Surto a navegar en la foscor i serenor de la nit. No faig servir cap il·luminació, els ulls s'adapten a la foscor i amb els reflexes de la costa, puc veure el que tinc pel davant. Duc llum per si m'he de fer veure. La navegació és molt plàcida, en menys d'una hora, ja clareja i puc gaudir de la pau de l'albada. Tinc ganes de veure sortir el sol, tot i que em queda a l'esquena, vaig mirant de reüll, fins que arriba el moment. Com si d'una obra de teatre es tractés, agafo una bona posició, un indret, en que la deriva no em dugui cap a les roques i em disposo a veure l'actuació del sol, que té d'actor secundari, les Illes Formigues. La sortida de sol, és un espectacle que no val diners i que des del mar, encara té més valor, més intensitat. Parada a la platja de La Fosca, a fer el cafè, sense cap pressa. Assentat en una terrassa, a primera línia de mar, puc observar, com de bonic és la mar des d'aquí, tot i que ni la meitat de l'impressionant que...