UltraQuim

Només falten 28 dies per l'Emmona i cal entrenar situacions que ens trobarem durant la prova. Ens proposem agafar sensacions de caminar de nit, amb son i cansament acumulat. Amb l'Andreu i en Ramon, ens disposem a fer unes 12 hores caminant, divendres al vespre, amb tot el cansament de la setmana laboral, amb la son que ens vindrà a trobar  i de nit que és com començarà la prova i com seguirà, doncs anant tot bé, seran dues nits sense dormir. La previsió meteorològica no és la millor, poden entrar pluges durant la matinada, per això anem amb múltiples recorreguts carregats en el gps, segons vagi evolucio na nt . Tenim tres pics per endavant. Comencem amb l'última llum del dia, en no massa estona toca encendre els frontals. La pujada al Puig Estela, es fa feixuga, molta boira, que fa que no és vegi res a cinc metres, ells van davant meu i molta estona no els veig, fins que el seu llum enfoca cap a un costat o cap enrere . T ant mirar al terra, fa que sense ni adonar-nos s...

Geocaching és, en poques paraules, buscar "tresors" amagats mitjançant coordenades via gps, n'h i ha per tot el m ón . Uns són recipients grans, amb objectes per intercanviar i d'altres són de la mida del caputxó d'un bolígraf, n'he trobat de totes formes i colors, des de tappers normals a un amb forma de pinya, que costava molt de distingir en la pineda en que es trobava, un altre que simulava un cargol en una estructura, fins i tot un penjat en una branca a uns dos metres i mig del terra. Poden estar amagats, penjats, camuflats, rera un pedra, enganxat per un imant en un banc, etc. Tots tenen un llibre de registre, on cal apuntar el nom de jugador i la data en que s'ha trobat. N'hi ha que salten a simple vista i d'altres que cal estar-hi estona, fins a 30 minuts o més depenent de lo camuflat i/o amagat que estigui. Fa unes setmanes que ho practico i m'agrada. N'hi ha que et fan trencar el cap i durant aquella estona és difícil pensar e...

Tant de bo visquis tots els dies de la teva vida. - Jonathan Swift

Inicio l'adaptació a l'alta muntanya cara al Ultra Trail Emmona, ho faig compartint sortida amics que en saben un munt del que és la llarga distància i les muntanyes, avui aprendre molt. Sortim des de Ribes de Freser i en res, ja comencem a pujar el Taga, per si no és prou dur, pugem encara més pel dret, aprofitant el marcatge d'una cursa de quilòmetre vertical que es celebra l'endemà. Els 2.040 metres d'alçada del Taga i el dia que va naixent, donen unes vistes espectaculars, que omplen l'ànima. Un cop dalt toca baixar i baixar fins a Ogassa, on fem parada per esmorzar. Només aixecar-nos de taula, ja tornem a pujar, direcció el Puig Estela, un altre quilòmetre vertical, però amb una pendent molt i molt accentuada, en més d'una ocasió pujo a quatre grapes, em costa molt, m'arriben a tremolar les cames, estic pagant la meva poca preparació en alçada, penso en girar cua, seria pitjor, pujar és difícil i baixar rodolant molt fàcil, així que toca apretar...

Tres grans reptes, que m'han fet bategar el cor ràpid, en 15 dies.  El dissabte 26/03, van ser les 12 hores pedalant , en un tram de carretera de 7,5 km, en el que vaig aconseguir pedalar 217 km. El següent dissabte, el 02/04, va ser la mitja marató nedant , 21.100 metres en piscina de 25. I finalment, el dissabte posterior, els 100 km de Calella , corrent i caminant en un tram de 2,5 km. Ho planifico tot molt i alhora m'encanta afegir dificultats. En realitat tenia previst fer el repte de pedalar i el de córrer, el de nedar no ho sabia, el vaig decidir 12 hores abans de començar-lo, el divendres al vespre mentre feia cua a la caixa del super i mirava la previsió meteorològica al mòbil, veient la possibilitat de pluja el dissabte i les poques ganes de tenia de piscina, mentre esperava que em cobressin, li donava voltes a trobar motivació per nedar a piscina i vaig concloure que nedar una mitja marató, per temps és viable fer-ho dins l'horari que tenen les instal·laci...

En poques ocasions he pensat tantes vegades en abandonar. Ha estat duríssim. El primers quilòmetres em sento bé, a partir del 25, ja noto la falta entrenament i tot de dolors que no paren de dir-me a crits, que avui no és el meu dia i que al sofà de casa hi falta gent. Vaig corrent com bonament puc. Al quilòmetre 35, tinc una gran sorpresa, han vingut uns amics a veure'm, la Meritxell i el company de fatigues Andreu. Fem uns 25 km junts, corrent l'anada i caminant la tornada que hi ha vent en contra i el desgast no em val la pena, parlem del nostre proper repte en comú, l' Ultra Trail Emmona , que és la prioritat de les properes set setmanes, tot i anar amb acompanyat,  no deixo de pensar en abandonar, penso que si més no haurà estat un entrenament de qualitat. Fa calor i un vent que enganya, m'hidrato amb beguda isotònica cada 2,5 km i entremig paro a una font, no tinc problemes però arribo a fer una mica més de 40 km, sense parar per anar al lavabo, jo que sóc de p...

A menys de 12 hores d'intentar fer de nou els 100 km de Calella, l'incertesa la tinc a flor de pell. En la foto que acompanya aquest escrit, hi ha les sessions i els quilòmetres que he acumulat en cada disciplina des de principis d'any, en la pàgina Km's acumulats hi ha tot el que fet des del 2010. Es pot observar com aquest any, he anat a córrer en 10 ocasions sumant poc més de 76 km  i em plantejo estar a la sortida d'una prova de 100 km. Caminar, he caminat 8 dies fent uns 194 km, que tampoc em salvaran del desastre. El motiu d'haver entrenat poc, no és que tingui menys hores que altres anys, ni cap lesió, bàsicament és falta de ganes, sobretot és pel desgast de fer el #El2015NoPucParar , repte que consistia en fer 10 km a peu, cada dia del 365, va ser un repte que vaig aconseguir no sense lluitar molt i molt, em va dur grans alegries i al mateix temps grans desil·lusions, creia que trobaria la motivació en el fet de participar en curses de llarga distànc...

En que penso mentre nedo tantes hores, aquesta és la pregunta que més vegades em fan. Ara que acabo de fer la meva cinquena mitja marató nedant en piscina de 25 metres, ho intentaré explicar. D'entrada dir que penso poc, la majoria del temps, més aviat sento, em deixo endur per les sensacions. La sensació de fluir dins l'aigua, com el cos va lliscant. A copia d'estona tinc la sensació que nedar és el més normal del món, no em costa esforç, no em cal pensar, és com caminar. Sento com agafo aigua a cada braçada i com aquesta sembla que sigui cada vegada més densa, conforme avancen els metres. Sóc conscient de la respiració compassada cada tres braçades. Notant com el meu escàs moviment de peus, em fan augmentar velocitat. Els pensaments, intento que siguin el màxim de positius. Durant tot el repte paro cada 1.000 metres a dins la piscina per ingerir líquids i després de cada bloc, de diferent distància, ja definida abans de començar, surto de l'aigua, per menjar, lavab...

Nedar mitja marató, 21.100 metres, en una piscina de 25 metres, per metres que un nedi i vegades que ho hagi fet, és tot un repte en majúscules. Aprofitant que aquest dissabte pinta gris, que tinc temps, que tinc ganes de nedar i que vull fer bategar el cor ràpid unes quantes hores, em posaré de nou a intentar-ho. Nedaré tota l'estona a crol, per millorar la posició de les cames i no carregar tant l'esquena, duré un "current", nedador de neoprè, que augmenta la flotabilitat, ni pales, ni aletes. És un repte personal, no una prova organitzada. Ho faré a la Corxera de Sant Feliu de Guíxols, on habitualment entreno, com un usuari més, dintre el normal funcionament  de les instal·lacions. Si cal hauré de compartir carril amb d'altres usuaris, tot i que el dissabte la piscina està bastant tranquil·la, exceptuant unes d'hores a mig matí. Per no perdre el compte en els metres acumulats i demostrar el repte, ho gravaré amb el garmin 910. Divideixo el repte en sis b...