UltraQuim

Estic més nerviós quan visc una travessia des de fora, que quan la nedo. Són 118 participants, la responsabilitat és molt gran, la satisfacció encara ho és més. A finals del 2010, quan vaig fer la proposta al Aquàtic Club Xaloc, de muntar una travessia al mes de gener, poc em podia imaginar que al cap d'uns anys, una travessia d'hivern entre amics, superaria el centenar de participants, doblant els 56 de l'edició del 2015 i amb el mateix objectiu que la primera, nedar entre amics de manera organitzada i no competitiva. El recorregut resseguint la punta de Garbí,  passant pel seu Freu, que em té captivat i fer la volta a l'illot de S'Adolitx, que pertany a un tram de costa protegit amb variada vida marina, no és més que el que nedem molts Guixolencs a l'estiu. El nom de no a la fred, obeïx a que a Girona diem la fred, mentre que a la resta de Catalunya diuen el fred, un detall que marca la denominació d'origen. Mirant enrere, encara em ressonen comentaris ...

Ser part de l'organització d'una prova esportiva, aporta moltes coses positives i alhora responsabilitats. Per això la millor manera per poder prendre decisions, és ficar-se a la pell del nedador. A més, millor excusa per fer el recorregut de la travessia No a la Fred el dia abans, no hi pot haver. La travessia del diumenge, surt a les 11, amb l'amic Sergi, en posem a l'aigua uns 25 minuts abans, a més tenim, segons les prediccions, pràcticament les mateixes condicions climàtiques i de mar. L'endemà des del caiac, podré saber de prim era mà el que senten les persones que neden. La mar es troba a 14,0C, el punt d' inici , és lleugerament més fred. Nedem a pell, fa unes 4 setmanes que no em fico al mar, les ganes de nedar fan més fàcil l'entrada. Nedem fins al Freu, el pas entre roques, que ens té el cor robat, les estrelles de mar, enganxades a les seves parets, ens veuen passar. D'allà fins a l'illot de S'Adolitx, només hi ha uns 400 metres, v...

Cal fer petits canvis perquè tot segueixi igual. Amb aquesta filosofia he fet el rentat de cara al blog. La forma es renova, el fons no. Hi ha més integració de les xarxes socials,  d'aquesta manera en el mateix espai es pot seguir tot, tant un escrit al blog, com una piulada al Twitter, una publicació al Facebook i una nova foto  a Instagram. En l'afany de compartir, també  incorporo les pàgines on hi ha  els tracks del que vaig fent. Garmin connect, on es pot veure de manera més esportiva i Wikiloc, una manera més oberta de compartir i posar a l'abast de tothom les rutes. Hi ha menys gadgets i coses prescindibles, al no ser-hi redueixen el tem ps per carregar la pàgina . Amb l a intenció que menys coses, siguin més comoditat i més claredat. El canvi s' aprecia si es visualitza el blog per ordina dor o tablet, per mòbil en poc fein es hi ha variacions. Falta una petita reforma en l'estructuració de contingut, que faré properament. El fons i el propòsit segu...

M'ho vaig passar pipa, aquest seria el resum de les meves 24 hores de muntanya, organitzades pel Centre Excursionista Olot. Com en una caminada amb amics, entre paisatges que no t'acabes, en que ara xerres amb l'un i després amb l'altre. Bonic trajecte, el de dia, tot i la boira de les últimes hores i sobretot el de nit. Va haver-hi un llarg tram, de pista pavimentada, amb la lluna plena capitanejant un cel seré, que ens deixa observar la forma de les muntanyes, mentre tots anàvem amb el frontal apagat, estones amb màgia. El passar dels quilòmetres els vaig anar compartint amb molta gent. La totalitat, amb l'amic i company d'aventures, Lluís Tuneu, amb qui d'aquí uns mesos, ens enfrontarem junts, per cinquena vegada, al Ultra Trail Emmona , que farà que aquestes 24 hores, semblin un joc de nens. La gran diversitat de persones que hi participen, en una o en totes les etapes, permeten intercanviar i veure nous punts de vista, són contrastos que enriqueixe...

El repte és més senzill d'explicar que no pas de fer. Una prova tipus IronMan és nedar 3.8 km, pedalar 180 km i córrer 42.2 km, tot seguit i en aquest ordre, com que m'agrada experimentar, faré les sis combinacions possibles: Nedar 3.8 km, pedalar 180 km i córrer 42.2 km / Nedar 3.8 km, córrer 42.2 km i pedalar 180 km / Pedalar 180 km, nedar 3.8 km i córrer 42.2 km / Córrer 42.2 km, nedar 3.8 km i pedalar 180 km / Córrer 42.2 km, pedalar 180 km i nedar 3.8 km / Pedalar 180 km, córrer 42.2 km i nedar 3.8 km I com fi de festa, el setè, serà la combinació que més m'hagi agradat i divertit. Ho aniré fent durant el 2016,t, no vol dir que ho aconsegueixi a la primera, sinó que el faré les vegades que calgui fins aconseguir-lo. Entremig, aniré fent d'altres reptes, els que ja puc explicar, 24 hores a muntanya, 100 km de Calella i Ultra Trail Emmona i d'altres que més endavant aniré desengrunant, com algun d'especial que faré el juliol. Serà un repte autogestion...

Per cinquena vegada estaré a la sortida d'aquesta gran prova. Que no para de créixer, en quilòmetres, enguany seran un xic mes de 129 km i en participació. Lluny queda, la primera edició, el 2010, en que érem un centenar de participants. Ara tot ha evolucionat i el boom de les ultratrail és evident. L'autenticitat de l'organització sempre hi és present. He estat quatre vegades a la línia de sortida i tres a la d'arribada. El primer cop que vas a una cursa és la descoberta, diuen que el segon cop és per superar la marca i pel tercer ja necessites una motivació afegida. En el meu cas, més enllà de l'atmosfèric i el de tall, no em preocupa el temps. L'al·licient és diu muntanyes. En el Pirineu Gironí, a  casa, unes vistes que no té les acabes, sensacions d'alta muntanya, amb la gran organització dels amics de la UE Sant Joan de les Abadesses. Aquest any, també tinc la sort de compartir l'Emmona amb l'amic Lluís Tuneu, amb qui he fet totes les edici...

Tinc ganes de btt, d'estar entre boscos, sense massa gent. La btt em fa estar concentrat, sentint el terreny per on passo i l'entorn que l'envolta. Se m'acut de fer, una de les meves rutes preferides. Sortint de cota 0 metres d'alçada, a Sant Feliu de Guíxols, anar fins al Puig d'Arques, un dels punts més alts de les Gavarres, a 527 metres d'alçada, on hi ha un magnific mirador per gaudir des de ben amunt, i tornada. L'inici és per les vies verdes, no fa fred, ni massa sol, dia ideal per pedalar. A la que agafo el GR92.1, s'acaba la calma, toca apretar les dents i esbufegar pujada amunt. La primera parada és Romanyà de la Selva, a uns 325 metres d'alçada. Agafo la ruta de btt, per seguir pujant fins a Puig d'Arques, tot i que hi ha una carretera asfaltada, que ho faria més curt i fàcil, m'agrada més passar pel Coll del Matxo Mort, és un tram divertit i bastant dret. Un cop dalt, parada per menjar i gaudir les vistes. Estic a 527 metres...

Per l'organització és l'edició que fa 34, per mi la setena vegada en que estaré a la línia de sortida. Un repte, que espero amb ganes cada principi d'any. Té l'al·licient que el recorregut és diferent a cada edició, em fa descobrir una comarca que em fascina i que no te l'acabes, La Garrotxa. El que fa aquesta caminada especialment dura, en el meu parer, molt dura. És el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessàries per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat. Haver d'anar a un ritme que no és el propi d'un mateix, ni poder fer les parades quan i a on un vulgui, és tot un repte. D'aquesta manera, les 24 hores, no són un temps màxim, sinó el temps real, més o menys, de la prova. Un punt que la fa més dureta, juntament a fer-ho a ple hivern, és ...

Estimats Reis Mags: Primer de tot, agrair tot el que m'heu dut aquest passat 2015, molts moments que em quedaran gravats a foc en la memòria. Moments compartits amb bons amics, moments per gestar noves amistats, moments gaudint en solitari, bons i mals moments, perquè en el contrast s'aprecien  les coses. Com que em coneixeu bé, m'heu dut reptes que he aconseguit fer i d'altres que no, m'agrada tenir el llindar del fracàs sempre ben aprop, si ho fes tot, seria senyal que no són prou difícils i en superar dificultats i adversitats, està la diversió. I no hi ha il·lusió més gran que aconseguir, el que un mateix, dubta si aconseguirà. Per aquest 2016 no vull res que es pugui  comprar, el que val diners, no val la pena. Només us demano temps, estones, encara que siguin robant hores a la son, amb pluja o bon temps, amb calor o fred, de dia o de nit, amb calma o temporal, només em cal tenir temps per fer realitat les il·lusions. Il·lusions que no cal que ningú entengui...

L'idea és simple, és fer una volta unint tres rutes de camins de bon pedalar i amb poc desnivell, les vies verdes de Girona, la Ruta del Ter i la Pirinexus. Anant des de casa, Sant Feliu de Guíxols fins a Girona, d'allà a l'Estartit i tornar al punt de sortida. Ho faig amb la btt amb alforges, per dur material i el dinar. Surto a les 8 del matí amb la primera llum del dia. Enfilo fins a Girona, pel camí, hi trobo molta gent, caminant, corrent i pedalant, aquest és el tram que més conec i que he recorregut infinitat de vegades. Enllaço amb la ruta del Ter, aquesta només l'he fet en una ocasió, en el Repte del Ter (De Setcases a l'Estartit), descobreixo indrets, paro en més d'una ocasió, la ruta és preciosa, hi trobo molt poca gent. Vaig fins on riu i mar es fonen.  Tinc les Medes de fons, la platja està deserta, hi dino, em sento la persona més afortunada del món, per estar vivint aquest moment. A Torroella de Montgrí, agafo el tram que correspon a la Pirine...

Per veure l'escrit publicat a Raid Aventura, només cal fer un clic a la imatge. A la revista digital Raid Aventura, en la seva línia de fer difusió i recolzament als reptes solidaris, s'han fet ressò del #El2015NoPucParar. Moltes gràcies amics i en especial gràcies al redactor de article, el gran ultrafondista Sergi Rodríguez Cuscó . Escrit  a Raid Aventura Actualització 09/12/20 Malauradament, la publicació, no es pot trobar en el lloc web on estava. Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar Durant aquest mes de gener, encara pots ajudar als que ajuden, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra , moltes gràcies!