UltraQuim

Llegir és una manera tranquil·la d'aprendre anglès. Permet anar al ritme que un vol. Ho faig amb la meva particular litúrgia. Sofà al costat de la finestra, per tenir llum natural, una infusió i una manteta, si s'escau. Els llibres són adaptats al nivell que tinc, aquest semestre he deixat enrere el nivell inicial. Així mateix, les paraules que no conec i que per context no entenc, toca buscar-les al diccionari. En el meu cas ho faig en un de paper, no vull la distracció digital de les notificacions, alhora té l'avantatge de no trencar l'atmosfera de la lectura. A més el diccionari que faig servir té història, aquest febrer me'l va donar, l'Anna, que treballa a l'UCI de l'Hospital Josep Trueta de Girona, on vaig ser pacient seu, a causa a l'accident de trànsit que vaig patir. Tanmateix, alguns dels llibres duen un cd, a manera d'audiollibre, que permet donar pronunciació als mots que acabo de llegir. Puc aprofitar-ho per a millorar l'oïda, qu

La part que m'és més difícil d'aprendre anglès i que amb diferència em costa més, és l'anomenada " listening ". Escoltar i entendre el que diuen. Tot i que escoltar, escolto, però no entenc un borrall. I per superar tot entrebanc cal posar-hi un pla d'acció i perseverança. Una de les accions possibles és veure televisió en anglès. L'opció escollida ha estat una sèrie, Friends . Els episodis són curts, d'uns vint minuts. Primer els miro en castellà, per tot seguit fer-ho en anglès i amb subtítols amb anglès. Vaig marcar-me l'objectiu de fer-ho mínim cinc vegades per setmana. Per assolir-ho, vaig decidir una franja horària, de 8 a 9 del vespre. Per aconseguir les cinc vegades a la setmana, faig un seguiment amb un full de càlcul. Perquè tot el que es pot quantificar és susceptible de poder-se millorar. Sé del cert que les coses que es fan més o menys, tenen la deriva natural d'anar a menys. Des de fa uns mesos ho estic fent. Avui dia