensa el que s'estima, s'estima el que es coneix i es coneix el que es fa servir de manera habitual. Cal tenir molt clar, que aquest certificat no dona superpoders. Per si mateix no elimina les faltes, ni les incorreccions gramaticals, ni cap error. El que fa és donar un punt de partida, per a continuar...

El Hachmi , Najat . L'últim patriarca. Barcelona, Editorial Planeta, 2008. 332 pàgines. Najat El Hachmi és nascuda a Nador (Marroc), el 2 de juliol de 1979, en el si d'una família musulmana marroquina. Quan tenia vuit anys es va traslladar a Vic, on va créixer. Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona i presentà un informatiu setmanal en llengua amaziga (berber) a Catalunya Cultura, antiga emissora de ràdio. Va treballar de mitjancera cultural a Vic i de tècnica d'acollida a Granollers. Actualment, resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del Premi Ramon Llull de novel·la amb aquesta obra, que ha estat traduïda a deu llengües. Pel que fa a la narració, té dos personatges en Mimoun , el patriarca, i la seva filla, la Fàtima. Ella és la protagonista i la narradora dels esdeveniments. La novel·la s'estructura en dos blocs. La primera part s'inicia en la infantesa de Mimoun , al M...

Aprendre anglès és el meu proper objectiu i repte. Al setembre començo! D'una banda, és un objectiu, una espineta clavada des de fa anys. Que ara miraré de treure'm. Ho faré a l'Escola Oficial d'Idiomes, mitjançant l'Institut Obert de Catalunya. El gran avantatge de fer-ho per l'IOC és que és totalment en línia, permet adaptar la formació a les necessitats de cada moment, només hi ha presencials els exàmens que donen peu a certificats oficials. He fet altres cursos amb aquest sistema, em resulta molt còmode i pràctic. Concretament, l'itinerari de formació consta de 10 mòduls, cadascun dura un semestre. Dividits en 3 blocs. El primer de 4 semestres dona pas a l'examen del nivell A2, el segon tram de dos semestres finalitzen examinant-se de la certificació B1 i l'últim, de 4 semestres, que culmina amb la prova que dona accés al B2, també conegut com a First. Un total de cinc anys, si tot va bé. Per a fer-ho correctament, parteixo de zero. D'altra b...

Mil dies fa que vaig patir el desafortunat accident, que ràpid i, en massa ocasions, que lent transcorre el temps. Aquest serà l'últim escrit sobre el tema. Toca girar pàgina i mirar cap a nous horitzons. El meu diagnòstic és d'estabilització, que ve a ser un eufemisme de fins aquí hem arribat i no veiem res més a fer. A continuació us explico com estic, aquest període en números i com veig el futur. Estic necessitat d'una crossa per moure'm, a la cama esquerra li falta força. Pujar i baixar escales és tot un suplici que acaba amb dolor. A l'espatlla dreta li falta mobilitat. Hi ha petites i grans coses que ja no puc fer. Han quedat zones amb formigueig i falta de sensibilitat, molt incòmode. Cicatrius que no es regeneraran, amb una picor de mal portar. I el pitjor, dolor, un dolor constant i un altre de més intens que no avisa, però sempre ve. Per molt que ho intento, en el moment més inesperat i diverses vegades al dia, fa acte de presència, fent-ho m...

De l'accident ençà, he après coses i n'he corroborat d'altres. No descobreixo grans qüestions, em centro en els petits detalls. Ho he concentrat en un decàleg: 1.- Anar a les visites i proves mèdiques amb roba còmoda, havent menjat, amb aigua i alguna cosa per picar a la bossa. Els meus rècords d'espera: han estat d'una mica més de tres hores i quart per una consulta, i de sis hores llargues per fer una prova. 2.- Tot i que hi ha moltes vegades hi ha retards. Cal ser-hi a l'hora. Si no, la impuntualitat dels pacients, acaba sent part del problema. Per exemple un fisioterapeuta, té uns minuts assignats per a nosaltres, si no hi som a temps, el que va després no en té cap culpa. 3.- Ser amable amb el personal sanitari i administratiu. Ells no tenen la culpa, ni del temps que tarden a convocar-nos a una prova o consulta, ni de les hores que perdem a les sales d'espera. Com és ben sabut, però de vegades s'oblida, un si us plau, un gràcies i un somriure, ob...

Estimats Reis Mags: Estic molt agraït pel que vau portar l'any passat. Hi va haver moments difícils, també temps per gaudir intensament. De mica en mica, tot es va posant al seu lloc. La desitjada recuperació de l' accident de trànsit , de fa dos anys i mig, ha arribat, en forma d'estabilització. No com esperava. Ha portat nous companys de viatge, dolor que mai marxa, limitació de moviments, una farmaciola sempre plena i una crossa, que tot i que anhelo deixar, la trobo tan indispensable, com posar-me les ulleres quan em llevo del llit. No tinc dret a protestar, tinc el regal més gran, estic viu. No puc fer el que voldria, afortunadament, acabo volent el que si puc fer. Tinc el que és important i no es pot comprar amb diners. Tinc ganes de menjar-me el món. Curiositat per descobrir coses noves. Projectes adaptats a les noves realitats. Idees que fan somiar despert. Nous camins per explorar. I bona gent que m'envolta. Només us demano memòria, per recordar que...