UltraQuim

Mai he sigut de voler batre cap marca, ni que sigui personal. Però, després que un amic em pregunti sobre quina distància he fet com màxim en 6 hores corrent, m'ha despertat la curiositat i no he tingut més remei que mirar-ho. Tot i que penso que millor que les marques, és l'empremta que cada cursa ens deixa dins nostre. Córrer ho miro des de la nostàlgia, d'aquella que va gola avall. Perquè és altament improbable, per no dir una altra cosa, que pugui tornar a córrer tal com tinc la cama i l'espatlla després de l'accident. Això no impedeix que en acabat de bussejar en el blog, en arxius personals i en la memòria, pugui dibuixar un gran somriure. Estic content pel que vaig viure en les curses que esmento, per com vaig gaudir la seva preparació i dels somnis que em van ajudar a madurar. La imatge que acompanya aquest escrit és de l'últim dia que vaig poder córrer l'11/07/20, el dia abans de l' accident . En aquell moment no ho sabia, però tancava una etapa...

Aquest dissabte, hi ha cursa! Serem molts, des l'elit esportiva, fins a aficionats com tu i com jo. Cadascú des del confinament de casa seva. Combinant esport i solidaritat. Cadascú fent la distància que vulgui, en el recorregut que pugui. L'objectiu recaptar fons per un assaig clínic, per tractar els infectats, prevenir el contagi i buscar una vacuna contra el covid-19. L'horari de la cursa és ampli, de les 9 del matí fins les 9 de la nit. En el meu cas, la lesió al turmell, no em permet córrer, si caminar amb moderació. Tinc l'objectiu de fer 5 km caminant. A la terrassa, que té un contorn d'uns 20 passos. Caldrà fer-hi, aproximadament, 300 voltes, per assolir aquest petit repte. Serà divertit! Apuntar-s'hi és molt senzill, s'ha de fer, abans de divendres dia 27, a les 18 hores. Crònica del repte: 28/03/20 #YoCorroEnCasa

Platges desertes, vistes que omplen la mirada i racons que no deixen de sorprendre, és la bellesa de recórrer el litoral de la Costa Brava, un mes de novembre. Fora de l'aglomeració del turisme, es pot respirar salat, escoltant la remor de la mar, que ens acompanya a cada pas, mentre el cor batega ràpid. El recorregut, és el que vam fer en la primera etapa de la Costa Brava Xtrem Running del 2009, cursa on justament ens conèixer amb l'Andreu, el 24 d'abril del 2009, de la manera més simple: em vaig equivocar en un trencant i ell, que també hi participava, em va cridar perquè agafes el camí correcte, l'imatge que acompanya aquest escrit és justament on  va succeir. Des d'aleshores, hem fet un munt de quilòmetres, al costat del mar i en alta muntanya, compartint il·lusions i projectes de futur. La logística és senzilla, deixem vehicles a Tossa de Mar i agafem l'autobús fins a Blanes, motxilla i a córrer. Una font a mig camí ens fa d'avituallament d'ai...

Divendres 22:29, el cor cada cop va més ràpid, mentre els segons passen a càmera lenta.  22:30 començo l'IronGuíxols'15! Com que és un IronMan casolà en ordre invers, toca córrer la marató. Calculo fer els 42.2 km, en unes 5h30', el meu millor temps ronda les 4h:15, amb trànsit tallat, sense són, sense haver d'obrir el maleter del cotxe a cada avituallament i sobretot sense haver de fer uns 200 km en btt i nedar 3,8 km al mar en acabar. La previsió és haver fet 21 km a una del matí i acabar a les 4. Durant la primera mitja marató, vaig un xic més ràpid del previst. Trobo persones que passegen, d'altres que treuen el gos, em fan sentir acompanyat. Alhora sóc observat, en el meu pas pels tres restaurants, que hi ha en aquest tram de via verda. L'ambient càlid per córrer amb comoditat, dóna pas a una matinada molt humida i un xic més freda, sense predicció de pluja, tot i que puc escoltar algun tro i observar un parell de llamps, que m'intimiden. Estic con...

Primera cursa d'obstacles de la meva vida. L'Entrebancada. De 6 km. Estic nerviós, l'organització no ha explicat quins són els entrebancs que trobarem pel camí, m'alleuja saber que sinó en puc o vull fer un, puc passar pel costat, amb una penalització en el temps final. Som més de 300 participants, hi ha aire de festa. L'ambient és familiar, persones de totes les edats, gaudint un diumenge al matí. Trobo en Jimi, amic i company d'aigua. Comença la cursa! Surto del darrere remuntant posicions, fins a trobar el meu lloc. Primer obstacle, pneumàtics al terra, bales de palla per saltar i en tercer lloc, el més divertit. Un petit tram amb fang, que s'havia de passar a quatre grapes. Segueixo enfangat i amb un somriure. Arribo a l'obstacle més complicat, un túnel de cordes elàstiques, que s'havien de travessar, per dalt, per baix, per on podia, és fa llarg, no per difícil, sinó per l'entretingut que resulta cada pas. Seguim corrent, cal creuar pel m...

Imatge de www.72kilos.com Torno a córrer! Des del 21 de novembre, torno a córrer! Han estat cinc mesos molt llargs, en que he hagut de fer bondat. Una bondat que he complert al peu de la lletra. Cinc mesos, en que apart del normal moure's del dia a dia, no he fet cap sortida ni a caminar ni a córrer. Cinc mesos en que tampoc he parat de fer bategar el cor ràpid, nedant, palejant i pedalant. Cinc mesos en que, per la meva higiene mental, no he volgut fer plans sobre futurs reptes que impliquessin anar a peu, tot i que hi ha hagut idees voltant pel damunt del meu cap.  Ara, en aquest pocs dies que duc, els reptes flueixen sols, com una molla que és contrau al màxim i es deixa anar de cop. Que si repte de continuïtat que en breu explicaré, que si un ultra de 100 km arran de mar però amb 6.500 metres de desnivell acumulat, que si un Gran Ultra de 172 km a alta muntanya, que si IronMan i UltraMan casolans, que si ultrafons en ruta, un munt d'il·lusions que van agafant dates e...

Una marató arran de mar i dura com una de muntanya. Aquesta podria ser la definició d'aquest repte.  Un circuit d'anada i tornada pel mateix lloc, per completar els 4,22 km, fent-ho 10 vegades fins assolir els 42,2 km. En el camí d'anada té 500 escalons de pujada i els mateixos de baixada, que un cop fetes les 10 voltes, seran 10.000 escalons en total. De desnivell positiu en té uns 200 metres per volta, que un cop acabat el repte seran uns 2.000 metres de desnivell positiu i uns 2.000 més de desnivell negatiu, aproximadament. El circuit, ha estat possible gràcies a la col·laboració d'un bon amic i coneixedor de la zona, en Pere , que també vindrà a fer-lo una estona, doncs l'endemà participa en una altre prova de 50 km, la Maratrail . L'inici de cada volta és a la platja principal de Sant Feliu de Guíxols, per després anar serpentejant i pujant al costat de la costa, fins a l'ermita de Sant Elm on hi ha el punt de gir, per tornar pel mateix camí. La in...

El repte, ideat per en Pere , és anar arran de mar tant com es pugui, caminant o corrent on era possible, mentre el seguia amb el caiac i  quan no hi havia pas pujava al caiac, aleshores el tram el continuava jo nedant. Dos persones, fent més d'una modalitat esportiva cadascuna, caminar, córrer, nedar i palejar.  L'inici del repte ha estat a punta de clar, no eren ni les 7 del matí, així hem trobat més bona mar i menys trànsit marítim. A priori sembla fàcil, però no és gens, doncs no són llargues platges de sorra, són plenes de pedres, algunes grans, que fan grimpar i tot. Al anar amb el caiac, veia els puges i baixes que anava fent en Pere, com de concentrat estava per escollir el camí, com de xop de suor arribava al final de cada etapa i com el cansament s'anava acumulant. En el vídeo que acompanya aquest escrit espot veure una mica la dificultat. He fet la part més senzilla i menys dura del repte, m'ha agradat el anar canviant de modalitat i de perspectiva, pri...

Fa uns anys, hagués contestat que sempre amb música, a dia d'avui la resposta és que millor sense. No dur música, em permet viure més l'entorn, captar  l'essència del córrer, el meu esbufegar, l'impacte del peu amb el terra, l'aire, escoltar els sons que m'envolten, sentir la vida com és mou a cada pas, estar més a l'aguait del que succeeix, els meus pensament poden xiuxiuejar i els sento a tot volum en el meu cap. Només em plantejo dur música, quan vaig sol, mai anant acompanyat, que millor que conversar amb un amic o un desconegut que té en comú amb tu, que li agrada viure la vida amb el cor accelerat. Hi ha dies, en que em vull aïllar del món, vull estar fora de mi mateix, desconnectar els pensaments, en aquests moments connecto l'mp3 i canto, segons per on estic, inclús amb veu alta, de vegades és només una estona, d'altres tots els quilòmetres. En curses de llarga distància, si participo en solitari, en un moment o altre sempre els...

L'atleta sud-africà Oscar Pistorius, que corre amb pròtesis, té les dues cames amputades des dels 11 mesos d'edat, podrà participar als Jocs Olímpics de Londres en la seva prova, els 400 metres llisos i  també en l'equip de relleus de 4x400 metres. Un cas de constància, d'actitud i de voluntat, en diferents entrevistes explica la frase que li deia la seva mare Sheila, ja desapareguda,  per encoratjar-lo:  El perdedor no és qui arriba l'últim en una carrera , sinó qui  es  senta   i es limita a mirar.  Més informació: Oscar Pistorius

En Ricardo Abad, ha fet un repte extraordinari. Es va proposar córrer 500 maratons, una al dia, 500 dies seguits, sense cap jornada de descans, amb la dificultat de compaginar-ho amb la feina, la vida familiar i social. Va aconseguir fer les 500 maratons i al dia següent es va proposar de seguir fins fer-ne 1.000, però a falta de patrocinadors, ha desistit a la 607. Establint un nou rècord mundial, que abans tenia el belga Stefaan Engels en 365. Increïble, on pot arribar una persona amb voluntat i constància, durant molt mesos, al arribar al vespre, el primer que buscava al connectar l'ordinador era la seva crònica de la marató diària, alguns dies no li ha esta gens fàcil, jornades duríssimes per climatologia, per cansament o per circumstàncies familiars. En Ricardo Abad, amb aquest repte, ha estat un gran exemple de superació, dóna idees per a nous reptes, a veure si les puc dur a terme, el que més m'agrada d'ell, és que l'endemà de fer la marató 607, com a últim...

M'agrada la filosofia de Kilian Jornet, a més de ser un dels millors esquiadors i corredors de muntanya del món, sinó és el millor, encara la vida buscant el més difícil, en  harmonia amb la natura, per cadascú aquest més difícil és diferent per ell consistirà en  buscar el rècord en pujar i baixar sis  muntanyes repartides arreu del món. La primera, el Montblanc, que intentarà escalar així que les condicions meteorològiques li permetin. Serà l'única d'aquest any 2012. El 2013 apostarà pels cims més importants d'Europa. Començant per l'Elbrus (Rússia). Després el Cervino, i per últim batre el rècord en la ruta Chamonix-Mont Blanc-Chamonix. Un any després, Kilian Jornet creuarà l'atlàntic per superar els dos cims més alts d'Amèrica (l'Aconcagua, a l'Amèrica del Sud, i el McKinley a Alaska). Per últim, el 2015, tan sols tindrà el repte de l'Everest. Tot i que hi ha un abisme, entre el meu nivell i el seu, entre els seus reptes i el...

Kathrine Switzer va trencar les normes establertes el 1967, al ser la primera dona en Córrer una marató, que fins al moment era exclusivament per a homes. Per això es va haver  d'inscriure com KV Switzer, durant la cursa un dels jutges, al veure que era una dona, va anar a aturar-a, la resta de participants ho van impedir i la van escortar perquè no hi hagués més incidents i acabes la carrera. Aquest és un petit resum, del que va ser una gran gesta, no només pel que costa córrer una marató, que no és poc, sinó per ajudar a trencar una norma injusta, que no hauria d'haver existit mai. És bo recordar la història, per aprendre i no repetir-la. Els límits i perjudicis estan en la nostra ment, només qui prova d'anar més enllà és capaç trencar les barreres establertes. Endavant, sempre endavant!!!

Només entrar per la porta d'Esports Parra, en 2 minuts, ja tenia les Newton als peus, el model Stability Performance Trainer , les sento lleugeres, còmodes i una mica estranyes, pel balanceig que fa la seva amortiguació davantera. En Roger, la persona que fa el clínic, ens fa una explicació senzilla del perquè de la seu disseny i les seves avantatges, no ens ven cap moto, explica que ajuda a no tenir lesions derivades de l'impacte de taló, doncs al canviar el tipus de trepitjada, aquests no es carreguen, que dóna un córrer més natural, que cal fer un període d'adaptació cap aquest tipus de calçat i ens fa veure la biomecànica de córrer. Arriba la part pràctica, sortim a córrer, primers minuts, em sento estrany, el taló se m'està carregant, estic intentant córrer com ho faig amb unes sabatilles normals, canvi de xip, cos una mica endavant i a córrer a peu pla, en no res m'hi sento còmode, fem uns 2 quilòmetres suaus i parem per córrer descalços sobre terra i d'...

M'agrada córrer al acabar de treballar, perquè m'allibera del cansament, em fa bategar ràpid el cor, que és quan millor es veu tot, corro deixant enrere els maldecaps i preocupacions del dia a dia, només importa el proper pas, el món s'esvaeix, corro amb música, que escolto poc, prefereixo sentir el ritme de la respiració, m'hipnotitza, em fa entrar en mi mateix, m'ajuda a coneixem.  M'agrada córrer contra mi mateix, per guanyar la batalla a la mandra, a l'apatia, per trencar les barreres establertes i per fixar nous límits, per trencar-los de nou.  M'agrada córrer amb els amics, els coneguts i els per conèixer, uns arriben primer, d'altres som més lents, però a taula hi arribem tots junts, per a compartir-hi, una passió que ens uneix, córrer.  Escrit, en resposta al concurs proposat per la web La marató pas a pas, si s'entra a l'enllaç a més de poder-hi participar, es poden llegir un munt de respostes, per sentir-se identificat.

Vídeo D'una manera clara i senzilla, podem veure en el vídeo, els estiraments bàsics al acabar de córrer, els que tots com a mínim hauríem de fer. Vídeo trobat a La Marató pas a pas , una web molt interessant, val  molt la pena fer-hi un cop d'ull. Entrada relacionada: 25/01/12 Estiraments

Els bastons o pals de caminar o de trekking, per a algunes persones  són elements imprescindibles, sobretot en les pujades i baixades; per d'altres només són un destorb. En pendents pronunciats, són  una manera de repartir l’esforç entre les cames (85%) i els braços (15%). Serveixen per  treballar gran part de la musculatura del cos (90%). Ajuden a no carregar l'esquena, les articulacions i els genolls, dóna més seguretat en terrenys irregulars. A continuació les parts més importants de que es composen els pals de caminar, juntament amb la meva opinió, basada en l'ús que n'he fet, caminar/córrer per la muntanya. Tipus Dos o tres trams , els més habituals, és poden regular a la mida de l'usuari i/o al terreny, són els més pràctics, quan no es fan servir, es podem portar a la motxilla. De vegades, per acció de la pressió i el pes que han de suportar, tot i estar fixats, s'escurcen una miqueta, res massa significatiu. Plegables , són els menys freqüents, però cad...

Quines ganes que arribes aquest dia, sobretot per la companyia, en Xavier, coneixedor expert del terreny i pel recorregut d' Olot fins a Banyoles, realment engrescador.  Tenim 6 avituallaments, estratègicament guardats i distribuïts al llarg del camí, la ruta estudiada, no volem imprevistos, sempre ens preparem pel dolent, pel que és bo, no cal preparar-se, ja ho sabem gaudir. Només començar apunten maneres, -3ºC i pujada, tot llueix per la gebra, el baf és  visible, el cruixit de les herbes glaçades sona  sota el nostre pas, la humitat ve amb nosaltres, l'asfalt patina, el sol surt amb ganes, ens vol acompanyar en la nostra petita aventura d'avui. Hi ha moments per riure, per comentar anècdotes, per gaudir de la música que fan els nostres passos i respiració dintre el silenci del bosc, per volar en les baixades, per patir alguna pujada, per fer acrobàcies per travessar el riu Ser, per córrer més ràpid que el temps, per gaudir el sol a la pell, per quedar embadalit pel...

Entrenament a l'Ardenya, amb la Carme i la Tània, que estan que se surten, de bon estat de forma i en Pere que no para quiet, quina feinada per seguir el seu ritme. Amb l'ajuda de l'Albert, que ens ha fet d'avituallament. No conec massa aquesta zona, només la part on faig els entrenament d'entre setmana, habitualment tinc tendència a anar cap a les Gavarres, em són més familiars, l'excusa era preparar la Marató de l'Ardenya, tot i que no faré la prova, la bona companyia i la descoberta d'indrets nous, són bons al·licients per anar-hi. Quina sensació la de ser a la muntanya  novament, el dia era gris, ennuvolat, amb previsió de pluja, que no s'ha complert i molta humitat, per mi ha estat una jornada de ple sol, sentir el soroll de cada pas, la remor de l'aigua que passava per tot arreu, el patinar de les pedres molles, el moviment inesperat dels rocs, les arrels que sobresurten, la duresa de les pujades, la dificultat de les baixades, el poder ...

Entrenament nocturn, en bona companyia, amb la Carme i en Pere, de l'equip PerePeterPan , inici caminant, fins arribar al costat del mar, camí de ronda, primer en el seu tram més autèntic, de Sant Feliu de Guíxols fins la platja de Sant Pol, inici caminant amb els pals, l'un comença a trotar en les pujades, l'altre en els trams de baixada i a mi m'agraden les rectes, així que correm entre escalons, pedres, basses, branques i arrels, emparats per la foscor d'una nit tapada, anem alternant córrer suau i caminar, mentre una finíssima pluja ens va caient, sense arribar  a calar. A Sant Pol, agafem el camí de ronda que porta fins a Sa Conca, un passeig, és ample i ben pla, amb poc desnivell, tot i l'escassa llum, podem gaudir de la mar, ben moguda, fent crestes d'escuma a les roques, és una imatge de postal, un moment màgic per gravar a la memòria, trepitgem la sorra de la platja, amb tota la seva humitat, enfilem la tornada,  pel carril bici. Segueixo fins anar...