Inicio la ruta amb bones expectatives. No plou, tot està moll, per la pluja que ha caigut de nit, al cel hi puc veure com es va aclarint. Queden uns 10 quilòmetres per coronar el Coll d'Ares, 1.513 metres. Els núvols grisos, van deixant pas al sol. Un cop dalt, el premi, vistes espectaculars i una baixada ràpida, per trams de carretera humits i ombrívols. Vaig resseguint el riu Tec. Els indicadors de la ruta Pirinexus, són de bon trobar. Al arribar a Ceret, em salto un cartell i aprofito la circumstància, per fer turisme per la població. El tram que va per la via verda francesa, està majoritàriament pavimentat, se'm fa estrany rodar entre camps, sense escoltar el cruixir de la sorra al meu passar. A Le Tech, paro a esmorzar, ve un gos juganer, em porta una pedra perquè li tiri i anar-la buscar. Entre queixalada i queixalada, no parem de jugar. La sortida de França, té dues variants, passar per la N-II, que no em ve gens de gust o fer un tram una mica tècnic. La meva opció és...