26/07/20 Desè aniversari del bloc

Deu anys, com n'arriba a passar de ràpid el temps.
Escriure les aventures, desventures, projectes i altres, en un bloc, té molts avantatges. A més de poder-ho compartir, perquè ajudi a construir somnis personals, als qui ho llegeixen.
Un dels principals avantatges és que fa de quadern de bitàcola. Permeten consultar les inquietuds que sentia, abans d'afrontar un repte, el que en vaig aprendre, el que em cal seguir desaprenent i reviure les sensacions de l'aventura. També hi tinc algun escrit, on publico tot el material que he fet servir, i m'ajuda a poder preparar la següent idea.
Més que fer un relat, amb tots els detalls. El que pretenc en cada escrit, és explicar les sensacions que produeixen els reptes. Perquè crec que és més important, transmetre el que un sent, que no parlar ritmes i d'altres detalls molts més tècnics, que en multitud d'ocasions són molt subjectius, i ja hi ha qui sap explicar-ho molt bé.
Escriure un bloc, en els temps actuals, sembla navegar a contracorrent. Ara, el que es porta és la foto, amb una frase curta, penjada a les xarxes socials, que no deixa de ser un instant efímer. En canvi en el bloc, qui l'interessi, pel motiu que sigui, ho pot consultar sempre. Com a curiositat us diré, que quan acabo un repte i publico la foto, pot arribar a tenir un parell de centenars de m'agrada, sumant les diferents xarxes socials. En canvi, quan publico la crònica, arriba en moltes ocasions a superar el miler de lectures, durant la primera setmana. Crec que una cosa no està renyida amb l'altre, i es complementen bé.
No puc deixar de donar-te les gràcies, a tu, que llegeixes aquest escrit. Ja ho facis assíduament o de manera ocasional. Gràcies al teu impuls, aquest modest projecte segueix en marxa, amb un llibre publicat, ara fa uns mesos. Aprenentatges de llarga distància. I amb noves inquietuds, que fan anar endavant, sempre endavant. Moltes, moltes, moltes gràcies!!!

02/07/20 Repte #NiConfinatPucParar aconseguit

Mirat en perspectiva, ha estat un repte dur.
Físicament ha estat de bon fer. Una hora caminant al dia, fins completar cinc quilòmetres és fàcil. Fer-ho donant voltes de setze metres, a la terrassa, ja no és tant senzill, a nivell mental.
Hi ha hagut tres etapes ben diferenciades, dins el repte.
Al principi era molt fàcil. Del 28/03 al 01/05. 35 dies en que no podia sortir de casa, tele treballant. Fer voltes a la terrassa, era un respir, un alenada d'aire fresc. Un premi.
La segona etapa feia mandra, tot i que era de bon fer. Del 02/05 al 14/06. 44 dies. En que ja podia sortir de casa, ni que fos en franges horàries. Al gaudir de l'aire lliure, estar engabiat, per contrast feia basarda. Durant aquests 44 dies, en que feia tele treball, em llevava a les 5:30 a diari, per sortir, la majoria de dies, en bicicleta. Les voltes a la terrassa, les feia al acabar de treballar.
L'últim tram. Ha estat el més feixuc. Del 15/06 fins el 02/07. 18 dies. El retorn a certa normalitat, almenys en el terreny laboral. Treballant de manera presencial, a Girona ciutat i els imprestos, del dia a dia. Han fet que costes horrors, fer les voltes.
Han estat 97 dies. 485 km. Unes 30.312 voltes. Sé del cert, que quan vagi a la terrassa, ja no la veuré igual, recordaré aquest repte.

Totes les publicacions del #NiConfinatPucParar