UltraQuim

El dia de la cursa de les Sis hores de Calella, l'1 de desembre, no hi puc assistir per motius laborals. Però no la vull deixar de fer, a més és la meva desena participació, en aquesta cursa que tant m'agrada. Decideixo que hi aniré la setmana abans, a fer-ho en solitari i autosuficiència. Tinc el vist i plau dels organitzadors. A quarts de nou del matí, ja estic a Calella, he anat amb moto, el meu mitjà de transport. He de deixar l'equipació de motorista en algun lloc. En el bagul de la moto, hi ha la beguda isotònica, el menjar i quatre coses més. Vaig al bar, on el dia de la cursa, ens quedem a dinar tots plegats, de seguida em diuen que si, que ho puc deixar i que m'ho guarden. Genial! Arranco a córrer a les nou del matí, la mateixa hora en que començarà aquesta prova, la propera setmana. Al cap de res, hi ha la Nuri i en Joan, els organitzadors, que em donen suport. Ells fan unes voltes caminant, un luxe tenir els seus ànims, inclús, i poder intercanviar impress...

Quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Hi he participat en nou ocasions, en una prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí. Durant sis hores ens anem veient les cares...

A aquesta cursa és per anar a posar-se a prova, a compartir quilòmetres amb els amics coneguts i els per conèixer i fer-ho  sota l'acurada organització, que ens cuida i ens anima a fer els que ens agrada, córrer. Al ser un recorregut d'un quilòmetre i mig, amb anada i tornada pel mateix lloc, fa que sumem voltes, de 3 km, sense ni adonar-nos-en, entre saludar als companys de cursa, encoratjar-nos, esquivar a estones els passejants i tenir la mar al costat, les hores passen ràpides. Quan el cor batega ràpid, fent el que t'agrada, ben acompanyat, tot resulta més senzill. En quan a la meva participació, molt content. Hagués firmat amb acabar amb 45 km, pensava córrer cinc hores i caminar-ne una, tot va anar millor del que m'esperava, vaig poder córrer les 6 hores, exceptuant els metres en que menjo, bec i/o xerro amb els organitzadors, assolint 49,17 km. En alguns moments vaig acariciar l'idea de superar els cinquanta, però amb les 24 hores d'atletisme, just a...

Quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva novena participació, en una prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí. Durant sis hores ens anem veient ...

En els últims mesos en prou feines he anat a córrer en mitja dotzena d'ocasions i com a molt tirades d'una hora, per una molèstia al piramidal i ara em trobo a línia de sortida d'aquestes sis hores, amb mil dubtes i una sola certesa, córrer fins que el cos digui prou. És un quilòmetre i mig de passeig de mar, amunt i avall, fent tres quilòmetres a cada volta, surto amb més neguits que expectatives, els primers minuts les sensacions son dolentes penso en posar-me a caminar, després penso en  intentar córrer ni que sigui la primera volta, de la primera volta passo a pensar en la primera hora, tot i que hi ha bons amics corrent, em poso auriculars i m'aïllo del mon, no vull forçar gens el ritme i vaig pràcticament sol tota la prova. El passeig es va omplint de gent, fa un sol preciós, un vent que m'acarona i una mar que m'omple els sentits, sense ni adornar-me'n estic a la mitja marató i encara corro, estic sorprès, em sento de fabula, feliç per estar fent e...

Diuen que quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva vuitena participació, en una prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí. Durant sis hores ens anem veient le...

Foto de Francesc Flotats Per setena vegada participo en aquesta prova que és tant senzilla d'explicar com difícil de realitzar. Es tracta de córrer 6 hores en un circuit d'un quilometre i mig d'anada i el mateix de tornada, un circuit de tres quilòmetres, fent tanta distància com es pugui. No sé si he fet millor o pitjor marca que altres anys, no em penso molestar a mirar-ho, el que m'importa són les sensacions que he viscut. He tingut un xic de fred durant uns minuts, en els dos petits ruixats que han caigut, també  calor per la humitat que hi havia. He patit molèsties al genoll, que m'han fet caminar, alhora, les molèsties, han fet que les estones que podia córrer les  visqués intensament. He gaudit de córrer unes quantes voltes acompanyat de l'amic Pere i he disfrutat d'anar-me creuant amb els companys de cursa. Per mi l'encant de la cursa és aquest, compartir. Compartir passió per córrer llarga distància, ja amb els organitzadors, la Nuri i en ...

Quan vas a una prova per primer cop, ho fas per la novetat, la segona vegada ja és per millorar el registre i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva setena participació, en aquesta prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull.  M'agrada perquè és a Calella, prou aprop de casa, només 55 km per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i tornada pel mateix tram, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant, amb mercat d'antiguitats inclòs. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i la...

  Quan tot el que pot anar bé, va millor. Vaig a la cursa sense més pretensió que passar-ho bé, fent el que m'agrada, córrer. Ni he entrenat especificadament per la prova, més enllà dels 10 km diaris del repte #El2015NoPucParar , no he fet res més a peu, ni tampoc em vull fondre , que en 13 dies, participo a les 24 hores d'atletisme en pista i cal guardar ganes de córrer. Som pocs i ben avinguts, prop d'una trentena, la majoria habituals a aquest tipus de cursa. La prova consisteix en córrer, en un passeig 1,5 km d'anada i tornar pel mateix lloc, tantes vegades com puguem en les 6 hores que dura. L'ambient és relaxat i molt bo, abans de començar la competitivitat es deixa per durant la cursa, abans i després, som companys de passió i d'aventures. Vaig corrent i em trobo bé, molt bé. Només petites molèsties als peus i als genolls, derivades de fer repetitivament el mateix pas, el recorregut és pla, pla, res fora del normal. Ens anem saludant, animant i comenta...

Jornada ideal per córrer i compartir quilòmetres.  La rasca matinera dóna pas a una temperatura agradable, el vent està encalmat, és un dia de fer esport en màniga curta. Ambient dels que et fan sentir a casa. Som pocs participants, 31. Amb una  organització de les que cuiden cada detall i senten passió per l'atletisme. 6 hores per endavant, per fer voltes i voltes a un circuit, d'anada i tornada, de 3 km. Vaig corrent amb la Carme i en Pere . Mentre anem fent plans per aquest proper 2015, els quilòmetres van passant, anem saludant als corredors que ens trobem a cada poc.  Em trobo bé, molt bé, per haver estat parat 5 mesos i córrer des de fa 3 setmanes, només tirades de 5 km i una de 7,5 km. El cos respon de fabula, més bé del que m'esperava. Em vaig mentalitzant a cada volta, repetint-me un i un altre vegada, en el meu pensament i en veu alta, que he vingut amb el propòsit de  fer  mitja marató. Tinc sensacions contradictòries, molt content de córrer i ...

La proposta, és anar a participar a una prova que m'agrada de manera especial, les 6 hores de Calella. Consisteix en fer el màxim de distància, en 6 hores, en un circuit de 3.000 metres, d'anada i tornada, anant amunt i avall,  pel passeig de mar de 1,5 km,  totalment pla, tot el circuit al costat del mar. La dificultat és més mental que física, hi ha qui s'agobía molt, de passar constantment per allà mateix,  és dur, s'hi ha de buscar els avantatges: coneixes el terreny, tens l'avituallament de cursa i personal cada 3 km. El més bonic i divertit és anar trobant els companys de cara,  poder intercanviar ànims i fer algun comentari,  veure com els més ràpids m'avancen uns quants cops, té l'al·licient de poder córrer uns instants amb els guanyadors. A més d'acabar tots al voltant de taula, dinant. El propòsit és molt senzill, tot i que un cop en acció em serà complicat de complir. Tinc el ferm propòsit de fer només 21.100 metres o el que és el mateix, u...

Hi  ha un ambient ventós i fred compensat pel caliu,  que es genera al voltant de la cursa.  Comença el moment de la veritat, surto trotant amb la Carme i el Pere , el vent va afluixant i mica en mica ens deixa treure capes de roba, per sentir el sol a la pell.  A la que porto una hora i mitja corrent, tinc l'avís de que la sobrecàrrega al tensor de la fàcia lata, no està recuperada del tot. Començo a caminar, a ritme tranquil, canviant el pas i estirant, el mal primer s'intensifica una mica, fins a punt de pensar en deixar-ho, si augmenta un xic més la intensitat. Per sort, va baixant fins al punt de convertir-se en un dolor molest i suportable, alhora. Degut a la baixada penso fins i tot en tornar a trotar, ho faig, en menys de cent metres en tinc prou per adornar-me que és una molt mala idea. Camino i camino, al ritme que em permet el cos, he començat sense cap objectiu, a mitja prova m'he marcat fer la distància d'una marató, segons va passant el temp...

Entre el petit contratemps de fa 15 dies, la sobrecàrrega en el tensor fàscia lata, que no m'ha deixat córrer i la mala combinació d'angines superades i un refredat que no em vol abandonar, duc, de moment, cinc dies consecutius sense entrenar. Aniré sense cap pretensió de resultat en distància, ni tant sols amb l'objectiu de completar les sis hores en moviment. Correré si el cos em deixa, caminaré a la primera de canvi i ho deixaré quan ho cregui convenient, no vull forçar gens la màquina.  Si cal em m'assentaré en un banc a parar el solet una estona. Podria no anar-hi, quedar-me a casa o fer alguna altre cosa, ja que no arribo en condicions. El que ho organitzin la Nuri en Joan, de la Penya Domingo Catalan, fa que hi vulgui anar, que hi vagi part de la família de llarga distància, fa que sigui una festa, fer un dinar tots junts al acabar li dóna aire de gran celebració. Potser al final, aconsegueixo completar les 6 hores o a la que en porti dues ho deixo, t...

Sortida edició 2009 Diuen que quan vas a una prova per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva quarta participació, en 1una prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritariament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí. Durant sis ho...

La Penya 100k Domingo Catalan , es superen dia dia, no només abans i durant les curses, fent que tot surti rodat,  fins i tot després, gràcies a la Nuri Ruiz i al Joan Masachs, tenim la classificació . Sota el meu parer, els resultats són el de menys, l'important és l'esforç que ha hagut de fer cadascú per aconseguir-ho. Gràcies al Francesc Flotats, tenim un munt de fotos, d'abans de començar, de durant la cursa i de l'ambient distés del dinar. Moltes gràcies a tots, als que sé el vostre nom i als que no, per fer-nos viure una jornada inolvidable. Àlbum de fotos Entrades relacionades: Proposta pel 04/12/11 6 hores de Calella 04/12/11 6 hores de Calella

Degut a començar a córrer, des de no fa ni un mes , tenia la ferma intenció de caminar dues voltes i córrer una, en el circuit de 3 quilòmetres de les 6 hores de Calella, en això ha quedat, en una intenció. Vaig caminar 6 km i al començar la volta de córrer, em vaig descuidar de parar i vaig córrer fins al final, em vaig sentir tan bé, en una dia radiant, envoltats d'amics, els coneguts, Carme, Pere , Andreu, Sergi i els que vaig conèixer, que el cos no volia aturar-se. La ment volava, el cor bategava al ritme de la música de l'ultrafons, aquella que pocs sentim, per les venes em corria llarga distància, els peus tenien fam de quilòmetres, les cames es movien sense fi, em duien a un lloc, que té moltes maneres d'arribar-hi, anomenat felicitat, a aquest estat de despreocupació, en que l'únic important és el proper pas, el següent metre, el batec del cor és la banda sonora, els actors principals la resta de corredors i l'organització, en els papers secundaris el ma...

S'acosta un repte, dels que m'agraden de manera especial, les 6 hores de Calella. Consisteix en fer el màxim de distància, en 6 hores, en un circuit de 3.000 metres, d'anada i tornada, anant amunt i avall,  pel passeig de mar de 1,5 km,  totalment pla. La dificultat és més mental que física, hi ha qui s'agobia molt, de passar constanment per allà mateix,  és dur, s'hi ha de buscar els avantatges: coneixes el terreny, tens l'avituallament de cursa i personal cada 3 km, el més bonic i divertit és anar trobant els companys de cara,  poder intercanviar ànims i fer algun comentari,  veure com els més ràpids m'avancen uns quants cops, té l'al·licient de poder córrer uns instants amb els guanyadors. En aquesta edició, dubto que pugui córrer molt, el plantejament és de fer-ho caminant, potser alguna estoneta em deixaré anar, ja ho veurem sobre el terreny, el que si penso fer, és disfrutar de la gran festa que és aquesta cursa, que any rere any, la Penya Domingo ...

Quin luxe, gràcies als amics de Km0 Ponent , que compten amb la col.laboració l'Aureli Teixidor, tenim un reportatge fotogràfic de tots els corredors i de l'entorn, amb 216 imatges, casi res. Es petit  el món de l'ultrafons, no perquè hi ha hagi poques curses, ni tampoc pels corredors que som els que som, tot i que per sort es una modalitat en auge, sinó per l'Aureli Teixidor,  em sonava la seva cara, ara ja se de que, de trobar-lo, càmera en mà, a l' Ultra Trail Coll de Nargó , del mes de maig, estava casi al final d'una pujadeta bastant dreta i llarga, la foto que em va fer es la que utilitzo a la pàgina del facebook ,  on es pot seguir aquest bloc. Moltes gràcies Aureli. Fotos de les 6 hores de Calella. Entrada relacionada: 05/12/10 6 hores de Calella

Cada dia m'agrada més l'ultrafons, pel bon rotllo que es respira, pels amics, els que van amb tu a la competició, els que coneixes d'altres curses i els que acabes coneguen d'aquesta, compartim missatges d'ànims, salutacions i la passió per córrer. En aquesta cursa, al acabar aquest any i  l'anterior, he sentit el mateix comentari, no hi torno mai més, per molts serà mentida, això enganxa, es com menjar picant, saps que et deixarà fumut, però hi tornes una vegada i una altre. Es una prova dura, no pel terreny, que es d'asfalt i terra compactada, no pel desnivell, es pràcticament pla, es dur perquè es un  circuit de 3.000 metres, anada i tornada pel mateix lloc, per filosofia de vida, sempre busco el costat bo de les coses, tenir avituallament cada 3.000 metres, es fantàstic, el terreny el coneixes al màxim, no hi ha masses ensurts, ni imprevistos, només algun gos que et persegueix una estona o algun nen que es creua. Córrer es un passeig es molt curiós, hi h...

Àlbum de fotos