UltraQuim

Normalment m'agrada escriure les cròniques i les reflexions poc després de fer un repte, per tenir les impressions fresques, però el No Puc Parar, durant 100 dies m'ha emplenat de mil i una sensacions, emocions i vivències, però al acabar m'ha deixat una gran buidor, per això he volgut deixar distància per ser el màxim d'objectiu. Ha estat dur, molt dur i molt gratificant, més del que m'esperava, prou dur per deixar passar un bon temps abans de tornar a fer un repte d'aquest tipus i prou gratificant per preparar-ne un de més llarg i complicat pel 2014. Hi ha hagut moments de dubtes, pensant que no aconseguiria, que un dia al arribar cansat i fart de tot a casa, no sortiria a fer els 10 km, temors ximples, com ara i si un dia me'n descuido, pors físiques i si em poso malalt o tinc refredat fort o  problemes d'estómac. El dia més dur, va ser per un imprevist, una ensopegada, que em va fer trontollar el repte, el dia de la caiguda  camí del gimnàs,...

Reportatge que emès a televisió Costa Brava, de la Sant Silvestre Ganxona, en que  es pot veure els metres finals del repte No Puc Parar i el Tothom a l'aigua, primer bany de l'any 2013 a Sant Feliu de Guíxols. Entrades relacionades: Proposta pel 31/12/12 Sant Silvestre Ganxona Proposta pel 01/01/13 Tothom a l'aigua. Primer bany del 2013 a Sant Feliu de Guíxols 31/12/12 Sant Silvestre Ganxona 01/01/13 Tothom a l'aigua. Primer bany del 2013 a Sant Feliu de Guíxols

Hi ha sorpreses que fan molta il·lusió, el diumenge dia 30 de desembre, mentre estava fent la jornada número 99 del repte No Puc Parar, vaig rebre una trucada per fer una entrevista per l'imminent final. La meva principal preocupació, va ser que quan em truquessin per iniciar la conversa, estar en un lloc tranquil i poc sorollós, llei de murphy, em truquen i estic just davant d'una festa amb música a l'aire lliure, apreto el pas, sense córrer, per no parlar per la ràdio amb esbufecs, mentre vaig escoltant com em presenten, uff , em dóna entrada... estic en una ubicació magnifica. Estic a Calella, en el passeig, on hi he corregut en diverses ocasions proves de 6 hores i de 100 km, vistes al mar, en un dia preciós d'hivern, em sento a casa, com si estigues parlant amb un amic per telefon. Tot un orgull, que el programa via verda, hagi fet seguiment el meu repte, en tres entrevistes el dia 1, el 78 i en aquesta ocasió, el 99. L'entrevista la podeu escoltar e...

Fa 99 dies que esperava aquesta cursa, per ser el final del repte No Puc Parar , que consisteix en fer 10 km al dia durant 100 dies consecutius.  Ha estat la prova ideal per acabar aquest repte, no només perquè és a casa, sinó pel seu caràcter popular, sense classificacions, uns feien 4.4 km i uns 8,8 km, amb nens, uns corrent a 3'33"/km i alguns caminant tot xino xano.  Com que el recorregut llarg és de 8,8 km i el repte de 10 km, he començat una mica abans, a mode d'escalfament, per tornar a la sortida a esperar el tret de sortida. L'itinerari es sobradament conegut per mi, doncs hi corro sovint, alguns dies del repte, m'havia imaginat com seria aquest moment, però la realitat ha superat l'expectativa més gran.  Compartir-ho amb tots els corredors, família  amics i companys del Club Aquàtic Xaloc ha estat genial, però poder córrer amb el Pere i l'Andreu, ha estat el millor regal possible, dos amics amb els que vaig descobrir l'ultrafons, d...

U n veritable luxe, que programes de ràdio, com el Via Verda,  de ràdio La Xarxa, recolzin l'esport amateur. Em van entrevistar el primer dia del repte i ara per segona vegada, el dia 78, el 09/12/12. En la distesa entrevista, hem parlat de diferents aspectes del repte, ha estat una xerrada amena, m'ho he passat molt bé, són uns 8 minuts, que van passar en un no res. És fantàstic parlar, amb algú com en Josep Maria Cano, l'entrevistador, que a més de fer preguntes interessants, des d'un punt de vista de fora del repte, fa que em plantegi qüestions, que de segur em serviran per millorar, cara a propers projectes. Moltes gràcies a tot l'equip del programa per fer-ho possible. Web del programa: Via Verda Entrevista Entrevista dia 001 Entrevista dia 099 Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a: NO PUC PARAR

Com peix a dins de l'aigua, tot i estar-ne fora, així m'he sentit.  Part de la família d'aigua, habituals de compartir braçades entre onades, han canviat el neoprè per roba de muntanya. Gràcies a l'iniciativa d'en Joan Vinyoles i en Toni Colomo, que ens han fet d'anfritions d'excepció  duent-nos a la vora del ter, que curiosament, desemboca a l'Estartit, on vam coincidir tots plegats fa menys d'una setmana per nedar la travessia de les Illes Medes, ens han fet disfrutar.  No és freqüent trobar-nos per caminar i menys estar lluny del mar, l'excusa ha estat fer la jornada 77 del repte No Puc Parar , un desafiament que encara li queden 23 dies i bastant camí per enda vant , però dies com aquest ja són un gran premi, el millor premi, gaudir de la natura amb els amics, estar al voltant d'una taula, preparar nous projectes, gaudir de postres casolans fets per la Sònia Cervià.  Somiar, idear, preparar reptes és genial i ...

Des del Club Aquàtic Xaloc, per cinquè any consecutiu s'organitza la Sant Silvestre Ganxona, que tindrà lloc a la Rambla Vidal (Sant Feliu de Guíxols), a les 18:00 hores. Aquest 31 de desembre. El circuit és de 4,4 Km, en que es pot fer una volta (4,400 km)  o dues (8,800 km) És pot fer corrent o caminant, és una cursa de caire popular,  sense classificacions. Inscripció i sorteig : 4€ ( inscripcions el mateix dia de la cursa ) Xocolatada i rifa al final de la cursa per tothom.  A més hi tinc un incentiu especial, tal i com surt al cartell, si tot va bé, serà l'últim dia del repte No Puc Parar , els últims quilòmetres.   Tots junts podrem gaudir de córrer l'últim dia de l'any, arran de mar, amb lluna plena.  Ens hi veiem!!! Esdeveniment al Facebook Entrades relacionades: 31/12/12 Sant Silvestre Ganxona 03/01/13 Sant Silvestre Ganxona i Tothom a l'aigua. Primer bany del 2013 a Sant Feliu de Guíxols a TV Costa Brava

L'Escala té un no sé que, que que sé jo, fa que sempre hi tingui tirada.  La meva primera marató va ser a l'Escala, quan faig tirades llargues de bici hi passo, és on fet he la travessia més llarga al mar, des de Roses fins a la platja de les barques, m'agrada córrer pel Montgrí, hi faig parada amb el caiac.  En aquesta ocasió, va ser de la mà dels amics de La Peçallarga , que varem fer-hi el recorregut del dia, del repte No Puc Parar , des de Riells fins a Cala Montgó, passant per la seva torre de guaita, per tornar novament a L'Escala, no sense abans fer una remullada a l'aigua salada que tant ens agrada.  Els meus amics viuen a muntanya i jo a la costa, però és el que té ser Gironins, que ho tenim tot, mar i muntanya,  en el cor ho portem  a parts iguals, no ens agrada ni més ni menys una cosa que l'altre, tot i que és cert que és més senzill anar al que tenim més aprop de casa.  Àlbum de fotos Track

Amb avui, ja són 57 dies de repte, en queden 43. Sembla que vingui baixada, així és, però amb alguna que altre rampa. El repte, no puc parar, flueix.  La tardor la tenim aquí, venen dies de fred, pluja i vent, res que no és pugui superar, amb una mica de ganes i una bona dosi de motivació. A les adversitats pròpies de l'estació, s'hi ha de sumar el desgast acumulat, en els dies laborables, és quan més ho noto, a la feina, s'hi ha d'afegir les hores que dedico a aquest bloc i a escriure a la web de Triatletas en Red , més els imprevistos del dia a dia, tot plegat, fa que de dilluns a divendres, vagi tot molt planificat i enquibit amb calçador, el repte el tinc que fer en hores nocturnes. El cansament, la son i el mal temps, són bons aliats de la mandra, però no podran amb les meves ganes d'aconseguir-ho. La lesió, deguda a l' ensopegada , segueix el seu curs, sembla que el desembre podré tornar a fer una mica de tot, ara estic en la fase que a estones no l...

La millor part d'un repte, és sens dubte compartir-lo, més que aconseguir-ho o no. En el repte No Puc Parar , comparteixo camí amb  amics i em permet de descobrir indrets amb ulls de persones arrelades al territori, una gran oportunitat. Així ha estat en aquest cap de setmana, començava la nit del divendres fent la ruta del ferro, el tram que enllaça Sant Joan les Abadesses amb Ripoll, gaudint d'estar a muntanya, en la seva versió més suau, al igual que el dissabte, fent part del camí ral de Campdevànol, fent parada i fonda a La Peçallarga , casa de turisme rural i actiu, que permet estar envoltat de plena natura i d'una tranquil·litat envejable, amb uns propietaris, l'Eva i en Joan, que mimen fins l'últim detall, perquè tot estigui perfecte. Al acabar de caminar, tocava un altre petit repte, contestar les preguntes de l'entrevista d'en Pau, pel seu treball de recerca, sobre l'ultrafons, un projecte molt interessant que quan estigui acabat, sortir...

La lesió derivada de  l'ensopegada , la contusió a la paret toràcica, per sort no va a més, ni té conseqüències greus, només és dolor, d'aquell que t'agafa desprevingut, quan menys tu esperes, al agafar una carpeta, al conduir, al fer un gest quotidià, a estones tinc la sensació de que ja està, no fa mal, ja estic recuperat, però no, una punxada em fa sortir de la fantasia d'una recuperació immediata i tornar a la realitat d'una lesió, que trigarà encara unes quantes setmanes i algun mes. Només és dolor, m'ho repeteixo un i mil cops, mentre apreto les dents i ell no para de cridar, només és dolor físic,  del que d'aquí un temps, quan miri enrere i pensi en aquest repte, només serà una anècdota  només és dolor, del que passa  no és com si et trenquen el cor, que fa aquell mal, que de cop i volta apareix del no res i mai s'acaba d'anar, només és dolor del que l'escalfor d'una sauna al acabar de caminar, és tot un premi ...

Ja fa un mes, des que el 23 de setembre comences amb aquest repte, el No Puc Parar, que consisteix en fer 10 km a peu durant 100 dies consecutius. Duc 30 dies dels 100 que he de fer en total, al vespre faré la jornada 31, he fet la part fàcil, en els inicis de qualsevol repte, és quan hi ha la motivació dalt de tot, la climatologia ha estat força bona, temperatures agradables, quatre dies de pluja amb només una remullada inesperada. L'ensopegada del dia nou d'octubre, va ser un ensurt, un cop comprovada la no perillositat de continuar amb el repte, el diagnòstic és  contusió a la paret toràcica, he hagut de fer reajustaments, havia planificat diferents situacions, amb diferents circuits, els dies posteriors he fet servir el recorregut previst en cas de situacions com aquesta, pista de terra, ferm regular, lloc tranquil i  sense desnivell. Passat els primers dies, vist que la lesió li queden setmanes i algun mes, he fet reajustaments, de córrer res...

He  fet el recorregut curt de 12 km, pràcticament sense trepitjar l'asfalt, molta pista, variant les vistes, entrant en boscos, passant per algun corriol ample, entremig de camps, veient com despuntava el dia, escoltant el despertar dels ocells i sentint la rosada del matí. Hi he trobat un ambient molt familiar, gent de totes les edats, uns amb la bicicleta de muntanya, d'altres corrent i com jo, molts caminant. Sense agobiaments de classificacions, ni cap cronometre, l'únic temps que ha importat a tothom és el bon dia que ha fet, no hi havia cap camiseta d'aquelles que et cobren amb l'inscripció i no et poses mai, tenia un preu reduït, que és d'agrair i com a premi un entrepà, d'aquells fets amb molt mimo i pa de debò, del cruixent, del que atipa. No és una cursa de les que hi van moltes persones, preocupades per la posició en que acaben, és de les que l'organització es desviu per cuidar els detalls, des del marcatge, fins a posar avituallament...

Ahir dia 09/10/12 mentre corria de nit, al km 6 del repte, vaig ensopegar, amb mobiliari urbà, va ser un caiguda tonta, per tenir el cap en un altre lloc i estar jugant amb un gos, que es va posar a córrer al meu costat. He caigut moltes vegades, he aprés a aixecar-me, però encara no a caure, al fer impacte amb el terra, el meu cos cau de costat,  picant amb el pit, un cop a terra, noto que em costa respirar, m'aixeco, em netejo les rascades  i segueixo caminant per completar el recorregut. El cop es va refredant i cada vegada fa més mal, em costa respirar, camino mig encorbat pel dolor, noto que em punxa cada vegada que respiro amb profunditat, baixo el ritme, per arribar en condicions, però el dolor no baixa, al contrari va en augment. Decideixo anar a urgències, no m'hagi fracturat res, tinc un dolor semblant al que  recordo d'haver-me trencat dos vegades la mateixa costella, però a més hi ha la punxada al respirar. Em fan proves i el doctor m'alegra la ni...

Hi ha petits detalls que fan gran il·lusió, com ara que la gent Safesport id, col·laboradors del repte No Puc Parar, et demanin una foto per  la seva pàgina del Facebook  i a més en aquesta publicació et donin ànims. Moltíssimes gràcies. Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a:  NO PUC PARAR

Fer una petita entrevista per la ràdio, de 5 minuts, ha estat una gran experiència. Des del primer contacte en que s'apunta la possibilitat de l'entrevista, m'il·lusiona molt, per mi la ràdio, és un mitjà màgic m'agrada molt, l'escolto cada dia, durant hores mentre condueixo, fins i tot quan escric aquest bloc, des de sempre, em permet descobrir coses noves, veure mirades diferents i aprendre dels altres. Crec que la millor manera d'afrontar-ho, és com ho faig en els escrits al bloc, intentar transmetre el que sento pell endins, sense disfressar res, penso en preparar-me una mica de guió, però no ho faig, no vull llegir, ha de ser una conversa, no una lectura. Poc abans de les 16 hores, rebo una trucada, per avisar-me que queden 20 minuts, seré la primera entrevista del programa, quin honor. Sona el telefon, petita espera, mentre escolto el que en Josep Mª, el conductor del programa, va explicant als oients, ara parla de mi, em dóna pas.... l...

Ha arribat, han passat prop de tres mesos, des que un dijous a la tarda, de principis de Juliol, penses que els reptes que feia, sempre eren en dies d'oci, mai en laborables i va sorgir l'idea de fer aquest repte. Molta feina, molts dubtes i moltes hores de somiar despert. Matí de nervis, el despertador ha sonat, quan feia molta estona que estava despert, m'he llevat amb inquietud de les grans ocasions, d'aquelles que penso que el fracàs, és molt possible, dels que sé que no puc baixar la guàrdia en cap moment, si vull aconseguir-ho. Serà un camí llarg, amb moments dolents i d'altres de molt bons, com el d'avui, en que dos amics han vingut a acompanyar-me. En Pere Alsina , tot i haver fet una tirada llarga el dia abans i en Josep Vidal, que ha vençut un matí mandrós de diumenge. Ha estat, un dels dies més fàcils, per la bona companyia, normalment per horari ho faré sol; per vistes, a la nostra estimada Mediterrania, entre setmana, per horari laboral, ho f...

Només falta un dia, per començar el repte No Puc Parar, que consisteix en córrer i/o caminar 10 km al dia, durant 100 dies consecutius, del 23/09/12 al 31/12/12.  Li tinc molt de respecte a aquest repte, perquè és cada dia, no casi cada dia, hauré de superar dies de mandra, a la son, dies que potser no estaré del tot fi, potser sense ganes, potser algun mal de ventre, dies de dobles entrenaments, doncs no deixo de nedar, ni de pedalar, ni de fer caiac, ni de treballar de dilluns a divendres, ni d'escriure en aquest bloc, ni en la web de Triatletas en Red.  Espero que el meu entorn, sàpiga entendre que a partir d'ara tindré menys temps per fer-ho tot i més coses a fer. Fa respecte, el fet que no tingui cap dia de descans, ni tan sols abans d'afrontar proves com els 100 km en pista de Terrassa, ni davant les 24 hores d'atletisme.  Sóc conscient que serà molt dur, per això m'atrau, si fos fàcil no tindria cap gràcia, he de mantenir la motivació durant 100 dies...

La Peçallarga és una casa de turisme rural i actiu que està situada al Pre-Pirineu, a una altitud de 1.100 m. i ubicada en uns paratges de gran bellesa dins el terme municipal d'Ogassa, antic poble miner del Ripollès. En una finca de 8 hectàrees de terreny, amb bosc i rierol propis.  El Ripollès té un encant especial, està aprop de tot arreu i prou lluny per sentir la tranquil·litat de la muntanya i desconectar, hi vaig menys sovint del que voldria, però tinc mil imatges gravades a la memòria, no només per fer-hi proves com la Cavallera btt el 2007, la segona meitat de les 24 hores de muntanya d'Olot el 2009,  la Setdellonga 2010, l'inici de l'Ultra Trail 3 Vies Verdes el 2010, l'Ultra Trail Emmona el 2010 i el 2012, i diferents entrenaments en alçada, també per un programa de televisió que em deixava embadalit, Caminant pel Ripollès . Gràcies al col·laboració de la Peçallarga, que té al capdavant l'Eva i en Joan, tindré l'oportunitat de descobrir ra...

Fisio Active, col·laborador des de fa  mesos , estarà ben present en aquest repte de fer 10 km corrent o caminant al dia durant 100 dies. Serà la part invisible dels 10 km diaris, la part que no sortirà en el track, però que ajuda a moure les cames, la part que no puc portar posada a sobre el cos, com la roba, però que si estarà en la musculatura que farà que em mogui.  Si fins ara, ja costava adaptar agendes i fer les sessions de reeducació postural y demés, ara tenim un plus de dificultat afegit, però gràcies a la seva bona predisposició, serà un escull que podrem superar sense complicacions. A més de les sessions habituals, seran l'equip de guàrdia, en cas de contratemps físics, tot i que espero que no en sorgeixin, durant els 100 dies, mai es poden descartar, tot un luxe poder comptar, amb un equip tant professional com el de Fisio Active. Web:  Fisio Active Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a:  NO PUC PARAR