UltraQuim

Estic content tot i no nedar, perquè s'ha seguit la nostra peculiar tradició. Nedar a la platja de Sant Pol, de Sant Feliu de Guíxols, el dia de Nadal. De mans d'en Sergi, amb qui juntament amb en Maxi i el que escriu, vàrem iniciar aquesta particular aventura, de la Copa Nadal Ganxona. Tampoc puc negar que sento una mica de tristesa, perquè a causa de l' accident de trànsit , no hi he pogut participar. El nom ho diu tot. Copa Nadal Ganxona. Copa Nadal, en homenatge a la Copa Nadal que es celebra a Barcelona des del 1907. I que es fa en banyador. Fent al·lusió a nedar en un dia tan assenyalat. I ganxona, que és el gentilici de la població de Sant Feliu de Guíxols. Nosaltres ho vàrem iniciar el 2012. Mai ha pretès ser una convocatòria de molta gent, enguany amb la Covid-19 encara menys. Sempre ha volgut estar un punt de trobada de bons amics, que gaudeixen la passió per les aigües obertes. Han nedat des de la platja de Sant Pol, fins a la Punta d'en Pau, un...

Els quatre, tenim moltes vivències muntanyenques, en comú. Hores i més hores de bons records, superant adversitats i compartint alegries. Pel nostre particular retrobament, post-confinament, ens decidim per anar a fer un cim, un de ben conegut per tots quatre. El Puig Estela. La pujada és ràpida i dreta. Gens tècnica, tot i que té algun petit tram, una mica exposat. Un vent fresc, ens acompanya, per treure'ns del damunt la calor, que va augmentant mentre avança el rellotge. Una vegada en el cim, a cota 2.013. Les vistes omplen la mirada, i l'esperit. Sembla que estem dins d'una postal. El millor dels cims, és el petit que et fan sentir. La grandesa de la muntanya, ens posa en el nostre lloc. Carenem, fins a la Portella d'Ogassa. Tenim el dubte de si pujar al Taga o no. Avui no toca, ni per horari, ni per estat de forma. De baixada, seguim un track, que vam trobar per internet. Ens porta per algun camp a través, i per corriols poc dibuixats. L'elecció té premi, te...

Per descobrir indrets, amb l'encant que els dona haver estat història viva, no cal anar molt lluny. La veritat, és que m'encanta aprofundir en el coneixement del que tinc aprop, sense deixar de voler sorprendrem per racons exòtics, de l'altre punta del món. Gràcies al Capità Haddock, que a més de ser un personatge de la saga d'en Tintin, és l'àlies amb que un Palafrugellenc, penja les rutes que fa, a wikiloc. Vam poder assaborir aquesta ruta. La ruta no és molt llarga, una mica més de 15 quilòmetres, ni té molt desnivell,  345 metres positius. Surt de Palafrugell, tot passant per l'arxiconeguda Font de la Teula. Els camins i corriols principals són de bon transitar, tot i que per anar als punts més carismàtics, cal passar entre bardisses. Aquesta ruta permet, gaudir de la Mina d'en Torrent. Visitant des de la casa dels miners, veure els pous de ventilació, entrades tancades i una que permet endinsar-hi, cadascú sota la seva responsabilitat, i alguna sorpr...

1r dia : Garmin Connect Wikiloc Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses 2n dia: Garmin Connect Wikiloc Sant Joan de les Abadesses - Albanyà (error en el quilòmetratge són uns 66 km) 3r dia: Garmin Connect Wikiloc Albanyà - Llançà 4t dia: Garmin Connect Wikiloc   Llançà - L'Estartit 5è dia: Garmin Connect Wikiloc L'Estartit - Sant Feliu de Guíxols Àlbum de fotografies Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

  Track Primer dia:   Garmin Connect     Wikiloc Track Segon  dia:    Garmin Connect     Wikiloc Track Tercer dia:    Garmin Connect    Wikiloc Àlbum de fotogràfies Tots els escrits de l'aventura a: Baix Empordà en caiac 2019

Les coses no sempre surten com un vol, i que això sigui així, és el principal al·licient per desafiar-se fent un repte. Aquest és el segon intent, de fer el trèvol de Núria, uns 71 km de muntanya amb uns 5.500 metres positius. Comencem, el divendres, a les 20:30, he acabat de treballar a les sis de la tarda i en res, ja enfilem Núria pel camí vell de Queralbs. Que és la tija del trèvol. Una vegada Núria, fem la fulla més llarga en quilòmetres i desnivell. Passem pel Torreneules, per baixar fins al refugi de Coma de vaca, amb una espectacular lluna plena, que ens deixa paisatges espectaculars. A partir d'aquí toca fer una baixada que es fa lenta pel terreny, per després fer una pujada pel dret, sense massa camí a seguir. De nou a Núria, ja es fa de dia, toca fer la segona fulla, la que ens porta al cim del Puigmal, el punt més alt de la ruta. Pugem, com si vinguéssim de Fontalba. La calor apreta des del primer minut en que el sol està alçat. La part més dreta de la pujada, se...

En la claror de la lluna plena, arranca el repte. Encara no són ni les sis del matí i ja estic en marxa.  Els primers quilòmetres són de molt bon fer, primer per una passarel·la de fusta i després per amples corriols, puc córrer amb certa comoditat fins el Far de la Mola.  Gaudeixo d'una baixada amb vistes espectaculars, tot fent el camí romà de Sa Pujada.  Al quilòmetre 25, parada per esmorzar i comprar aigua. Duc menjar a la motxilla, però pels àpats principals, aprofito el pas per nuclis de població per a fer-los.  Sorpresa del dia, ni fet exprés. Coincideixo amb els companys de Marnaton, que varem participar en l'organització de la travessia de nedant del dia anterior i que hem allargat la nostra estada, per gaudir de Formentera. Tota una alegria.  Al cap de poc, comença un dolç i feixuc calvari. Quilòmetres i quilòmetres de platges, que he de creuar per la sorra, fent lent i treballós el caminar. No corro, fa molta calor i noto el desgast físic...

Track etapa 1 Wikiloc Garmin Connect Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses   Track etapa 2 Wikiloc Garmin Connect Sant Joan de les Abadesses - Capmany   Track etapa 3 Wikiloc Garmin Connect Capmany - Sant Feliu de Guíxols   Tracks oficials i més informació de la ruta a: Pirinexus   Àlbum de fotos Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

Córrer sempre és divertit, fer-ho en una cursa d'obstacles, encara més. En l'entorn de mar i muntanya de Palamós ho fa atractiu, es miri per on es miri. Si hi afegim que és de caràcter solidari, perquè els beneficis van a l'Oncolliga, es torna més interessant. Si hi sumen, que la vaig fer amb la meva germana, ja és un onze sobre deu. L'ambient abans, durant i després de la prova, és de bon rotllo, evidentment que hi ha qui va a competir, tot i que la gran majoria va a passar-s'ho bé i això es nota en l'atmosfera. Els voluntaris i organitzadors, tota l'estona amb un somriure, ajudant a que tothom gaudis de la jornada. Els obstacles, molts divertits. A mi els fan pujar cap amunt, deixant el terra avall, no m'atrauen gaire, a la meva germana si, que s'enfila per on calgui i perquè no n'hi havia de més alts. Sóc el poruc de la família. Amb els que més he disfrutat, ha estat amb els d'aigua i fang, això de rebolcar-me per terra, caminar a qua...

La Marnaton de Barcelona, l'he viscuda des de dins, a vista de  caiac. Hi ha hagut uns mil participants, mil i una histories. Tot i que jo, des de fa dos anys en visc una, de molt aprop. És una història de vital, de superació, d'anar sempre una mica més enllà, una lliçó de vida. Des del 2017, tinc la gran sort de poder anar, des del caiac, amb en Sergio Perez, que té una minusvalidesa a les cames, que compensa amb escreix, amb una voluntat i determinació de ferro i acompanyant-lo en Francesc Calvo, entrenador i, sobretot, amic seu. El 2017 va nedar 2.000 metres, l'any següent els 4.000 i enguany, s'havia proposat fer els 6.500, tot i que per motius de seguretat, per la baixa temperatura de l'aigua, al voltant de 15 graus, l'organització, va retallar per tothom a 5.000 metres. El més espectacular d'en Sergio, és que, en les tres ocasions que he tingut l'honor d'anar amb ell, no l'he sentit queixar-se, ni dir paraules amb desànim, ni defallir. S...

Recull, en vint-i-dues imatges, del que un dia qualsevol ens ensenya la mar, mentre fa sentir la sal a la pell. Àlbum de fotos

A dos quarts de tres de la matinada emprenem la ruta. Potser no és la millor hora per començar a córrer un dissabte, si que és la que ens anava bé als tres, per poder complir amb les obligacions que té cadascú. Sortim corrent, de Sant Feliu Guíxols, per enfilar direcció Tossa de Mar, per les pistes forestals del gr92 passant a tocar del Puig de les Cadiretes, tot i que no hi pugem per ser de nit. A Tossa, cafè i a seguir que despunta el dia. Veure com s'alça el sol, al costat del mar, és tot un espectacle. La tornada a Sant Feliu de Guíxols, la fem resseguint la costa, tant com podem, amb el que coneixem nosaltres i un track que hem trobat per internet, que podem seguir a estones. El track és del 2011, la vegetació i l'urbanització de la costa ha anat canviant. Tenim trams per córrer i trams per caminar, camins fresats, estones de carretera asfaltada i llargues platges de rocs, que fan vigilar molt cada pas, trams per grimpar, desgrimpar i un petit tram, que a mi se'm fa...

Volta circular i molt entretinguda. Sortida des de l'aparcament de darrere l'estació d'autobusos, de Sant Feliu de Guíxols. Anant fins el far de la punta del moll, abans d'agafar la via verda que ens durà, per bon ferm i sense pèrdua, fins a Llagostera. Just abans del pavelló poliesportiu de Llagostera, cal girar per agafar el camí verd, passant per sota la carretera, per un pas que fa ajupir el cap, doncs fa 1,65 m. d'alçada, que un cop passat ens porta per la deliciosa ruta dels molins del Riudaura, una zona tranquil·la i poc freqüentada. Abans de creuar de nou la carrereta cal girar a mà dreta, per anar agafar una pista ample, que desemboca a la via de servei, girant just abans de la benzinera, per agafar una pista en bon estat, amb un petit repetxó, que després de venir del pla, sembla més del que és, un cop fet, baixa fins a Solius. On enllaçant camins, passem pel golf i en res, ens plantem a la l'última pujada del recorregut, per corriols de bon pedalar...

Les 24 hores de muntanya d'Olot, a més de caminar 24 hores seguides per indrets que t'emplenen l'esperit. És molt, molt i molt més. És dormir tant com puguis els dies abans, per afrontar la nit sense dormir. És estar pendent de la predicció meteorològica per preparar la motxilla i no trobar a faltar res. És arribar al punt d'inici, per sentir les pessigolles a l'estómac que xiuxiuegen a crits, que ens espera una petita gran aventura. És descobrir un nou itinerari cada any, poques proves poden presumir de dur trenta-set edicions i no haver repetit recorregut. És sentir-te a casa, enmig del bosc, notar la claror de la nit i com l'herba brilla i es fa cruixent al nostre pas amb la gebrada. És estar envoltat d'amics, dels que fa anys que ho són i dels  que no coneixies i que pas a pas, vas sabent una mica més d'ells. És notar la generositat dels voluntaris que fan possible que ens divertim, tot superant-nos. És veure com desperta el dia, com el mill...

A aquesta cursa és per anar a posar-se a prova, a compartir quilòmetres amb els amics coneguts i els per conèixer i fer-ho  sota l'acurada organització, que ens cuida i ens anima a fer els que ens agrada, córrer. Al ser un recorregut d'un quilòmetre i mig, amb anada i tornada pel mateix lloc, fa que sumem voltes, de 3 km, sense ni adonar-nos-en, entre saludar als companys de cursa, encoratjar-nos, esquivar a estones els passejants i tenir la mar al costat, les hores passen ràpides. Quan el cor batega ràpid, fent el que t'agrada, ben acompanyat, tot resulta més senzill. En quan a la meva participació, molt content. Hagués firmat amb acabar amb 45 km, pensava córrer cinc hores i caminar-ne una, tot va anar millor del que m'esperava, vaig poder córrer les 6 hores, exceptuant els metres en que menjo, bec i/o xerro amb els organitzadors, assolint 49,17 km. En alguns moments vaig acariciar l'idea de superar els cinquanta, però amb les 24 hores d'atletisme, just a...

Platges desertes, vistes que omplen la mirada i racons que no deixen de sorprendre, és la bellesa de recórrer el litoral de la Costa Brava, un mes de novembre. Fora de l'aglomeració del turisme, es pot respirar salat, escoltant la remor de la mar, que ens acompanya a cada pas, mentre el cor batega ràpid. El recorregut, és el que vam fer en la primera etapa de la Costa Brava Xtrem Running del 2009, cursa on justament ens conèixer amb l'Andreu, el 24 d'abril del 2009, de la manera més simple: em vaig equivocar en un trencant i ell, que també hi participava, em va cridar perquè agafes el camí correcte, l'imatge que acompanya aquest escrit és justament on  va succeir. Des d'aleshores, hem fet un munt de quilòmetres, al costat del mar i en alta muntanya, compartint il·lusions i projectes de futur. La logística és senzilla, deixem vehicles a Tossa de Mar i agafem l'autobús fins a Blanes, motxilla i a córrer. Una font a mig camí ens fa d'avituallament d'ai...

  Clicar la imatge per accedir a l'àlbum de fotos i vídeos Tots els escrits de l'aventura : Costa Brava en caiac anada i tornada 2018

Àlbum de fotos i vídeos Tracks a wikiloc: Dia 1: Sant Feliu de Guíxols - Cap de Creus Dia 2: Cap de Creus - Albanyà Dia 3: Albanyà - Olot Dia 4: Olot - Sant Feliu de Guíxols Tots els escrits de l'aventura : Volta a Girona en btt Presentació Aventura   Material     Dia 1: Sant Feliu de Guíxols - Cap de Creus     Dia 2: Cap de Creus - Albanyà     Dia 3: Albanyà - Olot     Dia 4: Olot - Sant Feliu de Guíxols     Tracks i fotos

Hi ha coses que voldria no haver de fer, com aquesta, nedar per reivindicar la llibertat del Raül Romeva i de la resta d'empresonats injustament per un estat opressor. Tinc sentiments contradictoris, m'ho he passat molt bé compartint braçades amb la família d'aigües obertes que ens hem reunit avui, uns 400, mes familiars i amics, alhora estic trist per la causa, em sap greu pels deu empresonats per igual, però al Raül Romeva el considero un mes de la família d'aigües obertes, que ens reunim al voltant del mar, que es tant nostre i ens fa sentir tant lliures. El dia ens ha fet costat, amb el sol ben amunt i els núvols ben lluny, inclús ahir estava ple de meduses, que exceptuant un parell de despistades, han marxat tot fent aliança amb el bon temps per poder nedar amb tranquil·litat. Hem fet el que millor sabem fer, compartir braçades i gaudir de la nostra terra, el mar. Imatges de Júlia Manero, Monica Campaña i un servidor:  Àlbum de fotos Track Garmin Connect...

Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre Dia 04 Deltebre - Mora la Nova Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca Dia 07 Arbeca - Talarn I i II Dia 08 Talarn - Organyà Dia 09 Organyà - Fórnols Dia 10 Fórnols - La Pobla de Lillet Dia 11 La Pobla de Lillet - Les Preses Dia 12 Les Preses - Sant Feliu de Guíxols Volta a Catalunya en btt sencera Els  tracks no estan polits, son el que vaig pedalar amb els errors i les desviades de ruta que vaig fer. Tot i que també estan penjats a Garmin Connect, els enllaços duen a wikiloc. Àlbum de fotos Tots els escrits de l'aventura de la Volta a Catalunya en btt : Presentació / Material / Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels / Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga / Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre / Dia 04 Deltebre - Mora la Nova / Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre / Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca / Dia 07 Arbeca -...