UltraQuim

Amb aquest llibre he sortit de casa. Des del sofà he visitat la platja, el passeig i part dels racons on visc. He deixat la ment volar lliure, sense restriccions pel confinament. He nedat en les aigües que envolten Sant Feliu de Guíxols, sense mullar-me. Anant a Castell d'Aro, on he viatjat en el temps. Inclús fins a Cerdanyola, en el que dura un parpelleig. Tot només passant de pàgina. Sempre és emocionant veure el que un coneix, amb uns altres ulls. Observant el que un habitualment no veu. He vist l'entorn construït en lletres,  mitjançant la mirada d'Isidre Grau i la seva novel·la, l'Home que perseguia la veritat i que com ell mateix em va dir, en va trobar més d'una. M'atreviria a afegir, que les veritats el van acabar trobant a ell. Una novel·la d'intriga, que té girs inesperats i amb temes de fons, com la vellesa, la joventut, la lleialtat, les relacions familiars i les professionals, entre d'altres. Amb l'estil narratiu de l'Is

Dos-cents dies! Fa dos-cents dies des que es va produir l'accident. La recuperació segueix el seu curs. Més a poc a poc del que voldria, i segons diuen els metges de manera correcta i ràpida. Estar en forma no només va evitar mals majors, alhora està servint perquè tot vagi més de pressa. Encara que em costi de percebre. La millora és com ara, al mes de gener, el dia es va allargant de mica en mica. Hi ha més minuts de claror. D'un dia per altres no es nota, cal mirar enrere per adonar-se del canvi fet. Les últimes proves indiquen una bona notícia, no quedarà cap seqüela a la cama esquerra. La coixera lleu acabarà marxant. Tinc atròfia muscular a la cama, pèrdua de teixit muscular. Res fora del normal, és la conseqüència de mesos d'inactivitat física i d'haver d'anar amb crosses per a moure'm. Amb el reumatòleg i el fisioterapeuta, estem treballant específicament per aquesta atròfia, sense descuidar la resta de lesions. Tinc un llarg camí per recórr

Missió d'UltraQuim.net Explicar en primera persona reptes esportius, compartir experiències, aventures i la meva particular manera d'entendre la vida. Visió del blog Que aquest diari de bitàcola, pugui ajudar a tothom, a veure que la vida es viu molt millor, amb un somriure als llavis i perseguint una il·lusió. Valors del contingut Escriure d'una manera planera, sense tecnicismes, ni floritures. Fer textos curts de ràpida lectura. Sense que això vagi en perjudici del missatge. No publicar per alabar el meu ego, ni buscar compassió, ni admiració. Transmetre el que visc, com ho visc. Parlar sempre amb dades objectives. No donar lloc a la subjectivitat en la interpretació. Explicar el que aconsegueixo i el que no. El veritable fracàs és no intentar-ho. No dir veritats a mitges, que sempre acaben sent mentides senceres. Tot i parlar de sensacions i emocions pell endins. La vida més íntima i personal, queda al marge d'aquest espai.

La travessia més difícil a més de ser un testimoni en primera persona, del mal tràngol de l'hospitalització a causa de la Covid-19. És un retrat del moment previ que ha viscut el país, referent a aquesta pandèmia i una radiografia del que en aquells moments es viu. I de com el personal sanitari encara la lluita contra el coronavirus. Una lectura més que recomanable, no només per l'esperit de lluita i superació del protagonista. En Tatxo Benet, amb qui he tingut la sort de compartir braçades en més d'una ocasió. Si no per veure com de fràgil i alhora increïblement dura, és la fortalesa humana davant l'adversitat. El nom és més que encertat, la travessia més difícil. Durant l'evolució de la malaltia té mala mar, ha d'anar a contracorrent i afrontar la solitud, que tot nedador de llargues distàncies ha de tenir present per seguir endavant. Això no obstant ho afronta amb disciplina i voluntat d'arribar al seu objectiu, superar la Covid-19. Els drets

Sis mesos, mig any, per ser exacte: cent vuitanta-quatre dies, fa que un conductor em va encalçar mentre estava parat amb la moto, en un semàfor de color vermell. Ni en les previsions més pessimistes, creia que durés tant de temps la recuperació. La realitat és la que és i cal acceptar-la com a tal. Admetre-la per a viure amb el màxim de plenitud possible i adaptar el dia a dia, a aquesta circumstància. Per la meva part, no escatimo en esforços, vull estar recuperat com més aviat millor. Sense oblidar que l'objectiu és recuperar-me bé, sense tenir seqüeles. Per a poder tornar a fer el que més m'apassiona, afrontar desafiaments personals, en forma de reptes esportius. Faig tot el que diuen els metges que he de fer, des de proves mèdiques, seguir determinades pautes en el dia a dia, prendre medicaments i fer rehabilitació. La rehabilitació en un centre especialitzat és diària. Amb seguiment mèdic del progrés, i suport de fisioterapeutes per a fer-ho correctament. En el dia d&#

Des de l'Aquàtic Club Xaloc i del Centre Excursionista Montclar, molt a contracor, us hem d'anunciar que l'edició del Tots a l'aigua, del dia 1 de gener del 2021, queda anul·lada. La situació sanitària no ens deixa altra opció, i hem de vetllar per la salut de tots els participants i voluntaris. Però volem seguir amb aquesta tradició, tan arrelada a casa nostra, de fer la primera remullada de l'any a Sant Feliu de Guíxols. Us fem una nova proposta: #PrimerBanySFG Enguany serà una edició virtual i amb premis! Es podrà realitzar durant tot el mes de gener del 2021. Des del dia 1 fins el 31. En qualsevol racó del litoral de Sant Feliu de Guíxols. Ja sigui la platja gran, on ho fèiem tradicionalment o la de Sant Pol, per exemple. Per participar, només cal que pugeu una foto, a les xarxes socials: Facebook, Twitter o Instagram, amb l'etiqueta #PrimerBanySFG Seran vàlides les publicades de l'1 al 31 de gener. Cal que tingueu el perfil públic, perquè

Estimats Reis d'Orient:   Agrair-vos, primer de tot, la gran sort que m'heu dut aquest passat any 2020. Algú pot pensar, que tenir un accident i estar encara en plena recuperació, no és per estar agraït. En realitat és ben al contrari. Durant l' accident de trànsit , va anar de molt poc que hagués pogut ser molt més greu del que ha estat, i durant la meva estada l'UCI, quan tot semblava que anava a pitjor, la fortuna va fer un gir i tot va començar a anar bé. Per això i pels moments dolços que he viscut el 2020, us dono les gràcies. Per aquest 2021. Us demano poc i alhora molt, moltíssim. Que tot torni a ser igual com abans i que tot sigui ben diferent. Igual. Que segueixi sent el somiatruites, amb el cap ple de pardals, que soc . Que tingui sempre un projecte, una aventura i un repte, que em ballin pel cap i em facin bategar el cor ràpid. Que ho visqui amb il·lusió de primera vegada, encarant la vida amb actitud positiva i senti emocions intensament. Que em p

Per la ràdio es va emetre una versió més curta del reportatge, que el que hi ha penjat al seu web. De 6′ 27″ ho van reduir a 2′ 20″, tot i que mantenint l'essència del missatge, que és el més important. La periodista Anna Punsí , amb imatges del blog i d'altres que va fer ella, el dia de 28 de desembre quan vàrem gravar l'entrevista. Ha fet un muntatge audiovisual molt xulo . Vídeo Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

Entrevista feta per la periodista Anna Punsí per a Cadena Ser. Gravada el 28/12/20 i publicada el 31/12/20, en el programa Hora 14 Catalunya. La conversa va ser una delícia, m'ho vaig passar molt bé. Vaig explicar-me com ho faig sempre, sense embuts, ni mitges tintes, cuidant les paraules per expressar el que penso i sento. Sense altra pretensió que la de donar veu, mitjançant el meu testimoni, als accidentats greus en accidents de trànsit. Tal com diu el reportatge, el 2020, hi va haver 515 persones ferides greus i en soc una d'elles. Reportatge a la web de Cadena Ser Catalunya Escucha "REPORTATGE FERIT GREU-QUIM VERDALET" en Play SER Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

Des d'ara, el blog té portada, una pàgina de benvinguda. Ho dic amb tota la il·lusió del món, ha estat difícil. No sempre és fàcil i ràpid donar forma a una idea. Ha fet falta esforç, dedicació i una bona dosi de codi HTML, que he hagut d'anar aprenent. Amb més de 1.600 escrits, feia falta ordenar el contingut d'alguna manera. Ho he fet en vuit seccions: Nedant, a peu, pedalant, triatló, caiac, aventura, coses meves i llibre. En el futur poden canviar, segons vagi anant la temàtica del que publico, puc posar o treure seccions. O potser si no és pràctic, reformular-ho tot des de zero. Qui vulgui entrar directament al blog, hi ha botó ben gran, al capdamunt de la portada. Cada secció té un llistat i enllaços, a les publicacions del que fa referència. D'aquesta manera, tot és més senzill de trobar. He intentat, dividir i agrupar el contingut, per a fer-ho tot més accessible. He buscat una manera homogènia, perquè sigui més fàcil d'interpretar. Ha costat, a