UltraQuim

Més que un repte, pedalar per les vies verdes durant hores, es tot un regal pels sentits. Es un dels reptes de llarga distància que més anys fa que faig, vaig començar a fer-ho en el 2007, tot i que no cada any, ni  no només una vegada a l'any, ho faig quan em ve de gust. Va començar de la manera més simple, en una conversa amb el mecànic de la bicicleta, parlant que sovint feia el recorregut a Girona i tornada a Sant Feliu de Guíxols per les vies verdes, uns 80 km, em va dir i per què no vas a Olot? Ostres aquella idea se'm va quedar a dins i vaig anar allargant la distància de pedalar, vaig estar un temps anant fins a Angles, 110 km, per allargar fins a Amer, uns 130 i en poques setmanes vaig fer el salt per anar fins a Olot. En aquesta ocasió, marxo de Sant Feliu de Guíxols ben d'hora a les 6:45, amb la primera llum del dia. Sense pressa i sense pauses massa llargues. Paro cada dos/tres hores a menjar. Les vies verdes estan plenes de bars i restaurants, que fan molt c...

La part més difícil de fer una xerrada, no es parlar en públic, tot i que costa, es de que quin tema tractar. Un cop vaig acceptar l'invitació, no tenia clar de que parlaria, tenia dos mesos, però el temps passa volant. El primer pas va ser pensar que podia aportar, hi vaig decidir que parlaria de la part mental en la llarga distància, dels recursos que m'ajuden a finalitzar els reptes. Per saber que havia après, vaig fer llistes en paper i desenvolupava cada concepte parlant, gravant-ho amb el mòbil per poder escoltar-ho a posterior. Un cop vaig tenir clars els conceptes, vaig repassar el meu bloc i vaig fer un llistat dels reptes amb els quals mes havia après i vaig ajuntar el repte amb el que hi havia aprés.  Com que faig reptes de diferents disciplines, quedava molt barrejat, així que ho vaig estructurar en blocs de a peu, nedant, pedalant i aventures, cada bloc per ordre cronològic. Vaig fer una presentació de powerpoint en que hi havia cada repte, els conceptes del fam...

Que pensin amb un per fer una xerrada es un gran honor i alhora una eno rme responsabilitat. Des que m'ho varem proposar des de l'ajuntament d'Arbeca, he tingut dos mesos per a preparar-m'ho. Tenia clar que no només volia parlar dels reptes que  he aconseguit, seria molt egocèntric i no aportaria res als que hi vinguin. He parlat dels recursos mentals per afrontar una prova de llarga distància, explicant amb exemples viscuts, en que he aprés el que s'ha de fer i d'altres en que he apres just al contrari. Explicant la coneguda teoria de que es 80% cap i 20% cos, desengrunant que els mecanismes que ens hi fan arribar. Abans de començar estic atacat dels nervis, espero estar a l'alçada de l'expectativa,. Arriba el moment de la veritat, hi ha unes 15 persones, només que n'hagués vingut una ja valdria la pena de fer la xerrada. Tot i que tinc una taula amb micròfon , prefereixo estar dret i projectar la veu, ho trobo més natural. En Jordi em presenta,...

Vídeo de l'emocionant arribada a la Gola del Ter i imatges de tota la Ruta del Ter Àlbum de fotos Entrades relacionades: Presentació del repte       Agraïments      Ulldeter - Manlleu        Manlleu - Sant Julià de Ramis       Sant Julià de Ramis - L'Estartit      Imatges

Abans de començar l'última etapa, aprofitem per esmorzar de bufet a l'hotel de quatre estrelles, que es propietari de l'hostal on hem dormit. Amb l'estómac ple, tot i el gran cansament acumulat, la jornada es veu millor. Ens queden menys de 50 km i tindrem el repte a la butxaca, però no es pot dir blat, fins que està al sac, venut i cobrat. Pel camí hi ha estones de silenci entre en Lluís i jo, que ho diuen tot. El paisatge és preciós, 100% plana de l'Empordà, com que ho he fet en btt en un parell d'ocasions, se que només passem pel mig d'un poble, Cervià de Ter, on aprofitem per fer un cafè. No podem evitar emocionar-nos en el moment en que arribem al quilòmetre 200 del repte, just en un indret amb molt d'encant, ni a un costat ni a un altre, sinó al mig del riu Ter, en la passera que hi ha a Sobrànigues. Després de dinar, apreta la calor, per sort, entra la tramuntana i tot i que ens ve en contra, ho fa molt suportable. A estones sembla que no quedi...

Arranquem a caminar amb la primera llum del dia, a les 6:54, després de dormir tres hores. Els primers quilòmetres passen per un corriol amb molta herba molla, que ens fa començar amb els peus xops, només em faltava això, per si no em feien prou mal. La calor va pujant mentre fem camí cap al pantà de Sau, primer en el mirador i després el propi pantà, tenim la col·laboració de l'Antoni Julian, ens fa avituallament, mimant-nos de tal manera que voldríem ralentitzar el temps per estar-hi més estona, però hem de seguir cap al nostre objectiu. Camí de Susqueda, ens ve a trobar l'amic Pere, que ens acompanya en un dels trams que sembla que no avancis de lo monòton, tot i que preciós, que es el paisatge. A Susqueda, avituallament de luxe, fet per l'Andreu que ahir va haver d'abandonar. Plou amb ganes, mengem, parlem i riem dins el cotxe, estem molt a gust, però tanta comoditat fa agafar mandra, poca estona i de nou a caminar sota la pluja, una carretera que sembla que mai ...

A tocar la mitjanit, estem a l'aparcament de Vallter 2.000, després d'un dia normal de feina, comencem sense haver dormit. Som l'Andreu, en Lluís i el que escriu, tenim mil dubtes i una sola certesa, donarem el millor de nosaltres mateixos per aconseguir el repte. La pujada al refugi d'Ulldeter està nevada, es fa feixuga de pujar i més encara de baixar, hi ha trams que la neu està congelada. Baixem uns mil metres de cota d'alçada, en unes dues hores, amb el desgast muscular que això implica. La nit es humida i poc a poc la fred ens va calant. Els primers 15 km, se'm fan molt durs, tinc fred i son, constantment penso en marxar cap a casa i deixar-ho estar, mentre ho penso, segueixo caminant. A Ripoll, km 50 de la jornada, arriba el moment més trist, l'Andreu ha de deixar el repte, per una tendinitis que li ha revifat al genoll, em sap molt greu per totes les hores que ho hem estat preparant, llimant tots els detalls. El seu abandonament ens deixa tocats, ...

Sense la seva ajuda, aquest repte no hagués estat possible. Que hi ha més generós que ajudar a perseguir il·lusions als demés. Aquestes persones ho han fet, amb la seva col·laboració, la Ruta del Ter caminant ha estat possible i els ho vull agrair. Moltes gràcies Matilde Codina. Moltes gràcies Genis Hernández. Moltes gràcies Carme Tuneu. Moltes gràcies Meritxell Barco. Moltes gràcies Toni Julian.  Menció especial a l'Andreu Just, que per culpa d'una lesió no va poder fer el repte amb nosaltres, però ens hi va ajudar com ningú, a preparar-ho tot abans i assistint-nos durant, moltes gràcies Andreu. I per últim agrair a la persona que va compartir i fer aquest repte amb mi, 68 hores molt intenses, que dubto que el pas del temps pugui esborrar, sense ell, sincerament, dubto que ho hagués aconseguit, moltes gràcies Lluís Tuneu. I moltes gràcies totes les persones, que via xarxes socials, amb el vostre seguiment i el vostre suport, m'ajudeu a seguir endavant, moltes gràcies! ...

225 km caminant. El repte es així de curt d'explicar i molt llarg de realitzar. Fer la ruta del Ter caminant, des del naixement de riu, a Ulldeter (Setcases), a 2.200 metres d'alçada, fins a la desembocadura al mar, a L'Estartit. Calculem que ens sortiran uns 225 km aproximadament. Serem tres els intrèpids, els que pensem que es prou complicat perquè valgui la pena fer-ho. En Lluís Tuneu, l'Andreu Just i el que escriu, ens coneixem el suficient per confiar cegament entre nosaltres i tenim prou experiència per saber fins on podem arribar. Ho volem fer integrame nt camina nt, en tres etapes: La primera el divendres 14, començant al voltant de les 00:00 hores, recorreguen 95 km +/-, fins a fer parada a Manlleu per dormir unes hores, tampoc moltes. La segona etapa seria llevar-nos ben d'hora i anar fins a Sant Julià de Ramis, caminant uns 80 km +/-, durant el dissabte 15. El tercer tram, el mes curt, d'uns 50 km +/-, serà en diumenge dia 16, fins a Gola del Ter ...

A la línia de sortida dels 100 km de Calella, som vuit participants i els incombustibles Nuri i Joan, que tot i que aquest no era una prova organtizada, sinó una trobada d'amics en autosuficièn cia , han estat al peu del canó fins al final . Les primeres hores, són de bon fer, la temperatura es agradable i el cos està descansat. A la que arriba el migdia, començo a patir, la calor, em destrossa, tot i que no en fa molta, he passat les últimes setmanes aclimatant la fred per una prova de natació en aigües gèlides i el cos ho nota. Em sento com si anés a càmera lenta i el quilòmetres no passen. Durant aquest baixón, en Tato, m'espera i m'acompanya una bona estona, moltes gràcies! Als 50 km, em premio, parant-me a dinar els macarrons que la mare em fa per aquestes ocasions, em revifen i torno a mb ganes . Alterno caminar el tram que tinc el vent de garbí de cara i corro quan el tinc d'esquena. Els quilòmetres que van del 60 al 80, són els més durs mentalment, no tinc...

Setena participació en aquesta gran prova. Li tinc especial estimació, el 2010 va ser el meu primer repte de 100 km i no hi ha millor ocasió per inten tar el repte número 25 de 100 km, que fer-ho de nou a Calella. Enguany, serà un xic més difícil, l'organització davant la manca de pressupost i els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit no fer-la, decisió que entenc perfectament. Alhora hem aconseguit que en facin convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe. Si l'any passat varem participar 23, aquest no compto que siguem ni la meitat. El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella. passant 40 vegades per allà mateix. No arribo en un gran punt de forma, des de l'1 de gener d'aq uest 2017 , entre caminar i córrer duc només 250 km, alhora vaig una mica ...

Filmació de la fase aquàtica i aèria de la meva manera de nedar. Gravació feta per Jorge Perez, dintre l'stage de Swim Emotions. Es genial poder veure les errades, per ser-ne conscient, a més de comptar amb l'anàlisi i correccions d'un gran entrenador, en Jonathan Gómez. Com es pot observar en el vídeo, tinc molta feina a fer, sobretot amb el braç esquerre, la rotació del cap i la patada, entre d'altres aspectes. Vídeo Entrada relacionada: 24-25-26/03/17 Stage Swim Emotions

Que fer quan tens poc temps, fa un dia que pinta pluja, tens ganes de tot i alhora de no fer gaire res. La resposta és fer un triatló a dins del gimnàs. Com que només disposo del matí, escullo la distància olímpica, 1.500 metres nedant, 40 pedalant i 10 km corrent. Els 1.500 a piscina son molt còmodes de fer. Canvi de roba al vestuari i cap a la sala del gimnàs. La bici la faig en dos trams, 22 i 18 km, d'aquesta manera paro per menjar. Fets els 40 km pedalant, arriba el que em fa més mandra, sobretot perquè no ho faig mai, córrer en cinta. Vaig agafant ritme progressivament, fins assolir els sis minuts el quilòmetre, amb un desnivell del 2% (he llegit que d'aquesta manera es compensa la no resistència de l'aire), només baixo el ritme per beure i no tirar-m'ho tot per sobre. En poc més d'una hora ho tinc enllestit, se m'ha fet un xic pesat. Mentre feia els 10 km, no he pogut evitar deixar a anar la imaginació i pensar en nous reptes,  pels quals fa falta que ...