UltraQuim

Té delicte, en els últims 10 anys, he fet aquesta ruta, sense exagerar, fins a Romanyà de la Selva, un centenar llarg de vegades en bici i en desenes d'ocasions ho he allargat fins al Puig d'Arques i almenys un parell de vegades corrent, però fins avui no ho havia fet mai caminant. I és que caminant, a pas ferm i alhora deixant-me embadalir pel paisatge, és com es gaudeixen millor els detalls. I així apreciar els contrastos d'aquesta ruta. Contrastos com el primer quilòmetre, planer per la via verda i els últims metres, abans de recular, costeruts per arribar al sostre de Les Gavarres. Contrast entre el que és cim més alt del Baix Empordà, el Puig de les Gavarres i el que ho sembla, el Puig d'Arques. Contrast per estar en els cims més alts del Baix Empordà i tenir un mirador de fusta, una mica més enlairat, que permet divisar mar i muntanyes, ciutats i boscos. Contrast per observar el Dolmen del Puig d'Arques del 3000 aC i el radar meteorològic construït el 2002,...

Caminar sense presses, endinsar-me en el bosc, estar al costat de la mar, amb les mans buides per rebre el que la jornada em vulgui donar. D'aquesta manera he començat a caminar. Aprofitant per gaudir de les vistes, per observar detalls nous en els vells camins, per posar ordre als pensaments i la major part del temps, per no pensar en res, només viure el moment. Primer tram, per pista, fins arribar al mirador de Canyet, a partir d'aquí pràcticament tota l'estona al costat de la mar. Ressegueixo corriols que conec, fins un cop arribat a Puig Gros, decideixo incorporar una mica d'aventura al dia. Encomptes de seguir el camí marcat, que fa una mica de u, baixaré pel dret, aprofitant que hi ha les torres elèctriques, baixar no és el meu fort, així serà un bon entrenament. Un cop recuperat el camí, vaig costejant, baixant a la part sud de Cala Vigatà. agafant corriols, que d'altres han tingut la paciència i les ganes d'acondicionar, fent-hi escalons, baranes i i...

Quina gran oportunitat, poder gaudir de la neu, que ha vingut a visitar-nos. No es pot desaprofitar, ni fer esperar. Que nevi a la nostra costa no és el més usual i que qualli encara menys. És fosc, fa poc que he arribat de treballar, comença a nevar, mentre em preparo per sortir.  Quina il·lusió, estic impacient, vull jugar amb la neu,  en moviment, sentint com es posa sobre meu, veient com ho enblanquina tot. Juntament amb la Carme i en Pere , anem a fer el camí de ronda de Sant Feliu de Guíxols a Platja d'Aro. Neva amb intensitat, els pocs conductors que circulen, ens observen amb cara d'incredulitat, algú per la finestra ens mira, pensant d'on s'han escapat aquests i rumio, pobres, tancats a casa, amb la natura en estat pur que hi ha aquí fora. Arribem a la platja gran de Sant Feliu, hi ha un equip de TV3, informen del temps, filma el nostre pas per la sorra ben blanca, està divertit  donar una nota de color, en informacions  grises. A la que comencem el camí...

Els bastons o pals de caminar o de trekking, per a algunes persones  són elements imprescindibles, sobretot en les pujades i baixades; per d'altres només són un destorb. En pendents pronunciats, són  una manera de repartir l’esforç entre les cames (85%) i els braços (15%). Serveixen per  treballar gran part de la musculatura del cos (90%). Ajuden a no carregar l'esquena, les articulacions i els genolls, dóna més seguretat en terrenys irregulars. A continuació les parts més importants de que es composen els pals de caminar, juntament amb la meva opinió, basada en l'ús que n'he fet, caminar/córrer per la muntanya. Tipus Dos o tres trams , els més habituals, és poden regular a la mida de l'usuari i/o al terreny, són els més pràctics, quan no es fan servir, es podem portar a la motxilla. De vegades, per acció de la pressió i el pes que han de suportar, tot i estar fixats, s'escurcen una miqueta, res massa significatiu. Plegables , són els menys freqüents, però cad...

Entrenament a l'Ardenya, amb la Carme i la Tània, que estan que se surten, de bon estat de forma i en Pere que no para quiet, quina feinada per seguir el seu ritme. Amb l'ajuda de l'Albert, que ens ha fet d'avituallament. No conec massa aquesta zona, només la part on faig els entrenament d'entre setmana, habitualment tinc tendència a anar cap a les Gavarres, em són més familiars, l'excusa era preparar la Marató de l'Ardenya, tot i que no faré la prova, la bona companyia i la descoberta d'indrets nous, són bons al·licients per anar-hi. Quina sensació la de ser a la muntanya  novament, el dia era gris, ennuvolat, amb previsió de pluja, que no s'ha complert i molta humitat, per mi ha estat una jornada de ple sol, sentir el soroll de cada pas, la remor de l'aigua que passava per tot arreu, el patinar de les pedres molles, el moviment inesperat dels rocs, les arrels que sobresurten, la duresa de les pujades, la dificultat de les baixades, el poder ...

Entrenament nocturn, en bona companyia, amb la Carme i en Pere, de l'equip PerePeterPan , inici caminant, fins arribar al costat del mar, camí de ronda, primer en el seu tram més autèntic, de Sant Feliu de Guíxols fins la platja de Sant Pol, inici caminant amb els pals, l'un comença a trotar en les pujades, l'altre en els trams de baixada i a mi m'agraden les rectes, així que correm entre escalons, pedres, basses, branques i arrels, emparats per la foscor d'una nit tapada, anem alternant córrer suau i caminar, mentre una finíssima pluja ens va caient, sense arribar  a calar. A Sant Pol, agafem el camí de ronda que porta fins a Sa Conca, un passeig, és ample i ben pla, amb poc desnivell, tot i l'escassa llum, podem gaudir de la mar, ben moguda, fent crestes d'escuma a les roques, és una imatge de postal, un moment màgic per gravar a la memòria, trepitgem la sorra de la platja, amb tota la seva humitat, enfilem la tornada,  pel carril bici. Segueixo fins anar...

Tot el dia nerviós, esperant que arribes la nit, els moments previs, són una mica caòtics, no trobo res, el material que habitualment tinc a mà, com a conseqüència de no fer-lo servir durant mesos, està guardat, tan ben guardat que no el trobo, sóc un trasto, finalment ho tinc tot, per anar a caminar una estona, pals, frontal, paravents i demés, estiraments i som-hi! Només sortir per la porta, ja començo a respirar vida en l'aire fresc de la nit,  vaig amb en Pere , amic i company de fatigues, feia molts dies que estava massa tranquil; fem via, la caminada és una volteta curta, tècnicament molt senzilla,  10,5 km, a ritme tranquil, amb una lluna plena imponent, la muntanya respira vida, la humitat de la pluja encara està present en el seu perfum, sota la llum del frontal, encara és més bonica i encisadora, sento la melodia de la muntanya, aquella que no tothom sent, però si algú l'escolta un cop, no oblida mai més. Han estat menys de dues hores, m'ha sabut a poc, millor aix...

Sortida nocturna CaKo, a Sant Feliu de Guíxols, recorregut de la platja de Sant Pol agafant el camí de ronda cap a Sa Conca (Platja d'Aro). Un total de 21 persones, ens varem reunir, aquest dilluns, per fer una mica de tècnica CaKo, caminar amb pals, part dels assistents eren del Centre Excursionista Montclar , ja és la segona trobada en terres baix empordaneses, amb projecció de continuïtat, per les ganes dels participants. Sempre és interessant, divertit i enriquidor, veure diferents punts de vista. La sortida va estar guiada per en Pere Alsina i en Carlus Vila, perquè no és el mateix caminar amb pals, que saber-los fer servir i treuren profit. Podeu trobar les properes sortides a: PerePeterPan . Entrada relacionada: 25/03/11 El CaKo desembarca a Sant Feliu de Guíxols

Aquest dijous 24, a la nit, en Pere , ens va fer un petit tastet de la base en que es sustenta, el CaKo , els motius i els beneficis de fer servir els pals, de manera habitual, al anar a caminar o/i a córrer. El CaKo, està a l'abast de tothom i de qualsevol nivell, des de el que passeja per la natura, sense pressa , fins els corredors d'ultrafons. Ho va fer amb els amics del Centre Excursionista Montclar de Sant Feliu de Guíxols. Per finalitzar l'activitat una mica de tonificació i d'estiraments, només d'acabar, ja es començava a parlar de la propera sortida, no hi ha qui ho pari!!! Crònica del Pere.  Entrada relacionada: 19/04/11 Segona sortida CaKo a Sant Feliu de Guíxols

Havia de sonar el despertador a les 5 del matí i a les 4, ja feia estona que estava despert, no podia dormir, nerviós pel que teníem pel davant. Recollim material, no plou, verifiquem ruta, el que tenim marcat d'ahir, per l'aigua caiguda, no ho podem fer, fem un nou recorregut, ai mare, el company farà de guia i jo d'escombra, en un itinerari sense senyalitzar. Ens trobem tot l'equip, cares d'haver dormit poc i malament, estem inquiets, volem fer-ho bé, que tothom disfruti. Comença la marxa, som 23 caminadors i els 4 de l'equip que els acompanyem, la resta d'equip i voluntaris, ens esperaran als punts d'avituallament, que també han hagut de canviar d'ubicació, hi ha gent que veig per primer cop, hem sento en família. L'entorn és preciós, molta pedra molla i fang, que fa fer alguna que altre patinada, boscos amb una estranya barreja de tardor i primavera, que els fa únics, parem a esmorzar, que hi ha ganeta, per anar a la part més espectacular de ...

Aquest proper diumenge dia 13 de març, l'equip de la Trailwalker, Xino-Xano: Caminant per la pau, organitzem la marxa popular: Caminant per la pau tot xino-xano, us hi esperem. Són 16 km circulars i ben senyalitzats passant per part de les Gorgues de Sant Bartomeu. La sortida/arribada serà al centre d'oci i aventura d'Anigami (al Mas Les Comes) que es troba a la Crta. C-153 km 18,7 L'Esquirol. Com arribar-hi. La sortida tindrà lloc de 08:00 a 08:30. Esmorzar a l'església romànica de Sant Bartomeu Sesgorgues. El control d'arribada es tancarà a les 13:00. Hi haurà obsequi per a tots els participants, Tot per només per 5€. La recaptació de la caminada es destinarà a Intermon Oxfam. Màxim 200 participants, no t'ho pots perdre. Inscripcions: al e-mail caminant.per.la.pau@gmail.com , al telèfon: 659 99 46 00 i a la sortida. Track de la caminada. Si ens vols ajudar, també p ots fer la teva aportació, amb premi inclòs a: Pàgina de l'equip XINO-XANO: Caminant ...

Sortida nocturna per la muntanya, unes 3 horetes, amb la bona companyia d'en Pere . Després de passar 3 dies amb angines, el divendres ve plujós i esclar, al arribar a casa, de treballar, em trobo una combinació, que no es pot refusar: Nit (pau i tranquil.litat) + pluja (rentat de cara del bosc) + fang (més interessant) + muntanya (fa 5 dies que no hi vaig, la trobo a faltar) = Diversió. A la tornada cap a caseta, em trobo un animaló, que m'encanta, una Salamandra, al mig del camí, normalment és un animal nocturn i lent, en aquesta ocasió, estava parada majestuosa, ella està en un bon moment, pluja, fred i nit, la combinació ideal per la Salamandra. Aquest ha estat un instant màgic, dels que no es poden buscar, només es troben, si estàs al lloc indicat.

Aquest dimecres, vaig anar a la sortida nocturna, muntada pels Makis, per aprende el que defineixen com a CA-CO : El CA-CO és un esport anàrquic que no està regit per cap mena d'institució,  federacions ni reglaments. El CA – CO no es una cosa inventada per nosaltres, l’únic que hem fet és observar la natura i deixar de banda les tècniques tan estructurades d’altres modalitats. La tècnica del CA-CO està inspirada en la manera de caminar, córrer i saltar dels animals de quatre potes. De fet els pals que utilitzem per portar-lo a cap no vénen a ser res més que una prolongació dels braços, com si fossin les potes anteriors de l’animal. A base d’un estudi portat a cap amb l’ajuda d’un fisioterapeuta hem vist que el CA-CO es basa simplement en controlar la base de sustentació (punt d’equilibri) i la biomecànica (sincronització). Desde fa una mica més d'un any, que faig servir els pals en les curses d'ultrafons, fins ara pensava que eren necessaris, ara ja sé que són...