31/10/12 NO PUC PARAR. Estat de l'ensopegada
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYxQTJpSD7ZtvMOXBEEqpd0feKFK_QDRdJBhIFBW6N6z4ARXrjFOwzV5UtmNjEKF21jUh2qhWPtvsH4KS_tXMlOr8-IvmU9_zXn7ahI0-ma9bUTnNr4cVT7CvI_VdOVOJx6lH2Kz4Uhite/s320/dolor.jpg)
La lesió derivada de l'ensopegada , la contusió a la paret toràcica, per sort no va a més, ni té conseqüències greus, només és dolor, d'aquell que t'agafa desprevingut, quan menys tu esperes, al agafar una carpeta, al conduir, al fer un gest quotidià, a estones tinc la sensació de que ja està, no fa mal, ja estic recuperat, però no, una punxada em fa sortir de la fantasia d'una recuperació immediata i tornar a la realitat d'una lesió, que trigarà encara unes quantes setmanes i algun mes. Només és dolor, m'ho repeteixo un i mil cops, mentre apreto les dents i ell no para de cridar, només és dolor físic, del que d'aquí un temps, quan miri enrere i pensi en aquest repte, només serà una anècdota només és dolor, del que passa no és com si et trenquen el cor, que fa aquell mal, que de cop i volta apareix del no res i mai s'acaba d'anar, només és dolor del que l'escalfor d'una sauna al acabar de caminar, és tot un premi a la tibantor que d