UltraQuim

Només falta un dia, per començar el repte No Puc Parar, que consisteix en córrer i/o caminar 10 km al dia, durant 100 dies consecutius, del 23/09/12 al 31/12/12.  Li tinc molt de respecte a aquest repte, perquè és cada dia, no casi cada dia, hauré de superar dies de mandra, a la son, dies que potser no estaré del tot fi, potser sense ganes, potser algun mal de ventre, dies de dobles entrenaments, doncs no deixo de nedar, ni de pedalar, ni de fer caiac, ni de treballar de dilluns a divendres, ni d'escriure en aquest bloc, ni en la web de Triatletas en Red.  Espero que el meu entorn, sàpiga entendre que a partir d'ara tindré menys temps per fer-ho tot i més coses a fer. Fa respecte, el fet que no tingui cap dia de descans, ni tan sols abans d'afrontar proves com els 100 km en pista de Terrassa, ni davant les 24 hores d'atletisme.  Sóc conscient que serà molt dur, per això m'atrau, si fos fàcil no tindria cap gràcia, he de mantenir la motivació durant 100 dies...

140 km de vies verdes donen per molt.  Estada  la nit abans, en una casa rural magnifica, la Peçallarga, en un indret dels que és pot escoltar el silenci. La primera via verda, juntament amb el tram d'enllaç, de Ripoll a Olot, 40 km, fets per la seva alternativa més complicada i més bonica, tècnicament no té dificultat, si petits regals a cada poc, una ermita, uns gorgs, el riu que ens acompanya, el tren  tricutricu   pels que volen gaudir d'aquest entorn més descansadament. Arribada a Olot, a dinar, la calor i la humitat apreten. Comencem la segona via verda, d'uns 60 km, propera parada a Sant Feliu de Pallarols, on ens porten avituallament i estris que ens faràn falta per afrontar el tram fins la Cellera de Ter, on farem parada a sopar uns macarrons boníssims!!! que ens ha preparat amb molt carinyo la mare de la Pili, tot i que no em coneixen, m'acullen com un més de la família. És de nit, emprenem el tram que ens durà a Girona, ...

Les vies verdes de Girona, són un patrimoni que s'ha de viure, des de les seves múltiples possibilitats. En aquesta ocasió, serà caminant, trotant a estones,  molt ben acompanyat amb la Carme i en Pere , també hi serà present, tot i que no físicament degut a una lesió esportiva, l'Andreu, amic i company de grans aventures, com la que va ser l'anterior cop que ho vam fer-ho sortint de Ripoll, en el 2010. Per endavant, una mica més de 140 km, 5 comarques i molts pobles, començarem al pre-pirineu gironí per acabar a la Costa Brava, tot seguit, parant a menjar i poca cosa més, sense dormir, d'una tirada. Tenim avituallaments fixes, d'altre mòbils, en punts estrategicament designats, per poder agafar i deixar material, menjar, proveir de provisions i liquid, tots els detalls lligats, els imprevistos apunt i els impossibles preparats. Penso que les persones tenim com a patrimoni, les altres persones que coneixem i amb les quals compartim part de la vida, d'aqu...

La Peçallarga és una casa de turisme rural i actiu que està situada al Pre-Pirineu, a una altitud de 1.100 m. i ubicada en uns paratges de gran bellesa dins el terme municipal d'Ogassa, antic poble miner del Ripollès. En una finca de 8 hectàrees de terreny, amb bosc i rierol propis.  El Ripollès té un encant especial, està aprop de tot arreu i prou lluny per sentir la tranquil·litat de la muntanya i desconectar, hi vaig menys sovint del que voldria, però tinc mil imatges gravades a la memòria, no només per fer-hi proves com la Cavallera btt el 2007, la segona meitat de les 24 hores de muntanya d'Olot el 2009,  la Setdellonga 2010, l'inici de l'Ultra Trail 3 Vies Verdes el 2010, l'Ultra Trail Emmona el 2010 i el 2012, i diferents entrenaments en alçada, també per un programa de televisió que em deixava embadalit, Caminant pel Ripollès . Gràcies al col·laboració de la Peçallarga, que té al capdavant l'Eva i en Joan, tindré l'oportunitat de descobrir ra...