Repte pel 15/08/13 Nedant de sol a sol. Presentació

El dia 15 d'agost, mentre hi hagi claror, tinc intenció de nedar, en el canal de natació de Sant Feliu de Guíxols.
Segons les dades del ministeri de foment, el sol sortirà a Girona a les 6:57 i s'amagarà a les 20:49, cosa que dóna unes 14 hores de llum. En funció de la nuvolositat, serà una mica més o una mica menys de temps.
El punt de sortida i arribada és a la platja de Can Rius, a l'extrem sud de la platja gran, a tocar l'antiga discoteca de Palm Beach, de Sant Feliu de Guíxols.
El desenvolupament del repte és simple, nedar tant com pugui durant aquestes hores, només parant i si cal sortint de l'aigua, per fer avituallament liquid i sòlid.
El recorregut, al començar, si la mar ho permet, serà la totalitat del canal de natació, conforme avanci el repte, aniré retallant el recorregut, sempre dintre el canal. Quan el cansament sigui més pronunciat o la mar així m'ho indiqui, el recorregut serà fins El Freu i tornada, tot i que no descarto la possibilitat d'escurçar-ho més si cal.
Per motius de seguretat, nedaré amb neoprè. Com a testimoni mut del repte, aniré gravant el trajecte amb el gps.
En aquest repte, em pot acompanyar qui vulgui, el canal està perquè tothom qui vulgui gaudeixi de nedar amb seguretat en aigües obertes. Quants més serem més bé ho passarem.
Qui em vulgui acompanyar, ha de tenir en compte:
- No és cap prova organitzada, només és un repte personal, no hi haurà mitjans de seguretat a l'aigua, cal fer cas a les recomanacions pròpies del canal de natació i nedar cadascú sota la seva responsabilitat.
- Hauré d'anar al ritme que consideri més adequat en funció de múltiples factors, però amb la voluntat de no anar a peus en cap moment.
- Per raons logístiques, l'avituallament tant liquid com sòlid que prengui durant tot el repte, serà exclusivament per mi, per dues raons, una perquè d'aquesta manera puc controlar si estic prenent el que toca i per no quedar curt quan més falta em faci.
- Tot i que per ritmes, potser no podem nedar junts molta estona, si que em fa molta il·lusió sentir-me acompanyat. Espero  que vingueu a compartir el canal de natació i gaudiu Sant Feliu de Guíxols des del mar, mentre vaig fent el repte.
Sense la complicitat dels amics i institucions, aquest repte no seria possible, gràcies a ells la logística serà molt més senzilla. De mans sempre en falten, per això si alguna persona més vol col·laborar en aquest repte, serà benvinguda.

Entrades relacionades:
06/08/13 Nedant de sol a sol. Objectius
09/08/13 Nedant de sol a sol. Complicitats
12/08/13 Nedant de sol a sol. Pròleg
15/08/13 Nedant de sol a sol. 31.530 gràcies
15/08/13 Nedant de sol a sol. Crònica
21/08/13 Nedant de sol a sol. Fotos 

27/07/13 Entrevista al programa de ràdio Via Verda

He complert una petita il·lusió que tenia des de feia molt i molt temps, mai trobava el moment, ni n'havia sorgit cap ocasió. 
Gràcies als amics del programa via verda de la ràdio La Xarxa, que hem va trucar per proposar-me una entrevista, he tingut l'oportunitat de veure i viure un programa de ràdio des de dins. 
Només entrar, la taula amb els micròfons imposa, el ritme és molt dinàmic, no para ningú en cap moment, ni el presentador, ni el de la taula de so, ni la productora, m'encanta. 
En Josep Mª va fent el programa, entren col·laboradors via telefònica, noticies, a estones anem parlant, em fa sentir molt còmode. 
Arriba el moment de la veritat, auriculars posats i agafo el micro, tinc una mica de suor freda, no perquè estigui nerviós, tinc la sensació d'estar prenent un cafè amb un amic de tota la vida. Sinó per si em sabré explicar, de si sabré transmetre la meva manera de d'enfocar la pràctica esportiva, en el bloc, és més senzill, ho faig relaxat i sense cap pressió, puc rectificar l'escrit fins que s'entengui el que vull dir. Ara no puc editar les respostes, doncs no sé les preguntes, és en rigorós directe. 
Em relaxo pensant que potser no seré el millor orador del món, però si ho faré amb  sinceritat. Els minuts passen ràpidament, sens tiren les noticies de les 12 del migdia a sobre, seguim una estona més en la segona hora del programa. 
Acabo l'entrevista, molt content, el programa segueix, aprofito per anar a la cabina de producció, que lluny de fer-me fora per molestar, m'obren el braços per contestar les meves preguntes, ara els entrevisto jo, parlem sense deixar d'estar atents al programa. 
Ha estat genial poder veure la ràdio per dins, a més ser-ne protagonista per una estona. Moltes gràcies a tot l'equip del Via Verda, per fer-m'ho passar tant bé.
Àudio 1 A partir del 25'42" i del 37'40", entremig hi ha una interessant entrevista

Àudio 2 Des de l'inici

26/07/13 Tercer aniversari del bloc

Tercer aniversari del bloc, com passa de ràpid el temps. 
Hi ha 786 escrits, parlant un xic de tot. De plans de futur, de reptes fets, de nous somnis, de coses que em preocupen, de corda encara en tinc per estona.
El comptador de visites ha superat les 88.000 pàgines vistes, fent que en l'últim any n'hi hagi hagut més de 50.000, quasi bé el doble que l'any anterior.
Pel fa a les xarxes socials, no paren de créixer, 375 seguidors de la pàgina del facebook, 256 al twitter, 16 a google plus.
Amb 50 membres seguidors del bloc i 73 lectors via canal de noticies/rss, segons deixava constància el google reader abans del seu tancament.
Tot plegat anima, i molt, a seguir, a continuar explicant les aventures i desventures d'un "currante" apassionat per la llarga distància i per desafiar-se a si mateix, ja sigui caminant, corrent, pedalant, nedant o palejant. Anima a seguir  endavant, sempre endavant.
Donar-vos les gràcies, a tots i cadascú de vosaltres que amb cada visita, cada m'agrada, cada tuit, cada comentari dins i fora d'internet, em doneu suport. Moltes gràcies amics!!!

24/07/13 Es busquen persones del grup sanguini 0 negatiu

El Banc de Sang està fent una campanya per captar donants de tots els tipus sanguinis i en especial el O-, per la baixada de les reserves existents.
L'èmfasi en el O-, és perquè és el tipus universal, podent-la rebre qualsevol persona, de tots els grups sanguinis, és de vital importància.
És fa servir en procediments mèdics en que no es coneix el grup sanguini del pacient, ja sigui per accident o per emergència mèdica, quan no hi ha temps per comprovar el grup sanguini. En cas d'incompatibilitat entre el grup de la mare i del fetus. I per les persones d'O-, doncs només podrem rebre del nostre propi grup.
Només el 8% de la població de Catalunya és O-, es calcula que som quasi 400.000 persones, però només 18.000 som donants de sang. Per això la campanya es centra en unes ulleres per detectar el grup sanguini i animar-los a donar sang, el logo d'Ultraquim, ja les porta posades.
Si hi ha una cosa de la que em sento orgullós, és de ser donant de sang, coincideix que tinc aquest tipus de sang, sinó ho seria igualment. Sento orgull de pertànyer al col·lectiu de donants, que periòdicament dediquem uns minuts del nostre temps, per donar una part personal i intima com és la nostra sang, per ajudar a qui ho pugui necessitar, per transmetre vida.
Podeu trobar més informació, consultar els centres fixes de donació i on estan els equips mòbils a: Donar Sang

20/07/13 La nocturna

És una caminada nocturna de caire familiar, per la participació de petits i grans, juntament amb el bon saber fer del Centre Excursionista Montclar, des de fa 19 anys organitza aquesta caminada, que va variant el recorregut, però no el final que és amb una remullada al mar. El preu popular, popular, 2 euros, no es pot demanar més per menys.
L'inici és neutralitzat, ens guien per Sant Feliu de Guíxols fins el camí de terra on està marcada la caminada, amb cintes i marques de guix al terra. Tinc intenció de córrer, em ve de gust, espero a veure si algú arrenca i no, espero una mica més, estic al capdavant del grup, deixo passar un parell de minuts, ningú es decideix, així que arranco en solitari.
Tinc l'avantatge que el recorregut, en part es per on vinc a entrenar, la majoria de dies de nit, em resulta molt còmode, tot i que hi ha espai per descobrir un nou corriol, molt divertit, que hauré d'incorporar a les meves rutes. Se'm fa estrany que no m'avanci ningú, dec ser l'únic que corre, vaig fent, a ritme suau, gaudint d'una nit xafogosa de lluna plena.
En els punts conflictius hi ha els voluntaris que indiquen el camí a a seguir. Els quilòmetres van passant ràpid, en res, poc més d'una hora, ja estic a la platja i passa el que no m'havia passat mai, sóc el primer en arribar, ser l'últim ho tinc més per la mà, veig que els que van arribant ho fan corrent, es deuen haver decidit més tard.
A l'arribada ens espera un còctel, tipus ponx, boníssim! Es va formant ambient de festa, però toca marxar doncs demà he de matinar.

20/07/13 Costa Ardenya Extrema

El repte, ideat per en Pere, és anar arran de mar tant com es pugui, caminant o corrent on era possible, mentre el seguia amb el caiac i  quan no hi havia pas pujava al caiac, aleshores el tram el continuava jo nedant. Dos persones, fent més d'una modalitat esportiva cadascuna, caminar, córrer, nedar i palejar. 
L'inici del repte ha estat a punta de clar, no eren ni les 7 del matí, així hem trobat més bona mar i menys trànsit marítim. A priori sembla fàcil, però no és gens, doncs no són llargues platges de sorra, són plenes de pedres, algunes grans, que fan grimpar i tot. Al anar amb el caiac, veia els puges i baixes que anava fent en Pere, com de concentrat estava per escollir el camí, com de xop de suor arribava al final de cada etapa i com el cansament s'anava acumulant. En el vídeo que acompanya aquest escrit espot veure una mica la dificultat.
He fet la part més senzilla i menys dura del repte, m'ha agradat el anar canviant de modalitat i de perspectiva, primer assentat arran d'aigua i després veient els secrets del mar des de dins.
El recorregut ha estat des de la platja de Canyet, fins a l'extrem nord de la platja gran de Sant Feliu de Guíxols, uns 8 km, amb set trams a peu i sis nedant, en els que he estat nedant uns 3.200 metres, en total hi hem estat 3h20'.
Fer reptes per a un mateix és molt xulo, ser part del repte d'un amic encara més.
Tracks natació Garmin Connect: I II III IV V VI

17/07/13 El Freu, de nou per primer cop

La primera vegada en fer una cosa, només ho podem experimentar un cop, però veure el que per un mateix és de sobradament conegut, a través d'una nova mirada, ho podem reviure multitud de vegades.
Això ha passat al acompanyar l'Anna, a fer el seu primer Freu (espectacular pas entre roques a Sant Feliu de Guíxols), no és que no nedes, ni que no anés al mar, és que fins tant endins no hi havia anat fins el moment.
Abans de començar, mentre fa els últims preparatius, es nota en els seus moviments, que  està concentrada i pensant com serà nedar fins a mar obert, de veure el fons molt avall o no veure'l, de la distància que hi ha per arribar-hi i de que després s'ha de desfer el camí per tornar al punt de partida. Expectatives i dubtes davant una situació nova.
Fem cap a l'aigua i comença el moment de la veritat, a nedar, dintre la protecció del canal de natació, gaudint de bancs de peixos que ens venen a trobar, mentre el sol està amagat darrera un cel ennuvolat i la mar està com un mirall de plana, anem avançant cap El Freu, aquest pas entre roques que tant ens captiva a tots els que l'hem nedat.
Gaudim El Freu i inclús sortim fins una mica més enfora, a mar obert, per experimentar sensacions, en la seva mirada recordo la meva primera vegada, el meu primer Freu, va ser amb caiac. El primer dia que feia caiac i ja em va causar impressió, aquell dia no estava precisament pla, creuar-lo va ser entrar en un nou món, en el gran blau, un món del que no puc, ni em vull desvincular. 
Gràcies al caiac i a trobar-me la mar en diferents formes, el primer cop que el vaig fent nedant estava molt tranquil, doncs coneixia  per on movia i tenia més per la mà, el que és la mar.
Les aigües obertes poden espantar una mica quan no es coneixen, abandonar la tranquil·litat de la piscina o de la badia, no poder fer peu, ni tant sol veure el fons, estar a centenars de metres de la propera sortida a terra, són factors que fan respecte i que per molt que nedem, han de seguir fent-nos respecte i actuar amb precaució. 
Perquè un cop proves d'anar és lluny, t'adones del lluny que pots arribar.

17/07/13 Passió

Sóc dels que penso que cal posar passió al que fem, al que ens agrada, al que ens fa viure, el que ens fa dibuixar un somriure sense cap motiu aparent pels demés.
De passions en tinc varies, una és la d'escriure aquest bloc, que ho faig a cor obert, intentant transmetre les meves emocions i sensacions amb el que faig i principalment, la que em pot a mi mateix, és desafiar-me, sento passió per posar-me a prova.
En aquests moments estic treballant en reptes grans, uns per aquest any, d'altres pel 2014 i inclús assentant bases pel que m'agradaria fer el 2015, són reptes dels que em fan sentir molt i molt petit.
Sento veritable passió pel que faig, em fan bullir la sang, els problemes del dia a dia, els maldecaps de la feina, el complicat equilibri de la vida personal i social, tot plegat, sense deixar de ser important, passa a un segon terme.
Fa temps que vaig canviar el tenir, pel sentir; el voler, pel poder; el no puc, per buscar la manera de fer-ho; el estic cansat, per l'encara em queden forces; el fins aquí arribo, pel fins allà vull anar; el sé moltes coses, pel en vull aprendre moltes més; el ho faré algun dia, per buscar el primer forat que hi hagi a l'agenda; el i si fracasso? pel i si ho aconsegueixo?
No perdo de vista la realitat, ni vull deixar de tocar de peus terra i alhora no vull deixar de somiar i elevar-me molt lluny.
Tinc passió per sentir, per emocionar-me, la meva manera de fer-ho, ni millor, ni pitjor que qualsevol altre, és desafiant-me a mi mateix, posant a prova la meva voluntat, aguantant dolor, patiment, desànim, son i cansament, de vegades incomprensió, però no cal que els altres m'entenguin, el que em fa feliç és el que em fa bategar el cor amb força, no la comprensió de ningú.
Fa temps que segueixo el meu camí, amb errors, que m'ajuden a aprendre, amb encerts que em fan a somiar en anar més enllà i sobretot amb bons amics per compartir part del trajecte.

14/07/13 Caiac i snorkel

Navegar amb el caiac  és hipnòtic. Hi ha un moment, en que navegant a certa distància de la costa, amb la cadència de palada agafada, que fa que soni compassadament cada entrada de la pala a l'aigua i l'esquitx que fa al sortir. mentre el caiac va lliscant suaument sobre el gran blau, mirant la proa, en aquest instant, el cap es desconnecta de l'exterior, tot i estar a l'aguait, per connectar amb l'interior de mi mateix. 
Flueixo de la pau i la serenor que em dóna la mar, només alguna embarcació d'algun estressat em fa tornar a fora.
La mar estava molt tranquil·la, jornades com aquesta són dies per aprofitar per passar entre roques amb poc calat, per poder navegar casi enganxat a les lloses, observant el fons que es deixa entreveure per decidir on parar a fer una mica d'snorkel.
Ulleres, tub i aletes, no cal més per passar una bona estona embadalit, amb els secrets i petits tresors, en forma de vida, que hi ha dins l'aigua salada. Les onades ensordeixen les orelles, només escolto la meva respiració, mentre em deixo portar pel gran espectacle que la natura m'ofereix.
Navegar amb el caiac i fer snorkel, per mi, és una combinació guanyadora. Puc agafar el caiac, desplaçar-me distàncies llargues, de manera sostenible i sense malmetre, ni alterar l'entorn, anant on  no es pot arribar a peu, per parar amb facilitat a qualsevol racó. Permet gaudir sense presses, a ritme contemplatiu de dos punts de vista molts diferents, estretament vinculats i complementaris l'un de l'altre, la visió assentat arran d'aigua i amb el cap dins la mar.

13/07/13 Gaudint la mar

He sortit a nedar i he acabant ballant.
Només entrar a l'aigua, ja veig un banc de peixos, senyal inequívoc que m'espera companyia, així ha estat,  per tots costats, de tots els tipus i de totes les mides.
La mar, cada dia crea un ball nou, ho fa amb onades i corrents, avui tocava musica animadeta, a partir de la Punta de Garbí. Els peixos són els ballarins, fan diferents passos, agrupats en grans bancs, formant figures abstractes i compactes, alguna medusa hi dóna la nota dissonant.
Durant 101 minuts, he estat convidat a aquesta dansa, en que he gaudit plenament, en que el món s'esvaeix per donar pas al moment, a gaudir el moment, simplement deixant-me portar, en harmonia amb el jo i la natura. Nedant, però sense cap pressa, ballant amb els peixos, jugant amb les onades.
No tothom escolta la simfonia, hi ha qui passa per l'aigua sense sentir ni veure el ball. Per saber quina és la melodia, doncs només cal entrar dins l'aigua amb les mans buides, per rebre el que la mar ens vulgui donar.

09/07/13 Crònica Transfronterera publicada a Triatletas en Red

Per veure l'escrit publicat a Triatletas en Red, només cal fer un clic a la imatge.

Entrades relacionades:

07/07/13 Marxa Vall dels Molins. Crònica

Anar a una primera edició d'una prova, sempre és un al·licient  compartir-ho amb amics, la millor motivació, si a més és prop de casa, fa que hi trobis un ambient familiar i un munt de cares conegudes.
La sortida oficial era a les 8 del matí, però el fet de no haver-hi classificació, feia que molta gent sortís després de formalitzar la inscripció.  Fet que fa estirar més als participants, amb el petit inconvenient de que els més lents que hem sortit primer, fem tap als ràpids que han començat a l'hora oficial.
Hi ha dues opcions, de 10 km o la de 15 km, que és creuen en varis indrets, com no podia ser d'altre manera fem la llarga. Formem un grupet de quatre amb la Magali, el Pere i l'Andreu, anem corrent, a ritme tranquil, del que et permet anar xerrant i gaudint del recorregut. 
Hi ha bastant de corriol, del còmode pels peus, creuem la riera, que porta poca aigua, en diverses ocasions. Està suficienment  indicat, tot i que hi ha bastant marge de millora. El recorregut és molt pla, el poc desnivell, està de cop en tres pujadetes, de les que fan esbufegar i fer algun pas caminant. El sol no para d'enfilar-se i la calor és fa molt present, sobretot en els trams descoberts, on es deixava notar amb intensitat.
Tot i que porto aigua a sobre, agreixo trobar 3 avituallaments, els dos primers fins i tot amb l'aigua fresca, tot un luxe.
Arribada al mateix punt de sortida, ambient de festa. Trobada amb molts coneguts i amics, que sense saber-ho hem aprofitat aquest diumenge pel matí, per fer el que més ens agrada, fer bategar ràpid el cor.

06/07/13 Doble Transfronterera. Crònica

L'avantatge de fer de voluntari a Neda el Món, és que em permet viure la travessia encara des de més endins, no només per muntar, preparar-ho tot i recollir-ho després, sobretot, perquè veig les inquietuds, dubtes i il·lusions dels participants i això és molt i molt xulo. Inquietuds, per si fer els 3.300 o els 6.600 metres, per si hi ha o no hi ha presència d'éssers gelatinosos, dubtes de petits detalls, il·lusió pel que cadascú espera trobar a l'aigua.
Com sempre, duc el neoprè al cotxe. El dia aixeca amb un sol impressionant que no para de fer reflex en el mirall del mar, les condicions són espectaculars per nedar, la decisió de fer-ho a pell, es consolida per si sola.
El temps passa volant quan un està en el seu ambient, no paren d'arribar membres de la família d'aigua, sense ni adonar-me'n ja és el moment de començar a nedar, per fer el primer tram de la doble Transfronterera, que no és més, que anar a la sortida, en comptes de en bus o a peu, nedant.
Sortida i a gaudir nedant, els primers 800 metres els faig amb l'amic Jorge Pérez, em fa molta il·lusió compartir braçades,  en Jorge fa temps que va deixar de ser del tot humà, per ser peix.
El recorregut és preciós, la mar tranquil·la, només la punta de Cerbère, ens recorda que la mar sempre té l'última paraula. Al arribar a platja de Cerbère, tot i que arribo dels cuers, no tinc pressa sortir de l'aigua, noto l'expectativa a l'ambient, hi ha qui té el repte de nedar aquest 3.300 metres i pregunta als que van arribant, hi ha qui s'està decidint de si es posa o no es posa el neoprè i hi ha qui ha fet l'anada amb ell i se'l treu per la torna i així experimentar sensacions.
La tornada la faig amb un nedaddicte a pell consumat, en Francesc Granada, ell és més molt més ràpid que jo, ha decidit que la farà al meu ritme, encantat! per gaudir la costa, els racons, els dibuixos del paisatge esculpit a base aigua i vent, de les roques que desafien al mar.
Una travessia al mar, és molt més que un recorregut bonic. És poder nedar amb la tranquil·litat de tenir els caiaquistes del Pagaia al costat, vetllant per la nostra seguretat. Saber que Neda el Món ens dóna totes les facilitats per aconseguir gaudir d'una gran travessia no competitiva, sense temps de tall. En que l'objectiu de tots els que estan posant-hi el seu gra de sorra, no és altre que fer que es gaudeixin de les aigües obertes amb seguretat i molta diversió.

Entrades relacionades:

01/07/13 Primer semestre de somnis, projectes i reptes 2013

Que ràpid passa el temps, quan un fa el que més li agrada i aconsegueix que li agradi el que ha de fer. Ha passat mig any d'aquest 2013 i ja hi ha reptes aconseguits, projectes en marxa i nous somnis per complir.
En 6 setmanes he concentrat una bona càrrega de llarga distància, fent l'IronGuíxols, l'Ultra Trail Emmona i Medes - Formigues nedant, els dos últims no els tenia previstos per aquest any. Com va dir el mestre, la vida és allò que passa mentre fem plans com viure-la, el mateix passa amb els reptes, en vull fer uns i n'acaben sortint uns altres, l'important és tenir-ne un a l'horitzó.
Els 400 km de bici de carretera, degut a les pluges de setmana santa, ho vaig canviar per fer 200 km amb la btt per les vies verdes i l'endemà fer 100 series de 100 metres a la piscina.
De les proves organitzades que no em volia perdre, els 100 km de Calella, ho vaig canviar per anar a fer l'Ultra Cako Guilleries  Xtrem que organitzava l'amic Pere i la Marató d'Empúries, per la travessia Prades - Siurana, que organitzava Neda el Món, amb la gran feina i la molta il·lusió de l'amic Maxi. 
No he parat de fer travessies al mar amb la meva família d'aigua.
El següent semestre, el començo amb moltes expectatives. En breu inicio el projecte de natació per etapes que us presentaré en pocs dies. Les 10 hores nedant es faran realitat en poc temps, però de manera diferent de com ho tenia concebut. El desafiament solidari va agafant forma. Reptes en bicicleta tant de carretera com de muntanya n'hi ha de previstos. Tinc en ment arribar als 200 km a peu. I molt més que encara no sé ni jo mateix, que arribat el moment em faran mirar més enllà.
No importa si aconsegueixo dur a bon port el projectes, ni  completar-los amb èxit, importa no deixar de somiar despert.

Entrades relacionades: