UltraQuim

Nedar a pell, al mar, a finals de tardor i durant l'hivern, és genial. Però, no ens enganyen, costa un xic iniciar-se, més que no pas fer-ho. Cal superar petites barreres. La primera i més important, la mental. D'excuses per no fer-ho, n'hi ha tantes com un vulgui trobar. D'excuses per si fer-ho, no en conec tantes, però són de pes. La meva excusa és que m'agrada nedar al mar i ja està, no cal donar-hi més voltes ni tombarelles, m'agrada nedar i per això nado, que sigui el mes de novembre o l'agost, no és més que una qüestió del pas del temps. L'altre barrera, un cop estic davant la platja, és superar la mandra, si, fa mandra. Sé que un cop estigui nedant gaudiré de fer el que m'agrada, tot i això molts dies abans d'entrar, tinc mandra. Anar-hi acompanyat, ajuda molt, a més de fer-ho més divertit. El pas més difícil, és entrar tot el cos a l'aigua. Hi ha diferents sistemes, el que aplica l'amic Sergi, entrada de cop i el que faig jo,

De que serveix haver fet de voluntari en 47 proves. Apart de la satisfacció d'ajudar i intentar ser part de la diversió dels participants, per aprendre molt. La majoria de proves en que he estat com a voluntari, he estat implicat amb l'organització. Majoritàriament no és durant la prova fer una tasca concreta, que també, sinó de preparar el dia abans o setmanes abans, segons el cas, tots els detalls d'una determinada àrea de la prova, juntament amb moltes altres persones que ho fan possible. La gran majoria, són proves d'aigües obertes, també hi ha alguna cursa, triatló i aquatló. Habitualment, perquè és on em sento millor i on puc aportar més experiència, les meves tasques són vinculades amb la mar, col·locació i recollida de boies, guiatge des del caiac, gestió avituallaments en ruta, coordinació d'efectius marítims, seguiment de la travessia en embarcació tancant travessia o el que hagi calgut, tinc la sort que no em cauen els anells. M'agrada el fet de tr

Fer un repte és divertit, fer-ho ben acompanyat és genial! M'he hagut de llevar a les 5 del matí per fer els 10 km a peu del repte #El2015NoPucParar , per després treballar i finalment a les 16 hores començar el repte de nedar 24 hores. Amb el Jorge compartim carril tot el repte, la majoria d'hores sols i a estones amb més gent, fins a sis persones més. A nem fent la nostra estratègia, una parada a beure des de dins la piscina i a la parada següent, sortida a menjar i demés. F ins les 12 de la nit, són 8 hores de bon fer, entre riures amb en Jorge, parlant amb la família Marnaton, que estan organitzant el repte i saludant els amics que van venint a aquest acte solidari, les hores i el metres van passant. A les dues de la matinada, duc 10 hores i 24.000 metres. Durant les 14 hores restants, fent 1.500 metres/hora, a un ritme que per mi és còmode, de 2:30, em queden  20 minuts cada hora per parar a menjar i beure, surt la marató, el meu gran objectiu, els 42.200 metres. Arri

Poc més de 24 hores per intentar completar 24 hores nedant en piscina, tinc un nus a la gola i l'estómac em fa un salt cada vegada que hi penso. Fent un exercici de sinceritat he de dir que tinc poques probabilitats d'aconseguir-ho. Els que em coneixeu podeu pensar que, mentalment, estic relativament habituat a reptes d'aquest calibre, cap repte és igual, tot i que l'experiència ajuda. El problema el veig sobretot amb els braços. Des del mes d'agost, només he nedat aquestes tres últimes setmanes, tirades curtes, no més de 3.000 metres i en dies alterns. La part que em fa dubtar més,  és que físicament aguanti, sense fer-m'hi mal, el gran avantatge és, per contra, estar descansat de braços i amb moltes ganes de nedar. M'he preparat el millor que he sabut i pogut. He treballat tècnica a piscina, pautes d'alimentació adequades abans d'un gran repte, visita al fisio, per tenir el cos en optimes condicions. He dormit tant com les obligacions laborals,

Entrevista a la secció Contracorrent, publicada a la contraportada del Diari de Girona. Ha estat molt divertit fer aquesta petita entrevista amb el periodista Albert Soler.  En el dia 308 del repte. Espero ho passeu tant bé llegint-la com jo fent-la. Moltes gràcies! Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

Nedar 24 hores en una piscina, una il·lusió, que en breu intentaré fer realitat. L'oportunitat ve la mà de Marnaton, on hi col·laboro sent part del gran equip humà que fa possible les travessies d'aigües obertes. En un esdeveniment solidari, on la causa, no podria ser més escaient, recaptar fons per ajudar als que ajuden, a Pro-Activa, que des del setembre estan a Lesbos ajudant als refugiats que arriben a la costa grega. No és el meu millor pic de forma nedant, ni de lluny. Degut al repte de fer 10 km a peu cada dia, #El2015NoPucParar , he tingut menys hores per la natació, a més si ajunta una caiguda en bici, que m'ha tingut sense nedar, fins fa tres setmanes. Segurament fer aquest repte, sense un entrenament planificat, estructurat i específic d'uns quants mesos, sigui una bogeria, però a les persones que ara anomenem refugiades, la vida els ha canviat avui per demà, sense avís i creuen un mar, amb les mans buides i el cor ple d'esperança, millor