UltraQuim

Com, molt bé, diu la Carme , companya d'equip per la Trailwalker i  locutora  a la secció petjades de En construcció , que és un programa magazín cultural i d'oci que s'emet els dissabtes de 9 a 11 del matí a Ràdio Taradell : una vegada i una altra. Aquí i allà. Qualsevol ocasió és bona per publicitar el trailwalker i el meu equip. En aquesta ocasió, a Ràdio Taradell aquest dissabte matí.    Actualització a 22/01/21 Malauradament la pàgina on s'allotjava el programa de ràdio ja no hi és.

Gràcies a la bona tasca del Centre Excursionista Olot , ja podem saber, la quantitat exacta de participants que van fer cada tram: 1ª Etapa Olot - Sant Feliu de Pallerols  239 2ª Etapa fins a Les Planes d'Hostoles 198 3ª Etapa fins a Sant Esteve de Llémena  133 4ª Etapa fins Mieres 64 5ª Etapa fins a Olot  69 Un total de 28, varem completar les 5 etapes. Durant la setmana que ha passat, m'he dedicat a buscar informació relacionada a la caminada, mitjançant internet,  he trobat, escrits en blocs personals, sempre és molt interessant veure el mateix aconteixement, a traves de diferents mirades: - Pere Peter Pan - 4 Potes - Activitats de muntanya El el vídeo que hi ha continuació, d' Olot Televisió , podeu veure un petit reportatge, que va des de el minut 9:20 fins el 12:50, en que entrevisten a diferents participants, es enriquidor el seu punt de vista. Em sento colpit, de la poca transcendència mediàtica,  que té una prova tant maca i amb tanta historia com aquesta. Es n

Sortida nocturna per la muntanya, unes 3 horetes, amb la bona companyia d'en Pere . Després de passar 3 dies amb angines, el divendres ve plujós i esclar, al arribar a casa, de treballar, em trobo una combinació, que no es pot refusar: Nit (pau i tranquil.litat) + pluja (rentat de cara del bosc) + fang (més interessant) + muntanya (fa 5 dies que no hi vaig, la trobo a faltar) = Diversió. A la tornada cap a caseta, em trobo un animaló, que m'encanta, una Salamandra, al mig del camí, normalment és un animal nocturn i lent, en aquesta ocasió, estava parada majestuosa, ella està en un bon moment, pluja, fred i nit, la combinació ideal per la Salamandra. Aquest ha estat un instant màgic, dels que no es poden buscar, només es troben, si estàs al lloc indicat.

Poques curses, estan a l'alçada d'aquesta, la munten els integrants de la Penya 100km Domingo Catalan . Consisteix a fer 100 km, en un màxim de 24 hores, en un circuit totalment pla que ressegueix el passeig marítim de Calella, fent un circuit de 2,5 km, d'anada i el mateix de tornada, fins a completar les 20 voltes. Amb avituallament a cada extrem, cada 2,5 km. És una cursa autentica, de les que no regalen camisetes, ni es fa molta propaganda, ni hi ha bossa del corredor plena de detergents, ni nits d'hotel gratis, és una cursa d'atletisme, on no ets el dorsal número 2.123, ets en Pepet, que t'animen, t'encoratgen, ets un desconegut al començar, però al acabar et sents part de la seva família. No és un esdeveniment multitudinari, l'any passat, érem poc més de 30 corredors, no tothom és capaç d'apuntar-se a una cursa d'aquestes característiques, és molt mental, tot i que la part física hi compte, hi ha un company de Madrid, que la fa cada any, ín

Hi ha qui viu com si fos etern,  millor fer-ho com si haguéssim de morir demà, amb  els deures fets, amb somnis realitzats i un munt més en procés. Hi ha qui només sap viure en l'ahir, es veritat que quan no sabem on anem, es important veure d'on venim, però no cal viure en el record permanent, s'ha mirar endavant, sempre endavant! Hi ha qui només viu en el futur, com si lo bo, sempre estes per arribar, sense adornar-se que el futur, no és més que el proper passat.   Hi ha qui té la vida tan buida, que li pesa massa i l'emplena donant consells, que ell mai no segueix. Hi ha gent, morta en vida, són vegetals, grisos, apàtics, es queixen, quan estan a la feina, es lamenten, quan no poden treballar, volen diners, per comprar el que realment no volen, tenen el que no necessiten, envejant el que no els fa falta, mai tenen temps per a res, la realitat es el que el temps, no te res per a ells. Hi ha qui té la mirada tancada, es creu posseïdor de la veritat abso

El refredat i la febre em deien que no hi anés, però com que no he après a rendir-me i se que mentre pugui fer un pas, no tinc motiu per abandonar, hi hem anat uns quants, tots els integrants del l'equip de la Trailwalker, el refredat,  la Carme, la Tania, el Pere  i una gran dosis de  Paracetamol. Si hagués de definir amb una paraula, aquesta aventura, seria fred. No m'havia passat mai, que es congeles el tub i l'aigua del CamelBak, això succeïa a les 22:30, a la foto d'aquest escrit, podeu veure com està congelat, el contingut del bidó, pel que he llegit varem arribar a -7, al mig de la muntanya, potser menys. De les 24 hores i mitja, que ha durat l'aventura, només hem estat a cobert, uns 20 minuts a les 4 de la matinada, la resta d'avituallaments i de parades de reagrupament, era a l'intemperie. Ho he passat malament a les mans, hi havia estones, que perdia la sensibilitat, semblava, que em clavessin agulles,  m'explotaven els dits de dins cap enfora

Jornada de reflexió, avui és el dia previ, en el qual, s'ha de posar la ment a punt,  és la part més important, així, preparar tot el material, no deixa de ser l'excusa, per pensar-hi, l'objectiu principal, es arribar preparat, en cos i ànima, per gaudir del cap de setmana, amb les màximes garanties. La predicció del temps, diu que la nit més freda, d'aquesta onada de fred polar, serà la que estarem fent les 24 hores a muntanya. Parla de màxima 8ºC durant el dia i de mínima -6ºC, per la nit. La part favorable, pesa molt, entrenament llarg, per la Trailwalker, amb els integrants de l'equip, amics que venen a fer-ho per primer cop, gaudir de la muntanya, pas a pas, sense presses, la sensació que més em va impactar, quan vaig fer l'edició del 2009, va ser el fet que quan es fa de fosc, saps que has de caminar, fins que surti el sol i més enllà. Cada any, fan coincidir la caminada amb lluna plena, que encara ho fa més especial, anar a llocs que no conec, motiva la

Jo els conec. Els he vist moltes vegades. Són rars. Alguns surten d'hora al matí i s'obstinen en guanyar al sol. Uns altres es torren al migdia, es cansen per la tarda o intenten que no els atropelli un camió per la nit. Estan bojos. A l'estiu corren, troten, suen, es deshidraten i finalment s’esgoten… només per gaudir del descans. A l'hivern es tapen, s'abriguen, es queixen, es refreden, i deixen que la pluja els mulli la cara. Jo els he vist. Passen ràpid per la rambla, a poc a poc entre els arbres, serpentegen camins de terra, pugen costes plenes de pedres, troten en una carretera perduda, esquiven ones a la platja, creuen ponts de fusta, trepitgen fulles seques, pugen turons, salten tolls, travessen parcs, es molesten amb els automobilistes que no frenen, fugen d'un gos i corren, corren i corren. Escolten música que acompanya el ritme de les seves cames, escolten a les cotorres i a les gavines, escolten els seus batecs i la seva pròpia respiració,

Aquesta edició és la que fa 29, tot i que per a mi serà la tercera vegada que hi vaig, a aquesta original caminada, organitzada pel Centre Excursionista Olot , que hi posa la seva experiència i el seu saber fer, perquè tots plegats, em poguem gaudir. El recorregut, consta de 5 etapes. Cada any canvien el recorregut, enguany es d'Olot a Rocacorba per la vall d'Hostoles i tornada a Olot per Mieres. Els participants, podem fer les etapes que vulguem, per la qual cosa l'organització disposa d'un servei d'autocars que es desplacen a cada final d'etapa, per traslladar els que vulguin participar en la següent etapa i els que desitgin plegar i tornar a Olot. La sortida es a Olot, a les 14h, del dissabte 22, en les instal.lacions de l'antiga Estació del Carrilet i actual recinte Firal i acabarà a les 14 h. del diumenge al mateix lloc. Una pecularietat que la fa diferent i molt més xula, es que no es competitiva, ni està marcada, s'ha d'anar seguint el guia, q

Que passa quan es perd la por a la fred? T'adones, que un dia com el d'avui, 16 de gener, hivern, amb l'aigua a 13,1 graus,  temperatura exterior més o menys igual, amb onades mogudes pel vent de garbí, és un bon dia per nedar al mar. El recorregut ha estat d'uns 2.200 metres +/- , de la platja de Sant Pol fins a Sa Conca, recorregut que faig sovint corrent de nit i amb el caiac de dia, ara ho he pogut veure desde un altre punt de vista. Val la pena tenir la cara submergida, per gaudir  del fons marí, es impressionant. Ho hem fet com entrenament  de natació del C. A. Xaloc, conjuntament amb 4 nedaddictes, avisats a última hora. Com s'aclimata el cos a la fred? Mirant-la als ulls, us puc explicar com un fredolic passa a compartir camí amb ella, es molt simple, no deixant de fer el que un vol, per la temperatura que fa; habitualment vaig a córrer cap a les 9 del vespre, faci fred, calor, humitat, pluja, etc..., no deixo que la meteorologia em marqui el rumb. En realit

Quin luxe, quina sort que tinc, de poder comptar amb l'ajuda de Tallers Alsina, sempre col.laborant en mil i un projectes, fent realitat les noves idees, compartint-les, fent front comú, per a dur-les a terme. La seva complicitat, va fer  possible realitzar la primera edició de l'Ultra Trail 3 Vies Verdes, entre d'altres reptes; que t'ajudin complir un somni, no te preu, ni es pot agrair suficienment amb paraules, ara estem treballant en els detalls de l'edició d'enguany i nous temes.  A més, de la seva gran implicació en els projectes d'Ultraquim, fan la seva aportació a la Trailwalker, caminada de 100 km, a fer en 36 hores, en equips de 4 caminadors + 2 de suport, en que apart de caminar, ens comprometem a recaptar 1.500 €, per a fins solidaris. Podeu trobar Tallers Alsina, a la Carretera Girona, 270 de Sant Feliu de Guíxols, on us atendran en Pere i en Jordi, professionals en la planxisteria i la pintura de vehicles, entre d'altres branques de l'

Aquest dimecres, vaig anar a la sortida nocturna, muntada pels Makis, per aprende el que defineixen com a CA-CO : El CA-CO és un esport anàrquic que no està regit per cap mena d'institució,  federacions ni reglaments. El CA – CO no es una cosa inventada per nosaltres, l’únic que hem fet és observar la natura i deixar de banda les tècniques tan estructurades d’altres modalitats. La tècnica del CA-CO està inspirada en la manera de caminar, córrer i saltar dels animals de quatre potes. De fet els pals que utilitzem per portar-lo a cap no vénen a ser res més que una prolongació dels braços, com si fossin les potes anteriors de l’animal. A base d’un estudi portat a cap amb l’ajuda d’un fisioterapeuta hem vist que el CA-CO es basa simplement en controlar la base de sustentació (punt d’equilibri) i la biomecànica (sincronització). Desde fa una mica més d'un any, que faig servir els pals en les curses d'ultrafons, fins ara pensava que eren necessaris, ara ja sé que són

Segons lo acordat , el 7 de gener vam passar a recollir els fruits d'algunes lluminetes solidàries que amb tanta il·lusió havíem sembrat un mes abans. Ens hagués agradat haver arribat més lluny però, de totes maneres, anunciem orgullosos que a dia d'avui d'aquesta iniciativa hem aconseguit 357€ nets. Vols ajudar-nos a incrementar una mica més el nostre marcador? Entra a la pàgina de l'equip 40 XINO-XANO: caminant per la pau Per cert, una matrícula d'honor per Victòria Ambients i un excel·lent per EME calçat esportiu, l'un per haver omplert tota la llumineta solidària i l'altre per quasi haver-ho aconseguit. Gràcies a tots els establiments per haver-hi posat ganes i haver-hi dedicat temps. I gràcies a tothom que ha participat en alguna llumineta.  Entrada original al bloc 4 potes

Hi ha decisions, que costen molt de prendre, en el moment de la veritat, he meditat dies, però al final la decisió i l'inscripció està feta. Tot i que lo meu es l'ultrafons, em tirava molt fer la CBXR'11, que es fa en les mateixes dates, era la meva intenció inicial. Tal i com escriure en aquest bloc el 16/07/10 He tingut en compte tots els factors, tenia ganes de fer un triatló de llarga distància aquest 2011, valorant el calendari, la meva disponibilitat i les meves qualitats, arribo a la mateixa conclusió, que vaig arribar, per anar a fer l'edició del 2010, bona època, tinc poques ultres abans, tot i la climatologia, tinc més disponibilitat per entrenar la bici, que sigui pla, es el meu terreny, els ports de muntanya, no són el meu fort, el pedalar i córrer constant si. El que no ho aconseguis, el l'edició 2010, independement del motiu, no deixa de ser una bona cura d'humiltat i bon punt de partida, per emprendre aquest nou repte, amb l'intenció de disfru

En el Club Aquàtic Xaloc, a més de les persones que van ajudar a organitzar la nedada, les que van animar i les que van nedar, tenim la sort de comptar amb el Josep Isern,  que ens ha fet tot un reportatge de la travessia No a la fred, que no podeu deixar perdre. Hi ha tantes maneres de veure el món, com persones que miren. Àlbum de fotos Entrada relacionada: 08/01/11 Travessia "No a la fred" a Sant Feliu de Guíxols, Crònica i fotos

23 nedaddictes, hem nedat uns 1.800 metres resseguint, part de la costa ganxona , quan se'm va ocórrer l'idea, no podia imaginar, millors companys de viatge, que els que he tingut, protecció civil, el Toni Herrera i el Joan Vidal, que ens donat molta seguretat desde la seva embarcació, el Josep Mª Esteve, sense ell no hauríem pogut muntar tot el tinglado, el Mark Roura, que ha fet que tot rutlles, a més portar la part logística de la sortida, els amics de Neda el Món , que ens han impregnat del seu bon saber fer i els nedadors, part imprescindible de la festa, moltes gràcies a tots. Teníem l'aigua moguda, pel nostre vell conegut, el vent de Garbí, el mar ens ha acollit a uns 13 graus, el sol, estava de la nostra part, un munt d'amics i familiars, que ens acompanyaven, a més d'un bon grup de passejants, que els hem despertat la curiositat. Com m'agrada, entrar al mar corrents, com un nen petit, que no te por a res, aquesta part d'il.lusió, de no tenir tabús,

Tal mateix, com un nen, aixecant-me més aviat que el sol, per veure que han dut els reis. Córrer amb bons amics, el Bernat i l'Andreu, per una zona que conec i estimo, les gavarres, és un molt bon regal. Hem fet la ruta de Romanyà de la Selva, fins a Puig d'Arques, amb parada obligatòria, per pujar al mirador i veure les seves magnifiques vistes, es pot veure el Cap Norfeu de Roses, per després, a Sant Cebrià dels Alls, baixar per un corriol, on el terra tenia una  capa d' humus ,  tot un plaer córrer per sobre, arribem a Vall de Molins, tot resseguint la seva riera, sentir el moviment de l'aigua, es pura vida. Ara toca tornar a pujar, en aquesta part, podem comprovar l'impacte ambiental, que fa urbanitzar, de manera dispersa la muntanya, per anar a sortir al camp de golf del Masnou, sense entrar a valorar altres aspectes, l'indret es realment bonic, gespa cuidada, 2 llacs artificials, vista al mar. En res, ja tornem a ser a Romanyà de la Selva. Aquest recorregu

Hi ha dies en que, sense saber el motiu, t'aixeques, et poses davant del mirall com cada mati, et mires als ulls i et veus l'ànima, t'adones que estàs molt lluny, d'on creies estar, massa aprop de qui no vols arribar a  ser, que res no busques, perquè res has perdut, que has passat el temps perseguint ombres entre la boira, et sents apagat. Per sort, durant la jornada, entre la rutina i la feina, entre la bogeria del dia a dia, trobes mil motius per somriure, noves il.lusions inunden el pensament. Acabada la jornada, parles amb la gent que t'estimes, comparteixes dubtes i alegries amb els amics o vas a fer el que més t'agrada, el moment del matí, ja queda lluny. Al arribar la nit, recordes el moment de davant el mirall, t'hi tornes a mirar, veus els teus ulls cansats, et somrius i penses en lo afortunat que ets per haver tingut un dia més. + Sensacions

6.482 quilòmetres són els que he fet aquest 2010, sumant totes les disciplines, 6.482 km de diversió. 366 km nedant,  3.630 km de bicicleta, 1.946 km corrent i 540 km caminant.  Al lateral del bloc, a la vostra esquerra, hi ha desglossat les sessions, la modalitat i la distància. Moltes vegades, tinc la sensació, que pel tipus de proves que faig, entreno poc, però tinc el temps que tinc, no puc robar més hores al rellotge, la meva sort, es que entrenar no es una càrrega, es el meu moment de diversió, hi ha dies que fa mandra més que altres, però als 5 minuts es passa i quan acabes, t'alegres d'haver-ho fet. Apart d'aquestes sessions, hi ha els dies de descans, imprescindibles, hores amb professionals de medicina  preventiva esportiva, fisio, osteòpata, traumatòleg, nutricionista i jornades d'estiraments. Ara toca analitzar tota l'informació, que tinc de l'any 2010,  entrenaments, curses, mirar rendiments, disponibilitats, definir els grans objectius pel 2011 i

Hi ha pocs recorreguts, com la via verda de Sant Feliu de Guíxols a Girona, que hagi fet tantes vegades, anada i tornada, sense por a exagerar, més de 100 i encara tinc ganes de tornar-hi. Aquest tram, per diversos motius, li tinc molta estima, te l'encant de poder descobrir, els petits canvis, aquells que només es veuen a ritme de pedal i amb els ulls ben oberts. Al sentir-lo molt meu, em fa sentir relaxat i m'ajuda a reflexionar, amb el cor bategant  ràpid i el vent que a la cara, el temps  deixa d'existir, sembla que s'aturi. De tant en tant, com avui, aprofito per a sortir del carrilet i fer la ruta de les masies, he estat fent fotos, a un mas que té escultures a fora, fetes amb material reciclat i una traça impressionant, el camaleó, m'ha fascinat, costa fins i tot una mica de veure, però aquesta es la seva principal virtut. Àlbum de fotos

126 persones hem desafiat al fred, per fer el primer bany de l'any a Sant Feliu de Guíxols, uns s'han remullat, uns altres han anat fins a una boia, amb forma de Santa Claus, uns quants, em anat una mica més lluny, on hi havia unes pilotes. Ha estat un espectacle digne de veure, un munt de gent amb banyador a la platja i desde la barrera, al passeig, encara més gent, hi havia més d'una dona amb  abric de pell, el contrast donava que pensar. He disfrutat com un nen, no per l'aigua que estava a 13 graus, més o menys la mateixa temperatura exterior, sobretot per haver estat a dins del mar, amb el cos que cremava de fred, jugant amb una pilota. És impressionant, la capacitat d'adaptació del cos, he estat uns 12 minuts al mar, la major part del temps parat, el cos estava fred, però la sensació era fins i tot agradable, un cop passada la primera impressió d'entrar-hi.