UltraQuim

Des de fa mesos que em toca assumir i gestionar unes quantes incerteses. Desencadenades per un succés inesperat i tràgic, com ha estat l'accident de trànsit. Quan estaré recuperat, fins a quin punt la cama esquerra serà funcional i podré deixar la crossa, quines limitacions de mobilitat acabarà tenint l'espatlla dreta, quan em donaran l'alta, el futur laboral que m'espera, entre altres incerteses que planen pel meu cap. Gestionar-ho és relativament senzill i alhora estrepitosament complicat. Per a fer-ho m'ajudo de l'experiència adquirida fent reptes. Us poso en context d'una aventura viscuda que m'ajuda. Mes de setembre del 2008. Vaig fer la Costa Brava navegant amb el caiac en autosuficiència, duent menjar i estris per descansar al damunt, juntament amb tres companys més. De Sant Feliu de Guíxols fins a Colera, per una vegada allí, iniciar la tornada en solitari. El segon dia de la tornada, em llevo en una cala entre Cadaqués i el Ca...

Em costa fins i tot de creure. El telèfon mòbil que més m'està durant. Avui fa que el faig servir, dos anys i mig! Soc bastant desastre amb aquests dispositius. En els casos anteriors el que no acabava esquitxat, ho feia submergit o saltant d'una butxaca mal tancada mentre pedalava o patinant de la mà mentre corria. O una mica de tot plegat. Durant entre un any i quasi dos, la majoria un anyet i escaig. El motiu perquè aquest duri tant, és el no poder practicar les meves passions, per l' accident de trànsit de fa quasi dinou mesos. El qual només li va trencar la pantalla. I des de l'aleshores el faig servir més que mai. Sobretot per amenitzar les avorrides esperes, en consultes de metges o esperant proves mèdiques, i en els desplaçaments. L'aparell és senzill, en diuen gamma d'entrada, un Xiaomi Redmi Note 7. Més que suficient per a quatre fotos, fer servir xarxes socials, rebre correu i satisfer la inacabable curiositat, navegant. Es nota l'obs...