UltraQuim

Hi ha ocasions, en que no es pot dir que no. A tots aquells que ens agrada nedar en aigües obertes, tenim l'oportunitat de fer-ho a més per una causa soldaria com es La Marató de TV3, enguany dedicada a les lesions medul•lars i cerebrals adquirides, amb el suport i organització dels amics de Neda el Món. Hi ha dos circuits, un de 800 i un de 3.100 metres, a moltes persones els fa mandra per la temperatura de l'aigua que es trobaran al mar, desde la meva humil experiència, us puc dir, que es dur, que al entrar al mar, sents com si et clavessin 50.000 agulles, un cop tens tot el cos submergit, els primers 5 minuts, et sents en un congelador, pensant que hi faig aquí, et venen al cap tot d'excuses per fer volta enrere, un cop passat aquests primers 5 minuts, ja està el pitjor, la ment, ja assumeix la nova situació i es molt més portable. Després ja no hi penses en la fred, la notes, però passa a ser secundari, l'important es nedar, braçada a braçada. disfrutant al màxim,

Estic de sort amb el temps. previsió de pluja i ni una gota, l'esdeveniment a fet honor al seu nom, temperatures no execissivament baixes, però amb aire, que donava una sensació tèrmica de fred, fred. L'itinerari, molt ben senyalitzat, recorregut amb vistes impressionants, em passat pel poblat ibèric de Montbarbat , l'organització impecable i amb moltes ganes de que tothom ho passes d'alló més bé. El Centre Excursionista de Blanes , ha tingut un detall fantàstic, ha editat un díptic, en que es detalla la botànica del recorregut, amb fotografia, nom científic i nom comú, una gran pensada, conèixer l'entorn, ajuda a la seva preservació i a disfrutar-lo encara més. Els 23 km, es podien córrer, en la seva totalitat, tècnicament a l'abast de tothom, he fet un temps de 2:46. Lo millor de tot, poder compartir-ho amb un munt d'amics, els que he trobar allà i els que han vingut amb mi, la Laura, la Maria, la Carme, la Meritxell, la Vanessa, el Bernat, el Pere , l

No hi ha res com fer el que més t'agrada en bona companyia, la diversió es multiplica. A més podeu llegir la crònica d'en Pere, que no te desperdici, un punt de vista diferent. Àlbum de fotos Pere Entrades relacionades: 19/11/10 Aigua a la vista 21/11/10 Rupit - Taradell

Em costa de creure, ja en són quatre les curses, de 3 xifres, es a dir de 100 km o més, fetes aquest 2010, en una sola etapa. Ara fa prop d'un any, al decidir que faria la primera de 100 km al març, no les tenia totes, pensava que seria massa per mi, eren 20 voltes de 5 km, tenia dubtes de si la meva ment ho aguantaria bé. Al acabar, em vaig adonar, que tot i lo fet pols que estava, amb agulletes de cavall, durant un parell de dies, es factible fer aquesta distància, evidentment, al meu ritme, sense buscar cap marca, corrent només pel plaer de córrer. No vull ser més ràpid, en tinc prou en arribar més lluny. Després tot va venir rodat,el calendari es posava de la meva banda l'Emmona de 104 al juliol, l'Ulltra Trail 3 Vies Verdes de 142 al setembre i al novembre els 100 de Perpinyà. Al mes de desembre, el dia 18, m'espera, la que desitjo, sigui la meva cinquena cursa de 3 xifres d'enguany, les 24 hores d'atletisme , tot un nou desafiament, córrer 24 hores

El temps de vida, es agafar amb la mà, tota la sorra de la platja que puguis i tancar el puny, per molt que ho vulguis, es va escapant , per això l'hem de fruir fent de cada moment, un instant únic. Que difícil es triar, tantes coses a fer, tants projectes, tants amics que fan propostes, tantes idees noves, tant poc temps, per fer-ho tot, els dies ens fugen, els mesos es perden, els anys es difuminen, resulta realment enrevessat. De vegades son les dates, el que fan el desempat, es el cas de reptes molt propers, el cos podria no assimilar bé, caure en el sobre esforç i la conseqüent lesió. Quan es el mateix dia, la cosa es complica, em deixo dur pel cor, un cop presa la decisió, ja està, a disfrutar del que faré, sense donar-hi més voltes. De vegades, per desgràcia, més de les que voldria, es el meu principal patrocinador el que ha de prendre la decisió, quin patrocinador? la meva nòmina, que l'estiro i l'estiro, però no dona més de si. Sempre he pensat, que no ens h

Qui mou les cames, mou el cor. Tal i com diu de manera incansable, des de fa anys, l'home que segella la butlleta de sortida. No hi ha millor resum, per la jornada. No sempre s'ha de córrer, de vegades, ve de gust, agafar-ho amb més calma i passar la vida, a pas tranquil. La Rupit-Tardadell es una marxa de 43'5 km, que hem completat, en casi, 9 hores, en que he gaudit de la companyia de la Carme, la Tània i el Pere. Erem uns 1.100 participants, avituallaments generosos, la boira, tant típica d'aquesta terra, un cop ha començat a aixecar, el dia mandrós, ens ha obsequiat, amb un espectacle, bonic de viure. Part del recorregut, amb vistes impressionants, part per dins del bosc, en corriols, que et fan ser part de la muntanya. Com m'agraden que les prediccions fallin, no ens hem mullat, tot ploure 2 gotes mal comptades, en el fred si que han encertat. Track de la jornada. Àlbum de fotos Entrades relacionades: 19/11/10 Aigua a la vista 25/11/10 Rupit - Taradell.

Gràcies a la Mónica Campaña i a en Jorge Pérez, ja tenim les fotos del clínic de natació en aigües obertes de Roses, com sempre, no pot ser d'altre manera, surto fent el tonto, que bé m'ho passo entre amics. Àlbum de fotos   Entrades relacionades: Proposta pel 20 i 21/11/10 Clínic de natació en aigües obertes i travessia Premia - Masnou 19/11/10 Aigua a la vista 20/11/10 Clínic de Natació en Aigües Obertes Roses

Jornada de formació, a càrrec de Neda el Món , es el tercer que organitzen, m'havia quedat amb les ganes d'anar-hi, ens les dues edicions anteriors, per diferents circumstàncies, per fi havia arribat l'hora. Ben acompanyat pel amics del Xaloc , en Sergi i en Mark, cap a Roses que hi falta gent. La part teòrica, a càrrec de Lluís Saura i Bernat Moragas, ha estat super interessant, a més de molt divertida, es nota que senten passió per nedar, aprenent aquells les diferències tècniques entre nedar a la piscina i al mar, entre entrenar sol i competir en grup, sense descuidar el material, la seguretat i aspectes a tenir en compte, a l muntar una travessia al mar, amb un munt de truquets, per gaudir una mica més de la natació al mar. Després de la teoria, arriba la pràctica, cap a la platja, amb una mica de mandra, el dia gris, l'aigua a 15 graus, el fet que es posi a ploure just abans de començar, tampoc hi ha acabat d'ajudar, el moment més temut i esperat per tots, j

Cap de setmana en que dues de les meves passions, es podran compartir, mar i muntanya. D'una banda, dissabte, nedar en aigües obertes, tot i que serà una jornada de formació a Roses, hi ha part teòrica i part pràctica, la temperatura del mar està a uns 15 graus, una mica freda, però pot ser divertit, serà un petit tastet. M'encanta aprendre, descobrir nous punts de vista, veure detalls en que no hi hauria acudit mai i a més de la mà dels amics de Neda el Món. El diumenge, a muntanya, cap Osona, a fer la Rupit-Taradell, una marxa de 43 km, que faré caminant, tinc ganes de gaudir del paisatge sense presses, amb la companyia de bons amics, no em ve massa de gust córrer, la previsió parla de pluja, amb temperatures de 0 graus com a mínima i de 11 com a màxima, encara hauré de portar el neoprè a la motxilla. Tot apunta que serà un cap de setmana passat per aigua per partida doble.   Entrades relacionades:   Proposta pel 20 i 21/11/10 Clínic de natació en aigües obertes i

Els petits detalls, marquen caràcter, fa dies que volia escriure aquest post, però necessitava deixar passar una mica de temps i de distància, per poder ser objectiu al màxim. Vull parlar de Neda el Món , un projecte que vaig conèixer ara fa un any, travessies no competitives, nedar, pel plaer de nedar, no per guanyar, no per demostrar res a ningú, fer-ho amb ambient de festiu, entre amics. En l'ultim any, he estat a totes les travessies que han muntat, a excepció d'una, per lesió. El dia 24 d'octubre, ens van obsequiar amb la II Travessia de Cap Norfeu, potser, el projecte més ambiciós i mediàtic que han fet, fins ara. Com anava dient, els petits detalls, marquen caràcter, detalls com el fet d'editar el NedaNews i enviar-lo per mail, per tenir-nos informats de tot el que s'anava preparant; ens van envair el briefing per mail, pels que no vam poder assistir de manera presencial; part de l'organització ens va rebre un per un a l'arribada; van muntar

Aquest proper cap de setmana, tenim formació i diversió, al mar, a parts iguals, de la mà de Neda el Món. El dissabte 20 ens preparen un clinic, a Roses, amb el següent temari: - Tècnica de l'estil crol aplicada en aigües obertes. - Tipus d'entrenament, escalfament, recuperació i competició. - Factors i condicions climatològiques externes. - Planificació d'una travessia. - Mesures de seguretat individuals i col·lectives. Equipament i avituallament. - Coordinació amb els suports a l'aigua i a terra - Suport i seguretat amb caiacs en una travessia. - Alimentació, hidratació, complements i suplements. - Pràctica dels recursos tècnics de natació. - Exercicis de natació en grup. - Simulació de travessia. Per diumenge 21, diversió en forma de travessia de Premià de Mar a El Manou, 4.000 metres nedant en aigües obertes, amb la possibilitat de fer-ne la meitat. + Info del Clínic en aigües obertes Neda el Món - Port de Roses + Info de la travessia Premi

Em començo a sentir més còmode amb la bici de carretera. El lliscar suau sobre l'asfalt, la pedalada constant i el passar tranquil del quilòmetres, cada dia m'agrada més. El dia no acompanyava massa, una mica núvol, una mica fred i una mica massa de vent. Suposo que per això he trobat poc trànsit i no gaires ciclistes, en tota la sortida, ni una dotzena. Hi havia la dificultat afegida de l'humitat, on no hi tocava el sol, l'asfalt estava moll, en algunes curves, fins i tot tenien verdet, cosa que complicava una mica el tema. Han estat un 114 km, amb casi 1.600 metres de desnivell positiu acumulat. Fets a ritme tranquil, només amb l'intenció d'acumular quilòmetres.

Tenia ganes d'anar a fer una mica de btt de debò, he fet un recorregut curtet, un total de 33 km, dels quals de corriols eren uns 14. Quina descàrrega d'adrenalina. Només agafar la btt, ja sento la seva força, com es transmet a cada cop de pedal, com van entrant plats i pinyons, sents la seguretat dels frens de disc, que responen perfectament al tacte, la tranquilitat de dur els peus enganxats als pedals, les rodes que s'agafen al terreny canviant, la comoditat de la geometria del quadre. El no agafar-la massa sovint, es nota, en la tècnica, a la poca estona ja torno a posar el pes més endavant o més enrere segons sigui pujada o baixada, jugar amb la posició del cos, a l'hora d'agafar les curves, anar atent a triar la millor la traçada, esquivar arrels i pedres, sentir el relleu del terra al manillar i buscar un bon saltet, per fruir al màxim. La btt, te moltes similituds, amb córrer, apart del medi, la muntanya, sobretot pel fet d'anar atent al proper pas, n

El mar, sempre he pensat que és un recull d'emocions, un tot, fet amb milions de llàgrimes vessades, llàgrimes de retrobaments improvisats, de pèrdues impensables, d'alegries desbordades, de tristeses melancòliques, refugi de solituds mal acompanyades, de ferides malcurades, escapatòria cap a un horitzó incert, de somnis veient caure la tarda, de despertars d'il.lusions, de records inoblidables, de futurs per descobrir, de diversió inacabada, de temps fugicer... Alhora no deixa de ser un mirall, en que hi podem veure reflectida la nostra ànima, m'agrada observar el mar, veure lo petit que sóc, al seu costat, veure com els problemes, no són res, petits contratemps, el mar ens ho ensenya, només cal estar atent a la música de les onades, que incansables venen i van. El mar és un bon amic, com a tal, t'escolta callat, perquè puguis expressar el que et passa en veu alta i així ajudar-te a aclarir el que realment vols, quan ell s'enfada i es mou de manera ferotge,

La foto que acompanya aquest escrit, remarca l'esperit dels organitzadors, el detall de l'adhesiu a l'ordinador, marca temperament. Si es que ser tant guapo, desperta enveges, bromes a banda, lo meu es gafe, un munt de fotos i no surto a cap, que hi farem, no es pot sortir sempre. Acabo de veure els resultats, dels 69 inscrits, en els 100 km, acabats 55, un 20% d'abandonaments, espero que en treguin la part positiva i aprofitin la part d'aprenentatge, he aprés més d'un fracàs, que de mil èxits. Aconseguir els reptes, ens fa créixer com esportistes, però no aconseguir-los ens fa créixer com a persones, ens dona un bany d'humiltat, que de vegades es necessari, ens fa reflexionar i ens ajuda a identificar els nostres erros, per evitar-los en el futur. Abans d'afrontar un repte, sempre em preparo per lo pitjor, m'ajuda a tenir les coses clares, sóc sincer amb mi mateix al dir-me quines limitacions i mancances tinc, que no son poques, accepto la rea

Com diu el Pere , no em trec aquestes malles, ni per dormir, ja tocava parlar d'elles. Ara fa 7 mesos que les tinc, temps suficient per opinar, amb coneixement de causa, desde el primer dia que les vaig provar que em enamorar, tinc malles més cares i suposadement més bones, aparcades a l'armari. La descripció tècnica del fabricant diu: Malla pirata de compressió mitjana, fabricada en microfibra de polipropilè i elastòmer. Teixit construït amb dibuix romboïdal que disminueix les zones de contacte amb la pell, de manera que ofereix un gran confort d'ús i un gran aïllament, no només per la baixa conductivitat tèrmica del material, sinó per les microcàmeres que forma entre el teixit i la pell. -Compressió mitjana. -Zona de ventilació a la part posterior de la cama. -Calat per ubicar la ròtula. -Butxaca interior. La meva impressió, s'adapten molt bé a la cintura, sense cordons que hagis d'apretar, ni lligar, no es mouen un pel, et do

Primera prova d'ultrafons, que faig a França, no serà l'última, ara sóc un ultrafondista internacional. Tot i que no entenc, ni parlo un borrall de francès. El circuit era de 5 km, d'anada, giro i tornada pel mateix recorregut, un total de 10 voltes, fins a completar els 100 km. El circuit no era pla, el desnivell acumulat, el fals pla de les rectes, ho fan dur, els 2 primers km, era de bon asfalt, el següent km era de carretera secundaria, d'aquelles, que no passen 2 cotxes alhora, els 2 km últims, passaven per tram boscós, amb pedres i arrels, les que més sobresurten pintades amb rosa fluorescent, quin detall, així no ensopegaré, com fa un mes a l' Ultra Trail Guara Somontano . L'experiència es un grau, vaig ben entrenat, ben equipat, em conec bé, dosificat, tot i que quan entro al tram de terra, el cor es dispara i corro una miqueta més ràpid, em sento molt còmode entre arbres, sentint l'humitat de l'herba i a recés del poc vent que bufa. Com que t

S'ha fet esperar, però ja hi ha vídeo de la travessia l'Escala, del 28 d'agost, quin millor indicador de la bona feina feta per l'organitzador, el Club Natació Cargol, que veure la cara amb un somriure dibuixat de la gent quan surt de l'aigua. Enllaç al vídeo, la travessia surt a partir del minut 10:14. Entrada relacionada: 28/08/10 Travessia de L'Escala

No queda res, per començar, aquest dissabte, la que serà la meva quarta cursa de tres xifres, la primera va ser el mes de març amb els 100 km de Calella, la segona el Juliol l' Emmona de 104 km a Sant Joan Les Abadesses i per últim els 142 km, de l' Ultra Trail 3 Vies Verdes. Els 100 km de Perpinyà, pel que he llegit a la web, es un circuit de 5 km d'anada, que s'ha de fer anada i tornada, 10 vegades. No em fa cap por, li tinc molt respecte, amb la poca experiència que he adquirit en aquesta distància, sé del cert, que s'ha de lluitar fins al darrer quilòmetre, amb el cap suficienment fred, per seguir l'estrategia inicial o canviar-la si el cos ho demana, en final no s'escriu, fins que es creua la línia d'arribada. En aquest tipus de cursa i més especialment en l'última de tres xifres que vull fer al desembre, les 24 hores d'atletisme , l'important es la ment, per sort es el muscle que més fort tinc, això no vol dir que s'hagi de men

Ja tenim les fotos de debò, les fetes i editades per l'Eduard, que a més de transmetre passió per la natura, amb el seu ampli coneixement, té bona ma en la fotografia i es un lletraferit. No deixeu de visitar el seu bloc, en que apart de mostrar la seva passió pel món del caiac, ens ensenya moltes coses sobre la mar. Podeu veure el seu bloc a: http://mardamunt.blogspot.com/ Àlbum de fotos Entrada relacionada: 01/11/10 Caiac al pantà de Sau

Hi ha poques ocasions, en que estar entre les copes dels arbres i mirar un campanar desde dalt, es pugui fer amb un caiac, al pantà de Sau ha estat possible. Tot un luxe, poder navegar, durant una mica més de 7 hores, estan pràcticament sols, l'aigua era un mirall, només es trencava per la proa de l'embarcació, deixant rera nostre l'estela dibuixada, em pogut gaudir de l'espectacle de la tardor, amb tota la seva amplitud cromàtica, grocs, taronges, vermells, de les seves formacions rocoses de diferents tons, de la seva flora i fauna. El pantà està tant ple, 94%, que del campanar, només en surt la rosa de vents, costa de veure. L'hem recorregut, pràcticament en la seva totalitat, desde Roda de Ter, fins on hi ha el club nàutic, anada i tornada, aprofitant per descobrir els seus raconets, amb sorpreses com salts d'aigua i un munt d'ocells que ens saludaven al passar, com si ens donguessin la benvinguda al seu paradís. Ho he gaudit amb els cinc sentits,