UltraQuim

Aquesta setmana aniré a fer un acte que no costa gens i omple, tot i la meva aversió a l'agulla. Serà la meva primera marató de l'any, he d'admetre que m'agradaria que fos corrent, encara no toca, cal seguir amb la recuperació. Ho faig, no per a rebre res a canvi, sinó com agraïment. Agraïment a totes les persones que en un moment o altre ajuden als altres. Es dona el cas, que el dimarts, 7 de juliol del 2020, cinc dies abans de l' accident de trànsit , vaig anar a donar a sang, a on ho faig habitualment, a l'Hospital Doctor Josep Trueta de Girona. En arribar-hi abans de temps, aprofito per passejar a la riba del Ter. En aquell moment em va venir al cap, que potser al cap de molt i molt de temps, estaria veient la vista a l'inrevés, en comptes de mirar l'hospital des del riu, miraria el riu des de l'hospital. I ves per on, en una setmana estava veient el riu des de l'habitació de l'hospital. Tot i perdre sang, no va ser necessari fer-me una t

Estimats Reis Mags: Abans de demanar, donar les gràcies per tots els grans moments del 2021, que tot i no ser un any per emmarcar, cal estar contents per haver-lo viscut i sobreviscut. Enguany, no demano res que es pugui comprar, ni res que pugui fer jo mateix. L'anhelada recuperació de l' accident de trànsit , cada dia és més propera, tot i que sembla que no tot quedarà com abans. L'important és saber ser feliç amb el que un té, no amargar-se pel que un creu que necessita o troba a faltar. De la constància pel treball diari de la rehabilitació, juntament amb l'energia necessària per a dur-lo a terme, me n'ocupo jo. De voluntat per llevar-me cada matí, pensant que serà un gran dia, no cal. Sé del cert que cada dia surt el sol, i és una nova fulla en blanc per omplir. D'idees i projectes per dur a terme, en tinc. I les que encara no sé, que aviat em faran perdre la son. D'aventures, bones i dolentes, a la vida no me'n falten, si no seria molt av