26/09/20 L'ombra de mi mateix. Crònica d'un accident de trànsit

Així és com em sento, l'ombra de mi mateix.
L'ombra del que era abans de l'accident. Una persona físicament forta, en forma i amb mil projectes en dansa.
Hi ha dos moments de la jornada diària, en que l'ombra es fa intensa.
Al llevar-me, em costa molt fer-ho. Sobretot, perquè ho faci com ho faci, incorporar-me fa mal. I fer una cosa, que saps amb certesa que et produirà fatiga, fa molta mandra.  El pitjor, és l'antagonista del primer moment del dia, anar a dormir. Quan es fa fosc, el cansament es va transformant en dolor, més o menys intens. Alhora, estic marejat, efecte secundari del medicament. Quan em trobo al llit, en la foscor de l'habitació, amb dolor i mareig, em noto fràgil i vulnerable. No hi ha llum, i puc sentir la meva ombra.
Estic esgotat sense fer gaire res. Després d'aixecar-me del llit, esmorzar i dutxar-me,   al sofà a reposar. Una visita al metge, i noto cansament, com si hagués pujat una muntanya. Faig rehabilitació, i acabo fos, com si hagués nedat hores a contracorrent.
La ment, segueix serena. Fins i tot, va per endavant del físic. Estic animat i amb ganes de  menjar-me el món, a queixalades. El cos, diu que paciència, que tot arribarà, que no tingui pressa. I el cap, li fa cas, sense perdre el somriure.
Per sort, també, em sento l'ombra del que tornaré a ser, una vegada recuperat. Quan tota aquesta experiència, sigui un record difús, en la memòria i només quedi el que he escrit, per rememorar el viscut. Espero seguint sent un somiatruites, amb el cap ple de pardals.

 Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

Comentaris