UltraQuim

Quina canya, el vídeo del nou vestit anti-meduses, comercialitzat per la fundació Respiralia, només de veure, les meduses tan aprop del cos, fa fredat. + info

La meva part més nòmada i solitària, ha tingut la seva part de llibertat i de contacte amb la natura, aquest dos dies, bé , en realitat unes 36 hores, en que he desconectat de tot, dels diaris, de la tele, de la radio, de tot el que m'envolta, només la mar i jo. Feia més d'un mes, que ho tenia pensat, per sort, la previsió meteorologica, s'ha posat de la meva part, vents fluixos, bona mar i millor temperatura. Sortida dissabte de bon matí, objectiu anar cap al nord i na fent, tots els trastets carregats al caiac per ser autosuficient, ara paro el solet, ara em paro mirar peixos, amb les ulleres i el tub, ara menjo, ara a fer la migdiada i sense presses, que no són bones, arribo fins a la la platja Roca Roja de Pals, platja naturista, m'encanta la sensació de llibertat i de tolerància, que habitualment es respira. Aquí passaré la nit, fent vivac amb tenda, em quedo tot solet, dormo com un tronc, vaja com sempre, quan passes moltes hores al mar, a la que

Li estic trobant el punt a la bici de carretera, un cop sóc a carreteres secundaries, em sento a gust, es un lliscar tranquil, el medi em segueix fent molt respecte, però això no impedeix que hi hagi diversió. He fet un recorregut de 136 km, amb 1.800 metres de desnivell positiu, intentant, de practicar el meu aspecte dèbil que són les baixades, encara queda molt camí a recórrer, però m'hi començo a sentir còmode, ritme suau, sense forçar, ja que només tenia intenció de rodar. Navegant per internet he vist que hi ha una marxa de cicloturisme que es diu volta a les Gavarres, que fa el següent recorregut: Sant Feliu de Guíxols - Sant Grau - Llagostera - Romanyà - La Bisbal d´Empordà - Cassà de la Selva - Caldes de Malavella - Llagostera - Sant Feliu de Guíxols, es casi la ruta que he fet, només m'ha faltat anar per Sant Grau, el proper dia la faig en aquest ordre.

Entrenament de 16 hores per alta muntanya al Ripollès, fantàstic i dur a parts iguals. Fantastic per gaudir de l'acompanyament de l'equip Hoko-Esport, integrat per en Miquel, en Manel i en Miguel, que feien l'entreno per la Ehunmilah, cursa que faran per equips, seran 168 km, amb 22.000 metres de desnivell acumulat, a fer en menys de 48 hores, molta sort amics!!, em fan enveja, però encara no estic prou preparat per aquest nivell, tot arribarà. L'entorn una passada, hem trobat neu, un munt de baixants d'aigua i un verd espectacular. Dur, molt dur, només començar, primera pujadeta de 1.000 de desnivell positiu, presagi del que seria el dia, hi havia dos pujades grans més , una de 600 i una altre de 700, el terreny era còmode, poc tècnic, es podia córrer bé tan en pla, com a les baixades, em arribat a més 2.600 d'alçada, que difícil que se m'ha fet a partir dels 2.000 i pocs, per la meva falta d'hàbit, en 14 hores, he passat de dormir arran

Desde l'1 de juny, l'equip de triatló del Xaloc, entrenem la natació, en una piscina olímpica descoberta, ubicada al camping Riembau, per motius d'obres, tenim tancada la que habitualment utilitzem, de 25 metres i climatitzada.Abans d'anar-hi, pensava que quin pal, entrenar a l'aire lliure, quina fred, comencem a les 8 del vespre i hi ha dies que hi estem fins casi les 10 de la nit, amb tot de gent al voltant que fa vacances, va ser fer un parell de sessions i la meva opinió va canviar, tenim més possibilitats, podem combinar exercicis físics i córrer pel recinte, sense molestar a ningú, els entrenos se'm fan molt amens i divertits.Hi ha hagut dies de pluja, amb vent, que feia que hi hagués corrent i tot, dies que et preguntes que hi faig aquí, amb l'aigua tant freda, quan em venen els dubtes, penso en l'objectiu de debò, aprendre al màxim, per gaudir del mar, miro cap amunt , veig el cel i recordo les sensacions de nedar en aigües ober

L'Alex es una atleta, que s'ha de seguir, algú que es creix davant l'adversitat, que no amaga les seves debilitats, perquè sap que la fan més forta, vaig tenir la sort de córrer unes horetes amb ella, ara fa una setmana, acabo de llegir una entrevista a La Vanguardia.es, que val la pena. En part m'hi sento identificat, salvant moltes distàncies, pels seus inicis en la llarga distància, la seva filosofia i sobretot la seva finalitat. Us copio l'entrevista a continuació: La ultrafondista Alexandra Panayotou és una dona de reptes personals i esportius. I fins ara els han aconseguit tots amb èxit. El seu últim desafiament ha estat córrer durant 24 hores de forma ininterrompuda donant més d'un centenar de voltes al centre comercial La Maquinista. Va córrer un total de 183, 95 quilòmetres però l'esforç no va ser en va. Ho va fer per una causa solidària amb l'objectiu de donar suport a la integració a l'esport de les persones amb discapacitat. Aquest desaf

Una imatge val més que mil paraules i un vídeo ja es massa, la gent de Videoperformance , han fet un vídeo de l'Ultra Trail Coll de Nargó, que han posat a la venta i ens donen l'oportunitat de fer-ne un tastet.

Primera competició a França, ja sóc un triatleta internacional ;-). Ha estat el triatló olímpic d'Argelers. Dia fantàstic, sol radiant, poc vent i bona mar. La natació han estat uns 2.000 metres, 500 més dels previstos, quantes patacades que m'he endut, he estat frec a frec amb un grup de 3 nedadors, ara cop amb la ma, ara cop amb la cama, ara et passo per sobre, ara et passo per l'esquerra, ara per la dreta, un no parar, m'han fet empassar aigua salada, però no els he deixat el gust d'adelantar-me, era un circuit de 2 voltes amb sortida australiana (entrada la platja, 10 metres i de nou al mar). Un cop agafada la bici, un munt de policia i de voluntaris, ens donaven pas a les rodones i ens guiaven pel camí correcte, tot i que el transit estava obert, circuit tranquil, punt més alt 184 metres i desnivell positiu acumulat de 322, total 42 km, això si l'asfalt en molts trams ple de forats, inclús els han marcat amb un esprai, perquè els veiéssim i

Ajudar a complir somnis, encara que no siguin els propis, val molt la pena, no sempre s'hi pot participar en les il.lusions dels altres. Desprès de passar el dia treballant, desprès de fer l'entrenament que tocava amb l'equip de triatló, piscina combinada amb carrera a peu i exercicis físics, agafo els trastets i cap a Barcelona. Arribo cap a quarts d'una de la matinada, quina son que porto, m'apunto al grup que corre amb l'Alex, som unes 14 persones, em sorprèn, es respira bon ambient, l'idea es fer 16 voltes, una mitja marató, en un parell d'horetes i cap a casa. El ritme de córrer es molt tranquil, 8m/km, ella porta casi 12 hores, no es qüestió de forçar, el circuit es fer la volta al centre comercial La Maquinista, tot per l'acera, es com córrer sobre pedra, prefereixo l'asfalt, no anar al meu ritme, es fa dur, el temps passa entre anècdotes i riures. Al final hi estic 3h i 45m, per fer les 16 voltes, son les 4 de la mati

Aquatlò Platja d'Aro Àlbum de fotos