UltraQuim

Viure el repte d'un amic, és tota una experiència, ser-ne, una petita,  part és gran un orgull. L'amic Sergi Manero , s'havia proposat de nedar els 30.830 metres de l'Ultramarató de l'Ebre, en que cal dur un caiac acompanyant per fer les tasques d'avituallament i ser la primera línia de suport, si calgués. D'aquesta manera vaig poder viure tot l'ambient d'una gran prova, des de la reunió informativa, els preparatius de material, les converses amb els amics i acabar de preparar l'estratègia.   Distribueixo el material en el caiac, de la manera més pràctica dintre el poc espai que tinc. El caiac és autobuidable, només entrar al riu, entre el meu pes, juntament amb el menjar i la beguda, fa que vagi amb bastant aigua dins, quedant amb el cul i la part baixa de l'esquena en remull tota la prova. Al cap de pocs minuts ja arriba en Sergi i comença la meva aportació al seu repte. Li proporciono l'avituallament que havíem quedat, en la p...

Travessia Medes - Formigues '13 Aquest dissabte, el repte no el faré en primera persona, si en seré espectador de primera fila. El repte, nedar els 30.830 metres de l' Ultramarató de l'Ebre , que farà l'amic i company d'entrenament i reptes Sergi Manero . Li faré el suport des del caiac, donant-li avituallament i fent tot el que calgui perquè tot flueixi. Sé que la meva tasca no serà la clau de l'èxit, el triomf recaurà únicament en el seu esforç, ell és qui ha de fer les braçades, tenir el cor calent i el cap fred en tot moment. De mi el que cal és ajudi a girar l'engranatge que hi ha al seu voltant, sense posar pals a les rodes. Em fa il·lusió i alhora estic nerviós, seran hores,  moments per a tot, potser alguna estona complicada, espero estar a l'alçada. Per experiència pròpia, la vaig nedar el 2011, sé lo dura que és aquesta prova, que tot i que es pot tendir a pensar que és corrent avall, la realitat pot fer que acabi siguen corrent en contra,...

Diuen que els bojos obren camins que després els savis segueixen. No sé si existeixen els  savis, però de bojos per la llarga distància, en vam ser 7, entre ells un somiador en Dani Leiva que tenia la col·laboració de Lluís Saura, per muntar aquest esdeveniment de format innovador. En aquesta edició del 2012, segur que som molts més,  no m'ho perdo, serà un dels grans objectius pel 2012, la data ja està reservada a l'agenda.  30.830 metres de riu, per gaudir cada braçada, per superar-se, per disfrutar de la llarga distància, en un paisatge de conte de fades. + info a: Ultramarató de l'Ebre Entrada relacionada: 20/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Crònica

En poc menys d'un mes he aconseguit tres reptes, que m'han fet somiar, dels que al parlar-ne se m'emplena la boca, dels que al pensar-hi dins meu tot es regira, dels que al escriure sobre ells, revisc els bons moments i també els dolents, dels que et fan constatar que si un realment vol, tot és possible i sobretot, dels que he aprés moltíssim. Els tres reptes, han estat en aigües obertes, primer el 13 d'agost, Tossa de Mar - Sant Feliu de Guíxols, un paisatge que conec molt bé, a casa, el segon al cap d'una setmana, el 20 d'agost, en terres tarragonines, a disputar la 1ª edició de l'Ultramarató de l'Ebre,  es va haver de retallar per causa del vent, que ho va fer més interessant, em va deixar bon regust de boca, per tornar-hi el proper any, el tercer, arriba casi de casualitat, quan ja estic apuntat pel dia 11 de setembre a NedaMarcelona, sorgeix la possibilitat de fer Roses - L'Escala, el dia abans, el 10 de setembre, decideixo fer les dues travess...

Aquest repte, m'ha obert noves expectatives, nous horitzons per explorar i conquerir, perquè un repte no és més que la preparació pel següent, no importa distància, no importa disciplina, només importa que sigui lo suficienment dur, per  assaborir cada metre del camí, sigui en els llargs entrenaments o en els instants en que s'acaba convertint, en la memòria,  una prova de llarga recorregut.  Fotos gràcies a Roberto Ortiz, que ens va fer suport durant tota la prova. Àlbum de fotos Entrades relacionades: Repte pel 20/08/11 Ultramarató de l'Ebre, 40,3 km 19/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Pròleg 20/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Crònica  23/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Més cròniques

Una de les millors coses de fer reptes difícils, dels que semblen casi impossibles d'aconseguir, dels que es fa un nus a l'estomac, només de pensar-hi, és compartir-los, amb els amics i companys de trajecte, que com un mateix, creuen en ells, en les seves possibilitats, no els fa por explicar els seus dubtes, no els cal semblar forts, ni valents, ni van a demostrar res a ningú, només ens volem superar, sentir que ens sabem créixer davant l'adversitat, pujar un esglaó més. Quant més complicat i dur és el repte, més s'aprèn, de mi mateix, a saber fins on puc i fins on vull arribar, a tenir clar les meves limitacions, capacitats, defectes, virtuts i a marcar-me nous horitzons. Al cap d'uns dies de finalitzar, sempre em faig la mateixa pregunta: com ho puc fer millor. L'Ultramarathon del Ebro, vaig compartir-lo amb persones excepcionals, escoltant només una part del seu curriculum, és per callar i fer reverencies, escoltar-los és aprendre, en la llarga distància, si...

Quina jornada més divertida i dura, divertida per fer-ho amb amics, amb una colla de cracks, fora de serie, en Dani Leiva , que va muntar tot l'esdeveniment, cuidant cada detall, deixant-hi la pell i nedant, juntament amb en  Robert Mayoral, Candido Diaz, Jaume Adell, Jose L Larrosa i Daniel Ponce, vam ser 7 els que ens vam tirar a l'aigua, apuntar-se a nedar, 40 km, no ho fa qualsevol, tots sabíem que patiríem, que si tot anava bé, seria duríssim, vam tenir el suport logístic i gràfic de Lluís Saura i Roberto Ortiz Vam començar 2 hores més tard del previst, per un camió incendiat que tallava l'autopista, al arribar a Xerta, punt de sortida i preparar el material, la cosa es veia seria, de sobte, em va venir la tranquilitat dels grans aconteixaments, dels que saps que queda molt, molt i molt per endavant, és com si el cap es poses a lloc, és relantitza el batec del cor i anem per feina. Mentalment tenia el recorregut dividit en 3 etapes (senzill, complicat i dur) Xerta...

Queden menys de 12 hores, per començar, l'Ultramarató de l'Ebre. Estic tan nerviós, que semblo tranquil, tinc tants dubtes, que sembla que tingui les respostes, tinc tantes ganes, que sembla que el temps vagi més lent. Demà a les 9 del matí, arriba l'hora de la veritat, ahir, vaig seguir com en Jaime Caballero, un gran referent, aconseguia ser el primer espanyol en creuar el Llac Ness, 40 km, amb l'aigua de 9 a 13 graus,  al llegir les seves sensacions, maldecaps, problemes i com s'ha sobreposat a ells, em trec el barret, salvant moltes distàncies, doncs estaré a l'aigua al voltant dels 25-27 graus, amb corrent a favor gran part de la prova, serà molt menys dur per mi, però sé que patiré, el que no he patit fins ara, sé que no és gens fàcil, prova d'això és que nedarem 7 persones a alguns no els conec, però ja em cauen bé. Ho aconsegueixi o no, el que si estic convençut, és ho vaig a donar tot, com deia Gandhi, la recompensa està en l'esforç absolut, pen...

Després de dubtar i dubtar, fer-me un munt de plantejaments, parlar amb amics, donar-hi voltes, voltes i més voltes a l'assumpte, des del passat dia 11, estic inscrit amb el dorsal número 8, en  la primera edició de l'Ultramarató de l'Ebre, de 40,3 km, casi res, si fossin en bici, corrent o caminant, serien relativament fàcils de fer, en aquesta ocasió, són nedant. Tinc un munt d'inquietuds, que no es resoldran, fins el moment de la veritat, sé que són 40,3 km, acompanyat en tot moment per un caiac, sé que es riu avall, de Xerta a Deltebre, amb corrent a favor, però com explica en Robert Mayoral , quan més cansats estem, menys corrent, més algues que ens ho posaran difícil, comenta que si entra vent, serà nedar a contra corrent, sigui com sigui hi aniré, no hi ha qui ho pari. L'intenció és fer-ho, però si no ho aconsegueixo no passa res, no és una disculpa abans d'hora, simplement, sóc sincer, em costarà molt, penso donar-ho tot,  sóc conscient de les meves limi...