UltraQuim

Quina millor manera de celebrar que és el sant d'un, que fent el que t'agrada. Així ho he fet! Aprofitant que podia plegar abans de la feina, canvi de roba i en res, surto des de l'estació d'autobús, aprop d'on treballo, fins a l'estació d'autobús de Sant Feliu de Guíxols. Amb l'intenció de fer una marató a peu per les vies verdes. Estem a 32'7 graus de temperatura ambient i fa una mica de vent, que refresca i alhora és el millor aliat per aconseguir una deshidratació, doncs al no tenir tanta sensació de calor, un no veu tant, per sort en soc conscient. L'estratègia de les primeres hores, és no córrer més de 15 minuts seguits, caminar a intervals i no córrer sobre cap superfície dura, ja sigui vorera, asfalt o tram emporlanat. Km 0. Girona. 16:46. Inicio el repte, en solitari, amb el menjar i demés a la motxilla, amb una gran dosi de ganes de passar-ho bé. Km 9. Llambilles. Primer avituallament en ruta. Petit entrepà (mini). Les parades estan

Nou anys! Com passa el temps, aquest blog n'és testimoni silenciós i ple de paraules que parlen sensacions, reptes,  aventures i projectes. A nivell personal, el que més m'agrada d'escriure un blog, a part que gaudeixo molt escrivint, és que m'ajuda a tenir  les coses clares. No és el mateix fer un repte que  explicar-lo, cal posar les idees en ordre i buscar els mots que transmetin el que he viscut. Sense exageracions, ni omissions que canviïn el significat. Alhora em serveix com a quadern de bitàcola, quan em cal, hi entro per buscar-hi experiències anteriors, d'aquesta manera el record és més intens i m'ajuda a reviure situacions, que la memòria sempre endolceix i recorda a mitges. Aquest blog té una peculiaritat no buscada i que em fa molta gràcia, és que el dia de l'aniversari del blog és el dia del meu sant i el dia en que vaig activar el domini, que seria com el sant del blog, és el dia del meu aniversari, d'aquesta manera blog i autor celebrem

Iniciar el repte, amb la primera llum del dia, entrant dins l'aigua a les 6:30 del matí, és un premi pels sentits. Faig dues voltes, des de la platja gran de Sant Feliu de Guíxols fins el Freu, pas entre roques, i tornar. En la primera m'acompanya l'amic Sergi. Abans de començar no puc evitar sentir-me petit, davant de tot el que m'espera. Nedo a pell, entre milers de peixos, peixos i més peixos. Fins completar els 4.070 metres nedant. La mar esta imponent i el sol espectacular. Camino fins a casa, canvi d'equipació i a pedalar. La calor es va deixant notar. Pedalo amb comoditat, sense forçar el ritme. L'anada fins a Olot té un tram de més de 20 km de pujada. Tinc prevista una parada per esmorzar al km 57, per encarar l'ascens amb condicions i una vegada a Olot, al km 101, parada per dinar, cal posar carburant! Al res de desfer camí, ve el vent de cara, em desgasta, físicament i mentalment. No puc aprofitar tant com voldria la baixada. Vaig menjant cada d

Nova edició del meu propi repte distància IronMan, en format casolà, en bicicleta de muntanya i en solitari. L'IronGuíxols. Nedar, serà a primera hora, el sol aquest dissabte sortirà a les 6:32, vull aprofitar per nedar amb la tranquil·litat del matí. El recorregut serà sortir de la platja gran de Sant Feliu de Guíxols, passar el Freu, pas entre roques, que tants reptes i tantes nedades  ha vist passar, tornar al punt de partida i fer una segona volta, fins completar els 3,8 km. El recorregut pot canviar en funció de l'estat de la mar i/o si hi hagués meduses. El pla B, és piscina, a la de Sant Feliu de Guíxols, on entreno habitualment, tot i que no obre fins a les 8:30. El punt de transició serà a casa, res més còmode. Pedalar, serà amb la bicicleta de muntanya, per les vies verdes. De Sant Feliu de Guíxols fins Olot i tornada, són uns 200 quilòmetres aproximadament, podria girar un cop arribes als 90 km al gps, per assolir així els 180 km d'una prova IronMan, però qu

Veure com el sol va marxant, com la llum mica en mica s'esvaeix i la ciutat es desdibuixa, mentre nedem, és una sensació intensa. Amb en Sergi, des del 2014 , que nedem alguna nit d'estiu, buscant la foscor, acompanyats per la lluna plena. Tenim la mar entremaliada, onades que juguen amb nosaltres i nosaltres amb elles, sense més pretensió, que la de gaudir del moment. Una vegada al Freu, pas entre roques de Sant Feliu de Guíxols, ens hi endinsem amb timidesa. Anem a contracorrent i gronxats per les ones que hi ha, pura diversió! amb un fons espectacular. Tornem de nou a passar pel Freu, per emprendre el camí de tornada, encara queda llum i una vegada dins, per mar que hi hagi, ens sentim a casa. S'afegeixen a nosaltres la Mercè i en Joan, amb qui desfem camí fins a la platja, mentre la foscor va arribant i ho pinta tot de color fosc. Tot menys, la lluna, que està imponent i fa reflexes en la mar, per guiar-nos el trajecte cap a nosaltres mateixos. Nedar sense veure el f

L'ocasió s'ho mereixia,  calia deixar la meva mandra de posar-me un dorsal de banda. Tot i que amb dorsal o sense, tinc les mateixes poques ganes de competir. Prefereixo participar i gaudir. La causa. Per tots els que hem viscut més o menys de prop, en un moment o altre, el càncer; fa que no dubti ni un moment en anar-hi. Es fa per recaptar fons per l'Oncolliga de Girona i quina millor manera d'aportar una gota en l'oceà de solidaritat, que corrent una estona. Corrent per corriols, molts xulos, divertits, amb unes bones pujades i baixades pedregoses, que feien suar. Tot a tocar de casa i la majoria dels quals no havia trepitjat, ara gràcies a aquesta cursa, soc una mica més ric, conec nous llocs on córrer. Sota l'acurada organització dels amics d'Oncorunners per un somriure, que van fer un bon marcatge i que no ens faltes de res.  Feia bastanta calor, ens van muntar quatre avituallaments en la ruta de 20 km, més un altre a l'arribada on ens esperava u

En res ja hi tornarem a ser, un any més, a la travessia de Sant Feliu de Guíxols. Una travessia per gaudir, nedant i seguint la costa més rocallosa dels voltants de Sant Feliu, un recorregut molt encant i de gran bellesa. Amb dues opcions: Travessia Sant Feliu  de 1.100 metres i una versió més curta, la Travessia de l'Espigó de 450. Aquesta travessia, la visc des de dins, formant part del voluntariat de l'organització, que ajuda a fer possible aquesta prova any rere any. La veritat és que no he nedat en cap edició, abans d'entrar a formar part del Club Aquàtic Xaloc, perquè no nedava el suficient i des que hi soc, perquè faig suport amb el caiac i preparant altres temes organitzatius. El recorregut el conec de sobres, el faig sovint, nedant i corrent al costat de la mar que tant m'apassiona. Espero aquesta prova amb candeletes, poder veure un munt de companys de braçades, sempre fa il·lusió i fer-ho amb el club al que pertanys, encara més. Ens hi veie

La memòria en aquesta ocasió m'ha fallat. Recordava com el 2013, tal dia com avui , la vam nedar dintre d'una travessia organitzada i que el recorregut era molt xulo. Fals! És espectacular! Per sort gaudirem doblament del trajecte, fent anada i tornada. Portbou - Cerbere - Portbou. Al poc de sortir de Portbou, la mar la tenim en contra. El sol, ens permet veure com les parets dels penya-segats s'endinsen en l'aigua, i observar la dansa de peixos i més peixos, que transmeten pau i serenor. Al Cap de Cerbere, costa avançar, paro un moment per treure la càmera de fotos i m'adono que en res, em trobo uns metres més enrere la guardo sense fer foto i a nedar. Una vegada a Cerbere, parada a la platja per beure i menjar, el que duem dins les nostres boies. La tornada és més rapida i pràcticament d'una tirada. No aprofito en excés la mar a favor, pel desgast físic de l'anada. Aquest any, la tirada més llarga no ha arribat a 4.000 metres,  m'he centrat en prepa

Els amics d'Sportvicious. En la seva revista bimensual, de juliol i agost. Han publicat un reportatge de la petita aventura que vaig fer pedalant,  el recorregut de la Pirinexus. A continuació els enllaços on es pot visualitzar i descarregar la revista, de manera gratuïta: ISSUU:  https://bit.ly/325W2Ll Magzter:  https://bit.ly/ 325WLMz APP Store:  goo.gl/3wfFHG Android :  goo.gl/5RAkSZ Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019