UltraQuim

Aquesta setmana aniré a fer un acte que no costa gens i omple, tot i la meva aversió a l'agulla. Serà la meva primera marató de l'any, he d'admetre que m'agradaria que fos corrent, encara no toca, cal seguir amb la recuperació. Ho faig, no per a rebre res a canvi, sinó com agraïment. Agraïment a totes les persones que en un moment o altre ajuden als altres. Es dona el cas, que el dimarts, 7 de juliol del 2020, cinc dies abans de l' accident de trànsit , vaig anar a donar a sang, a on ho faig habitualment, a l'Hospital Doctor Josep Trueta de Girona. En arribar-hi abans de temps, aprofito per passejar a la riba del Ter. En aquell moment em va venir al cap, que potser al cap de molt i molt de temps, estaria veient la vista a l'inrevés, en comptes de mirar l'hospital des del riu, miraria el riu des de l'hospital. I ves per on, en una setmana estava veient el riu des de l'habitació de l'hospital. Tot i perdre sang, no va ser necessari fer-me una t...

El Banc de Sang està fent una campanya per captar donants de tots els tipus sanguinis i en especial el O-, per la baixada de les reserves existents. L'èmfasi en el O-, és perquè és el tipus universal, podent-la rebre qualsevol persona, de tots els grups sanguinis, és de vital importància. És fa servir en procediments mèdics en que no es coneix el grup sanguini del pacient, ja sigui per accident o per emergència mèdica, quan no hi ha temps per comprovar el grup sanguini. En cas d'incompatibilitat entre el grup de la mare i del fetus. I per les persones d'O-, doncs només podrem rebre del nostre propi grup. Només el 8% de la població de Catalunya és O-, es calcula que som quasi 400.000 persones, però només 18.000 som donants de sang. Per això la campanya es centra en unes ulleres per detectar el grup sanguini i animar-los a donar sang, el logo d'Ultraquim, ja les porta posades. Si hi ha una cosa de la que em sento orgullós, és de ser donant de sang, coincideix que tinc ...

Aquest bloc parla d'esport, però avui és el dia del donant de sang, causa a la que per motius personals, em sento especialment vinculat. Faig reptes de llarga distància, pot semblar contraproduent, el fet de donar sang, però mai m'ha afectat en el rendiment, ni ocasionat cap ensurt. Acostumo a donar sang, aprofitant una setmana de poc volum, sobretot perquè tinc més temps i em resulta més senzill de combinar, en una setmana normal, tampoc hi tinc cap problema. A més ho faig coincidir amb un dia que sigui de descans o d'entrenament suau. De dia de descans, en faig mínim un cada setmana. Cada tres mesos és molt fàcil de poder trobar els 20 minuts que calen per a salvar tres vides. A Catalunya, fa falta que cada dia 1.000 persones donin sang. La dificultat és que la sang caduca, els glòbuls rojos viuen 42 dies,  les plaquetes només 5 dies,  no es pot congelar, ni fabricar. Per això calen donants regulars, constants al llarg de l'any. La cosa bona és que la sang se separ...

Ja en són 16, ostres, qui ho diria, recordo quan vaig fer-ho per primer cop,   tant em va costar, amb dubtes, més dubtes i nervis, molts nervis, complicat va ser fer el primer pas, des de llavors que no he parat de fer-ho. En són 16, amb la perspectiva del temps, sembla poc, han passat casi 5 anys, he estat constant, amb entrebancs en el camí i voluntat ferma. No parlo de curses d'ultrafons, doncs en porto unes quantes més, ni de maratons, que en porto menys, ni de desafiaments de 100 km o més, que quasi estic a la par, parlo d'un repte que em fa estar molt orgullós, que no em canso de repetir i que espero poder seguir fent durant anys i anys. La primera vegada, semblava una petita muntanya, ara ho veig com un petit gra de sorra, un petita gota, en el mar de la solidaritat fent cosa tant personal, com és donar sang, gràcies a l'històric de donacions de la web, he pogut comprovar que en porto 16 i recordar les sensacions de la timidesa del principiant. El camí està comen...

Agafo aire i suaument entre l'agulla dins meu, és quan arriba el moment de la veritat, només cal obrir i tancar la mà, per ajudar a fluir la sang cap enfora i en un no res ja està. És molt poc temps, cada vegada em passa més ràpid, és una estona en que a la ment hi venen pensaments agradables, no de l'acte que estic realitzant, sinó d'idees que em passen pel cap, de riures viscuts i somnis per gaudir despert. Donar sang  és un trajecte de llarg recorregut, des de la meva fòbia a l'agulla de fa anys, a convertir la punxada en una petita cosa dintre el que és la donació, de sentir suor freda a estar còmodament estirant mentre surt el líquid vermell. No es pot fabricar i l'única manera d'obtenir sang és la donació altruista, per això cal convertir l'acte de donar sang, en una rutina personal cada cert temps. Tinc un plus de responsabilitat, tinc sang del grup O Rh negatiu, és el tipus  més universal, la pot rebre tothom i per contra només podem rebr...

Aq uest bl og parla de repte s de llarga d istància , per mi donar sang ho és . Ser solida ri amb els altres és el repte més gran. Va ser tot un desafiament superar la meva aversió a l'agulla i començar amb ell a una nova relació, ja són uns quants an ys fent-ho assíduament   i espero poder seguir molt s i molts m és. Els que donem sang, ens sona molt familiar el contingut d'aquest vídeo. Resulta molt pràctic per explicar-li a algú que no ha donat mai, com de senzill és l'acte de la donar-ne. La realitzat l'Ester Casanovas. Vídeo

Avui he salvat tres vides i tu? Quina frase tant contundent i com omple. Omple, no precisament l'ego, aquest ja l'empleno de reptes esportius, omple d'orgull donar una cosa tant intima i personal, que ens corre per dins, com és la sang.  Omple de satisfacció, saber que dedicant 10 minuts del meu temps cada tres mesos, puc ajudar a qui ho necessita, tres persones, en una sola donació, per desgracia la  no es pot fabricar i l'única manera d'obtenir sang és la donació. Omple per aconseguir, el que considero, que és el repte més gran que puc arribar a fer, ser solidari amb els altres, sense esperar res a canvi, donar sang nomes és una petita part, de les moltes coses que podem arribar a fer. Omple el meu esperit de superació, la meva fòbia a l'agulla i la meva aprensió a veure sang, fa que em costi una mica, ho passo una mica malament, l'estona abans de fer la donació, un cop i sóc no, estic tranquil, tot just és nota la punxada i l'únic problema ...

Hi ha maratons en les que tots en som guanyadors, com la que han organitzat a Girona , el Banc de Sang, amb aquest acte volen sensibilitzar sobre la necessitat de convertir la donació de sang en un hàbit, captar nous donants i aconseguir així un important nombre de donacions durant la jornada. Si hi ha un repte del que em sento molt orgullós, que m'emplena la boca només de parlar-ne i el cor només de pensar-hi, és el aconseguir ser donant de sang. Dic aconseguir, perquè la meva poca amistat amb l'agulla, era un impediment que al principi em feia enrere, la determinació em va empènyer endavant, recordo com fa anys, que va ser fer-ho per primer cop i adonar-me que la punxada no és nota; trobar el lloc, semblava difícil, entre els centres fixes i les campanyes mòbils, ens ho posen molt a l'abast; buscar el moment costa, hi posen el màxim d'horari i de facilitats; per poc que hi posem de la nostra part, podem. Per mi és el repte més gran que he fet i que vull seguir ...

Hi ha una targeta, que em fa sentir content quan miro la cartera, no és una  de crèdit amb fons il·limitat, ni cap carnet de soci de cap equip, ni partit, és el carnet de donant de sang. De bon matí al llegir el diari i veure la noticia que les reserves de sang es troben sota mínims , concretament les del meu tipus,  zero negatiu, he mirat el carnet de donant, fa prous dies que en vaig donar i puc anar-hi. Miro l'agenda del dia, busco un forat i som-hi, a la unitat permanent del Josep Trueta , en el moment de donar, som 5 persones simultaneament, quina alegria, veure la solidaritat feta realitat, a uns els han trucat, d'altres ho hem vist al diari, alguns senzillament hi eren, perquè fan de la donació de sang un acte regular, quina satisfacció pertànyer a aquest col·lectiu. Costa molt poca estona, a nivell esportiu no afecta el dia a dia, si bé és cert que no s'han de fer grans esforços físics, sobretot més grans dels habituals, com a experiència personal, puc dir ...

Donar sang, no només és el fet en si, que no és poc, també és lluitar, a vegades, contra les pors i perjudicis que ens envolten. Hi ha qui diu: - si m'ho demanen ja ho faré; - ja ho vaig fer un dia; - em fa por; - no ho he fet mai; - ja ho fan els altres; - no tinc temps; Hi ha més excuses, però encara són més dolentes, que no són ni dignes de menció. Si us hi fixeu, aquestes mateixes excuses es poden fer servir per qualsevol situació de la vida. No pretenc donar lliçons, no sóc cap exemple de res,  ni ningú a seguir, només expresso la meva opinió, al igual que els altres expressen la seva. Sóc dels que penso que si no vols el carrer brut de papers i deixalles, comença per no embrutir, no per queixar-te. Si volem un món més just, per deixar alguna cosa que valgui la pena, als nostres fills, hem de ser nosaltres els que el canviem, no podem plegar-nos de braços, esperant que ho facin els altres, perquè els altres, també som nosaltres. Donar sang és una ...

Fa poc he anat a donar sang, habitualment, m'agrada fer-ho a les unitats mòbils, que es desplacen per la nostra geografia, per contribuir a que segueixin venint als nostres pobles, no per mi, sinó pels que d'altre manera no ho poden fer.  Per temes d'agenda, he hagut fer-ho al centre fix de l'Hospital Dr. Josep Trueta, tenen aparcament i un horari ampli que ho fa molt pràctic. Tinc el dret de poder donar i el deure com a persona sana de fer-ho, a més les reserves del meu tipus de sang, estan molt baixes, sempre he tingut molt clar que l'únic banc en que val la pena invertir es aquest, el banc de sang. Només són 20 minuts del teu temps i no pots rebre més, per menys: - Et fa sentir bé, donar una part de tu, tant íntimament teva, com es la sang, et fa ser més conscient de la grandesa i la fragilitat de la vida. - Et fan sentir mimat i cuidat, abans, durant i després de la donació. - Et conviden a esmorzar o berenar. - Et donen un obsequi per correspondr...

Realment es el repte, de la meva vida, del qual estic més orgullós, no per les vegades que ho he fet, ni per les moltíssimes vegades que ho faré, ni per superar la meva enemistat amb l'agulla, ni per deixar de banda la meva fòbia a veure sang, ni per trobar 20 minuts a l'agenda per anar-hi, ni per mi, n'estic orgullós perquè cada vegada que hi vaig, em trobo un munt de gent anònima que no conec, solidaria i generosa que han fet de la donació una rutina, que em demostren que no cal esperar res a canvi per donar el millor de nosaltres mateixos, m'enorgulleixo d'ells, que em fan sentir part d'una gran família.

Aquest es el repte més gran, a l'abast de tothom, jo hi participo, només hi ha guanyadors. Aquest agost estan baixant les donacions de sang, però les necessitats sanguínies dels hospitals i clíniques es mantenen estables. Ajuda’ns a assegurar un bon estoc de sang per fer front les operacions i els tractaments dels malalts.