UltraQuim

És l'últim dia de l'aventura. Desmunto la tenda amb la primera llum del dia, intentant retenir cada instant, assaborint tot el que he viscut i el que em queda per endavant. Tinc l'espatlla carregada, una butllofa a cada mà de tantes hores de pala i el cul quadrat del dur que és el seient del caiac, per sort res fora del normal. Aprofito que és d'hora i no hi ha embarcacions per resseguir aquest tram de litoral palamosí, la mar està plana i el silenci només el trenca el vent del nord que va entrant i les gavines que conversen amb els corb marins. Paro a La Fosca, amb prou feines hi ha ningú, faig el cafè arran de platja, de nou sóc conscient de l'afortunat que sóc per poder gaudir estones com aquesta, sempre em sobra mes al final del sou,  ara em sento ric, ric en sensacions i emocions viscudes i per viure. Decideixo seguir, creuar el port de Palamós, aprofitant que és aviat i hi ha poc moviment de barques. La mar segueix encalmada, paro a xerrar una estona amb u

Mentre el sol encara mandreja, ja estic en el caiac direcció Cala Montgó, gaudint a la meva dreta de l'espectacle de viure la sortida del sol des del mar, mentre a la meva esquerra disfruto de parets altes i navego dins coves que em fan encendre el llum per veure'n el fons. A cala Montgó, aprofito per fer un cafè i  assentat en un banc, davant la platja, mentre menjo un senzill pa amb xocolata, em sento la persona més afortunada del món, de tenir estones, en aquest cas tres dies, per fer el que m'agrada. La predicció de vent de nord, fa que emprengui la tornada en aquest punt, vaig prou bé d'horari i aprofito per entrar a navegar en el riu Ter, no ho he fet mai i em fa il·lusió, l'idea és un quilometre amunt i tornar. Hi ha poc cabal i remuntar el riu no costa, se'm fa curt, hi hauré de tornar un altre dia amb més temps. Enfilo directa cap Begur, a la que estic davant d'Illa Roja, comença el festival, onades que van creixent fins a arribar a un metre, fru

El veritable desafiament és distribuir tot el material, primer dins les bosses estanques i després dins el caiac, de manera que tot hi tingui cabuda i estigui a mà, amb els anys n'he anat aprenent, abans era un desastre. Inicio l'aventura tocades les 8 del matí, la primera tirada és la més llarga i directa, vull creuar el port de Palamós el més d'hora possible, d'aquesta manera trobaré poques embarcacions i tot resultarà més fàcil. Navego en un mar encalmat, aprofitant les parades per estirar les cames, menjar i nedar una estona. El Cap de Begur, el passo amb mar molt planera, m'imposa respecte, en aquest indret les he viscut de tots colors. Paro a una de les meves cales preferides de Begur, Illa Roja, duc 33 km palejats, la parada és llarga, dino, no tinc pressa, tinc prou temps per arribar abans no sigui fosc a on m'havia proposat. Camí Les Medes, entra vent de garbí, que aixeca una mica d'onada a favor, m'ajuda a avançar més ràpidament . C amí al

L'esperit nòmada que duc dins, té ganes d'aventura, la sal que em corre per les venes, té ganes de mar i el cor té ganes de bategar ràpid en el paradís que me'l té robat, la Costa Brava. Aprofitant els tres dies de festa i el bon temps, tinc moltes ganes de navegar en caiac, en autosuficiència i en solitari. Sense massa programació, parant quan vulgui i pugui, menjant quan el cos ho demani, parant si em ve de bé en algun xiringuito, redescobrint racons i raconets, aprofitant que les nits són curtes per allargar el dia, per acabar dormint en algun indret tranquil mentre la remor del mar em bressola. Les prediccions, el moment de fer aquest escrit, són força bones. Calor i bona mar, amb el petit inconvenient que el segon dia al vespre pot entrar tramuntana i aixecar onades altes per l'endemà, que per navegar una estona és divertit, però per fer-ho moltes hores i amb el caiac carregat de material ja no fa tanta gràcia. El recorregut, té un mínim que vull navegar, el Bai

La natació de l'IronMan és tranquil·la, a piscina, els 3,8 km els faig entre riures i comentaris amb amics que allà entrenen. Al sortir, ja no plou, les prediccions es compleixen, acabo de preparar les coses i a pedalar que m'esperen 180 km de btt per les vies verdes. Començo el tram de bici a les 20:10. Aprofito l'estona de llum natural abans de sopar. El dia gris va donant pas a una nit serena presidida per la lluna. Com que és un repte casolà, no hi poden faltar els macarrons de la mare, aprofito per anar-los a menjar a casa seva. De vegades penso que faig reptes per tenir excusa i demanar-li que me'n faci, d'altres vegades no ho penso, estic segur que és així. Amb la nyonya d'haver menjat, de nou a pedalar, hi ha molta humitat, l ' equipació v a quedant molla, per sort no tinc fred, tot i que estem a poc més de 12 graus. El problema està en el camí, hi ha fangueig, fent que rodes i terreny semblin de velcro per avançar i a més sigui com trepitjar cons

A pel segon IronMan del repte de fer-ne 7 del dret i del revés aques t 2016 . La meteorologia m'ha fet canviar al pla B i començar unes 12 hores més tard del previst, podent mantenir la data prevista. L'ordre serà el planificat inicialment, 3,8 km nedant, 180 km en bici i per acabar 42.2 km a peu. De veure sortir el sol al mar a les 6 del matí, passaré a nedar al voltant de les 18 hores a la piscina de La Corxera, a Sant Feliu de Guíxols. En funció de la predicció potser avanço una mica l'inici, fer-ho més tard no és una opció, la piscina tanca a les 19:45. Transició a casa, com correspon a un repte casolà. A les 20 hores +/-, hora en que hi hauran els últims ruixats del dia, agafaré la btt per completar els 180 km per les vies verdes, serà de nit i amb son, per minimitzar els riscos, no aniré pedalant més amunt d'Amer, perquè al tornar la baixada és ràpida i la son molt punyetera.  De nou transició a casa. El tram a peu, ja el faré de dia i serà de nou per les vies