UltraQuim

Tretze anys! Que ràpid que va tot plegat, sembla mentida que aquesta aventura, en forma de blog, que es va iniciar el 2010, perduri en el temps. Tot i que estem en l'era de la fotografia amb una frase curta, la història efímera i publicar contingut insípid per aconseguir notorietat, un espai com aquest encara té cabuda. No deixa de ser un espai reflexiu, d'opinió i experiència reposada, un diari de bitàcola molt personal i alhora compartit amb tothom qui vulgui. Actualment, comptant aquest escrit, hi ha 1.716 publicacions, que van des del 2007 fins a l'actualitat. El nombre de visites segueix a bon ritme, en part pel contingut ja existent. Per curiositat he mirat els deu articles més llegits en els últims set dies i són dels anys: 2011, 2012, 2013, 2015 i 2020, a més dels darrers publicats. Cal dir que no escric tant com abans. D'aventures esportives poques en puc fer, a causa de l' accident de trànsit que vaig patir, i no vull donar la pallissa amb el tema, ho ass

Des del 2017, en què em vaig treure el certificat  de suficiència, el C1 de català, que tenia ganes d'assolir el nivell superior, el C2. Aquest 2023 ha estat el moment idoni. Respecte als motius per voler-lo tenir, són sobretot romàntics. P er una banda, a efectes laborals serveix com a requisit o mèrit en oposicions a l'administració pública, i per acreditar el domini de la llengua en tots els seus àmbits: escriure, llegir, entendre i parlar, en l'empresa privada. Per l'altre, i veritable motor per aconseguir el C2, ha estat el fet de voler millorar en la meva competència vers el català. Sense oblidar els temps en què vivim, a la vida quotidiana es defensa el que s'estima, s'estima el que es coneix i es coneix el que es fa servir de manera habitual. Cal tenir molt clar, que aquest certificat no dona superpoders. Per si mateix no elimina les faltes, ni les incorreccions gramaticals, ni cap error. El que fa és donar un punt de partida, per a continuar