UltraQuim

Començo a pedalar amb mandra, mandra d'acabar, voldria seguir pedalant per sempre més.  En comptes d'agafar la via verda, vaig cap a la Fageda d'en Jordà, per fer la volta al volcà Croscat, passant per camins molt tranquils, plens d'encant i entre boscos, amb arbres tant alts i espessos que no deixen passar la llum del sol.  Un cop a Les Preses, agafo la via verda, per rodar plàcidament, fins a les Planes d'Hostoles, on la deixo per visitar el Salt d'aigua del Molí dels Murris. Una gorga amb un espectacular salt d'aigua, on sense si ni dubtar-ho entro dins, hi faig peu i l'aigua està fresqueta, una delícia nedar envoltat de verd i com a banda sonora l'aigua que no deixa de caure. Surto, sembla que el temps s'hagi parat i jo amb ell, hi estic una bona estona, no tinc presa, ni ganes de marxar.  Arriba el moment de creuar la ciutat de Girona, on treballo, quanta gent i quant de xivarri,  em sento més de bosc endins i de mar enllà.  Quan

La prediccions són que plourà si o si. Em llevo d'hora amb el dia, per pedalar amb la fresca del matí.  Al cap de pocs minuts, ja enfilo el Bassagoda, 12 km de pujada, amb rampes de fins al 20%, per una pista primer asfaltada i després de terra en molt bon estat, la baixada fins a Sadernes també és molt accentuada, de pedra solta, que em fa extremar les precaucions i fer algun peu a terra preventiu.  Un cop a Sadernes, amb un sol espaterrant, ja estic tranquil, he fet la baixada sense pluja, que era l'objectiu. Paro a menjar i faig un nou amic, en copito, un cadell de gos perdiguer, que ve a jugar una estona.  No puc evitar mirar cap al cel i veure com els núvols, cada són més grisos i més al damunt meu fins que a les 13:20, davant la imminent pluja, faig una parada a peu dret, perquè l'aigua em trobi amb la panxa plena. Dit i fet, just 10 minuts després d'arrancar de nou, comença a ploure.  Pedalo per una carretera secundaria que va de Montagut a Sant Pau d

Despertar-se pel cant dels ocells i la remor de les onades, és un autèntic luxe. He dormit en dos metres quadrats, separat de l'exterior per la fina capa de la tenda de campanya i em sento ric, per poder llevar-me sense presses i gaudir de l'entorn. Surto de cala Culip, on he dormit, per unes escales i petit tram d'arbres, uns 200 metres, que em fan fer viatges amb tot el material abans de sortir a pedalar. Començo recorrent el paratge de Tudela, indret desconstruït, quina passada, hi havia estat fa anys, quan encara hi havia edificacions abandonades i en ruïnes, l'indret desprèn natura, serenor i harmonia. Enfilo a Llança per baixar fins a Castelló d'Empúries on faig parada per dinar i agafo el camí natural de la Muga, ruta que feia anys que volia fer i mai trobava el moment. Els primers quilòmetres són pista de molt bon fer, molt planers i ràpids. Mica en mica es va complicant, que si unes escales i un final amb una bona pujada amb magnifiques vistes al pantà d

Començo l'aventura amb més dubtes que cap altre cosa, que si estic prou preparat, que si em mullaré molt, que si... Tots els dubtes  s'esvaneixen, només calen uns quilòmetres pedalant per sentir que estic fent el que m'agrada i que passi el que passi, gaudiré de l'experiència.  De Sant Feliu de Guíxols a Palamós, aprofitant que és d'hora i que ho conec, enfilo per carretera, fins la via verda que va  a Palafrugell, a partir d'aquí i fins a Sant Pere Pescador combino pistes indicades com a Pirinexus amb trams de la xarxa cicloturística. A partir de Sant Pere Pescador, tinc el premi de pedalar pels Aiguamolls de l'Empordà, un veritable plaer, que em porta fins a Roses on faig parada per dinar. De Roses a Cadaqués ho faig per pista, en un primer tram obert al trànsit i en un segon tram, només per a gent a peu, hi ha tanques als extrems, la primera tanca la passo sense dificultats,  trobo un grup de vaques al mig del camí, una s'espanta i arranca a córr

Aquest és tot el que m'enduré a la bici per l'aventura de fer la Volta a Girona en btt. Equipament 1 casc, imprescindible per anar en bici 1 buff 2 mallot màniga curta, el que duré posat i el recanvi 1 mallot màniga llarga, pels matins i els vespres 1 jaqueta gore-tex, per em servirà per les baixades llargues i per dur a la nit 1 camiseta cotó i 1 forro polar per quan no pedali, estigui dutxat 1 impermeable, per si plou, cosa probable aquest mes de maig 1 pantaló impermeable, per si plou amb intensitat 1 armilla paravent, per poder jugar amb l'equipació 2 jocs guants d'anar en bici, 1 d'estiu i un d'hivern 4 calçotets, els posats i tres més 4 parells de mitjons, els posats i tres de recanvi 2 culotte curts, el posat i el de recanvi 1 malles llargues, per si fa fred les puc dur a sota el culotte al pedalar i per al acabar la jornada em serviran de pantalons llargs 1 sabatilles btt, amb cales pels pedals automàtics 1 sabatilles, per mourem un

4 dies i 430 quilòmetres aproximadament de camins, pistes i alguna carretera secundaria per endavant. Fa temps que penso en fer una volta en btt, per gaudir dels encants de la província de Girona, tot i que no és l'única possibilitat de recorregut, aquest és la que  faré. En solitari, amb la bicicleta de muntanya i tots els estris al damunt. Primer dia.- Sant Feliu de Guíxols - Cap de Creus (128 km) La millor manera de començar una aventura és des de la porta de casa. Seguiré la ruta de la Pirinexus, fins a Castelló d'Empúries, on creuaré els Aiguamolls de l'Empordà per anar fins a Roses, i resseguir la costa per pista forestal fins a Cadaqués, aprofitant per anar fins al far del Cap de Creus. Segon dia.- Cap de Creus - Albanyà (94 km) Tinc molts ganes de passejar pel Paratge de Tudela. Acte seguit enfilaré cap a Llança, per gaudir plenament del Cap de Creus. Carretera secundaria fins a Castelló d'Empúries, on agafaré el Camí natural de la Muga, fins al seu inici a S

A la Marnaton de Barcelona, m'han recordat un lliçó que ja em van ensenyar en l'edició de l'any passat. Els professors en Sergio i en Francesc. Vaig tenir la sort de conèixer-los el 2017, on els vaig acompanyar des del caiac, en la seva travessia de 2.000 metres, enguany ho he fet a la travessia llarga, a la de 4.000. En Sergio és un noi que va amb crosses, no ho té fàcil. El que més admiro d'ell, és la seva voluntat per fer-ho per ell mateix, sense que físicament l'ajudi ningú, només necessita que li recullin les crosses al entrar a l'aigua i els hi donin al sortir, la resta ja ho fa amb la seva força de voluntat. Força de de voluntat treballada durant mesos a piscina, amb hores i hores dedicades a perseguir un objectiu. En aquest objectiu l'ha acompanyat el seu entrenador i m'atreviria a dir, el seu amic, en Francesc, encoratjant, guiant i ajudant a trobar el camí que l'ha dut a aconseguir aquesta fita, demostrant el valor d'una amistat i d&