UltraQuim

Pedalar 300 km en btt, ha estat una experiència de les que et deixen buit de forces i recursos i alhora t'emplenen, per totes les sensacions que aporta la jornada i l'entorn de les vies verdes.  Surto de matinada. Vaig sense cap pressa, és un repte,  però no deixa de ser el regal del dia del meu sant. Primera parada, Vilanna, a esmorzar,  calma, cafè i diari, que he vingut a disfrutar.  Un cop faig els primers 100 km, comença el més dur, pujar al coll de Santigosa, a 1.064 metres d'alçada, ho faig per carretera. Fa molta calor i massa xafogor, es fa molt feixuc. Abans d'anar a Ripoll, pedalo la ruta del ferro i del carbó, fins a Ogassa, un tram divertit i preciós.  Estació de Ripoll, estic a la meitat del camí. Tinc alegria continguda, A dinar, mentre observo com el dia es va tapant, no arriba a ploure, si més xafogor.  Torno a pujar el coll de Santiagosa, per baixar fins a Olot, ho faig per la via alternativa, no per carretera, el camí és més complicat, tècn

Quart aniversari del blog, d'aquest raconet de la xarxa que em sento tant propi i que em va fer descobrir una passió que no coneixia, la d'escriure per compartir experiències, projectes i inquietuds.  Amb aquesta nova entrada, ja n'hi ha 1.018, amb el munt d'hores que això representa. Hores en les que, minut a minut, aprenc. Escriure un blog ensenya i molt. No només quatre pautes d'internet, sinó, sobretot, a conèixer un xic més el propi jo, permet reflexionar en calma, desengrunar les idees, explicant somnis es despulla l'ànima. Un cop passat el temps, dóna la oportunitat de rellegir i reviure les petites aventures i desventures.  El comptador de visites, sembla una bola de neu muntanya avall. Ha superat les 152.000 pàgines vistes, fent que en l'últim any n'hi hagi hagut més de 64.000.  El seguiment a les xarxes socials, tampoc para de créixer, 615 seguidors de la pàgina del facebook , 1.352 al twitter i 139 a instagram, l'aposta més rece

A l'objectiu de pedalar,  les 3 vies verdes des de Sant Feliu de Guíxols fins a Ripoll i tornada, en una sola jornada, aquest cap de setmana. Hi afegeixo un xic més de dificultat, assolir els 300 km pedalats. Anar i tornar són uns 280 km +/-,  que ja són molts. Per allargar el recorregut, un cop arribi a Sant Joan de les Abadesses aniré fins a Ogassa, fent així la ruta del ferro i del carbó, tot i el seu desnivell, és un tram que em ve molt de gust descobrir. La resta de distància, la faré allargant un cop torni a Sant Feliu de Guíxols. La predicció dóna pluges, tot i que minses. Més que la pluja, que l'agrairé, el que veig més problemàtic és la calor i la més que probable xafogor, que m'acostuma a passar factura. Iniciaré el repte al voltant de les 4 de la matinada, per finalitzar, espero, la matinada de diumenge. Començant i acabant de nit. Per dur menys pes, els àpats principals els realitzaré en els bars i restaurants, que hi ha al voltant de les vies verdes.

Apurar l'última llum del dia per nedar al mar amb l'amic Sergi , és genial. Que acabem fent-ho mentre cau la nit, ha estat espectacular. El recorregut, el de casa, per la de vegades que hem nedat aquest tram i no ens cansem de tornar-hi. 3.500 metres. Sortida a la platja principal de Sant Feliu de Guíxols, per fer  la via brava. A la que estem a la Punta de Garbí, el mar està juganer i a nosaltres ens encanta  el joc. Voltem la sempre impressionant roca de s'Adolitx, per anar fins a Cala Vigatà, on mirar el fons és tot un premi, per la quantitat de vida que hi ha. Mentre enfilem el camí de tornada, ens atrapa la nit, un cop passat el Freu. A partir d'aquí,  nedem els dos de costat, per millorar la nostra visibilitat, cara als altres. El fons s'entreveu en la foscor, veient on hi ha les roques, tot i que les coneixem prou bé. Per sobre l'aigua podem observar com cada vegada brillen amb més intensitat les llums de la ciutat. Podem notar l'aigua, sentir com

Un dels pioners de la llarga distància en natació d'aigües obertes a casa nostra, Jorge Perez, ha tornat a innovar. L'escenari del seu nou repte ha estat les vies braves. 10 trams de mar,  abalisats amb boies, a la Costa Brava per a la pràctica de la natació amb seguretat. Ha nedat, a pell, totes les vies, de sud a nord. Començant per Lloret, seguint per Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Calella i Tamariu, on el mar ha començat ha estar més mogudet. D'aquí ha anat cap a l'interior a fer, la també via brava,  Banyoles. Seguidament ha nedat les dues de l'Escala, fent la de Roses mentre començava a caure la tarda i finalment ha acabat a Llançà, nedant de nit. Ha estat un xic més de 13 hores, per nedar els 13 km i fer prop de 200 km en cotxe, per anar d'un tram cap a l'altre. Un repte com aquest, no és possible sense un gran suport logístic, que ha fet la seva dona, la Mónica Campaña. Fer reptes un mateix, és enriquidor, veure com aconsegueix el que es

Pedalar de nit, ha estat una aventura pels sentits. Una manera molt dolça de recórrer les vies verdes, amb molta pau. En el silenci de la foscor, només escoltava el cruixit de les rodes al avançar. Sentia la solitud, al assentar-me en un banc a menjar.  El gran inconvenient ha estat, en els trams que discorren paral·lels a la carretera, els llums dels cotxes que venien de cara, m'encegaven i costava saber per on rodava.  He sortit de Sant Feliu de Guíxols amb l'última claror del dissabte per arribar entrada la matinada a Olot i emprendre el camí de tornada. Al fer-ho en hores intempestives, he dut tot l'avituallament a sobre, exceptuant l'aigua que prenia de les fons, fent un repte molt autosuficient.  La son ha fet de les seves, ho ha posat molt i molt dur. Només vaig tenir temps de dormir un extra, en forma de migdiada, d'uns 30 minuts. Durant la matinada les ganes de dormir anaven i venien, a les 8 del matí, he tingut una senyora "pàjara", que

Mirar la predicció el dia abans d'intentar pedalar 200 km en btt i llegir-hi que a partir de mig matí de diumenge, s'esperen xàfecs d'intensitat  moderada, puntualment forta, que aniran acompanyats de tempesta i localment de calamarsa i/o pedra. Fan que no ho vegi viable, tal i com ho tenia plantejat, sortida a les 6:30 del matí i arribada sobre les 19 hores. Sempre hi ha opcions i n'he trobat una que fa compatible no quedar xop i intentar fer els 200 km. Avançaré la sortida. Iniciaré la pedalada a les 22:00, sortint a aquesta hora, calculo acabar entre les 12:00 i les 14:00. Si la predicció es compleix, redueixo molt el risc de quedar xop pel camí, tot i que no del tot. El recorregut serà el previst, Sant Feliu de Guíxols - Olot, fins El Firal i tornada, tot per les vies verdes de Girona. Si mentre pedalo, no ho tinc clar, deixaré el repte a mig fer i el posposaré per la propera setmana. Que de dies n'hi ha molts, tot i que aquest nou format em fa il·lusió. Les

  Text publicat a Triatletas en Red:   Clásica travesía en aguas abiertas, que va por su edición número 41, competitiva y cronometrada con chip, abierta a nadadores federados y no federados a partir de los 12 años, desde la organización se aconseja que los nadadores de entre 12 y 14 años, vayan con acompañante. Domingo 17 de agosto de 2014 Lugar: Sant Feliu de Guíxols Organizador: Aquàtic Club Xaloc Distancias: Grande, 1.100 metros. Mini, 400 metros. 08:00 a 09:30 Recogida del dorsal  e inscripciones presenciales, en la playa principal de Sant Feliu, a la altura del ayuntamiento. 10:30 Salida travesía larga, en Port Salvi 11:30 Salida travesía mini, en la playa grande, al lado de la antigua discoteca Palm Beach. 12:30 Entrega premios travesía larga. Servicios: Kayaks y embarcaciones de soporte, guardarropía, cronometraje con chip, premios por categorías en la travesía larga. Travesía larga, 1.100 metros. La salida tendrá lugar desde el agua, en Port Salvi, en la Punta de Gar

Gràcies a la iniciativa del Club Natació El Cargol, hem pogut gaudir de nedar en bona companyia, de nit, amb lluna plena. Des de la platja de les Barques de l'Escala fins la roca del Cargol. Abans d'entrar a l'aigua molta expectativa, per part de tots els que anem a nedar. Els promotors d'aquesta original idea, ens donen un globus, a dins hi té un petit llum, que ens lliguem a la cama, per a ser més visibles. Ens endinsem dins la mar, quan tenim el cap a l'aigua no veiem gaire res, només sentim com ens acaricia el  cos. Nedem agrupats.  Amb l'amic Cutri, ens quedem al darrere. L'espectacle és impressionant, davant els companys que neden i com a testimoni el seu globus amb llum de colors. Al costat tenim la lluna plena, majestuosa, ens observa per donar-nos el seu caliu, per l'altre banda la roca del Cargol, il·luminada per un focus de la platja. Parem a estones, per gaudir de l'espectacle i d'unes sensacions, de les que no es podem comprar. Ma

Primer tram del repte, el fàcil, aconseguit i sobretot, gaudit intensament. Sortida des de la porta ferrada de Sant Feliu de Guíxols, per anar a cercar el riu Ter, fent 102,38 km.  Feia mesos que no pedalava per les vies verdes, ni en bicicleta de muntanya, els quilòmetres i el temps m'han passat volant. És un petit plaer pels sentits, rodar pels camins de la via verda, entre boscos, envoltats de tranquil·litat i a estones, en trams separats, però paral·lels a la carretera, que fan recordar el privilegi d'estar contemplant la vida a ritme de pedal. Per anar a trobar el riu Ter, un cop la via entra a Girona, agafo el carril bici, direcció Bescanó, travessant Salt. Un cop al riu, segueixo pel camí que condueix a les Devesses. Fent parada en el Pas d'en Prats, per sentir la força i la frescor de l'aigua. Vaig pedalant la pista, fins entrar novament a  Girona, per circular, pel seu casc antic. Quasi cada setmana, estic a la ciutat per feina, veure-la a ritme de pedal, l

Inicio un petit projecte, de tres etapes, en forma de repte. Sumant tres conceptes que m'encanten: llarga distància, bicicleta de muntanya i les vies verdes de Girona. 1 via verda 12/07/14 Sant Feliu de Guíxols - Girona, fins el riu Ter i tornada. 90 km +/- 2 vies verdes 20/07/14 Sant Feliu de Guíxols - Olot, fins El Firal i tornada. 200 km +/- 3 vies verdes 26/07/14 Sant Feliu de Guíxols - Ripoll, fins l'estació de tren i tornada. 280 km +/- El punt d'inici i final serà a la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. El recorregut serà per les vies verdes i pels seus trams d'enllaç. El repte serà en tres etapes,  una per setmana. En cas de mal temps o altres factors que impedeixen fer-ho el dia anunciat, quedarà posposat al cap de setmana següent. Tot i que em faria  il.lusió, complir la planificació i fer el tram més difícil el dia del meu sant, seria un auto regal. El primer tram del repte, fins a Girona, és fàcil, en unes 6 hores estarà fet. És la part fàcil. E

  Text publicat a Triatletas en Red:   423 nadadores en la cuarta edición de la Sailfish SwimBarcelona organizada por Neda el Món Travesía no competitiva, que permite disfrutar de la fachada litoral de la ciudad de Barcelona desde el agua. La modalidad larga empezó en la playa de Sant Sebastià y la más corta, en la playa de la Nueva Icaria, las dos tuvieron como meta el Fórum. Los 423 participantes estuvieron divididos en cuatro grupos, tres en la modalidad más larga de 5.700 metros. Empezando a nadar los menos rápidos, hasta llegar a los más rápidos, de esta manera se va más agrupado. El cuarto grupo de salida, fue el de la travesía más corta, de 3.600 metros. Los nadadores disfrutaron de un día soleado, con un poco de mar de fondo, con olas largas, que les iban a favor, en la mayor parte del recorrido. Con la seguridad y la tutela de los kayaks y los padel surf. De todos los participantes, solo se retiro un nadador, por causa del mareo. Aún siendo una travesía no co

Ens han ben enxampat! En una de les incomptables parades que varem fer a la travessia SwimBarcelona, amb tota la "paxora" del món. Ens va venir a trobar una embarcació que duia la càmera de Barcelona Televisió i el resultat el podeu veure a partir del segon 20. Ens ho vam passar bé! Vídeo Entrada relacionada:  06/07/14 Sailfish SwimBarcelona. Crònica

Nedar a la ciutat comtal, fa  gràcia, sobretot si ets de Barcelona. En el meu cas, que sóc de bosc endins, em resulta curiós. Curiós de poder veure la ciutat, des del silenci i la tranquil·litat de l'aigua, en comptes del brogit sorollós que mai para. La intenció és nedar amb la Sònia Cervià, que tenim un ritme semblant. La realitat és que som bastants a la sortida i la perdo al cap de pocs metres. Un munt de nedadors amb neoprè fan que sigui difícil de trobar. Segueixo nedant en solitari, fins que en Toni Colomo m'atrapa, a partir d'aquí, nedem junts amb en Xavier Carrasco, els tres anem a pell. Hi ha una boia cada mil metres +/-, parem a cadascuna, parem entremig de les boies i acabem parant entremig de l'entremig de boies, sense deixar de parar als avituallaments, i parant a xerrar amb els caiaquistes. Anem amb una "paxora"... Parlem, riem, ens divertim i a estones nedem, ens passa gent, és igual. La travessia no és competitiva i nosaltres menys, cap gan

Encara ens estem canviant i comença a ploure, un bon inici per una nedada espectacular. Amb en Sergi , hem decidit robar temps al nostre dia a dia, per anar a nedar, en un dimarts laboralment normal, que la sal  farà especial. Abans d'entrar dins l'aigua, ja estem ben molls. Sentir la pluja a la pell, és una sensació que m'agrada. Entrada al mar, notant com quan els braços i la cara, surten, la pluja els neteja la sal.  Anem trobant onades, conforme avancem fins El Freu, que està divertit i joguener, la pluja deixa d'acompanyar-nos. Decidim seguir fins a voltejar S'Adolitx, la punta de Garbí, està divertida. Fer la volta a S'Adolitx, té premi, un banc de peixos, que sembla no acabar mai, milers de peixos, ballant la música de les onades. Al desfer camí, passem de nou pel Freu. Com costa avançar,  entre mogut i que la corrent ens vol fer sortir, només tinc la certesa que avanço quan ve una onada i puc pujar-hi.  Un cop passat, sembla que es vagi aplanant,

  Text publicat a Triatletas en Red: 3a Marnaton eDreams de Sant Feliu de GuíxolsEdición tras edición va ganando participación, llegando este 2014 a los 320 inscritos. El viento del sudoeste, alteró el mar, produciendo olas cortas y muy seguidas. El rebote de las olas con los acantilados, hacían un mar desecho. Con olas cortas en todas direcciones, haciendo inviable nadar con seguridad. Marnaton optó por un recorrido alternativo, que quedaba dentro la protección de la bahía. La organización, balizó el nuevo recorrido y todos los efectivos de mar, embarcaciones y kayaks se reordenaron, para velar por la seguridad de los participantes. Salida desde la playa principal de Sant Feliu de Guíxols, realizando tres vueltas a un circuito, de ida y vuelta de 1.650 m. El giro, era justo antes del Freu, paso entre rocas, que por el oleaje que tenía no se podía superar. Con avituallamiento en punto de giro de mar y en punto de giro de tierra, cada  825 metros aproximadamente. En