UltraQuim

Ara que s'acaba l'any, és un bon moment per mirar enrere per agafar impuls pel proper 2014. Per posar el comptador a cero. A més d'anar explicant el que he fet, que està detallat en aquest bloc, vaig sumant les sessions i la distància que faig de cada modalitat esportiva que practico. Aquest és el resum del que ha donat de si el 2013, en números:   (144)   443,320 km. Nedar (050) 1.570,120 km. Bicicleta Carretera (036) 2.544,320 km. Bicicleta Muntanya (044)   723,000 km. Córrer Urbà (013)   148,860 km. Córrer Muntanya (018)   480,490 km. Caminar (011) Sortides Caiac Els números del 2010, 2011 i 2012 és poden veure a la pàgina: Quilòmetres

Des del 2011, el Club Aquàtic Xaloc, celebrem una travessia a la Platja de Sant Pol, per acomiadar l'any. De caire social, en família, no és una nedada competitiva, ni de grans pretensions, és una trobada d'amics, que volem gaudir junts, fent una cosa que ens agrada molt a tots, nedar a la mar. Amb l'aigua al voltant dels 14ºC, al mes de desembre, cal tenir nassos per entrar-hi, Ja sigui amb neoprè o sense, com hem fet en Sergi i el que escriu. La mar és igual de freda per tots, si bé és cert que al nedar a pell, el refredament del cos és molt més ràpid,  doncs no hi ha res que retingui calor, l'aigua en contacte directe amb el cos, et deixa sentir tota la seva temperatura. El sol ha jugat a amagar-se, abans d'entrar a l'aigua estava ben alçat i majestuós, quan hem començat a nedar, s'ha quedat rere els núvols i n'anava sortint a estones. L'entrada em costa molt i molt poc, les ganes de nedar podem més que la fredor. En res m'hi trobo có...

El repte és molt senzill d'explicar, estar dins la mar el major temps possible,  fent alhora la major distància que pugui nedant a pell, durant aquest hivern 2013/14.  És més important el temps que la distància, doncs la duresa, és troba en l'aigua freda, que incideix de manera proporcionada en el temps de permanència a dins, no en els metres nedats. La temperatura del mar, acostuma a oscil·lar entre els 12 i els 14 graus, en la zona de costa on nedaré. Habitualment la temperatura té tendència a la baixa fins a finals de febrer/principis de març i té un lleuger ascens durant les ultimes setmanes d'hivern. Per temes d'hores de llum i jornada laboral, els dies que nedi, seran els del cap de setmana i festius, no tots. No per fer aquest repte, en deixaré de fer d'altres, ni tots els dies és possible nedar, sigui per circumstàncies ambientals o d'estat físic. Mentiria si digués que no tinc cap objectiu concret. 1h 45', ja seria una gran marca, tot i...

Segona edició de la nostra particular Copa Nadal, a Sant Feliu de Guíxols. Hi havia dos possibles escenaris, la badia principal, resguardada del vent de garbí i la platja de Sant Pol, on es deixava sentir el temporal marítim. No hi ha marge pel  dubte, cap a Sant Pol a gaudir de la mar moguda. Som quatre els participants. Quatre apassionants de les aigües obertes, amb molts metres a les espatlles, amb ganes de nedar en condicions un xic fora de l'habitual, amb el toc d'inconsciència necessari, per gaudir la mar amb maror, amb l'aigua per sota dels 14ºC i un vent que t'entra fins els ossos. Els repetidors de la primera edició, en Sergi , en Maxi i el que escriu, nedarem a pell. L'Andreu ha decidit que durà el neoprè. L'entrada és lenta, no per manca de determinació o decisió, la platja és poc profunda i cal caminar una mica. Entrem un xic en diagonal, fins a posar-nos en paral·lel entre les ones i la línia de costa. Un cop nedant, em sento com quan de nen,...

A pocs dies de canviar d'any, és hora de veure que ha donat de si, aquest segon semestre del 2013. El juliol, vaig iniciar el projecte de la Costa Brava nedant , per etapes, pel camí més llarg, fruint cada braçada. Aquest 2013 n'he assaborit 5 etapes, de les 40 que hi ha. No tinc cap pressa, més que gaudir-ne cada tram.  Amb l'amic Pere , varem fer realitat el repte combinat de fer tres modalitats esportives, entre els dos, fent la Costa Ardenya Extrema .  Al inaugurar el canal de natació de Sant Feliu de Guíxols, es va obrir una possibilitat que no vaig voler desaprofitar, aconseguint la meva major distància mai nedada, 31,5 km en el repte nedant sol a sol . A més se'm va ocorre un objectiu que va fer regirar els meus plans, el de fer 4 curses de 100 km en 99 dies . Sense deixar de nedar en tot l'estiu, el setembre, decideixo fer realitat una antiga il·lusió, una petita aventura que tenia en el calaix, fer Catalunya transversal en bicicleta anada i tornad...

Hi ha dies en que poc és molt. Agafar la bicicleta de muntanya i sortir a pedalar, és canviar de registre, sense anar gaire lluny, ni amb camins de massa dificultat. Deixo enrere la mar que tant m'estimo i el tram de via verda, que tant conec, per anar fins el Pi Gros, sempre m'impressiona. Fa uns 20 metres d'altura, el perímetre del seu tronc és de 3,70 metres i té uns 200 anys.  Em recorda l'efímer que és tot plegat i que l'important de debò perdura en el temps. L'olor de bosc, juntament amb el fregament de les rodes amb el terra al avançar, mentre l'aire fred m'acarona, em transporta a un altre lloc, dins el mateix indret. A un lloc on hi trobo el meu veritable jo, sense cadenes, sense voler semblar res, sense voler tenir, només volent sentir i gaudir el moment.  Han estat 31 km, molt planers, a ritme suau, durant dues hores.  Track Garmin Connect

Cap on en porten els meus somnis? Només conec una part de la resposta. Sé el que he somiat fins ara, no el que somiaré demà. Intento mirar-los de cara, per poder fer-los realitat, en el meu cas és en forma de reptes, desafiant al pitjor rival que puc tenir, jo mateix. Aquest 2013 ha estat plegat de somnis fets realitats, il·lusions que em fan viure més enllà del dia a dia.  Somnis que em fan seguir somiant despert. Que posen a prova la determinació en forma d'obstacles, ja siguin logístics, econòmics, físics i mil i un impediments, que l'únic que aconsegueixen és enfortir les ganes d'aconseguir-ho. Fer realitat un somni, una il·lusió o allò que em dóna vida a la pròpia vida, no és només el fet d'aconseguir completar-lo, és preparar els detalls i els entrenaments necessaris. Aquest dies estic treballant en un repte que falta per realitzar-lo uns set mesos i ja m'està fent omplint la boca quan en parlo, m'obre els ulls de bat a bat, quan rebo un correu de q...

Tanco temporada de reptes de llarga distància, amb uns dies de descans, abans d'afrontar el nou any, que en vindrà ben farcit. El període va des del 16 fins el 31 de desembre. Tot i que de descans esportiu total, seran deu dies, els que no cauen en cap de setmana ni són festius, els dies que treballo. Els altres sis dies, alguna coseta faré. De poca intensitat i de curta durada. Caminar una estona, córrer sense pressa, palejar arran de costa, nedar al mar a pell per notar la fredor que tant m'agrada o una sortideta en bici per sentir el bosc. Tot plegat sense més pretensió que fer bategar el cor ràpid i passar-ho bé.  Aprofitaré aquest temps per reflexionar i treballar en  el calendari de reptes del primer semestre del 2014. En que hi ha més idees que caps de setmana. Cal escollir amb el cap fred, tot i que sempre n'acaba entrant algun d'última hora o de baix desgast.  A hores d'ara tinc assumit cap on m'han de dur aquest sis propers mesos, ara toca d...

Avui és l'endemà d'haver aconseguit l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies, tot i que realment ha estat en 79 dies. Ha estat una quimera difícil, amb elements que han jugat en contra i una gran il·lusió que ha anat a favor. El primer contratemps, les fortes pluges el dia que volia iniciar el primer tram de 100 km, el 7 de setembre, va fer que canvies el format del repte i el retardes 20 dies. Fins que el dia 27 de setembre feia l'Ultra Carrilet, 100 km en solitari i en autosuficiència alimentaria, només reposava aigua. La calor i el cansament d'haver travessat Catalunya de manera transversal pedalant feia només sis dies, ho van fer més complicat. Al cap de tres setmanes, el 18 d'octubre, la segona etapa era als 100 km pista de Terrassa, amb el tall de les 15 hores que durant alguns moments em va angoixar. Completo la prova amb 43 minuts de marge, tot i els problemes amb la gran xafogor de les hores centrals del dia. Al cap de 2 setmanes, el 2 ...

Foto gràcies a Francesc Flotats Tot i anar amb la consigna de només caminar, per la fàcia lata que pateixo, faig una petita entremaliadura, els primers mil metres corro molt suau, solament el primer quilòmetres. A partir d'aquí em poso a caminar. Les primeres hores camino ràpid, a un promig de més de 7 km/h, em sento fort i vull aprofitar-ho. M'ajunto caminant amb el meu amic i referent d'ultrafons, el que m'acompanya en la foto d'aquesta crònica, en Manolo Garcia, amb 102 curses de 100 km o més a les cames i una voluntat de ferro. Anem junts unes quantes hores, parlant, rient, inclús cantant, bé, desafinant, unes hores molt i molt divertides.  Al cap de poc de separar-nos, comencen els meus problemes. Primer butllofes als peus, tot i l'embenat que sempre hi duc. Al cap de res, tot i anar ben hidratat, alimentat i suplementat, al meu motor li falta benzina. A pesar de tot plegat, aconsegueixo fer 72 km, en les primeres 12 hores, 2 km per sobre del que ...

Com ve siguen tradicional, des del Club Aquàtic Xaloc i el Centre Excursionista Montclar, volen convidar-vos a celebrar l'arribada del nou any amb una  remullada a les aigües de la badia de Sant Feliu de Guíxols. Si et vols divertir, fent una cosa original, amb amics, amb família, amb tots nosaltres, vine el dia 1 de gener a la una del migdia a la platja, a l'alçada de l’Ajuntament, ficat a l’aigua  i gaudeix d’aquesta experiència. Fent el primer bany de l'any 2014. No deixis que t'ho expliquin. Ens hi veiem! Entrada relacionada: 01/01/14 Tothom a l'aigua. Travessia d'any nou.

Foto corredors edició 2010 Falten pocs dies per estar fent una prova, que em fa molt respecte i molta il·lusió a parts iguals. Aquest any, en la meva quarta participació, serà diferent, degut a la lesió del genoll, l'inflamació del tensor fàcia lata, que no acaba d'estar del tot solventada, tot i que no fa mal, no podré córrer, si caminar, seguint les instruccions del traumatòleg. Serà dur sobretot les  primeres hores en que estaré amb forces i tothom correrà, hauré de controlar les meves ganes de fer com ells i caminar, això si, tinc  la ferma intenció de  caminar tant ràpid com pugui, parant el menys possible. El primordial és passar-ho, sinó res no val la pena, a més hi vaig amb tres objectius molts definits: Primer, No fer-me mal, això és el més important, si el dolor surt, pararé, aplicaré les pautes que m'han prescrit i descansaré, si cal una bona estona, tot i que vull fer les 24 hores sense parar, si cal pararé hores. Segur que després ho vold...

Ja tinc banda sonora pels reptes, una gran cançó de Camila Vargas. Una dosi d'optimisme i d'inconformisme davant les adversitats. Un cant a anar endavant, sempre endavant, fent camí per aconseguir atrapar els nostres somnis. La lletra és un bon resum del que busco i busquem, la gran majoria, a la vida, emocions, sensacions, aventures,  felicitat i poder-ho compartir. En una època en que hi ha qui segueix ídols de fang, amb molt de màrqueting, cal tenir una mirada pròpia i veure qui és realment un exemple i qui simplement ens vol vendre motos a pedals. Als que hagueu vist el documental de l'expedició al Pol Sud, del gran aventurer Albert Bosch , us sonarà la seva història i el projecte dels disc de la Camila, l'Albert ha estat un dels grans culpables que aquest projecte surti a la llum.  Més informació sobre el disc i tot el projecte que l'envolta a: Chance-Music Vídeo

Tercera i última etapa del repte, per aconseguir-lo cal que nedi 3.000 metres a pell. La temperatura de la mar i l'exterior tornen a coincidir al voltant dels 13,5ºC. L'aclimatació feta en els dos anteriors, dóna els  seus fruits, l'entrada a l'aigua ha costat molt poc.  Per seguretat i per estar tota l'estona al sol, el recorregut el faré entre els dos espigons de platja gran de Sant Feliu de Guíxols.  Hi ha pescadors a l'extrem del segon espigó, cap problema, faré el gir més a tocar la platja, hi ha espai per tothom.  Caldrà fer 4 anades i tornades entre els espigons i uns metres més per arrodonir i fer que surtin els 3.000 metres desitjats. Els primers 1.000 es fan llargs, no en temps, doncs són els més ràpids, sinó per les ganes de veure en el gps, que ja en duc un terç, a la que no em dono compte ja estic als 1.500, de fàbula. Em trobo bé, amb poca fred, noto el descens de temperatura, el normal en aquesta situació, no em molesta en excés. Per...

Espigó de l'Àncora de Sant Feliu de Guíxols Segona etapa del repte, són 2.250 metres per endavant, nedant a pell. La predicció es compleix, la temperatura exterior i la de l'aigua és de 13,5ºC, mentre el sol presideix el dia. Entro decidit, sé del cert, que fins l'espigó de l'Àncora, a uns 150 metres de la sortida, són els tres minuts més durs, en que el cos s'adapta al nou entorn i a la temperatura de l'aigua.  A partir d'aquí faré dues voltes a un circuit que em durà fins l'alçada de Can Rius on hi ha el punt de gir, fins tornar de nou a l'espigó de l'Àncora on iniciaré la segona volta. A falta de poc més de 100 metres del punt de gir, la zona es troba a l'ombra, amb la conseqüent pèrdua de temperatura corporal que implica, tot i això decideixo fer els 400 metres, que surten en total, a l'ombra. D'aquesta manera, si aconsegueixo completar la distància d'avui, em donarà més marge pels 3.000 de diumenge, que seran tots ...

Primera etapa del repte. A priori és el tram més senzill d'assolir, per ser el de menys metres, 1.500.  Tot i això abans de començar, just el moment en que preparo les coses, em venen al cap mil dubtes i temors. Tenir pors és bo, el que no és bo seria deixar que em dominessin. M'ajuden a tenir tots els detalls lligats i relligats. Des del material que faré servir, on i com deixaré la roba per un cop surti de l'aigua. Dia espectacular de ple sol, amb temperatura ambient al voltant de 13 graus, igual com l'aigua, fa anar-hi amb més ganes. El vent bufa fluix. Vaig sol, hi ha gent que m'observa, mentre faig estiraments i espero que el gps agafi senyal, em posa una mica nerviós i alhora em motiva  a entrar sense vacil·lacions, amb pas ferm. Nedar a pell, em permet connectar més amb la mar i sobretot més amb mi mateix, a la mar hi nedo, en mi hi bussejo, en el meu interior. La nedada és plàcida, al fer-ho a l'hora de dinar, fa que no trobi ni una embarcació...

  S óc capaç, i tu?/ Soy capaz, ¿Y tú? from Hugo J. Martínez on Vimeo . Internet està ple de vídeos amb frases, missatges i imatges èpiques, que són font de motivació. De persones que han preparat i lluitat fins el final per aconseguir un objectiu. Muntatges editats, que quan els acabades de visionar, donen ganes de sortir al carrer a menjar-se el món. El vídeo que hi ha en aquest escrit, està fet amb motiu del dia internacional de les persones amb discapacitat, el passat tres de desembre. Les persones que apareixen en el vídeo, són el tipus de gent que em motiva de veritat. Perquè la seva lluita és a diari, no s'acaba al creuar cap  línia d'arribada, sinó que comença cada dia al obrir el ulls. Segueix al superar els obstacles propis i d'aliens en forma de prejudicis. Per continuar avançant endavant, sempre endavant. Vídeo

Serà un petit repte en tres etapes, cada dia una mica més que l'anterior. Com que estic en dies de baix volum, cara a les 24 hores d'atletisme de la propera setmana, no pot ser un repte massa llarg, així que en faré un que sigui  difícil de realitzar, més que no pas esgotador. El repte consisteix en nedar al mar, a pell, només amb banyador, gorro i ulleres, juntament amb la boia de senyalització de posició i seguretat. Cada dia un xic més de distància que l'anterior. El 06/12/13, 1.500 metres, l'endemà el 07/12/13 haurien de ser 2.250 metres i per completar el repte el diumenge 08/12/13 l'intenció és nedar 3.000 metres, sempre i quan les meduses no em vinguin a acompanyar. Com que no nedo gaire ràpid, vol dir que estaré dins la mar, amb l'aigua entre els 13 i els 14 graus, una bona estona. Segons els meus càlculs, el divendres uns 35 minuts, dissabte uns 53 i el diumenge passaria  l'hora en uns 10 minuts. Nedaré cap al migdia, per aprofitar el so...

Des del Club Aquàtic Xaloc, per sisè any consecutiu s'organitza la Sant Silvestre Ganxona, que tindrà lloc a la Rambla Vidal (Sant Feliu de Guíxols), a les 18:00 hores. Aquest 31 de desembre. El circuit és de 4,4 Km, en que es pot fer una volta (4,400 km)  o dues (8,800 km) És pot fer corrent o caminant, és una cursa de caire familiar. És de les Sant Silvestre autèntiques, doncs any rere any hi ha curses que avancen el dia per fer-lo coincidir en cap de setmana i perdre d'aquesta manera el fet de córrer l'últim dia de l'any. Tots junts podrem gaudir de córrer l'últim dia de l'any, en un circuit amb dolç aroma de sal, tot arran de mar.  Més informació: Club Aquàtic Xaloc

Hi  ha un ambient ventós i fred compensat pel caliu,  que es genera al voltant de la cursa.  Comença el moment de la veritat, surto trotant amb la Carme i el Pere , el vent va afluixant i mica en mica ens deixa treure capes de roba, per sentir el sol a la pell.  A la que porto una hora i mitja corrent, tinc l'avís de que la sobrecàrrega al tensor de la fàcia lata, no està recuperada del tot. Començo a caminar, a ritme tranquil, canviant el pas i estirant, el mal primer s'intensifica una mica, fins a punt de pensar en deixar-ho, si augmenta un xic més la intensitat. Per sort, va baixant fins al punt de convertir-se en un dolor molest i suportable, alhora. Degut a la baixada penso fins i tot en tornar a trotar, ho faig, en menys de cent metres en tinc prou per adornar-me que és una molt mala idea. Camino i camino, al ritme que em permet el cos, he començat sense cap objectiu, a mitja prova m'he marcat fer la distància d'una marató, segons va passant el temp...

Mil i un dubtes i una sola cosa clara, volia nedar sentint la sal a la pell.  El dia no hi ajuda gens, a les dues del migdia, la temperatura exterior gira al voltant dels 10 graus, l'aigua de la mar a uns 15 graus, refredada en superfície pel plovineig del matí, que amenaça amb tornar, el sol està molt amagat, dia és molt gris. No fa ni cinc dies, que estava a casa amb angines i encara tinc part del refredat que duia, el desgast d'aquestes dues circumstàncies fan que tingui la consigna de girar cua si en algun moment no ho tinc del tot clar. Entrar, ha estat fàcil, feia més fred a fora que a dins, al cap de poc d'estar en posició horitzontal, noto la fred, que com sempre, en els primers minuts, m'encongeix el coll cap enrere, com si no volgués estar dins l'aigua. Són tres llargs minuts perquè les punxades de fred, donin pas a sentir com la pell bull, és una sensació contradictòria, en un entorn de fred, la pell sembla que s'hagi d'encendre d'un ...

De vegades tinc l'impressió que, tots plegats, ens prenem massa seriosament, el que crec hauria de ser un entreteniment i una diversió, com és l'esport. No vull dir que no calgui entrenar amb metodologia i disciplina, ni que sigui dolent perseguir un objectiu o anar a buscar una marca concreta. Vull dir que, no és bo deixar la satisfacció de la feina feta durant mesos en un  resultat. L'essència de l'esperit esportiu està en la superació. Fer un resultat menys bo de l'esperat, no és dolent si s'ha donat tot. Hi ha qui diu que fer una marató en més de quatre hores, no és fer una marató, quina bajanada. Els que la fan amb més temps, com és el meu cas, també hem entrenat, gaudit i patit els 42.195 metres de la prova. Com el que arriba fora del temps de tall oficial, per mi és tant o més finalista que els altres.  El mateix passa amb el material, un grapat d'euros invertits per retallar temps, aquesta millora no implica més esforç en si mateixa. Aco...

Entre el petit contratemps de fa 15 dies, la sobrecàrrega en el tensor fàscia lata, que no m'ha deixat córrer i la mala combinació d'angines superades i un refredat que no em vol abandonar, duc, de moment, cinc dies consecutius sense entrenar. Aniré sense cap pretensió de resultat en distància, ni tant sols amb l'objectiu de completar les sis hores en moviment. Correré si el cos em deixa, caminaré a la primera de canvi i ho deixaré quan ho cregui convenient, no vull forçar gens la màquina.  Si cal em m'assentaré en un banc a parar el solet una estona. Podria no anar-hi, quedar-me a casa o fer alguna altre cosa, ja que no arribo en condicions. El que ho organitzin la Nuri en Joan, de la Penya Domingo Catalan, fa que hi vulgui anar, que hi vagi part de la família de llarga distància, fa que sigui una festa, fer un dinar tots junts al acabar li dóna aire de gran celebració. Potser al final, aconsegueixo completar les 6 hores o a la que en porti dues ho deixo, t...

10 anys i casi un parell de mesos o el que és el mateix 3.709 dies sense fumar. Versus els 5.073 dies que si vaig fer-ho, el balanç encara surt a favor del tabac. No puc dir que fos un camí fàcil, ni que ho deixes i comences a fer esport, la veritat és que no. La primera cigarreta a l'institut, va ser per una tonteria, a la que no vaig saber posar fre. Després varen seguir uns anys de corbata, en que creia que calia tenir per arribar a ser, ara sé que cal ser perquè no calgui tenir. Ho vaig deixar, després de quasi 14 anys de fumar, perquè no m'agraden les obligacions en la meva vida personal, per això ja està la part laboral i la social. Em trobava bé, no tenia cap problema, més que el sentir-me dominat pel tabac, que si arribo a casa i no tindré prou cigarretes fins que torni a sortir, que si allà on he d'anar no podré fumar... Per deixar-ho, vaig tenir ajuda farmacològica, mitjançant pegats de nicotina, que al donar nicotina al cos, em feien adonar, fins a quin ...

S'acosta una de les curses que més he aprés i  més il·lusió em fa tornar-hi a participar. La dinàmica de la prova, és molt i molt simple, del dissabte a les 12 del migdia, fins el diumenge a la mateixa hora, 24 hores, fent voltes i voltes a la pista d'atletisme de Can Dragó, qui més en fa  guanya. Hi ha diferents proves, de 24 hores, 12 hores, 6 hores, 1 hora, marató, mitja marató i inclús possibilitat de fer les 24 hores per equips. Que sigui per una causa solidaria, com la pobresa infantil, encara hi dóna més sentit. Amb els avantatges que representa tenir-ho tot cada poc més de 400 metres, menjar, beguda, material personal, lavabo, en definitiva tot el que pots necessitar a l'abast de la mà. Té un ambient de gran esdeveniment, començant pels organtizadors i voluntaris, en la seva majoria de corredors.cat, és nota a l'aire que és una prova organitzada per gent que corre i sent passió per l'atletisme. Els companys de cursa, el coneguts i els per conèixer, ...

L'ensurt del passat dissabte mentre feia el repte del Mig IronMan estàtic , és només una sobrecàrrega al tensor de la fàscia lata, a l'alçada del genoll dret.  Bàsicament pel moviment repetitiu, no només d'aquest dia, sinó pel tot acumulat últimament, tot i que les 3 hores i mitja a l'estàtica, també hi deuen haver influït lo  seu. El dolor va desaparèixer al cap de menys de dos dies, senyal que vaig parar a temps. Ara queda la molèstia i la recuperació. La molèstia és petita, cal seguir unes pautes perquè passi de petita a res. D'entrada prop de 15 dies de descans a les cames. Ni córrer, ni pedalat, ni caminades, seguiré nedant sense fer servir les cames, amb pull buoy. Antiinflamatoris, estiraments específics i una mica d'auto-massatge. Els reptes que encara queden per aquest any, les 6 hores de Calella i les 24 hores d'atletisme , el dia 1 i el 14 de desembre, aniré veient sobre la marxa, el principal objectiu és fer una recuperació correcta i...