UltraQuim

A la Marnaton de Barcelona, m'han recordat un lliçó que ja em van ensenyar en l'edició de l'any passat. Els professors en Sergio i en Francesc. Vaig tenir la sort de conèixer-los el 2017, on els vaig acompanyar des del caiac, en la seva travessia de 2.000 metres, enguany ho he fet a la travessia llarga, a la de 4.000. En Sergio és un noi que va amb crosses, no ho té fàcil. El que més admiro d'ell, és la seva voluntat per fer-ho per ell mateix, sense que físicament l'ajudi ningú, només necessita que li recullin les crosses al entrar a l'aigua i els hi donin al sortir, la resta ja ho fa amb la seva força de voluntat. Força de de voluntat treballada durant mesos a piscina, amb hores i hores dedicades a perseguir un objectiu. En aquest objectiu l'ha acompanyat el seu entrenador i m'atreviria a dir, el seu amic, en Francesc, encoratjant, guiant i ajudant a trobar el camí que l'ha dut a aconseguir aquesta fita, demostrant el valor d'una amistat i d...

Saber la temperatura en que nedo, ara a l'hivern, és un tema important, perquè més enllà de sensacions, tenir una dada objectiva, ajuda a prendre decisions. A partir de l'autoconeixament, après per la tècnica d'assaig i error, juntament a ser sincer i a les condicions ambientals, doncs res té a veure un dia de sol amb un de tapat o si hi ha o no vent. Decideixo quanta estona vull estar a dins del mar nedant a pell. Actualment, tinc el llindar de comoditat, situat entre els trenta i els quaranta minuts, puc nedar sense massa problema.  El llindar on començo a notar la fred i les mans es queden de drap, està situat al voltant dels cinquanta minuts. Tinc un límit, no el sé, ni el vaig a buscar mai, menys quan nedo sol o amb amics, sense embarcacions de suport, ni serveis mèdics, si una cosa tinc clara és que nedo a pell per gaudir el moment no per espatllar-lo. Per no acostar-me a aquest límit, que donaria pas a la temuda hipotèrmia, faig dues coses, sobretot quan estic sol...

Els amics de Cyclocat inicien una campanya per recaptar fons, per a seguir fent créixer la seva xarxa de vies ciclistes segures, incorporant trams entre Girona i Figueres. M'agrada molt la idea de tenir documentats i amb el corresponent track, els camins on poder pedalar plàcidament, per a poder fer-los servir en els meus reptes i gaudir-ne sense presses. Tal i com vaig fer el 28 de maig en que vaig anar de Sant Feliu de Guíxols a Barcelona i tornada , en btt seguint camins proposats per Cylocat. El contingut de la seva web es gratuït per a tothom que ho vulgui consultar. Anar sobre el terreny, per elaborar els tracks i documentar tota la informació costa diners, motiu pel qual fan aquesta campanya de recaptació de fons a Verkami. Un bon projecte amb el que val la pena col·laborar! Campanya de Verkami Mes informació: cyclocat.cat

Tinc la sort d'estar al mar durant les proves de Marnaton. Una feina que m'agrada molt i en aquesta ocasió tenia una tasca de les que omplen. Durant la prova de 2.000 metres,  havia d'acompanyar, des del caiac, a dos nedadors molt especials, al Sergio una persona amb mobilitat reduïda i al Francesc, entrenador seu, que el va guiar i assistir en tot moment. Una petita reunió amb en Francesc abans de començar per lligar tots els detalls, des de com recollir les crosses d'en Sergio, en quin punt i com donar-les-hi. Havia dut la càmera de fotos per a fer-los alguna foto, però el record es dels que es grava a foc a la memòria.  La veritat es que va ser tot molt fàcil, vaig poder observar de primera ma, la voluntat i el compromís d'en Sergio. No ho tenia fàcil,  no va defallir en cap moment, anava a bon ritme durant tota la prova. El moment de l'arribada va ser del més emocionant, com es pot veure en les imatges, no només pel public que el va ovacionar, sinó per l...

Sense la seva ajuda, aquest repte no hagués estat possible. Que hi ha més generós que ajudar a perseguir il·lusions als demés. Aquestes persones ho han fet, amb la seva col·laboració, la Ruta del Ter caminant ha estat possible i els ho vull agrair. Moltes gràcies Matilde Codina. Moltes gràcies Genis Hernández. Moltes gràcies Carme Tuneu. Moltes gràcies Meritxell Barco. Moltes gràcies Toni Julian.  Menció especial a l'Andreu Just, que per culpa d'una lesió no va poder fer el repte amb nosaltres, però ens hi va ajudar com ningú, a preparar-ho tot abans i assistint-nos durant, moltes gràcies Andreu. I per últim agrair a la persona que va compartir i fer aquest repte amb mi, 68 hores molt intenses, que dubto que el pas del temps pugui esborrar, sense ell, sincerament, dubto que ho hagués aconseguit, moltes gràcies Lluís Tuneu. I moltes gràcies totes les persones, que via xarxes socials, amb el vostre seguiment i el vostre suport, m'ajudeu a seguir endavant, moltes gràcies! ...

Imatge d'AraGirona Viure l'emoció i l'il·lusió en la cara dels demés, és molt xulo. Ser part del record dels primers quilòmetres d'una aventura, també. Vaig poder estar en la sortida i acompanyar a l'Oscar i en Jesus, dues persones sordes, que juntament amb el seu gos, Nashor, inicien la volta a Europa en bici. No els coneixia personalment, ni tampoc es que em fes veure en l'inici de la seva aventura. Només els vaig acompanyar, entre molts altres, en el primer trajecte. No vaig poder evitar deixar anar la imaginació, no puc negar que m'agrada la llibertat nòmada de la bicicleta, l'he tastat en parell d'ocasions i m'encanta. Estar un any i mig pedalant cada dia, és un somni. Un somni que espero gaudeixin plenament els seus tres protagonistes. Els tinc molta enveja, sana, però molta, molta. Com molt bé demostren persones com l'Oscar i en Jesus, qui vol fer una cosa troba la manera, qui no, troba l'excusa. Gràcies per deixar-nos compart...

Un dels pioners de la llarga distància en natació d'aigües obertes a casa nostra, Jorge Perez, ha tornat a innovar. L'escenari del seu nou repte ha estat les vies braves. 10 trams de mar,  abalisats amb boies, a la Costa Brava per a la pràctica de la natació amb seguretat. Ha nedat, a pell, totes les vies, de sud a nord. Començant per Lloret, seguint per Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Calella i Tamariu, on el mar ha començat ha estar més mogudet. D'aquí ha anat cap a l'interior a fer, la també via brava,  Banyoles. Seguidament ha nedat les dues de l'Escala, fent la de Roses mentre començava a caure la tarda i finalment ha acabat a Llançà, nedant de nit. Ha estat un xic més de 13 hores, per nedar els 13 km i fer prop de 200 km en cotxe, per anar d'un tram cap a l'altre. Un repte com aquest, no és possible sense un gran suport logístic, que ha fet la seva dona, la Mónica Campaña. Fer reptes un mateix, és enriquidor, veure com aconsegueix el que es...

Ja tinc banda sonora pels reptes, una gran cançó de Camila Vargas. Una dosi d'optimisme i d'inconformisme davant les adversitats. Un cant a anar endavant, sempre endavant, fent camí per aconseguir atrapar els nostres somnis. La lletra és un bon resum del que busco i busquem, la gran majoria, a la vida, emocions, sensacions, aventures,  felicitat i poder-ho compartir. En una època en que hi ha qui segueix ídols de fang, amb molt de màrqueting, cal tenir una mirada pròpia i veure qui és realment un exemple i qui simplement ens vol vendre motos a pedals. Als que hagueu vist el documental de l'expedició al Pol Sud, del gran aventurer Albert Bosch , us sonarà la seva història i el projecte dels disc de la Camila, l'Albert ha estat un dels grans culpables que aquest projecte surti a la llum.  Més informació sobre el disc i tot el projecte que l'envolta a: Chance-Music Vídeo

Moment d'inici del primer dia De tant en tant, passen coses extraordinarias, surten persones que veritablement trenquen límits i registres. Avui  acaba el Triple DecaIronman d'Italia, que consistia en fer un Ironman (3,8 km nedant + 180 km pedalant + 42,2 km corrent), cada dia durant 30 dies. No només han tingut la duresa del quilometratge, del cansament acumulat, a més han nedat en una piscina de 25 metres, pedalat en un circuit de 6 km i el córrer ho han fet en un circuit d'uns 2 km. Tot plegat encara ho fa molt més dur. A sobre la climatologia no ha acompanyat gaire i han tingut uns quants dies de pluja. Han aconseguit fer record del món, l'anterior estava fixat en 15 seguits, un per dia. Des d'aquí la meva admiració pels que s'han atrevit a estar a línia de sortida d'aquest mega prova, sou grans, molt grans i la meva ovació als que  han aconseguit completar la gesta.

Una dona, Diana Nyad, 64 anys i una fortalesa que molta gent més jove voldria. Un lema, mai és massa tard per perseguir el teu somni. Un Somni, nedar els 166 km que separen Cuba de Florida. Un exemple de perseverança, aquest ha estat el cinquè intent. Una història, una gran  història, ho ha aconseguit, després de nedar unes 52 hores. No omplirà portades de diaris, la premsa esportiva seguirà parlant d'ídols de fang que xuten una pilota, el que si ha omplert són molts cor d'il·lusió, d'orgull, ens demostra que no hi ha força més poderosa que perseguir els nostre somnis.  Gràcies Diana pel teu exemple,  t'admiro perquè ho has aconseguit, però encara t'admiro molt més per no deixar d'intentar-ho fins a fer-ho. + info: web Diana Nyad + info: noticia publicada a La Voz de Galicia.

En Ricardo Abad, és dels esportistes que et fan somiar amb ell, fa reptes increïbles, a l'abast de molt poca gent.  Fa poc va aconseguir fer 607 maratons a raó de una al dia, 42,2 km corrent, durant 607 dies, casi res. Ara durant aquest 2013 està immers en el següent repte fer 52 Ironmans, 3,8 km nedant, 180 pedalant i 42,2 corrent, un cada setmana de l'any.  És un esportista dels de veritat, dels que no ven fum, ni fa qualsevol cosa en pro de l'espectacle, ni s'apunta a qualsevol polèmica perquè parlin d'ell, és un pare de família  que treballa, en una feina normal i aconsegueix fer coses extraordinàries  però en aquest país, per desgracia, si no és xuta una pilota no és noticia.  Estic convençut que si algú pot fer-ho, és ell, quan ho aconsegueixi obtindrà un nou rècord del món, l'actual està en 30.  Independentment del resultat d'aquest repte, té tota la meva admiració, posar-se davant d'un repte d'aquestes dimensions és tenir les...

Marciano Durán, en motiu de l'arribada a 1.000.000 visites, del poema “Esos locos que corren”, ens obsequia amb aquest altre, senzillament genial. VOSTÈ PREGUNTARÀ PER QUÈ CORREM (a Mario Benedetti ... un fenomen que mai va córrer una cursa) Si el fred ens perfora fins als ossos i el sol va cremant els nostres plans. Si el vent ens torna cap al principi i el desànim amaga els finals ... ... vostè preguntarà per què correm. Si cada pujada costa fins l'ofec i en el pendent està la caiguda. Si els aires ja no són els del començament i la ruta és una successió de pujadetes ... ... vostè preguntarà per què correm. Si l'aire disminueix fins a l'asfíxia i respirar es torna un desafiament. Si la set resseca els camins i ens assalten els freds i refredats ... ... vostè preguntarà per què correm. Correm perquè el pas no és prou i no és prou el cant ni el riure. Correm pels savis que estranyats veuen passar als bojos amb...

H‏i ha entrades que obren la porta a mons desconeguts, aquest és el cas de l'entrada de La Mostra d'aventura i muntanya de Figueres. De primer, la Silvia Vidal , escaladora que obre noves vies en grans parets, mentre es projectava el documental, sobre l'obertura de la via espiadimonis a la Patagònia Xilena, ella mateixa ens el comentava. Em va deixar impressionat, bocabadat, va estar 32 dies penjada de la pared, 16 dels quals sense poder sortir de l'hamaca per pluja, en solitari, sense cap mitjà de comunicació, per decisió pròpia, a més l'aproximació i retorn a la paret, tampoc va ser gens fàcil. A continuació l' Albert Bosch , que va creuar l'Antàrtida, per arribar al Pol Sud, el que havia de ser una aventura compartida entre dos, per una lesió del seu company, es va tornar una aventura en solitari, en tot el que això implica, en el documental, hi ha la seva activitat dins la tenda i a fora, sempre un immens i desèrtic blanc, una monotonia impression...

La mostra, és un punt de trobada, pels que ens apassiona la muntanya, els que ens agrada trobar-li aquest punt d'aventura al que fem, apart de projectar pel·lícules i documentals dels que costa de veure en circuits comercials i et deixen amb la boca oberta, hi ha tres convidats d'excepció: Silvia Vidal: escaladora de grans parets, obre noves vies i a més ho fa en solitari! Carlos Soria: alpinista, que va començar a fer 8.000 als 51 anys! Albert Bosch: aventurer, que recentment a creuat l'Antàrtida en solitari! Poder escoltar a persones tant singulars com ells, les vivències, les anècdotes  val molt la pena, segur que tots els que hi anem, n'aprendrem un munt. Entrada relacionada: 23/11/12 La Mostra. Silvia Vidal i Albert Bosch

Edurne Pasaban amb l'exemplar que em va dedicar. No és cap novetat que segueixo a l'Edurne Pasaban, no només per la gran proesa que va aconseguir, fer els 14 cims més alts del planeta,  de més 8.000 metres, una gesta a l'abast de molt poca gent, siguen la primera dona en fer-ho. Abans de llegir el llibre Catorce veces ocho mil, la seguia per les seves accions i com les explicava, des que he llegit el llibre l'admiro. Perquè ha estat capaç de despullar l'ànima en el paper, sense vergonyes, sense tabús, explicant més errors que encerts, com ha anat aprenent a copia de pals en la vida, el cost personal que ha tingut aquest projecte, a més de saber comunicar com de gran és el món de l'alpinisme, per un profà com ara jo. Permet conèixer com funciona una ascensió, amb la seva gran complexitat, dificultat i perills, explicat d'una manera planera i entenedora. Parla de les seves debilitats, això la fa encara més gran, de vegades al parlar amb esportistes,...

El 8 i 9 de setembre es va disputar el Campionat d'Europa i del Món d'ultrafons 24 hores, a Katowice (Polònia). El mitjans anomenats esportius, no n'han fet pràcticament difusió, potser perquè s'anomenen esportius, quan s'haurien de dir futbolers,  potser perquè no entenen que és una prova de 24 hores, als 90 minuts ja es col·lapsen per donar voltes i voltes, durant dies, al que ha passat en aquest temps, potser perquè només parlen d'esport que no sigui xutar una pilota, quan es produeixen nous rècords o durant les olimpíades perquè toca o per casos dopatge o per cobrir l'expedient. Una de les grandeses que té l'ultrafons, a més de ser atletisme i superació en estat pur, és poder parlar de tu a tu amb els guanyadors, amb atletes que em donen mil voltes. No conec a tots els de la selecció que han anat representant a Espanya, però si he coincidit més d'una vegada amb una de les seves integrants, la Cristina Gon...

Ho han aconseguit, en 66 hores i 37 minuts, han fet història, nedant 222 km, de Mataró a Mallorca a relleus sense parar, dia i nit. Han demostrat que amb esforç els somnis es fan realitat, segur que no ha estat fàcil, segur que ha estat dur, segur que ara deuen assaborir el seu merescut èxit. S'han convertit en referents, han obert una nova via. Enhorabona Bernat Moragas, Ferran Sans, Pere Dalmau, Víctor Marín i tot l'equip d'Horitzons d'aigua, que ho ha fet possible. Més informació sobre l'arribada: Club Natació Marató Entrades relacionades: Proposta pel 29/07/12 Nedem pels horitzons 29/07/12 Nedem pels horitzons

Arribada a la costa de Califòrnia Miquel Suñer ha aconseguit la Triple Corona, casi res, per aconseguir-ho s'ha de nedar: el Canal de la Manxa des d'Anglaterra a França, 33 km, Manhattan Island Marathon Swim, que consisteix en donar la volta a l'illa de Mahnattan, 55 km i en canal de Catalina  Los Angeles a l'Illa de Catalina, 35 km. Les tres proves nedant a pell, banyador, gorro i ulleres, amb condicions realment complicades. El grau de dificultat d'aquesta gesta és molt alt, és el nedador número 53 en aconseguir-ho, només puc que donar-li la meva més sincera enhorabona, perseguir un somni és genial, fer realitat una il·lusió com aquesta, en forma de repte esportiu, ha de ser el més, moltes felicitats Miquel. Noticia al Diari de Girona Web: Miquel Suñer Facebook: Nedar sense parar

L'atleta sud-africà Oscar Pistorius, que corre amb pròtesis, té les dues cames amputades des dels 11 mesos d'edat, podrà participar als Jocs Olímpics de Londres en la seva prova, els 400 metres llisos i  també en l'equip de relleus de 4x400 metres. Un cas de constància, d'actitud i de voluntat, en diferents entrevistes explica la frase que li deia la seva mare Sheila, ja desapareguda,  per encoratjar-lo:  El perdedor no és qui arriba l'últim en una carrera , sinó qui  es  senta   i es limita a mirar.  Més informació: Oscar Pistorius

Fa anys que confio en els serveis  de Fisio Active de Castell d'Aro (Girona), és l'entrenament silenciós, juntament amb els estiraments i descansar. Anar regularment al fisio, és part del meu pla d'entrenament; tenir el cos en optimes condicions, assegura poder fruir al màxim d'un repte, tenir menys possibilitats de lesió, més opcions d'aconseguir-lo i al fer correctament l'esforç, independenment de la distància i la disciplina esportiva, fa que el període de recuperació sigui més curt. El que més habitualment faig a Fisio Active és la reeducació postural, els beneficis que hi observo són: En la natació augmenta la capacitat pulmonar, al tenir bona  postura ajuda a desenvolupar millor la tècnica  i l'hidrodinàmica. En bicicleta al tenir l'esquena recta, a copia d'hores de pedalar, evita que es carreguin els braços per l'efecte del pes del cos, al tenir un bon recolzament la pressió es reparteix de manera òptima. Corrent en cursa urbana, proteg...