UltraQuim

Em deixo guanyar per la mandra, entre ella i l'esmorzar començo a pedalar més enllà de les 9 del matí. A la que poso pinyons grans, em salta la cadena i faig pedalades en fals, nomes puc anar amb els pinyons més petits d'una corona de nou i jugant amb els tres plats. Decideixo anar fins a Torroella de  Montgrí on hi ha tres botigues de bici, anant-hi amb calma hi seré al voltant de les 10, així les trobaré obertes. La primera només lloga bicis, la segona el mecànic està arrancant patates a l'hort i finalment el tercer, Motos Ferran, em diu, sense ni mirar-s'ho, que tinc trencat el nucli de la pinyonera , que hauria de desmuntar, veure quin és, demanar-lo i mínim un parell de dies, és evident que se'm vol treure de sobre, a posterior al acabar l'aventura, vaig al meu mecànic de confiança i en 10 minuts de rellotge, s'ho mira i sense canviar cap peça ho arregla. Vist lo vist, segueixo pedalant. El recorregut de la jornada és molt planer i transcorre per bon...

Veure sortir el sol mentre nedo al mar, ha estat una manera genial de començar el dia. Amb gust de sal als llavis i amb el cor bategant per la vida nòmada, desmunto i en res ja estic de nou damunt la bici. El recorregut fins al Coll de Panissars, transcorre per pistes enpornalades i carreteres secundaries, on coincideixo amb un munt de ciclistes. Un cop passat el poble de Maureillas, la pujada va de debò, vaig fent amb la calor es fa pesada, faig uns minuts a peu, per relaxar les cames i en res ja estic al coll, visito les seves restes romanes i enfilo cap al Fort de  Bellaguarda, per baixar cap Le Perthus i anar a La Jonquera per carretera en un tram de baixada. Parada per dinar i agafar forces per fer l'última pujadeta fins a Capmany, sé que després ja planeja. Aprop de Peralada, he creuar una passera sobre el riu, en que hi passa aigua pel damunt, fa pinta que ha de patinar, em descalço i ho passo caminant . T enia raó, rellisca . Q uin gust  l'aigua fresca als peus,...

Les previsions donen pluja pel migdia, em marco l'objectiu d'estar a Prats de Molló a aquesta hora. Només sortir del càmping ja enfila, tinc més de 700 metres positius per ser dalt del Coll d'Ares, de 1.512 metres d'alçada,  mentre vaig pujant, em trobo en diferents ocasions amb una parella que avui han començat a fer la Pirinexus, en bici i alforges,  compartim algun quilòmetre i unes quantes impressions. Un cop dalt, l'indret és espectacular, no m'hi encanto gaire, tinc per endavant el tram que em fa més mandra si finalment plou, un baixada de 13 km amb més de 750 metres de desnivell, aquí provaré el remolc del tot, agafo puntes de 45 km/h i les corbes les prenc entre els 30 i els 40 km/h, les sensacions són boníssimes, noto el pes que empeny i en el moment de frenar, no en el girar, en el que és agafar les corbes, és com anar en bici normal, com si no dues res. La part francesa del recorregut ressegueix en molts trams el riu Le Tech, està ben indicada, tot...

S ento aquell rau-rau de les grans ocasions. Tot ho tinc apunt des del dia abans, carrego la fruita, l'aigua i a fer el que tant m'agrada, pedalar i pedalar. En aquesta aventura duc un remolc enganxat a la bici, on hi duc tot el material, roba, menjar estris per dormir, etc, només l'he provat fa 10 dies en una pedalada de 10 km, temps suficient per veure que pinta bé, però insuficient per desvetllar les moltes incògnites que tinc. Surto a les 8 del matí de casa, de Sant Feliu de Guíxols, enfilo per les vies verdes, fins Girona ho conec sobradament, de les vegades que ho he fet, em fascina poder pedalar per on abans passava el carrilet. Vaig fent parades per menjar i a partir del migdia, paro a cada poble, per refrescar-me,  posant el cap sota les font que vaig trobant a cada poble.  Em sento feliç i ple de sensacions, estic fent el que m'agrada, sense pressa i alhor a sense pausa. Un cop estic a Olot he de decidir si faig nit aquí o segueixo fins al següent poble, ...

La Pirinexus és una gran ruta, d'uns 350 km. La vaig fer com a repte en dos dies ara fa dos anys i em vaig quedar amb ganes de més. De viure-la més, d'explorar racons i fer-la amb calma, sense massa planificació, deixant-me endur. Com que tinc quatre dies dins la setmana de vacances que m'he agafat, per fer el que vulgui, fora d'obligacions i compromisos familiars i socials, aprofitaré per fer-la durant aquest període. Les previsions en el moment d'aquest escrit, són de força calor i pluja pel segon i tercer dia, la veritat és que més igual que plogui, no és que vagi de sobrat, és que l'aigua no m'espanta. Si esperés el temps perfecte per fer les coses, de ben segur no faria gaire res. Surto i acabaré a casa, a Sant Feliu de Guíxols, iniciaré l'aventura direcció Girona, d'aquesta manera, la part més de pujada, la faré dintre de les dues primeres jornades. En dic Pirinexus Plus, perquè no només faré la ruta estrictament, sinó que hi afegiré algun t...