Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

12-13/12/20 Estada a urgències. Crònica d'un accident de trànsit

Box número 8, urgències. Hospital Josep Trueta de Girona
Visita a urgències, el dia que fa cinc mesos exactes de l'accident. En aquesta ocasió per diferent causa, febre alta, fort mal de cap i dolor abdominal.

Al cap de pocs minuts d'estar a urgències, em condueixen al box número 8. Cal posar-me la bata/pijama d'hospital i estirar-me al llit a esperar. En la meva estada a l'UCI per la patacada, estava al box número 7, no són les mateixes habitacions. En la que em trobo no té tant instrumental com una UCI, tot i que està preparada per a ser-ho si cal. Durant les hores d'espera, no puc evitar de recordar els moments viscuts a l'UCI. En res tinc col·locat un catèter venós perifèric, que serveix per extreure sang i administrar tractaments.

Una de les primeres proves que em fan és una PCR, per veure si és la covid, la simptomatologia, tot i no tenir tos, quadra. Surt negatiu. Cal seguir buscant. Els doctors de seguida s'adonen que és una infecció. Tenim l'efecte, segueixen treballant per a esgrimir la causa.

A cada prova, la seva estona d'espera. Cada vegada diuen i són un parell d'hores llargues. Vaig sumant proves i hores. He entrat al voltant de la una del migdia. Estic sense poder beure ni menjar, el meu últim àpat ha estat a quarts de deu del matí. Diuen que el més probable és que dormi a casa, fins que al vespre la febre s'enfila amunt, amunt. Caldrà passar la nit o almenys part d'ella a l'Hospital Josep Trueta de Girona. Per sort, soc de son fàcil i dormo bé a tot arreu.

A quarts de set del matí última prova. Tercera analítica de sang. I a esperar dues hores més... El resultat de la prova ve amb dues coses. Per una banda el diagnòstic, prostatitis aguda, el tractament és simple, vint-i-un dies de prendre antibiòtics. I també porta l'alta, ja puc marxar cap a casa! No sense abans esmorzar, són quarts de deu del matí, fa un dia sencer que no trec el ventre de pena.

Repartides durant la meva estada, han fet un total de vuit proves: radiografies, exploració física, anàlisis d'orina, cultius de sang i analítiques sanguínies.

Aquest diagnòstic no és causat directament per l'accident. És un possible efecte secundari, per la vida sedentària que duc i he de dur forçosament, des de fa cinc mesos i fins que els metges no diguin el contrari. Em queda més que clar, que fer esport ens dona més del que ens pensem, diversió, salut i molts bons moments. A la que pugui tornar a dur vida activa, no em pararà res!


Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

Comentaris