24/10/20 Paciència. Crònica d'un accident de trànsit

 

Paciència, és la paraula que més vegades escolto. Estrany el dia, que ningú me la prescriu. Tant professionals mèdics amb qui em relaciono per l'accident, com amics bens intencionats. Tothom me'n recepta i ningú me'n dona.
La paciència és la capacitat mental que permet ajornar i controlar impulsos, per perseverar en una conducta malgrat les dificultats. Des fa mesos, treballo aquest aspecte. Que en realitat no difereix gaire, del que acostumo a fer, en els reptes de llarga distància.

Pautes, per treballar la paciència:

Marco un objectiu

Tinc clar que la meva finalitat és la recuperació total. És la meva meta, l'única. No desvio l'atenció, per perdem en el quan. Dedico el meu temps, en el que. El què he de fer, per a recuperar-me.

Segmento el propòsit

Voler fer moltes coses alhora o tenir un gran repte, sense planificar els passos de com aconseguir-lo, provoca ansietat, just l'efecte contrari del que busco. Divideixo les coses a fer, per anar fent petits objectius, que sumin per assolir el resultat desitjat. Cal anar pas a pas. Un cop n'aconsegueixo un, és el punt de partida del següent.

Soc realista

La recuperació és com fer el cim d'una muntanya. Anem pujant i de cop hi ha un tram de baixada, per a posterior seguir pujant. Cal tenir present, que els "baixons", són part del recorregut.

Assumeixo previstos

Com en qualsevol aventura, és impossible controlar-ho tot. Em centro en el proper pas. Controlant el que està al meu abast. Com per exemple, anar a fer els exercicis de rehabilitació al centre mèdic, els dies i hores que tinc indicades. Realitzar fisioteràpia respiratòria, diàriament a casa. Prendre la medicació quan toca. I seguir les demés pautes, que em donen els metges.

Simplifico

Procuro que tot sigui el màxim de senzill. No dono voltes innecessàries, al que em va passant. Ni rebusco en el passat. Ni genero expectatives futures. Assumeixo els fets. Intento aprendre de l'experiència i buscar sempre el camí simple. El trajecte simple, és el que un es marca, sense fer-se constantment travetes mentals. Fer voltes m'agrada molt en una pista d'atletisme i en la piscina. Donar masses voltes mentals, és de les coses més improductives i negatives que hi ha.

Soc disciplinat

En els dies en que tot va cap avall, la disciplina fa que faci el que he de fer. Independentment, de si en tinc o no ganes.

Aprenc

És molt important escoltar-se. L'autoconeixament, ajuda moltíssim. Hi ha a qui l'espanta la solitud i defuig el silenci, perquè és quan un es troba a si mateix. Tota vivència, ens dona un aprenentatge. La suma d'aquestes, fa créixer  i afrontar les adversitats En els reptes aprenc molt. I la recuperació, d'aquest accident, és el repte de la meva vida.

Agafo perspectiva

Dia a dia, costa molt assumir una millora. Per tenir perspectiva, miro un mes enrere, del moment actual. Per adonar-me, que milloro, molt més lentament del que voldria, però milloro. Aquesta mirada enrere, és un premi a la paciència. 

Tot plegat, no vol dir que, de tant en tant, no perdi la paciència. Vol dir que quan això passa, segueixo aquestes pautes, per recuperar-la. 

 

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit