UltraQuim

Aigua a 12,6ºC i recorregut d'entre 4.000 i 7.000 metres, fan prendre l' en certada decisió de posar-me el neoprè, prefereixo nedar a pell sempre que puc, però la combinació de temperatura, distància, recorregut i cansament acumulat dels dies anteriors, fa que no hi hagi marge pel dubte. Els primers minuts m'hi sento estrany dins el neoprè, m'empresona les sensacions, però dóna seguretat que és el que realment importa. Al poc de nedar, aprofito els avantatges de dur-lo, la correcta posició del cos, el no haver de moure tant les cames i obtenir una mica més de velocitat. El recorregut va des de la platja principal de Llançà, passant per Grifeu, per anar a Cap Ras i un cop allà decidir si seguir o retornar en funció de l'estat de la mar. A la platja de Grifeu, m'hi trobo una agradable sorpresa, part de la família de muntanya, que passen el dia per aquí, han vist una gent nedant i han pensat que estaria pel mig, com em coneixen! Seguim nedant, gaudint de l

Feia dies que em voltava pel cap, nedar 100 series de 100 metres a la piscin a , tal i com havíem fet amb el Club Aquàtic Xaloc el 2011 i el 2012 . Ho faig en solitari, porto el Garmin Forerunner 910, per gravar la sessió i ajudar-me a no perdre el compte. Per no parar boig amb el temps de cada serie, descanso uns 10 segons entre 100 i 100 metres, el G armin és genial per comptar metres nedant, però un cop estàs parat, segons quin moviment fas amb el braç, pot marcar metres de més, per això després de cada serie el paro i el torno a engegar al començament de la següent. Tinc les cames cansades dels 200 km de bicicleta , que he fet encara no fa ni 24 hores, per això faré servir material auxiliar, pullboy o aletes. Començo a nedar amb una actitud que no m'agrada, penso que potser no aconseguiré, que són molts metres, que no aguantaré, tot de pensaments negatius, fins que aconsegueixo concentrar-me en la tècnica, aprofitaré per nedar el màxim de bé i prendre consciència de

Pedalant de sol a sol o més ben dit de núvol a núvol. Des de la primera llum del dia, fins quasi l'última. He passat unes 12 hores fent una cosa que m'encanta, pedalar i pedalar, passant per basses d'aigua, aixecant pols al meu pas, circulant per trams allunyats de les poblacions i les carreteres, entre turons tallats pel mig, per sota ponts amb molta història, parant a menjar cada 30 km +/- i entaulant-me per dinar. Hi he trobat un munt de gent, ciclistes, corredors, caminadors, passejants, en solitari, en colla d'amics, en família, de totes les edats des dels que van encara en cotxet i dels que tenen els cabells blancs i un munt d'anècdotes per explicar. En pocs llocs, et saludes amb els que et vas creuant i cada poca estona hi puc veure un munt de somriures, la bicicleta té quelcom de màgic, que ens torna a la infantesa i ens fa veure la vida, a ritme de pedal, amb il·lusió de nen. Així ho he fet, disfrutar com un nen petit, vivint el moment, deixant-me so

Aquesta Setmana Santa tenia moltes ganes de pedalar, tenia apunt un repte de dues etapes, en dies consecutius per fer amb la bicicleta de carretera, però l'episodi de pluges que sembla que tindrem al damunt durant els dies festius, ho desaconsella, no per la pluja, que a fi de comptes només és aigua, sinó per la meva poca traça a les baixades que es veuria minvada encara més, per la carretera molla. Prefereixo ajornar-ho per una millor ocasió. Darwin va deixar dit que no sobreviuen els més forts, sinó els que millor d'adapten a les circumstàncies. De ganes de pedalar no me'n falten, així que canvi de xip, bicicleta de muntanya i carril bici, com que vull fer un rodatge llarg, tinc intenció de fer Sant Feliu de Guíxols fins a Olot i tornar, aproximadement uns 200 km pedalant amb la btt. Ho havia fet en diferents ocasions en el 2008, 2009 i 2010, dur però molt enriquidor. La predicció no és la millor, pinta que plourà aquest divendres, el dia que ho faré, la tempesta

Hi ha qui opina que fer proves esportives, independentment de la distància i no anar a fer marca, ni fer un resultat "digne" és perdre el temps i no té cap mèrit. La llarga distància, per mi, és molt més que proves de molts quilòmetres i d'interminables metres. Més que entrenaments que costen d'encaixar en el dia a dia i caps de setmana esgotadors. No es tracta d'arribar a línia d'arribada en un temps determinant, la tirania del crono no em va.  Respecto i admiro a totes les persones que ho donen tot, per superar els seus registres en cada cursa, però no és la meva opció. Fa poc llegia aquest comentari: El que realment dóna mèrit i fa competitiva una travessia, és la velocitat a la qual es realitza. La duresa de la prova, resideix en el ritme de competició, i per a un esportista d'elit, no valen les excuses de "només competeixo contra mi mateix", i on ser "Finisher" no és suficient. Estic d'acord amb aquesta afirmació, en e

Text publicat a Triatletas en Red: Durante unos días y gracias a Neda el Món, he tenido la oportunidad de probar su boya Ishof, una boya diseñada especialmente para nadar en aguas abiertas. Debo explicar que en mis entrenamientos en el mar, en solitario o en grupo, aun resiguiendo playa, acostumbro a utilizar una boya para mayor seguridad, desde hace un par de años. Nadar con una boya proporciona dos grandes ventajas: Nos hace más visibles, por su color es más fácil de ver que un nadador con un neopreno negro, por muy llamativo que llevemos el gorro de natación, este es poco visible si hay un poco de oleaje, mientras que la boya queda siempre encima del agua. Nos proporciona un punto de apoyo, para descansar cuando queramos o en caso de emergencia y puede servir para ayudar a otro nadador. La boya Ishof de Neda el Món, además tiene unas ventajas añadidas comparadas con otros tipos de boyas, que no están diseñadas específicamente para nadar, sino para bucear o hacer

Hi ha moments que són màgics, si a més es poden compartir amb bons amics, és tornen instants d'aquells que si et preguntessin que és la felicitat, podries contestar és ara i aquí. El dia ha estat gris fins i tot amb un lleuger plovineig, però tots junts, l'hem pintat de colors ben vius. Una caminada, com excusa per quedar per dinar,  ens agrada començar compartint trajecte, abans d'entaular-nos, el recorregut preciós, sortida i arribada a Palafrugell,  per Llafranc i Tamariu, gaudint del camí de ronda en un tram 100% pura Costa Brava, aquest Costa Brava que ens té el cor robar. Pujant a disfrutar de les vistes del Far de Sant Sebastià. A estones mentre caminàvem  amb la dolça olor de sal i el bosc als meus peus, recordava, com ens vam conèixer, arran de la Costa Brava Xtrem Running del 2009 , com vaig descobrir indrets especials, com vaig veure el que tenim a tocar de casa i de vegades anem a buscar ben lluny, com a partir d'una afició dels tres, hem anat const

En el moment en que l'aigua de mar es troba més freda de tot l'any, a 12,6ºC, hem estat nedant 47 minuts, segueixo el meu camí de nedar a pell, però el sorprenent són els dos amics que m'han acompanyat, la Mercè i el Josep. Ells han nedat amb neoprè, el sorprenent és que no havien nedat al mar des de la tardor, els primers minuts són iguals de durs amb neoprè o sense, entrar el cos en l'aigua freda, sempre fa impressió. Les barreres mentals costen de trencar, però un cop ho fem, ens adonem del lluny que podem arribar, nedar a l'hivern i a principis de primavera, fins no fa massa, era com un tabú, de mica en mica, es va trencant aquest concepte, hivern rere hivern, va agafant més adeptes, només cal superar aquest mur de fum, que ens imposem nosaltres mateixos. És cert, que acompanyat costa menys, l'efecte "ramat" ajuda, quan estaven amb mig cos a l'aigua ajustant el neoprè i notant com la fredor anava entrant per la cremallera de l'esqu

Diuen que les fotos sempre són mentida, doncs només són el reflex d'un instant, no la realitat que s'hi viu, per mi són un exercici de sinceritat i alhora  potents evocadors de records.  Gràcies a la Maria Carme Tuneu i al Lluís Pratdesaba , puc tenir fresc en la memòria la Marató de Barcelona i veure petits detalls que per estar-la fent, se'm van escapar, moltes gràcies amics.  Entrades relacionades:  Inscrit a 17/03/13 Marató Barcelona  17/03/13 Marató Barcelona. Crònica  

Somiar és senzill, ho fem sense ni voler mentre dormim, però els millors somnis són els que podem imaginar desperts. Aquells que només de pensar-hi em porten lluny, molt lluny d'on em trobo, on s'aconsegueix anar més enllà d'un mateix, un lloc on sentir-me petit i d'aquesta manera poder veure que tot és possible, tenir mirada d'il·lusió i la certesa que trobarem la manera d'arribar a fer realitat qualsevol idea. El que és més complicat és dur-los a terme, el primer que cal, és la determinació de realment voler-ho fer, en més d'una ocasió escolto propostes fantàstiques i quan pregunto com ho faran, només tenen una lleugera idea, cal buscar, estudiar, indagar, concretar i planificar tots els detalls, preparar-se inclús pels imprevistos. En segon lloc cal compromís, el camí no és planer i cal apretar les dents en més d'una ocasió, sabent que quant més difícil és el somni, més a prop estem del fracàs, però no passa res si sabem que el veritable frac

  Text publicat a Triatletas en Red: Travesías no competitivas que se nadan en Sa Dragonera, un islote que se encuentra situado al oeste de la isla de Mallorca y ha sido protegido como espacio natural desde 1.995. Domingo 19 de mayo de 2013 Lugar: Sa Dragonera (Baleares) Organizador: Neda el Món Distancias: larga 9.500 metros y corta 3.200 metros. 07:00 Entrega dorsales e inscripciones presenciales, en la playa de Sant Elm 07:30 Traslado de los nadadores, en embarcaciones motoras a Sa Dragonera 09:00 Inicio travesía Servicios: briefing presencial el día anterior a la prueba con asistencia libre, briefing electrónico para todos los inscritos,  guardarropía, alquiler de neoprenos, kayaks y embarcaciones de soporte, avituallamiento en el mar, ambulancia en tierra. Posibilidad de seguir la prueba para los acompañantes desde un velero En la opción larga de travesía, el recorrido consiste en dar la vuelta entera a la isla, saliendo del puerto natural de Cala Lladó, para ir

Ambient de festa abans de començar, viscut des de l'últim calaix, l'espera es va amenitzant entre la pluja que va caient, els nervis mal dissimulats dels corredors, juntament amb crits d'ànim i aplaudiments del públic. La sortida és escalonada per calaixos, cosa que permet començar a córrer amb certa comoditat des del principi, vaig amb l'amic Lluís Tuneu, és la seva primera marató, tot i que caminant hem fet proves de 140 km, noto l'expectativa del que va amb les mans buides per agafar les sensacions que la prova li pot donar. Decideixo acompanyar en Lluís, va més ràpid del que m'esperava, és nota que ha fet els deures, no com jo, que he continuat l'entrenament cara l'IronMan i de rebot estic per aquí mig. No fa calor, a estones plou, no em desagrada, em trobo còmode, hi ha petits moments al parar la pluja que la humitat es deixa notar i és una mica angoixant. Durant la cursa, puc saludar un munt d'amics, uns corren, d'altres són volunt

- Com saber si estic fent l'entrenament correcte els últims dies, adonant-me que tinc moltes ganes de córrer, un cop acabo de córrer. - La marató no és una prova de foc per veure els resultats dels entrenaments, és el premi per haver-los fet. - La cursa no és una competició, és una festa compartida amb amics, els coneguts i els per conèixer. - El temps que importa, no és el que diu el cronometre, l'important el marca l'estona que tinc el cor accelerat. - Tots els que estem a la línia de sortida som rivals, però per sobretot som companys, amb una manera semblant de mirar la vida. - Tots els mals que diuen que tenen els corredors abans de començar, els desapareixen al iniciar la sortida, inclús els propis. - Els voluntaris que fan possible la cursa, estan per ajudar-nos en tot el que calgui perquè cadascú aconsegueixi la seva il·lusió, no costa res agrair-ho amb un somriure. - Puc pensar en abandonar, en que no ho aconseguiré, puc pensar en que mai més, però

En aquests moments, en ple debat, de l'esborrany del nou Reglament de circulació, que pel que sembla, en l'àmbit de millorar la seguretat del ciclista, només se'ls ha acudit obligar a dur casc en vies urbanes. Dóna la sensació que volen que les bicicletes deixin de circular, més que no pas incentivar un desplaçament més sostenible i millorar-ne la seguretat. A falta d'aprovar el nou reglament, no està de més recordar quin és el que tenim, per tenir present drets i deures dels ciclistes i dels conductors de vehicles a motor. Segons l'article 6 del Codi Civil, el desconeixement de la llei, no  eximeix del seu compliment. Per desgràcia l'ignorància costa vides.

Text publicat a Triatletas en Red: Domingo 28 de abril de 2013 Lugar: Embalse de Siurana (Tarragona) Organizador: Neda el Món Distancia. 3.000 metros. 10:30 Entrega dorsales e inscripciones presenciales, en el Embalse de Siurana 11:30 Salida travesía Servicios: briefing electrónico para todos los inscritos,  guardarropía, alquiler de neoprenos, kayaks de soporte, ambulancia en tierra, a la llegada fisioterapia, vestuarios y duchas. Las actividades empiezan el día anterior, en el que se puede realizar una excursión gratuita, de 2 horas, de carácter familiar, apto para todos los públicos, por las montañas de Prades y la posibilidad de una cena-barbacoa organizada por el Ayuntamiento de Prades, a precio popular. Es una prueba no competitiva, permite disfrutar del singular embalse de Siurana, situado en un entorno rodeado por la Sierra de Montsant, declarada espacio de interés natural y las montañas de Prades, el embalse recoge las aguas del río Siurana el principal aflu

La bicicleta de carretera no ha pogut fer la tirada llarga que tenia prevista, a 10 metres de casa, he estripat la coberta, sóc un trasto, que hi farem, canvi de plans a rodar amb la muntanya. Enfilo el carril bici, el dia és espectacular, en els trams més propers a poblacions hi ha un munt de gent, tots volem gaudir del dia i que millor que fer-ho en les vies verdes, pel camí trobo qui camina tranquil, qui passeja amb la família, corredors habituals i alguns que fa poc que corren, un grapat de bicicletes, de tot tipus, inclús una de carretera, cadascú al seu ritme. És com un trenca closques, en que per encaixar les peces, tots ens apartem, avancem, ens esperem, inclús parem quan cal, a fi de comptes, quina pressa hi ha? Observant la gent, vaig passant poblacions, fins arribar a Girona, hi vinc sovint amb cotxe, però a ritme de pedal, des del carril bici que hi ha la vorera, és veu més bonica la ciutat, un cop passada, inicio un tram que m'encanta, pedalar al costat del Ter,

Hi ha oportunitats que no es poden deixar escapar, com assistir a un clínic de natació realitzat per un gran atleta, en Xavi Llobet . No sempre és té l'ocasió de que et descobreixin els petits secrets que fan gran un esport com el triatló, de mans d'un triatleta professional, campió d'Espanya en 2 ocasions, 6 de Catalunya, a més de ser olímpic a Atenes 2004. Tot i realitzar-lo a les magnifiques instal·lacions de la piscina del Dir Diagonal, hem pogut fer un test de neoprens Sailfish, en tota la seva gamma, m'he decantat per provar els models Edge, un neoprè molt prim sense mànigues i el Blade, tipus mono de triatló, que combina una fina capa de neoprè i licra, segons zones. Abans d'entrar en remull, en Xavi Llobet, ens ha fet una extensa explicació, sobre el concepte neoprè, amb tots el matisos, tipus, elecció, ús... A l'aigua, ha estat molt divertit i a estones dur.  Explicacions enfocades al sector de natació d'un triatló, des dels moments previ

Fa uns anys, hagués contestat que sempre amb música, a dia d'avui la resposta és que millor sense. No dur música, em permet viure més l'entorn, captar  l'essència del córrer, el meu esbufegar, l'impacte del peu amb el terra, l'aire, escoltar els sons que m'envolten, sentir la vida com és mou a cada pas, estar més a l'aguait del que succeeix, els meus pensament poden xiuxiuejar i els sento a tot volum en el meu cap. Només em plantejo dur música, quan vaig sol, mai anant acompanyat, que millor que conversar amb un amic o un desconegut que té en comú amb tu, que li agrada viure la vida amb el cor accelerat. Hi ha dies, en que em vull aïllar del món, vull estar fora de mi mateix, desconnectar els pensaments, en aquests moments connecto l'mp3 i canto, segons per on estic, inclús amb veu alta, de vegades és només una estona, d'altres tots els quilòmetres. En curses de llarga distància, si participo en solitari, en un moment o altre sempre els fa

Tots tenim moments, dies i/o èpoques fosques, ningú se n'escapa. És tant fàcil i tant difícil de sortir-ne com mirar més enllà d'un mateix i de l'instant en que vivim. Quan tinc un moment fosc, que és més sovint del que voldria, ja sigui per una circumstància concreta o de vegades per una que no acabo d'entendre del tot ni jo mateix, hi ha moments en que tot s'ajunta, que tot el que pot passar dolent, passa de cop, com si fos la tempesta perfecta. En aquest moments, es quan trec profit de l'afició a la llarga distància i als reptes durs, recordo estones en que n'estava fins els nassos  en que estava amb la moral sota terra, amb les ganes gastades, cansat, amb la musculatura adolorida, fastiguejat, volent abandonar el suplici, pensant en tirar pel camí fàcil de deixar-ho estar i tornar cap a casa. Fent memòria d'aquestes situacions, en cada repte, n'hi acostuma a haver-ni més d'una, penso en com m'en vaig sortir:  perseguint l'o

Cada dia hi ha més gent que fa el pas a provar-ho, per gaudir del mar amb tots els sentits, tinc l'impressió que la majoria de persones segueixen una serie de pasos fins arribar-hi, almenys en el meu cas va ser així. Primer nedar en piscina, un cop és té una base, cap al mar en èpoques càlides, després cal donar un pas gegantí per començar a nedar a l'hivern, primer amb el neoprè, per després ser valent i completar el cercle, nedant a pell. Nedar a l'hivern costa, fer-ho amb neoprè, dóna un sensació de seguretat tèrmica, que ho fa una mica més senzill, però els primers minuts a l'aigua són molt durs. Molta gent és pensa que fer-ho a pell, encara és més dur, no és així. L'entrada al mar, costa una mica menys amb, fins que ens posem en posició horitzontal, els primers minuts, costen el mateix amb neoprè que sense, cal entrar relaxat i assumir la fredor com un element de la natació, un cop passats els, com a molt, 5 minuts, el cos està més còmode. Després cal teni

Sortida a les 3 de la matinada amb bicicleta de carretera direcció Mataró, aprofito que he quedat per nedar allà, per fer un entrenament llarg, 75 km d'anada, nedar i 75 km de tornada. Faré  una cosa que em ve molt de gust, rodar per la carretera de nit. Porto llum de sobres, doble far a bateria al manillar, pilot vermell al darrere, frontal al casc, que per si sol ja fa prou claror per pedalar, pilot vermell al casc per si falla el de la bici, un altre frontal de recanvi, piles a dojo i armilla reflectant homologada.  Duc una bossa al manillar, amb el que em pot fer falta pel camí i motxilla a l'esquena amb l'imprescindible per nedar un cop arribi a Mataró.  He estat fent proves amb aquest material sobre el terreny i vaig còmode. Hi ha lluna minvant, em permet veure el traçat més enllà de la meva lluminària, surto pedalant amb calma, no cal anar massa ràpid, doncs en el primer tram de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar, hi he circulat el dia anterior i hi ha basta