UltraQuim

Sé que no tinc que donar explicacions, ni justificar el que faig o deixo de fer. Em sembla de rebut, igual que en el seu moment vaig explicar que participaria a l'Emmona en la seva modalitat de Gran Ultra, de 172 km, ara exposar els motius que fan que no hi participi. No tinc por al fracàs, ni a quedar l'últim. El que passa, és que no hi veig cap possibilitat d'aconseguir-ho i anar amb l'únic al·licient de veure a quin punt de tall, em pararan, per mi, no és divertit. Un cop passat  l'impuls d'inscriure'm. Ha vingut la reflexió pausada i fer números de ritmes. La muntanya m'agrada, tot i que hi vaig poc. Agafant el meu millor temps de l'Emmona de 106 km, vaig tardar unes 33 hores. Que vol dir que de mitjana anava a 3.21 km/h i fent honor a la veritat, aquest ritme és gràcies al bon amic Lluís Tuneu,  que m'estira i em marca la traçada en els trams més tècnics. A aquest ritme, per fer els 172 km, necessito 53 hores i mitja. El temps màxim són 4...

Aquest 2015, els meus dies tenen com a molt 22 hores i alguns menys. Aquesta és la hipoteca que conscient i gustosament, vaig acceptar al fer el repte #El2015NoPucParar.  El temps que passo corrent  és entre 1:00' i 1:15', si li sumem anar al punt de sortida, ja són uns minuts més. Cal afegir-hi el temps de preparar els trastos abans de sortir, que si el gps, que si el cinturó amb l'hidratació i demés, al acabar toca fer el procés invers. Són unes dues hores aproximadament. Si ho faig caminant, per raons de climatològica o per descansar la musculatura. Necessito entre 1:45' i 2:00', per aconseguir completar els 10 km.  El cap de setmana, és molt senzill trobar l'estona. Els dies laborables, de dilluns a divendres, la cosa es complica un xic.  La meva feina, no té un horari de 8 hores seguides, ja m'agradaria. Estic, una mitjana de 12 hores fora de casa per guanyar-me les garrofes, fent que pràcticament, les úniques opcions siguin fer-ho abans o...

Un repte parteix d'una il·lusió, d'una idea que va donant voltes pel cap i que acaba fent-me somiar despert. Comença amb una pregunta molt important. Realment ho vull fer, sent conscient de l'esforç que implica? Un cop la resposta és si. Ve la qüestió més difícil i apassionant. Com fer-lo realitat? Si és una prova organitzada, és molt senzill, pagar, entrenar i anar-hi el dia que toqui. Cada dia m'agraden més els reptes que creo de zero, no perquè tingui res en contra les proves organitzades, que hi participo i m'encanten. Tenir un munt de serveis i de seguretat al voltant és fantàstic. Sinó perquè m'agraden les coses que surten del normal, la duresa de fer-ho pel meu compt i sobretot per gaudir més del camí, al conèixer tots els detalls. Un cop he decidit que vull fer, cal quadrar dates, per establir les setmanes d'entrenament i/o els reptes que em portaran cap al repte final. Per exemple, l'any 2.014, pel repte de nedar 15 hores en piscina, primer v...

Sempre m'havia fet gràcia fer una cursa d'obstacles i perquè estaven lluny o per agenda, fins al moment no n'he fet cap. Al assabentar-me que a prop de casa, a Palafrugell, en feien una, vaig fer-hi un cop d'ull. Alhora em vaig apuntar al sorteig d'una inscripció via facebook, on l'atzar va jugar al meu favor, fent que em toques. Tinc moltes ganes de fer-la, de divertir-me durant els 6 km amb els obstacles que ens hauran preparat pel dia 5 d'abril. Una cosa que m'encanta d'aquesta prova, és que els quinze obstacles, no diuen del tot de que es tracta, al seu web hi ha una llista amb els noms i la resta ho deixen a l'imaginació de cadascú. A més, puc  anar-hi ben tranquil, si algun no el supero, puc agafar la via alternativa, tot i que penalitza en el temps total. Serà tota una aventura, plena de diversió. Més informació a Club Atlètic Palafrugell Entrada relacionada: 05/04/15 L'Entrebancada, cursa d'obstacles

La mecànica de la cursa és senzilla a més no poder, fer 20 voltes, en un circuit d'anada de 2,5 km i tornada pel mateix lloc, amb avituallaments a cada extrem, en un terreny completament pla. Fins a completar els 100 km, en un temps màxim de 24 hores. Al principi de córrer, ara fa uns 8 anys, tenia vista aquesta cursa, pensava que mai la podria fer, creia que els que la feien eren superhomes i superdones, que era un esforç físic i sobretot mental que només estava a l'abast de molt pocs. Al anar-hi vaig descobrir que si que hi havia persones fora de serie, la majoria de les quals no corrien, tampoc paraven, estaven a l'organització, als avituallaments, animant, solventant incidències, encoratjant-nos, transmeten passió per l'atletisme de llarga distància. Sense espectaculars operacions de marketing, sense bosses del corredor que justifiquin un elevat preu d'inscripció,  sense les coses supèrflues a córrer, amb autenticitat. Aquesta serà la meva cinquena participac...

Més de 1.000 seguidors a la pàgina de facebook, mil gràcies a tots i a cadascun de vosaltres. Per aquesta empenta, que des de les xarxes socials em doneu.  Ara que entre el repte #El2015NoPucParar i  la voràgine laboral del dia a dia, tinc menys temps per escriure en el bloc, tot i que intento mantenir-lo el màxim d'actualitzat que puc. Les xarxes socials, són on puc explicar el que faig al moment, aquest espai hi podeu trobar la reflexió a posterior i els projectes de futur.

Dedicar el dissabte, a fer el que em vingui de gust. Un xic de res i un poc de tot, aquest és el plantejament. A quarts de deu del matí,  a córrer els 10 km del #El2015NoPucParar , pel camí de ronda, que uneix Sant Feliu de Guíxols amb la seva platja de Sant Pol. Un tram per quedar embadalit a cada poc,  corro sense pressa, parant a gaudir i a ser conscient del privilegi d'aquest moment. Un mos i a pedalar, en bici de carretera, pel tram que més m'agrada de la Costa de Brava, de Sant Feliu a Tossa de Mar i tornada. És una poesia visual a cada corba, gaudeixo, sense més pressa que la gana per arribar a dinar. Menjo. Un xic de migdiada. I a pedalar de nou, aquesta vegada amb la btt, amb l'amic Sergi. Primer tram rodador per les vies verdes, fins a Llagostera. Pel camí, parem a fer uns riures amb la Carme i en Pere. Per tornar fent una mica de muntanya, pujant a Romanyà de la Selva. Les cames em cremen, però el cor m'empeny a seguir. Quin millor final per aquest dia tan...

Segon mes del repte a la butxaca. Han estat 28 dies bastant plàcids, amb alguna jornada de mandra, per la fred i el vent que ha fet en algunes ocasions.  Físicament, sense cap incident,  corrent sempre que he volgut i caminant els dies que he volgut descansar un xic o he anat acompanyat. La motivació segueix al seu lloc. No puc evitar tenir dubtes, ni evitar tenir mandra. El que si puc evitar és no perdre la motivació i seguir amb el compromís, que vaig adquirir amb mi mateix, ara fa uns mesos, fer 10 km al dia durant tot el 2015.  Tot i ser el mes més curt de l'any, l'he aprofitat per a seguint fent reptes, dintre el repte de #El2015NoPucParar.  Primer les 24 hores a muntanya d'Olot, que es van convertir en vint-i-cinc hores i mitja.  Al cap de dos setmanes, 10 hores nedant en piscina , fent 22.250 metres, molt millor del que m'esperava.  L'últim cap de setmana, vaig intentar el repte de fer 100 km amb 25.000 escalons , en que no tenia el dia...

Un autèntic luxe, que la publicació digital de moda, Guia de estilo, es faci ressò del repte #El2015NoPucParar. Un orgull comprovar com la solidaritat no entén  de limitacions, ni fronteres. Moltes gràcies Cristina Blanco i Anabel Valls, per la vostra ajuda a la difusió d'aquest projecte. Escrit a la publicació: Guia de estilo Actualització 08/12/20 Malauradament, la publicació, no es pot trobar en el lloc web on estava Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar