UltraQuim

La lesió derivada de  l'ensopegada , la contusió a la paret toràcica, per sort no va a més, ni té conseqüències greus, només és dolor, d'aquell que t'agafa desprevingut, quan menys tu esperes, al agafar una carpeta, al conduir, al fer un gest quotidià, a estones tinc la sensació de que ja està, no fa mal, ja estic recuperat, però no, una punxada em fa sortir de la fantasia d'una recuperació immediata i tornar a la realitat d'una lesió, que trigarà encara unes quantes setmanes i algun mes. Només és dolor, m'ho repeteixo un i mil cops, mentre apreto les dents i ell no para de cridar, només és dolor físic,  del que d'aquí un temps, quan miri enrere i pensi en aquest repte, només serà una anècdota  només és dolor, del que passa  no és com si et trenquen el cor, que fa aquell mal, que de cop i volta apareix del no res i mai s'acaba d'anar, només és dolor del que l'escalfor d'una sauna al acabar de caminar, és tot un premi ...

Pensava que les malles pirata Kumo, no es podien superar i estava equivocat, les Kumo II, tenen petits detalls que encara fan que m'agradin més. L'inconvenient de la petita butxaca del model antic, ja està solventat i amb nota, el model II, té una doble butxaca, molt pràctica per dur les claus i l'mp3 o alguna barreta o gel.  Té la part dels genolls més flexible i encara s'adapta més al moviment de la cama tan al caminar com al córrer, mantenint la subjecció rotuliana. La goma de la cintura, és més planera i aporta una molt bona subjecció amb confort, segueix sense dur cordó per ajustar, perquè no ho necessita. Hoko no s'ha limitat a fer un rentat de cara al model Kumo I, sinó que cuidat tots els detalls que fan úniques aquestes malles, per tenir un producte encara millor. I segueix mantenint les caracteristiques que fan única aquesta prenda: - Té el punt just de compressió, per donar comoditat i la suficient adherència per no notar que les porto. -...

Portar-ho tot provat i rodat, provar-ho un cop és nou, sempre sembla el millor que hi ha i comodíssim, sobretot perquè l'hem escollit, és el que ens agrada i fa poc que l'hem pagat, cal rodar-lo una mica, en tirades llargues, perquè una petita fricció al km 20 km, es torna en un gran inconvenient al km 80. No deixar res a l'atzar, ni dur res nou el dia de la cursa. Escollir el material és molt difícil, el senzill és dur el que porten els altres i que tothom t'explica que va tant  i tant bé, costa que algú et digui els inconvenients d'un producte que ha triat i pagat, per això, amb el temps, he aprés a deixar-me endur pel meu criteri, preguntant a molta gent, buscant informació i tenint en compte que el que el duré durant hores, sóc jo. Una bona manera d'agafar-ho tot, és fer una llista, amb el material obligatori per la cursa i de tot el que ens volem endur, procurar fer-ho uns quants dies abans, tenim el cap més fred i som més objectius. La meva manera de f...

No hi ha res que porti tants records com les imatges, ha estat veure aquest vídeo i venir-me al pensament el que va significar la Costa Brava Xtrem Running 2009, la primera edició. Recordo perfectament els mesos abans de la prova, l'havia vist per internet, la veia fora d'abast, no havia passat de córrer maratons i poca cosa més, va ser anar a l'estand que tenien muntat a la fira del corredor de la Marató de Barcelona, parlar amb el Xavi Marina i amb la passió que em va transmetre, es van esvair els dubtes i endavant. En aquell moment hi havia dues modalitats la de 100 km i la 200 km, les dues en tres etapes, la de 100 em feia respecte i la de 200 em feia sospirar. Em vaig apuntar a la de 100 km, la setmana abans vaig fer corrent Banyoles - L'Escala, uns 50 km,  i la setmana posterior la marató d'Empúries, 42 km més va ser un repte combinat que a durar 15 dies. El recorregut de la cursa, és senzillament, Costa Brava al 100%, dur i exigent, omple els s...

Una de les grandeses de l'ultrafons és poder compartir moments i quilòmetres amb veritables cracks, entre ells els de la fotografia que encapçala aquesta entrada, corredors que són molts més ràpids que jo, dels que fan podi, dels que casi tarden la meitat del meu temps, però que compartim una mateixa manera de mirar la vida. Imatges gràcies a Joan Masachs. Àlbum de fotos Entrades relacionades: Proposta pel 20/10/12 100 km en pista de Terrassa 17/10/12 100 km en pista de Terrassa. Pròleg 20/10/12 100 km de Terrassa. Crònica

Ja fa un mes, des que el 23 de setembre comences amb aquest repte, el No Puc Parar, que consisteix en fer 10 km a peu durant 100 dies consecutius. Duc 30 dies dels 100 que he de fer en total, al vespre faré la jornada 31, he fet la part fàcil, en els inicis de qualsevol repte, és quan hi ha la motivació dalt de tot, la climatologia ha estat força bona, temperatures agradables, quatre dies de pluja amb només una remullada inesperada. L'ensopegada del dia nou d'octubre, va ser un ensurt, un cop comprovada la no perillositat de continuar amb el repte, el diagnòstic és  contusió a la paret toràcica, he hagut de fer reajustaments, havia planificat diferents situacions, amb diferents circuits, els dies posteriors he fet servir el recorregut previst en cas de situacions com aquesta, pista de terra, ferm regular, lloc tranquil i  sense desnivell. Passat els primers dies, vist que la lesió li queden setmanes i algun mes, he fet reajustaments, de córrer res...

En més d'una ocasió m'han preguntat el motiu d'escriure el blog en català i no en un altre idioma de més difusió, tipus castellà o anglès, per arribar a més gent. El nom del blog n'indica el perquè; ultraquim, el prefix d'origen llatí ultra, vol dir més enllà, quim,  és l'abreviatura del meu nom, Joaquim. Ultraquim, més enllà de mi, és un espai per explicar el que m'inquieta, el que vaig fent, amb la pretensió de no ser una descripció tècnica del que faig, intento que transmeti l'emoció i la passió que em fa sentir tot plegat.  A més lliga amb el fet que faig proves de llarga distància, ultrafons. Per aquest motiu, des que vaig començar a escriure aquest blog, és en català, la meva llengua materna, en la que penso, somio i estimo. A la web de Triatletas en Red , en el que hi col·laboro  ho faig en castellà, perquè és l'idioma de la web i els articles, són de caràcter més tècnic i com que domino la llengua, no és un inconvenient, al contrari,...

Saber objectivament,  que no aconseguiré fer els 100 km, que no puc córrer, només caminar, que m'he de retirar abans la lesió no s'agreugi  és tota una llosa a dur durant tota la prova, el repte ha estat assumir que havia d'abandonar, més que fer quilòmetres. Només som 17 participants en la prova, després s'ajuntaran els que fan 50 km, tenim 15 hores per fer 250 voltes de 400 a la pista d'atletisme de Can Jofresa de Terrassa. El meu primer objectiu és fer els 10 km, del repte No Puc Parar , després vaig a buscar la mitja marató, les 5 hores, la marató, les 8 hores, els 50 km, com si fos una cursa normal, però no és el cas, inclús penso que com que no puc fer els 100 km, dintre el temps estipulat, al dur el gps al canell, puc seguir per fora l'estadi fins a completar la distància que tant m'agrada, 100 km. El dolor de la contusió, el noto al respirar amb profunditat, al tossir i en segons quins moviments, sobretot en els d'impacte, pe...

Començar una cursa de llarga distància, sense una estratègia de ritme, porta directament a tenir dificultats, cal dur diferents estratègies ben definides. Està molt bé, la de caminar a les pujades i trotar a les rectes i baixades, que molta gent fem, però de vegades hi ha rectes que mai s'acaben, sota un sol que crema, aquí és on ho faig a temps, depenent de les condicions, per exemple, pujades caminant, baixades corrent i rectes 15' trotant i 5' caminant, l'estratègia, no pot ser rígida, ha de ser flexible, a mesura que avancem quilòmetres, el cansament és fa present, el terreny canvia, és fa de nit, en podem tenir una per cada pas de punts de control/avituallament. Igualment cal portar-ne més d'una de preparada, la A, per si tot va com ha d'anar, la B, per si no anem tan bé com ens pensàvem i la C, per si la cosa comença a fer llufa. A més de portar-la definida, s'ha de seguir, és molt fàcil deixar-se endur per l'emoció de la competició i pel ritme ...

S'apropa un repte que no aconseguiré, amb la contusió a la paret toràcica, és segur que no puc córrer, ni caminar prou ràpid. Tinc l'excusa perfecte per no anar-hi, la lesió. Fa temps vaig prendre la humil i personal decisió de no abandonar, a menys que sigui per força major,  aquest dissabte no serà una excepció, només he abandonat un cop, va ser amb ambulància, en d'altres ocasions, ha estat el temps de tall de la prova, que m'ha impedit d'aconseguir-ho. Donen 15 hores per completar els 100 km, no puc córrer, caminar a ritme alt, totes aquestes hores, tampoc, caminar normal ja vindrà just, el meu primer objectiu és fer els 10 km del repte que porto entre mans, el No Puc Parar . M'agradaria estar en moviment les 15 hores, pinta complicat, la predicció dóna pluja intensa, que tampoc ajuda gens. L'intenció és anar volta a volta, sense més objectiu que no parar, tot i que el dolor marcarà les hores que estaré caminant, tinc clar que cap cursa, val fe...

Reportatge  que emès a televisió Costa Brava, de la Radikal MarBrava de Calella - Llafranc 2012.   Entrada relacionada: 13/10/12 Radikal MarBrava 1.5. Crònica i fotos

He  fet el recorregut curt de 12 km, pràcticament sense trepitjar l'asfalt, molta pista, variant les vistes, entrant en boscos, passant per algun corriol ample, entremig de camps, veient com despuntava el dia, escoltant el despertar dels ocells i sentint la rosada del matí. Hi he trobat un ambient molt familiar, gent de totes les edats, uns amb la bicicleta de muntanya, d'altres corrent i com jo, molts caminant. Sense agobiaments de classificacions, ni cap cronometre, l'únic temps que ha importat a tothom és el bon dia que ha fet, no hi havia cap camiseta d'aquelles que et cobren amb l'inscripció i no et poses mai, tenia un preu reduït, que és d'agrair i com a premi un entrepà, d'aquells fets amb molt mimo i pa de debò, del cruixent, del que atipa. No és una cursa de les que hi van moltes persones, preocupades per la posició en que acaben, és de les que l'organització es desviu per cuidar els detalls, des del marcatge, fins a posar avituallament...

La Radikal 7.0, no ha pogut ser, he fet el canvi a la 1.5, degut a la caiguda de fa uns dies, per no perjudicar la recuperació faig la curta i amb neoprè, tot i que el mar està a 20 graus. Hi ha qui pensa que la festa, d'una travessia està  dins de l'aigua, per mi, a l'aigua hi ha el premi d'hores interminables d'entrenament a la piscina, la festa és abans i després amb els membres de la meva família d'aigua, que s'amplia constantment i els membres d'aquesta família, si d'una cosa som experts, és en divertir-nos. La sortida dels amics en la 7.0, és espectacular, no havia vist mai una sortida amb tants nedadors des de fora, a la platja, normalment estic pel mig, és emocionant, veure com entre l'escuma blanca, surten tot de braços negres, amb un ritme desacompassat. Aprofito les hores que falten per la meva sortida, per  caminar i completar el dia 21 del repte, no puc parar, passo per la línia d'arribada, és curiós, el diferent que e...

La Comissió de Festes del Remei de Cassà de la Selva, en motiu de la festa major del Remei, ens prepara la XVI edició de la Cursa Popular del Remei, el proper diumenge 14 d'octubre. De 08:00 a 08:15 Inscripcions, el mateix dia, al punt d'informació (el qual es troba just al costat de l’ermita del Remei, de Cassà de la Selva)  A les 08:30 Sortida  La Cursa consta de dues rutes: - 32 km en BTT (categoria absoluta) - 12 km en BTT (mainada) - 12 km de cursa popular (corrent o caminant) Pels inscrits a la cursa hi haurà botifarrada. Si tot va bé, serà el dia 22 del meu repte particular, el No Puc Parar , consistent en fer 10 km al dia durant 100 dies seguits, tot i que en aquesta ocasió serà una mica més. Més informació: Cursa Popular del Remei Entrada relacionada: 14/10/12 Cursa Popular del Remei

Ahir dia 09/10/12 mentre corria de nit, al km 6 del repte, vaig ensopegar, amb mobiliari urbà, va ser un caiguda tonta, per tenir el cap en un altre lloc i estar jugant amb un gos, que es va posar a córrer al meu costat. He caigut moltes vegades, he aprés a aixecar-me, però encara no a caure, al fer impacte amb el terra, el meu cos cau de costat,  picant amb el pit, un cop a terra, noto que em costa respirar, m'aixeco, em netejo les rascades  i segueixo caminant per completar el recorregut. El cop es va refredant i cada vegada fa més mal, em costa respirar, camino mig encorbat pel dolor, noto que em punxa cada vegada que respiro amb profunditat, baixo el ritme, per arribar en condicions, però el dolor no baixa, al contrari va en augment. Decideixo anar a urgències, no m'hagi fracturat res, tinc un dolor semblant al que  recordo d'haver-me trencat dos vegades la mateixa costella, però a més hi ha la punxada al respirar. Em fan proves i el doctor m'alegra la ni...

No puc explicar plans d'entrenament, doncs feina tinc a fer i seguir els meus, el que si faig és entrenament creuat, és a dir, per molt que la cursa sigui de córrer, no deixo ni de nedar, ni de pedalar, nedo per treballar la part superior del tronc i molta bicicleta, per tenir fons i no castigar les articulacions. Intento imitar al màxim, dintre les meves possibilitats, les condicions de la cursa. Si farà molta calor, cal entrenar amb el màxim de calor, amb seny, però amb calor, si la beguda ens quedarà calenta, no té sentit a mig entrenament prendre un refresc congelat. El tipus de terreny és molt important, anar-nos adaptant, si és molt pedregós, toca entrenar en un entorn amb molta pedra, si és alta muntanya, toca buscar altitud, si serà planer, intento no fer gaire desnivell. Si serà amb la motxilla carregada, surto a córrer amb motxilla, amb pes, però sense exagerar, no cal dur tot el que durem el dia de la cursa, només un mica de pes, per anar-nos acostumant. Si farem una ...

Cerca de dos cientos nadadores, se enfrentaron al reto de 10 quilómetros nadando desde la playa de la Fragata hasta Port Ginesta en Sitges. Mar aparentemente tranquilo y con una temperatura del agua que rondaba los 22ºC, salida con puntualidad inglesa, primero los de la modalidad individual, al cabo de diez minutos lo hicieron los que participaban en modalidad combinada, en equipos de dos, en que uno iba en kayak mientras el otro nadaba, pudiendo hacer tantos relevos como quisieran. Hubo presencia de medusas, la mayoría de nadadores vio alguna, aunque los servicios médicos no atendieron ninguna picadura, en su mayoría eran de la variedad Cotylorhiza Tuberculata, conocida como huevo frito, que produce una picadura muy leve y la Aurelia Aurita, inofensiva del todo. Hasta un poco más de la mitad del recorrido, el mar estuvo en calma y con poca ola, a partir de aquí encontramos mar de fondo y  corriente en contra, para poner más merito aún, al nadar, lo que ya es de po...

Hi ha llocs que no em canso de veure, de sentir, de gaudir, de navegar, perquè tenen l'essència i la grandesa  de ser intemporals, de  canviar cada dia i alhora de seguir igual.  A més, quan ho pots veure amb una altre mirada, amb la d'un bon amic, la cosa encara millora, no se la de vegades que he fet aquest tram, de Sant Feliu de Guíxols a la Punta d'en Bosch i tornar, la de vegades que he creuat pel Freu, que he passat per la Punta de Garbí, que he vist les parets escarpades, que he entrat en les seves coves, que he desembarcat en en la platja de còdols que hi ha al costat. Compatir les coses bones de la vida, és el que dóna sentit a tot plegat, igual que la mar és generosa ensenyant-nos els seus secrets, que menys que poder-los explicar als que aprecio. Mentre palejo, m'adono de l'endins que tinc la sal, com flueix per la meva sang, com és part de mi, una part que no puc, ni vull deixar, una part imprescindible, que em posa a lloc i m'aporta ...

10 km nedant donen per molt, per saludar als amics abans de la travessia, per estar nerviós al posar-me el neoprè i fer el ritual d'escalfament, per agafar el ritme en els primeres metres del recorregut, en que penso, però qui em mana posar-me en aquests fregats, que 10 km nedant, són molts. A la que passen els primers 30 minuts, tot canvia de color, la pel·lícula deixa de ser en blanc i negre, començo a gaudir de la travessia, el sol s'alça majestuós, noto el meu lliscar, la dolçor del gust a sal, el so ensordidor de cada braçada i el silenci de l'aigua, em fan de banda sonora. Al respirar cap a la dreta hi ha l'immensitat del mar i al fer-ho  a l'esquerra el massís del Garraf fa de decorat. Hi ha meduses,  les que semblen un ou ferrat, la Cotylorhiza Tuberculata, que fa picades molt lleus, només em preocupa que no em toquin els peus, perquè no em perjudiqui en el repte No Puc Parar , al haver-hi un dia ben clar, les puc veure amb claredat, inclús gaudeixo d...

Hi ha petits detalls que fan gran il·lusió, com ara que la gent Safesport id, col·laboradors del repte No Puc Parar, et demanin una foto per  la seva pàgina del Facebook  i a més en aquesta publicació et donin ànims. Moltíssimes gràcies. Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a:  NO PUC PARAR

Quina bona iniciativa dels amics del Club Pagaia, amb motiu de la celebració dels seus 10 anys. Jornada de portes obertes, a la  seu del club, en que es podran provar la sensació de navegar en caiac, participar en la foto commemorativa, gimcana tant a al platja com al mar i molt més. Una molt bona oportunitat per conèixer, de mans de navegants experts, el que és palejar en un entorn  privilegiat  com és Llançà, fer un bateig de caiac, podrem saber més d'un medi que apassiona i divertir-nos jugant tots plegats.

La mar, és un gran llibre, del que costa llegir-ne les pàgines, fins que un dia en silenci i amb la pell salada, m'adono que parlem el mateix llenguatge. En la superfície, he après a veure-hi les corrents i les zones més encalmades.  En el cel, a saber si entra vent o se'n va.  En el dibuix de l'aigua, hi ha la previsió del temps que s'acosta.  En el despuntar de les onades, permet resseguir el relleu que s'amaga sota l'aigua.  En la cadència de les ones, puc trobar-hi el meu ritme i el rumb a seguir. En les parets i roques que l'envolten, puc comprovar la mida de les onades.  En els seus habitants m'indiquen la salud de l'aigua. En la seva immensa força hi veig la meva petitesa. He après que la línia recta, no és sempre el camí més ràpid. Com s'aprèn tot plegat? amb molta paciència i ganes, parlant amb qui coneix realment el mar, pescadors, mariners, caiaquistes, nedadors, biòlegs, etc, passant-hi moltes hores navegant amb...

Sábado 06 de octubre de 2012 Lugar: Sitges Organizador: Marnaton Distancia. 10.000 metros con participación individual o combinada (nadador + kayak) 07:15 Entrega dorsales e inscripciones presenciales, en la playa de la Fragata 09:00 Salida modalidad individual, en la playa de la Fragata 09:10 Salida modalidad combinada (nadador + kayak o paddle surf), en la playa de la Fragata. 14:30 Entrega de premios en Port Ginesta 15:00 Aperitivo en Port Ginesta 16:45 Traslado en autocar de Port Ginesta a Sitges Servicios: kayaks y embarcaciones de soporte, guardarropía,  cuatro avituallamientos durante la prueba, premios por categorías en la modalidad individual y traslado en autobús al punto de salida, La travesía, desde su salida transcurre por un paisaje costero que alterna un sector de calas de arena con el singular y escarpado macizo de Garraf. 10 km nadando es una distancia para disfrutar y retarse a uno mismo, escogiendo hacerlo solo o en pareja, mientras seguimos l...

Cal acostumar l'estómac a menjar i a inmediatament seguir, és important no fer  grans ingestes, a poder ser de productes que hem provat que ens senten bé i que ens aportin els nutrients necessaris per la cursa en si. És una part que també entreno, surto a fer tirades llargues corrent o en bici, passo per casa, menjo un plat de de macarrons i a la que acabo l'últim mos, a tornar-hi. En cursa, acostumo a fer ingestes lleugeres cada 30 minuts, mitja barreta o quatre fruits secs, dinant i/o sopant, a hores més o menys habituals, no molt abundant, un entrepà o una petita aminada de pasta.  Sempre acompanyades de liquid, tot i que acostumo a beure bastant, mínim cada 15 minuts. Bec moltes vegades, en petites quantitats, combinant l'aigua i les begudes isotòniques, a més sudoració, més proporció d'isotònic. Per mi, és molt important la pauta dels 30 minuts, sobretot les primeres hores, tot i no tenir gens de gana, per tenir energia pel tram final, on l'estomac està més...