UltraQuim

El món no s'ha acabat, tot i que ho semblava, durant el gruix de les vacances, aquell temps en que molta gent intenta divertir-se per obligació o almenys fer-ho veure i aparentar que es tremendament feliç, ens tornem tots plegats bojos, portem el nostre estres a flor de pell, ja sigui buscant un tros de sorra per posar la tovallola, o buscant una caleta per entrar amb la barqueta, que al final més que una cala deserta, sembla una exposició de barques, ben arrenglerades, a veure qui la té més gran, o anant de corcoll, per aconseguir fer tot el que ens ve de gust, com si fer molt, hagués de ser bo per nassos, buscant fer fotos que sembli el que no ha estat. Un patró d'embarcació explicava que va dur una parella, amb el iot, durant una setmana, en que no van parar de queixar-se, no els agradava res, es lamentaven d'estar allà, fins i tot, trobaven que l'aigua embotellada era salada, però l'últim dia, va veure com els van trucar i ells explicaven lo meravellós que havi...

Segona participació en la volta del Serrà , prova de 7 km, a parelles, que es fa a relleus, mentre un neda, l'altre fa caiac, canviant tantes vegades com es vulgui. Vaig poder fer equip amb l'amic i company d'entrenament Sergi Manero, quin luxe, bon ambient, disfrutant del mar, que estava una mica mogudet, tampoc havia de ser fàcil, les meduses no em van venir a animar, quina sort. El fet de competir a casa, amb els companys del club, amb amics d'altres travessies, ho fa encara més interessant, al acabar un bon dinar, que la jugada es comenta millor, si hi ha una fideuà al davant. Després de dinar, per no perdre el costum de no fer migdiada, a rodar amb la btt, amb la Sandra, el que pensava, seria un passeig d'un parell d'hores, es va convertir en 65 km, de carril bici, en 3 hores i mitja de marxa efectiva, com a millorat, desde l'últim dia que vam sortir en bici, es nota que ha fet els deures i ha entrenat amb constància. Entrada relacionada: 02/09/1...

Deu ser que tinc vocació per l'epoca de cavalls, ombres i castells, m'encanta anar al castell de Torroella de Montgrí, es pot accedir a la part de dalt per una torre i fer la volta al perímetre, les vistes són impressionants El massís del Montgrí, es ideal per entrenament de curses de muntanya, en la seva totalitat es molt pedregós, ajuda a preparar els peus, per la siutacións que em trobo a les competicions. Tenia l'intenció de només caminar, però un cop dalt, després de pujar a fer el badoc, a la muralla del castell, he decidit de baixar corrent, he disfrutat com un nen petit, se m'ha fet curt, he tingut la tentació de tornar a pujar, per baixar de nou corrent, però no, no s'ha d'abusar. Àlbum de fotos

Quina travessia més ben muntada, aquest es el titular, bona organització, han pensat en tot, xip per tenir temps exactes, bosses per guardar els nostres efectes personals, mentre nedàvem, ens han portat amb l'embarcació de la foto al punt de sortida, entrepà, coca-cola, fins i tot a l'informació de la cursa, ens deien on podíem aparcar, un 10, els del Club Natació Cargol, es mereixen un 10. Hi havia dues distàncies la llarga de 2.200 i la curta de 600 metres, aixis ha pogut participar tothom que ha volgut He fet la de 2.200 metres, hi havia una mica de tramuntana i onades que m'han molestat bastant a partir dels 1.200, sense neoprè, no sóc ningú, com le trobat a faltar, ajuda a dissimular la poca tècnica que tinc, a més, m'hi sento molt còmode. Els amics del Xaloc, tenen la bona costum de fer bons resultats, sóc l'ovella negra, la Sònia, primera de categoria en la cursa de 600, la Mireia cinquena en categoria en la 2.200, la Sandra, que no havia pogut entrenar g...

Si es que no puc fer el tonto, que em retraten, però es tant divertit que no ho puc evitar. Gràcies al Josep Vidal, tenim un munt de fotografies, de la 37 travessia de Sant Feliu, que es va celebrar el diumenge passat . Les podeu trobar aquí. Entrada relacionada: 22/08/10 Travessia de Sant Feliu de Guíxols

El proper dia 8 de setembre, s'obren les inscripcions per anar a Sables , pel 2011. Tinc moltes ganes de fer una prova d'aquest tipus, per distància, 250 km per etapes, per ubicació, desert i per filosofia, autosuficiència. M'havia fet el plantejament que el 2011 podria ser la data escollida, però no serà, per diferents motius, de ganes no me'n falten, més aviat al contrari, penso que les coses s'han de fer ben fetes, tot te el seu moment, que no només es important l'objectiu final, sinó que igual o més important es el camí fet per aconseguir-ho. La forma física i la mentalitat, la tinc apunt, però un cop decideixi de fer una prova d'aquest tipus, sigui Sables, Trans 333 o alguna altre d'aquest estil, vull agafar-me l'any abans per fer una preparació especifica, vull fruir dels petits detalls, gaudir cada entrenament, preparar-ho tot a consciència, no vull que sigui una competició més, en que et poses una mica nerviós els dies previs, vull viure-la ...

Quina sort que tenim els nedadors, que convocats de manera altruista pel Lluís de neda el món , de poder comptar amb els caiaquistes que ens acompanyen, per donar forma i seguretat a les nostres aventures, a més tenim la fortuna de que entre ells s'hi troba l' Eduard , que apart de transmetre passió per la natura i el caiac pels quatre costats, ens fa unes fotografies, d'una composició plàstica impressionant, aquí les podeu veure. Àlbum de fotos Entrada relacionada: 21/08/10 Travessia Portlligat - Es Caials

Sortir a gaudir del mar amb el caiac, es preciós, poder-ho fer amb bons amics es memorable. Sortida d'iniciació en el caiac, a més en el tancat del Bernat i l'Andreu, amb la companyia inicial de la família Alsina, la Laura, la Maria, la Carme i el Pere, que ens han acompanyat en l'inici, ells han fet un recorregut més curt. Amb el Bernat i l'Andreu, just 7 dies abans estàvem a 2.853 metres i ara a 0 metres, quin contrast, crec que els empatxat de coneixements del que es un caiac i com es governa, tenia tantes ganes que ho visquessin, només amb l'intenció que el gaudissin, a mi des de el primer dia em va enganxar, el caiac, es diversió, tranquilitat, es viure el mar assegut en ell i gronxat per les seves onades. Ara no es millor moment per disfrutar del caiac, molta embarcació estressada, les cales semblen una exposició de barques, a veure qui la te més gran, però per contra, per fer un tastet, si, per contrast, per imaginar com són els raconets de la costa brava ...

En aquesta ocasió, no tocava nedar, sinó ajudar en la travessia de Sant Feliu de Guíxols, organitzada, pel club amb el que entreno, el Club Aquàtic Xaloc . Preparar l'arribada, muntar les tanques, preparar material, etc, amb els companys d'entrenament, ha estat divertit. La part més maca i alhora la que més respecte em feia, potser pensareu que es una xorrada, però guiar la cursa amb el caiac i fer el seguiment per mi es una responsabilitat, com a practicant de competicions varies, se que a vegades tot i possar-hi molta bona voluntat, hi ha gent que més que ajudar en el moment de la veritat, fa més nosa que servei. Quan l'àrbitre ha tocat el xiulet d'inici, el cor se m'ha exaltat, a guiar el primer, prou aprop perquè marcar bé el camí, prou separat per no molestar, guiatge fins a l'arribada, tornada enrere a fer de gos d'atura, que no es surti ningú del camí, a recollir les ovelles perdudes; cap a la cua, a fer d'escombra, tantes vegades he estat i es...

Que divertit que es estar entre bons amics. Entre en Lluís que ho organitza desde neda el món , amb els del club d'entrenament del Xaloc , la Sònia, el Sergi i el Mark , amb els coneguts d'altres travesses i els nous per conèixer, amb els caiacs, sense els quals no podríem fer les nostres aventures, no em cansaré de donar-vos les gràcies,, amb la menorquina que ens ha acompanyat, la veritat es que no m'hagués importat pujar una estoneta a navegar amb aquesta embarcació que em té el cor robat. Em sortit desde Portlligat anant fins a Es Caials i tornada, una vintena de nedadors, 5 caiacs i una menorquina, els més ràpids han fet un trajecte d'uns 6.500 metres, la resta, uns 4.800, mar ideal per nedar, una mica de mar de fons que no molestava gaire, el vent no ens ha acompanyat, aigües claras que ens han deixat gaudir del mar en tot el seu esplendor, es una passada veure els bancs de peixos, com es mouen, mentre els nedes per sobre. Al acabar ha vingut la sorpr...

Realment es el repte, de la meva vida, del qual estic més orgullós, no per les vegades que ho he fet, ni per les moltíssimes vegades que ho faré, ni per superar la meva enemistat amb l'agulla, ni per deixar de banda la meva fòbia a veure sang, ni per trobar 20 minuts a l'agenda per anar-hi, ni per mi, n'estic orgullós perquè cada vegada que hi vaig, em trobo un munt de gent anònima que no conec, solidaria i generosa que han fet de la donació una rutina, que em demostren que no cal esperar res a canvi per donar el millor de nosaltres mateixos, m'enorgulleixo d'ells, que em fan sentir part d'una gran família.

Aquest es el repte més gran, a l'abast de tothom, jo hi participo, només hi ha guanyadors. Aquest agost estan baixant les donacions de sang, però les necessitats sanguínies dels hospitals i clíniques es mantenen estables. Ajuda’ns a assegurar un bon estoc de sang per fer front les operacions i els tractaments dels malalts.

Petit tastet, d'alta muntanya i del recorregut de la porta del cel , ruta circular, sortida del poble de Tavascan, pujada al pic de Certascan de 2.853 metres, fent nit al refugi de Certascan i retorn a Tavascan pel camí de Lluri, uns 28 km, amb uns 3.600 metres de desnivell acumulat, que em fet en 10h30', en dos dies, caminant, sense córrer. És encisador i dur a parts iguals,, les fotos parlen per si soles, he tingut la sort, de poder-ho fer amb amics, el Bernat i l'Andreu, que van fer el circuit sencer el mes de juliol. He viscut l'alegria de fer un cim, l'angoixa de veure com s'acosta la boira, l'expectativa d'una previsió de mal temps, l'estada en un refugi d'alta muntanya, compartir taula amb desconeguts, que et són familiars per la manera de veure i viure la muntanya, un munt d'experiencies enriquidores. Fer el cim, tot i que 2.853 metres d'altura, juntament amb un camí sense grimpades, ni excessiva dificultat tècnica, per mol...

Gràcies a l' Eduard , ja tenim l'àlbum de fotos al dia, hi ha fotos molt xules, llàstima del pelut que surt pel mig... Bromes a banda, entre la linea de costa que es impresionant i la bona ma en la fotografia de l'Eduard, es poden veure racons, que valen la pena. Àlbum, el podeu trobar a : 08/08/10 Caiac Garvet-Banyuls i rescat aeri.

A la fi, ha costat, però ja he superat els 2.000 quilòmetres a la bici de carretera, al comprar aquesta bici, vaig decidir, que fins que no fes els 2.000 no agafaria la btt, per adaptar-mi millor, ara ja puc, l'he portada al mecànic de capcelera, per fer una posada apunt, del cotxe al taller, res uns 200 metres, al anar sobre la bici, només de pujar un plat i baixar un parell de pinyons, la btt, ja em transmetia la seva força, la seva prestança, quines ganes que en tinc, piano piano que la tècnica no es recupera, només de voler-ho.

Com cada any per aquestes dates ens visiten les Llàgrimes de Sant Llorenç. Enguany, i segons les autoritats científiques és particularment favorable per a la observació d'aquest esdeveniment astronòmic. Així que ja ho saps, calçat unes bones sabates, busca un bon lloc, sense contaminació de llum i disfruta de la vetllada amb una bona companyia. + info a : El temps amb nom i cognom.

Espectacular, tots el que vivim la muntanya d'una manera o altra, sabem de que parla, els que no, podreu veure i escoltar, les sensacions que moltes vegades ens fan emmudir. + Sensacions

En Miquel Suñer, ho ha aconseguit, això es desprèn de la pàgina de seguiment RaceTracker , 11 hores i 54 minuts, nedant només amb banyador, gorro i ulleres, en una aigua a uns 15 graus, moltes felicitats campió.     Entrada relacionada: 05/08/10 Miquel Suñer, a punt per la travessa del Canal de la Mànega

Que bé poder fruir de navegar amb el caiac, et deixa viure el mar de ben aprop, en aquesta ocasió he sortit amb l'Eduard Marques, caiaquista i coeditor del bloc de la mardamunt . Al ser 8 d'agost, en plena època de vacances, em decidit sortir de la platja de Garvet (Llançà) i anar cap a nord, ha estat tot un encert, a la part francesa del recorregut, poques embarcacions, a més les que trobàvem no anaven estressades. com acostuma a passar per aquestes dates. Desprès de 4 anys d'anar en caiac, he fet servir una embarcació amb timó, com enllamina, que còmode, sobretot quan com avui, el mar està pla, amb una mica d'onada, m'ha donat la sensació de no ser tant pràctic, l'estat de la mar no ha passat de marejol i tampoc ho he pogut comprovar. De tornada parada a Portbou a fer terraseta i vermutet, seguim navegant, a Colera, trobem un accident, una noia que estava enfilada a l’espadat de Colera conegut com els esculls d’en Rafel, ubicats a la punta de l’Escala, h...

Encara hi sou a temps, aquest cap de setmana i fins el dilluns, encara està muntat el xiringuito del nostre Club Aquàtic Xaloc , on podeu venir a pendre alguna cosa i fer un mos, que bones estan les hamburgueses. Triant el nostre establiment, podeu col.laborar en diversos esports, com la natació clàssica, la monoaleta i el triatló, tot i que en monoaleta, tenim els campions d'espanya, no som tant visibles com el futbol, ni rebem masses ajudes, per això es molt important la vostra visita, al nostre xiringuito. Us hi esperem!!!

En els últims escrits parlo molt de nedar en aigües obertes, deu que m'agrada i que ara es el bon temps per fer les travessies al mar. A La Vanguardia acabo de llegir la gesta d'aquest home, el Giovanni Brancato, 55 anys i la que ha liat, un exemple més que el ritme que ha de regir la vida d'un es el que marca el bateg del cor. Giovanni Brancato nutricionista de Messina de 55 anys, ha recorregut a nedant els 250 km que separen les costes de Tunísia de l'illa de Sardenya. Ho ha aconseguit amb l'ajuda d'unes aletes i en només set dies, establint el inhumà mitjana de 30 km diaris en mar obert, el que suposa un ritme de 54 braçades per minut. Brancato va sortir el passat dimecres 21 de juliol a les sis del matí des Cap Blanc, a Bizerta, Tunísia, amb la intenció de recórrer les 118 milles nàutiques en una setmana. Per a això, l'italià va establir un dur règim de diari, amb 12 hores d'extrema natació i 12 de descans al v...

Els amics de Neda el Món, no paren, es acabar de fer una travessia, per fer una nova proposta, en aquest cas, un bon entrenament per fer la Marnaton, us dona la informació: El proper dissabte 21 d'agost a les 9 del matí ens concentrarem a la Platja de Port Lligat per fer un entrenament per les aigües on transcorrerà la Marnaton, un bon moment per prendre referències i gaudir del paisatge. Depenent de l'estat de la mar, del temps i del trànsit marí, la durada de l'entrenament pot variar. En principi seria entre 4000 i 6000 metres, amb aturades, no cal fer una tirada seguida tan llarga dues setmanes abans. Si es pot anirem fins a La Macina, referència important a la Marnaton, doncs cal deixar-la a l'esquerra, i, des d'on veurem la Punta de S'Oliguera, punt on girarem a la dreta per entrar a Cadaqués. Si no podem fer la sortida a mar obert, nedarem per la Badia de Guillola gaudint de les cales i del fons marí. L'hora de sortida és les 9 del matí, i...

El Miquel Suñer ja està apunt, aquest cap de setmana iniciarà la travessa del Canal de la Mànega, sense neoprè, amb una temperatura al mar d'uns 15 graus, només amb banyador, gorro i ulleres de natació, despres de seguir els seus entrenaments, amb els seus alts i baixos a traves del facebook i de la seva web , ara només desitjar-li tota la sort del món, enviar-li molts ànims i aprofitar per seguir-lo a temps real gràcies a Race Tracker. Si el voleu coneixer una mica més, us adjunto entrevistes que ha donat aquest dies amb motiu de la travessa. Per llegir: Esport Empordà La Vanguardia El Mundo Deportivo El Punt + Avui Per escoltar: RAC1 Catalunya Radio Entrada relacionada: 09/08/10 Miquel Suñer ho ha aconseguit, ha creuat el Canal de la Mànega

Els amics del Club Natació el Cargol de L'Escala organitzen el proper 28 d'agost la segona Travessia a L'Escala. PRE-INSCRIPCIÓ - Enviar correu a cnelcargol@hotmail.com amb el nom, data de naixement., categoria, telèfon i club. - Els menors de 16 anys només poden nedar la curta. Els participants de 16 anys o més poden nedar la curta (especificar Categoria Popular) o la llarga (especificar Categoria segons edat). - Tancarem Pre-Inscripcions el dimecres 25 d’Agost a les 23’59, o bé en arribar a 300 nedadors. CATEGORIES - Les categories (masculí i femení cadascuna) i edats per a poder participar seran les següents: 600 metres: Cargols, 10-12 (2000-1998) Infantil, 13-15 anys (1997-1995) Popular, 16 i més (1994 i majors) 2.200 metres: Absoluts A, 16 a 19 anys (1994-1991) Absoluts B, 20 a 29 anys (1990-1981) Màsters +30, 30-39 anys (1980 - 1971) Màsters +40, 40-49 anys (1970 - 1961) Màsters +50, 50-59 anys (1960 - 1951) Màsters +60, 60 i més (1950 i majors) INSCRIPCIÓ - La...

Us podria explicar, lo divertit que ha estat fer la travessia amb els amics del Xaloc, us podria explicar que l'he fet en 1 hora i 3 minuts, us podria explicar els èxits dels meus amics, que no són pocs, us podria explicar que estic vermell que es mala cosa. Però el que realment ha valgut més la pena, ha estat conèixer en Jaume Monasterio, un noi de 19 anys, un nedador del Club Natació Sitges, un noi amb paràlisis cerebral, ens vam conèixer pel facebook, en motiu de la travessia de Begur de fa uns 15 dies, allà no el vaig poder saludar, però a Sitges, durant l'entrega de premis, si, m'ha tramés alegria, d'aquella que es autentica, la que no cal cap motiu per compartir. Ara explicaré una cosa que no he explicat a gaire ningú, però aquest bloc, te la pretensió de ser autentic i no disfressar les veritats, quan vaig fer els 30 i em vaig iniciar en món de l'esport, anant en bicicleta, pensava que mai podria fer una marató, el meu somni, que no sabia ningú, el tenia ar...