UltraQuim

No hi ha res que porti tants records com les imatges, ha estat veure aquest vídeo i venir-me al pensament el que va significar la Costa Brava Xtrem Running 2009, la primera edició. Recordo perfectament els mesos abans de la prova, l'havia vist per internet, la veia fora d'abast, no havia passat de córrer maratons i poca cosa més, va ser anar a l'estand que tenien muntat a la fira del corredor de la Marató de Barcelona, parlar amb el Xavi Marina i amb la passió que em va transmetre, es van esvair els dubtes i endavant. En aquell moment hi havia dues modalitats la de 100 km i la 200 km, les dues en tres etapes, la de 100 em feia respecte i la de 200 em feia sospirar. Em vaig apuntar a la de 100 km, la setmana abans vaig fer corrent Banyoles - L'Escala, uns 50 km,  i la setmana posterior la marató d'Empúries, 42 km més va ser un repte combinat que a durar 15 dies. El recorregut de la cursa, és senzillament, Costa Brava al 100%, dur i exigent, omple els s...

Si hi ha una cursa que reuneixi la màgia que busco en l'ultrafons, és la Costa Brava Xtrem Running , per uns quants motius. Va ser la meva primera incursió en la llarga distància, en el 2009 eran 100 km dividits en tres etapes. El fet de compartir dues jornades d'hotel amb els altres participants em va donar l'oportunitat de  conèixer un munt de gent interessant i poder  respirar ultrafons tot un cap de setmana, per aprendre moltíssim. Sentint-me mimat per tota l'organització, la família Marina i els voluntaris. El recorregut és aprop de casa, en la meva estimada Costa Brava . Té la duresa de la muntanya arran de mar. Els paratges on es desenvolupa són de somni. L'any passat, no hi vaig poder participar i aquest, per motius diferents, tampoc podrà ser. Per treure una mica el síndrome d'abstinència, he fet la segona etapa, caminant amb amics, la Carme, en Pere i en Lluís. Intentem seguir el recorregut de la prova, sortida al passeig de Sant Feliu, per acabar ...

Si hi ha una cursa preferida per mi, és sens dubte la CBXR , la primera edició del 2009, va ser la meva entrada a l'ultrafons, a més en un entorn tant estimat com la Costa Brava, amb la gran sort de conèixer un munt de gent que val molt la pena. Aquest any, vaig decidir no fer-la per la seva coincidència amb l'IronCat, al final, per culpa de la lesió, ni l'una ni l'altre, vaig aprofitar per anar a veure la sortida del segon dia, del dissabte, a tocar de casa, a Sant Feliu de Guíxols. Animar a l'amic Andreu, tot un luxe, des de la tranquilitat de no competir, resulta curiós recordar sensacions de fa un any, que estava allà mateix. He vist els nervis reflectits en els moviments inquiets del corredors que esperant la sortida, he escoltat els dubtes que genera tal cantitat de quilòmetres per endavant en la veu dels participants, he comprovat com  l'il·lusió estava encesa en els seus ulls, he sentit emoció i com es disparava l'adrenalina en el moment de començar ...

Costa Brava Xtrem Running Àlbum de fotos

Àlbum de fotos