UltraQuim

Mil dies fa que vaig patir el desafortunat accident, que ràpid i, en massa ocasions, que lent transcorre el temps. Aquest serà l'últim escrit sobre el tema. Toca girar pàgina i mirar cap a nous horitzons. El meu diagnòstic és d'estabilització, que ve a ser un eufemisme de fins aquí hem arribat i no veiem res més a fer. A continuació us explico com estic, aquest període en números i com veig el futur. Estic necessitat d'una crossa per moure'm, a la cama esquerra li falta força. Pujar i baixar escales és tot un suplici que acaba amb dolor. A l'espatlla dreta li falta mobilitat. Hi ha petites i grans coses que ja no puc fer. Han quedat zones amb formigueig i falta de sensibilitat, molt incòmode. Cicatrius que no es regeneraran, amb una picor de mal portar. I el pitjor, dolor, un dolor constant i un altre de més intens que no avisa, però sempre ve. Per molt que ho intento, en el moment més inesperat i diverses vegades al dia, fa acte de presència, fent-ho m